Plourà o no plourà? cada dia abans de sortir tenim el mateix dilema. Com que de moment no plou, ens decidim a emprendre la marxa, això sí, carregats amb cangurs i paraigües.

Agafem els cotxes en direcció a la comarca de la Conca de Barberà. Fem camí fins a Sarral i seguint la carretera de Santa Coloma de Queralt, ens aturem a Biure de Gaià un petit poblet del municipi de les Piles de Gaià. Hi destaca l'antic castell de Biure, esmentat ja el 1115, actualment restaurat.

castell de Biure	església parroquial de Biure

Seguint el camí que surt davant del castell, i entremig d'una espessa boira, continuem caminant cap a la muntanya. La darrera nit ha plogut molt i està tot enfangat. La pujada es fa difícil perquè a més a més del nostre pes, portem uns quants quilos de fang enganxats a les bótes.

ei! per la voreta no n'hi ha tant!	i quines bótes se'ns han posat!

L'últim tram de la pujada es fa per un camí més estret i com que és de pedra, ens deslliurem del fang (fins que tornem a baixar). Seguint la carena amb boira a banda i banda, arribem a l'ermita de Sant Miquel de Montclar, després d'una hora aproximada de caminar. Es tracta d'una antiga església romànica restaurada i a prop s'hi poden veure les restes d'un vella torre. Ens trobem al cim de la fossa de Montclar (946 m), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.

a la porta de l'ermita	els nens del Vendrell arreglant la campana
i un segon intent, el definitiu	interior de l'ermita