Niels Henrik Abel, matemàtic noruec. El 1825, es graduà a la Universitat de Cristiania i més tard amplià els seus estudis a la Universitat de Berlín. Essent encara estudiant, va donar un mètode per a resoldre les equacions de cinquè grau, problema pendent des que, en el segle XVI, els matemàtics italians donaren un mètode definitiu per al càlcul de les arrels de les equacions de tercer i quart grau, però, descobrí que el mètode ideat era erroni. Més tard, demostrà que no era possible trobar una fórmula general que expressi les arrels a partir dels coeficients d'una equació de cinquè grau.
L'any 1828, fou nomenat professor auxiliar de matemàtiques a l'Escola Militar d'Enginyers, i més tard, a la Universitat de Cristiania. Durant un viatge a Berlín i a París, tingué ocasió de contactar amb matemàtics de la seva època i s'adonà del mal ús que es feia de les sèries divergents. Interessat per l'anàlisi matemàtica, proposà un criteri de convergència, conegut avui dia amb el nom de criteri d'Abel, i que demostra la convergència uniforme d'una sèrie.També transformà radicalment la teoria de les integrals el·líptiques, estudiant les seves funcions inverses i prenent valors complexos de la variable.En les seves investigacions sobre les funcions el·líptiques arribà, al mateix temps que Jacobi, al descobriment de l'anomenada doble periodicitat. Avui en dia, el nom d'Abel forma part de la terminologia matemàtica, degut a que l'adjectiu abelià fa referència als grups commutatius.
Apartat de la vida científica i malat de tuberculosi, morí a l'edat de 27 anys.