Euclides.fou un dels fundador de l'escola d'Alexandria i un dels matemàtics més important de la història. No sabem gaire de la seva vida, l'única dada fiable és que fou anterior a Arquímedes. S'ha dubtat fins i tot de la seva existència real en considerar el nom "Euclides" com el del conjunt de treballs fets per l'escola d'Alexandria. La seva obra més important, els Elements, fou un treball col·lectiu dirigit per ell i completat molt després de la seva mort. Aquesta obra, no conté tota la geometria grega, ni és un resum de tota ella; conté una gran part del coneixement matemàtic que els grecs anteriors a Euclides, i ell mateix, havien elaborat. Aquesta part, no es va agafar de qualsevol manera, va ser seleccionada d'acord a un criteri prefixat que converteix a aquest conjunt de coneixements en un sistema únic que ha servit de model a un tipus de mètode científic que utilitzat des d'aleshores en la matemàtica, s'ha extés a altres camps científics. El mètode emprat per Euclides, que actualment es prefereix anomenar mètode axiomàtic, comença definint els suposits i les hipòtesis bàsiques sobre els quals s'ha de construir la ciència, per tal d'edificar-la després de forma rigurosament deductiva.
Els Elements està format per tretze llibres que es troben classificats en cinc grups: en els quatre primers llibres tenim la teoria i el desenvolupament de la geometria de l'espai, en el cinquè llibre, atribuït a Eudox de Cnidos, es tracta la relació de semblança i les proporcions, en el sisè llibre, s'apliquen les mateixes nocions que en l'anterior a la geometria plana i especialment a les figures semblants. El setè, vuitè i nové, contenen la teoria dels nombres enters. En el desé, s'estudien els nombres irracionals i finalment, els tres darrers tracten la geometria de l'espai, que culmina amb la construcció dels cinc políedres regulars i les seves esferes circunscrites.
Euclides també fou autor dels Càlculs, una mena de complement de la seva obra més important, i de la Divisió del cànon, que tracta les proporcions musicals. Se li atribueix nombrosos tractats com les Còniques o les Divisions de superfícies, l'autenticitat de les quals no s'ha pogut establir amb seguretat. També se li atribueix l'Optica, on parla dels problemes elementals de perspectiva resolts d'acord amb la teoria platònica segons la qual la llum és una radiació material rectilínia que va de l'ull fins a l'objecte visible.
Per més informació, consulteu el llibre " Euclides. La fuerza del razonamioento matemático". d'Ana Millán Gasca. NIVOLA libros y ediciones, SL. Madrid, 2004.