L'acció de
mesurar, en geometria, ve associada a la idea de nombre, el que en l'antiguitat
va suposar un estudi profund d'aquests, així com de les seves
propietats i relacions. En aquest sentit sobresurt la figura de Pitàgores,
que juntament amb els seus deixebles va intentar penetrar en l'harmonia
dels nombres. Així ho confirma Aristòtil quan diu:
"Els pitagòrics es varen dedicar primer a les matemàtiques,
ciència que van perfeccionar, i compenetrats en aquesta, imaginaren
que els principis de les matemàtiques eren els principis de totes
les coses".
Pitàgores és sens dubte, un dels grans fundadors de la
cultura occidental. La idea bàsica sobre la que es recolza la
nostra cultura, és la que l'univers no es un caos incomprensible,
més bé és un cosmos ordenat on els misteris es
poden abordar amb la raó. Això va constituir el gran descobriment
de Pitàgores i els seus deixebles. El se lema era: "Tot
és harmonia i número". Així expressaven
la seva creença de que el ordre de l'univers és molt més
entenedor si s'utilitza els recursos matemàtics.
Pitàgores va néixer a Samos i pertanyia, a l'igual
que Tales, a la colònia grega establerta en les costes i illes
occidentals, el que avui anomenem Àsia Menor. Va viure, aproximadament,
entre els anys 569 i 500 aC i, era fill d'un ric comerciant. Probablement
viatjà en la seva joventut a Egipte, Fenícia i Babilònia,
on segurament va aprendre molt en contacte amb aquestes cultures més
antigues.
Cap al 529 aC, va fundar a Crotona (colònia grega en el
sud d'Itàlia) una comunitat cientifico-religiosa coneguda amb
el nom de pitagòrics que tingué una gran influència
en el sud d'Itàlia i a Grècia. L'estudi de l'aritmètica,
geometria, musica i astronomia (el que després seria el quadrivium
de la formació medieval) va ser l'eina bàsica per aconseguir
els seus propòsits. Els pitagòrics establiren gran
nombre de teoremes que, més endavant, al s. III aC, foren recopilats
i ordenats per Euclides. Entre ells tenim el Teorema de Pitàgores
i, els que tracten de les magnituds incommensurables.
Per molt que els pitagòrics no eren un grup polític,
arribaren a adquirir una gran influència i poder en les decisions
de la ciutat de Crotona. Cap a finals del s. VI es va despertar a Crotona
un moviment antipitagòric d'origen fosc. Pitàgores va
haver d'exiliar-se i va morir cap a l'any 500 a Metaponto.
Per més
informació, consulteu el llibre "Pitágoras. El
filosofo del número" de Pedro Miguel González
Urbaneja. NIVOLA libros y ediciones, SL. Madrid, 2001.
