Va ser l’any 1972 que aquesta escriptora uruguaiana (Montevideo 1941) va arribar a Barcelona des del seu país, forçada pel govern militar de Pacheco, i és en aquesta ciutat “dama llatina i elegant [...] una mica bandarra, un xic canalla [...]” on continua vivint. Si bé les seves novel·les es situen des de un punt de vista masculí, en la seva poesia trobem a la dona com a subjecte i objecte de la mirada creativa i la pulsió amorosa: Babel Bárbara, Otra vez Eros, Las musas inquietantes ... són només un exemple.

ccatalà.

Les cites corresponen a la seva narració “Barcelona, el discret encant de l’ambigüitat”, publicat en el llibre Barceldones.