Artròpodes terrestres amb el cos dividit en dues parts: l'anterior, coneguda com cefalotòrax, proveïda de sis parells d'apèndixs, i una altra posterior, gairebé sempre gran i globosa anomenada abdomen. Els dos primers apèndixs es troben just davant de la boca i es denominen quelícers. Tenen forma de garfi i serveixen per agafar les preses de les quals s'alimenten. El segon parell es compon de dos pedipalps, cadascun d'ells format per una base amb funció mastegadora i un extrem prim i sensible amb què l'animal s'orienta palpant el substrat. Els quatre parells d'apèndixs restants constitueixen les potes. A l'extrem de l'abdomen es troba l'anus i a la part inferior d'aquest últim s'obren uns diminuts orificis anomenats porus genitals, per on es realitza la fecundació i surten els ous que en resulten. D'aquests ous en neixen petits individus que ja tenen la forma dels aràcnids adults, per la qual cosa es desenvolupen sense patir metamorfosi. En alguns aràcnids, just per davant dels porus genitals, hi ha un orifici que comunica amb una cavitat plena de làmines per les quals circula la sang i que fa funcions de pulmó. Excepte els àcars, entre els quals hi ha les paparres, la majoria dels aràcnids són carnívors i s'alimenten de tot tipus de preses, a les quals paralitzen injectant-los substàncies verinoses, o bé amb un agulló situat a l'extrem de l'abdomen, com passa en els escorpins, o bé clavant-los els quelícers, com en el cas de les aranyes. A més, aquestes últimes per atrapar les seves preses utilitzen sofisticades trampes realitzades amb un fil que secreten mitjançant unes glàndules situades a l'extrem inferior del seu abdomen i que teixeixen hàbilment amb les seves potes i pedipalps, donant lloc a les teranyines. Com que la boca i la faringe són molt estretes, cosa que els impedeix ingerir qualsevol cosa que no sigui líquida, per alimentar-se el seu aparell digestiu secreta substàncies especials que són expulsades per la boca i que descomponen els aliments i els transformen en una massa que l'animal aleshores pot ingerir. La sistemàtica d'aquesta classe distingeix els següents ordres:  escorpins  pedipalps palpígrads araneids solpúgids pseudoescorpins ricinulis falàngids  acarins

Aranya del gènere Araneus Emissió d'un fil de seda Estructura dels quelicers i la disposició dels ulls són caràcters d'un gran interès en la sistemàtica de les aranyes La construcció de caus és típic de les espècies sedentàries

Araneids

Acarins

Escorpins

 

El temut agulló dels escorpins és  utilitzat per paralitzar les preses. L'escorpí groc (Buthus occitanus) és l'únic del nostres país que presenta una certa perillositat per l'home.

ESCORPINS Aquest ordre inclou els mateixos escorpins, que tenen el cos allargat amb els pedipalps transformats en dues gran pinces de prensió. Els cinc últims segments de l'abdomen s'estrenyen formant una cua acabada en el tèlson, que conté la glàndula del verí, proveïda d'un agulló. S'alimenten principalment d'aranyes i d'insectes, als quals emeten amb el verí. Són de color entre groguenc i gairebé negre, algunes espècies arriben a superar els 15 cm de longitud i viuen generalment en àrees càlides.

 

La disposició i el nombre d'ulls en les aranyes són caràcters suficients per distingir algunes de les famílies existents al nostre país. Uroctea durandi

ARANEIDS Comprèn les aranyes i les taràntules. Els segments del cefalotòrax i de l'abdomen estan fusionats i units per un estrenyiment característic: la cintura. A l'abdomen porten les glàndules productores de seda, amb les quals teixeixen xarxes. Les xarxes són de diversos tipus, amb un dibuix particular per a cada espècie i estan destinades a la captura de les preses. Les potes acaben sovint en ungles. Moltes espècies tenen glàndules verinoses que desemboquen en els quelícers. Abans de l'aparellament gairebé sempre es produeix un festeig de gran complexitat, destinat sobretot a evitar l' agressivitat de les femelles, encara que de vegades a aquestes devoren el mascle. Algunes espècies no utilitzen xarxes per caçar, sinó que persegueixen les seves preses o les esperen a l'aguait enterrades a la sorra. Són distribuïdes per tot el món i les espècies més grans poden arribar a fer 25 cm.

 

Trombidium holosericeum

ACARINS Aquest ordre inclou els àcars i les paparres, els primers molt més petits que les segones. Poden ser de vida lliure o paràsits de plantes o d'animals. Poden transmetre diverses malalties, tant a l'home com als animals domèstics i altres, com l'àcar de la sarna, excaven galeries a la pell.

 

Cicle vital d'un ixòdide.

Artròpodes