|
LA CLASSIFICACIÓ BIOLÒGICA |
Malgrat que la vida constitueix
en si mateixa una unitat, la seva gran diversitat i el gran nombre de formes
diferents que existeixen impossibiliten, o dificulten en gran mesura, el
seu estudi. Això ha fet obligatori, de la mateixa manera que en
moltes altres ciències i en disciplines tan diverses com l'art,
la història o la medicina, classificar aqueta gran diversitat. Només
així és possible establir un ordre, que sempres serà
arbitrari, però que permet donar sentit als coneixements adquirits
dins d'un esquema global que inclou tots els ésser vius.
Per poder diferenciar aquelles plantes comestibles de les que no ho eren o per distingir un animal perillós d'un altre que es podia caçar, l'home va anar observant els seus trets més notables per tal de poder caracteritzar-los i d'aquesta manera classificar-los. Era una classificació amb finalitats pràctiques i de supervivència, per la qual cosa només afectava aquelles espècies amb les qulas mantenia una certa relació. Hi havia plantes que produïen gra i altres que es menjaven crues, hi havia animals de carn que vivien a l'aigua, altres volaven i altres corrien. Quan va començar l'activitat que anomenem ciència, l'interès es va ampliar a altres espècies i, a mesura que anava creixent el nombre de les conegudes, també va anar augmentant la necerssitat d'ordenar-les d'alguna manera per poder estudiar-les. |
DEFINICIONS
|
El biòleg
suec Linné va ser el primer a realitzar una classificació
rigorosa i científica de les espècies d'organismes vius coneguts
en la seva època. La rellevància del seus treballs rau pincipalment
en le fet que és la primera vegada que es dicten unes normesgenerals
amb les quals poder donar nom a cada una de les espècies conegudes
i a qualsevol altra que es descobrís. Per fer-ho, dividia els organismes
en grups taxonòmics, amb diferents categories en funció del
grau de semblances estructurals que presentaven. Així distingia
espècies, gèneres, famílies, etc. Això no obstant,
les caracterítiques que va elegir per fer aquestes classificacions
tenien errors, que posteriorment s'han anta corregint.
Els criteris que se segueixen en l'actualitat per a la classificació dels éssers vius són, sobretot, de tipus evolutiu i s'estudia l'anatomia dels òrgans i es comparen amb els d'espècies diferents. |
CATEGORIES TAXONÒMIQUES |
La unitat
bàsica de classificació és l'espècie,
que en general es defineix com un conjunt d'individus semblants, capaços
de reproduir-se entre si i donar una descedència fèrtil.
Taxons de categoria inferior a l'espècie són al subespècie,
al varietat i la raça, entre altres.
Per sobre de l'espècie, la resta de taxons són artificials i els establim seguint criteris acordats, però que no deixen de ser arbitraris. Així, un grup d'espècies que reuneixen unes caracterítiques determinades constitueixen un gènere. Diversos gèneres formen una família, diverses famílies formen un ordre. Per sobre d'aquest se situen la classe i el fílum (phylum) o tipus, que ente els vegetals sol ser la divisió. I sobre tots ells se situen els regnes. Per poder precisar millor la classificació sovint s'ha de recórrer a taxons intermedis, com la subdivisió, la subclasse o el superordre, entre d'altres. |
NOMENCLATURA
|
Les
dificultats que sorgeixen a l'hora de diferenciar grups taxonòmics
entre si, sobretot els de categoria inferior, ha fet que des de la primwera
classificació de Linné fins als nostres dies s'hagin succeït
una llarga sèrie de sistemes que van prenent en consideració
els nous coneixements que la ciència va incorporant. Amb tot, els
especialistes continuen mantenint serioses discrepàncies pel que
fa a 'assignció de nombroses espècies a taxons concrets.
Hi ha diverses escoles que defensen postulats diferents i que, per tant,
recorren a característiques especials per classificar els éssers
vius, característiques sovint no compartides per altres escoles.
Això no obstant, el sistema emprat en l'actualitat continua essent el linneà, és a dir, un sistema de nomenclatura binomial en què cada espècie rep el nom compost per dues parts. La primera correspon a la del gènere al qual pertany i la segona és pròpia i exclusiva d'aquella espècie. Ambdós noms són llatins o llatinitzats, el primer amb inicial majúscula i el segon amb inicial minúscula. Per exemple, la nostra espècie és Homo sapiens, on Homo designa el gènere al qual també pertanyen altres homínids com l'Homo habilis o l'Homoerectus. El nom específic de sapiens, habilis, erectus serveix per diferenciar cada una de les espècies. El gos pertany a la família dels cànids, que inclou altres gèneres diferents de Canis, com Vulpes. Els cànids pertanyen a l'ordre dels carnívors, inclòs dins de la classe dels mamífers. Aquesta classe per tany al tipus ( o phylum) dels cordats i, per últim, a la categoria superior del regne animal.
|
|