Anomenats també fil·lòpodes, són animals amb la closca sovint bivalve, els apèndixs del tronc són semblants a les fulles i les antenes estan molt desenvolupades. Generalment són de petites dimensions i abunden en tolles, aigües estancades, rius d'aigua de poc cabal i àrees d'aigua salina. Poden arribar a densitats de població molt elevade. Algunes espècies conegudes són les artèmies o gambetes de les salmorres (Artemia salina) i les dàfnies o puces d'aigua (Daphnia pulex).

A penes superen els 25 mm de longitud i pel seu aspecte recorden els mol·luscs lamel·libranquis, ja que la closca és dividida en dues valves, unides per un múscul i que recobreix tot el cos. No presenten segmentació i tenen dos parells d'apèndixs al tronc. Són animals relativament abundants, que viuen tant al mar com a l'aigua dolça.

Són un grup de gran diversitat, tant de forma com de dimensions, encar que tots ells es donen les mateixes fases larvals (nauplius, metanauplius i copepodit). El tòrax es divideix en cinc o sis segments i no té apèndixs. En lloc d'ulls compostos tenen ocel·les. No tenen una vertadera closca i en el seu lloc tenen una placa cuticular. Hi ha espècies marines, d'aigua dolça i paràsites, i presenten una notable reducció en totes les seves característiques corporals.

Petits crustacis de cos aplanat i cobert d'una closca discoïdal. El tòrax consta de cinc segments i l'abdomen, que no és segmentat, es divideix en dos lòbuls. Les segones maxil·les estan transformades en ventoses. Viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis, tant d'aigua dolça com al mar.

Són animals marins sèssils en la seva majoria, amb algunes formes paràsites. Només les larves mantenen característiques pròpies dels crustacis. No és així en els adults, que en difereixen notablement i resulta difícil reconèixer-los com a tals. La closca rodeja tot el cos en forma de mantell i sol ser de naturalesa calcària. L'abdomen és molt reduït i no tenen ulls ni antenes. La majoria són hermafrodites. Algunes espècies conegudes són els percebes (Pollicipes cornucopia), molt apreciats com a marisc, els glans de mar (Balanus), que sovint viuen sobre la pell de les balenes, i les anatifes (Lepas), que s'agafen a objectes flotants.
 
 

Els percebes (Pollicipes cornucopia) tenen un peduncle carnós molt apreciat com a marisc.

Els bàlans o glans de mar.

La subclasse dels malacostracis engloba els crustacis típics i inclou multitud d'espècies d'interès comercial. El torax és format per vuit segments i es troba recobert d'una closca, mentre que l'abdomen consta de sis o set segments. Les antetens són bífides i els ulls compostos solen tenir un peduncle. L'últim segment abdominal forma amb el tèlson un ventall amb el qual els animals es donen impuls cap enrere. Hi ha espècies marines, d'aigua dolça i algunes de paràsites.
 
 

El bou (Cancer pagurus) és un cranc molt apreciat com a marisc.

La gamba borda (Solenocera membranacea) és una de les espècies comercialitzables de la família  dels solenocèrids, bé que només mitjanament apreciada.

Llagosta comuna (Palinurus elephas)