|
|
Són animals majoritàriament
aquàtics i, excepte algunes espècies, propis d'ambients marins.
Presenten el cos dividit generalment en tres parts: cap, tòrax i
abdomen. Aquest últim sol estar articulat en diverses peces, de
les quals, l'última té forma de ventall i es denomina tèlson,
molt característica d'aquests animals. L'exoesquelet sol ser més
dur que el de la resta d'artròpodes pel fet que presenta dipòsits
i incrustacions de sal.
Els crustacis poden tenir formes molt variades i estranyes a causa de la gran quantitat d'apèndixs que posseeixen. Així, al cap podem trobar parells d'apèncixs sensorials, com les antenes o les antènules, juntament amb altres que ajuden a agafar i mastegar els aliments, com les mandíbules, maxil·les i maxil·lípedes. Del tòrax surt un nombre variable de parells d'apèndixs adaptats a la locomoció. Tots ells tenen un extem acabat en pinça que utilitzen per agafar-se a les irregularitats del terreny. Dels segments que formen l'abdomen també surten parells d`apèndixs amb la mateixa estructura, però de mida més petita.
|
Respiren per mitjà de brànquies, compostes per petites làmines que pengen d'alguns apèndixs del tronc i que, en alguns casos, es troben protegides per extensions de l'exoesquelet. Les espècies de mida més petita poden respirar a través de la pell. L'aparell digestiu presenta un òrgan que rodeja l'intestí denominat hepatopàncrees, la funció del qual és secretar enzims digestius que descomponen els aliments que ingereixen. |
Les enormes pinces del llamàntol (Homarus gammarus). |
Parell d'ulls pedunculats i mòbils. |
Els ulls són compostos, és a dir, consisteixen en grups d'unitats més petites anomenades ommatidis i se situen a ambdós costats del cap, units a aquest generalment mitjançant un peduncle. |
Com la resta d'artròpodes, per reproduir-se s'aparellen i posteriorment realitzen una còpula de dos individus de diferent sexe, però presenten la particularitat que en moltes espècies els espermatozoides que produeix el mascle són immòbils. Els ous que resulten de la fecundació són generalment incubats pels progenitors fins que en surten unes larves denominades nauplis. Aquestes larves poden arribar a patir fins a tres processos de metamorfosi abans de convertir-se en individus adults. |
|
Bernat ermità (Clibanarius erythropus) |
La classificació d'aquest grup soològic és complexa i variable: branquiòpodes, ostràcodes, copèpodes, branquiürs, cirrípedes i malacostracis. |
|
BRANQUIÒPODES
Anomenats també fil·lòpodes, són animals amb la closca sovint bivalve, els apèndixs del tronc són semblants a les fulles i les antenes estan molt desenvolupades. Generalment són de petites dimensions i abunden en tolles, aigües estancades, rius d'aigua de poc cabal i àrees d'aigua salina. Poden arribar a densitats de població molt elevade. Algunes espècies conegudes són les artèmies o gambetes de les salmorres (Artemia salina) i les dàfnies o puces d'aigua (Daphnia pulex). |
|||
OSTRÀCODES
A penes superen els 25 mm de longitud i pel seu aspecte recorden els mol·luscs lamel·libranquis, ja que la closca és dividida en dues valves, unides per un múscul i que recobreix tot el cos. No presenten segmentació i tenen dos parells d'apèndixs al tronc. Són animals relativament abundants, que viuen tant al mar com a l'aigua dolça. |
|||
COPÈPODES
Són un grup de gran diversitat, tant de forma com de dimensions, encar que tots ells es donen les mateixes fases larvals (nauplius, metanauplius i copepodit). El tòrax es divideix en cinc o sis segments i no té apèndixs. En lloc d'ulls compostos tenen ocel·les. No tenen una vertadera closca i en el seu lloc tenen una placa cuticular. Hi ha espècies marines, d'aigua dolça i paràsites, i presenten una notable reducció en totes les seves característiques corporals. |
|||
BRANQUIÜRS
Petits crustacis de cos aplanat i cobert d'una closca discoïdal. El tòrax consta de cinc segments i l'abdomen, que no és segmentat, es divideix en dos lòbuls. Les segones maxil·les estan transformades en ventoses. Viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis, tant d'aigua dolça com al mar. |
|||
CIRRÍPEDES
Són
animals marins sèssils en la seva majoria, amb algunes formes paràsites.
Només les larves mantenen característiques pròpies
dels crustacis. No és així en els adults, que en difereixen
notablement i resulta difícil reconèixer-los com a tals.
La closca rodeja tot el cos en forma de mantell i sol ser de naturalesa
calcària. L'abdomen és molt reduït i no tenen ulls ni
antenes. La majoria són hermafrodites. Algunes espècies conegudes
són els percebes (Pollicipes cornucopia), molt apreciats
com a marisc, els glans de mar (Balanus), que sovint viuen sobre
la pell de les balenes, i les anatifes (Lepas), que s'agafen a objectes
flotants.
|
|||
MALACOSTRACIS
La subclasse
dels malacostracis engloba els crustacis típics i inclou multitud
d'espècies d'interès comercial. El torax és format
per vuit segments i es troba recobert d'una closca, mentre que l'abdomen
consta de sis o set segments. Les antetens són bífides i
els ulls compostos solen tenir un peduncle. L'últim segment abdominal
forma amb el tèlson un ventall amb el qual els animals es donen
impuls cap enrere. Hi ha espècies marines, d'aigua dolça
i algunes de paràsites.
|
Els astàcids (Astacidae) són els crancs coneguts com a cranc de riu. Tots els representants d'aquesta família viuen a l'aigua dolça. La introducció de crancs de riu americans, practicada d'uns anys ençà a les nostres aigües dolces continentals, ha fet molt familiar la presència d'espècies d'aspecte molt vistent com la de la dreta. |
Cranc americà (Procambrus clarki ) |
Cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus) |
El grup dels braquiürs és un dels més diversificats dels decàpodes i, en conjunt, reuneix tot allò que vulgarment anomenem crancs. A les nostres costes |
Nècora (Liocarcinus puber) |
El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) presenta una inconfusible closca quadrada. |
Els isòpodes són un grup de crustacis que ha tingut un gran èxit evolutiu, de la qual cosa es mostra l'existència de més de 4.00 espècies. No només viuen a tota mena d'ambients aquàtics, siguin marins o continentals, sinó que, a més, constitueixen l'únic grup de crustacis que ha esta capaç de colonitzar el medi terrestre d'una manera total, és a dir, sense necessitat d'ambients aquàtics en cap de les fases del seu cicle vital. |
Cara ventral dels isòpodes |
D'entre els anomenats porquets de Sant Antoni, els més corrents al nostre país són els del gènere Porcellio |