 |
|
|
| Es tracta del grup d'animals més nombrós del planeta, froamt majoritàriament per espècies terrestres, encara que algunes s'han adaptat a la vida aquàtica. Úniccament són escassos en les profunditats marines. Aquest dispersió es deu, entre altres motius, a la facultat de volar que han adquirit molts d'ells, cosa que els confereix enormes avantatges respecte d'altres invertebrats. |
Al cos es distingeixen
tres parts: cap, tòrax i abdomen. Es diferencien d'altres artròpodes
en el fet que el torax és proveït de tres parells de potes
i generalment de dos parells d'ales. Les ales són unes expansions
primes de la cutícula, que és la capa que rodeja el cos i
que forma les diferents parts de l'exoesquelet. Són travessades
per molts nervis de quitina, la qual cosa les fa més resistents,
ies mouen per potents músculs situats a l'interior del torax. En
insectes com els escarabats, les llagostes, el grills i les paneroles,
les ales d'un dels dos parells es fan molt més dures, per la qual
cosa perden la seva funció voladora. A aquest tipus d'ales se les
coneix amb le nom d'èlitres i la seva missió consisteix a
cobrir i protegir el parell d'ales voladores quan estan plegades. En altres
insectes, com és el cas de les mosques i mosquits, un parell d'ales
es troba reduït a un parell de diminuts òrgans que permeten
equilibrar el vol de l'insecte.
|
| El cap és proveït d'un parell d'antenes, diversos ulls senzills denominats ocel·les i un parell d'ulls compostos. A la part inferior es troba la boca, formada per una sèrie d'apèndixs i peces que poden formes diferents depenent del tipus d'alimentació. Així donsc, podem trobar boques especialitzades a mastegar, xuclar, picar, mossegar, rascar, etc. |
| L'abdomen consta de diversos metàmers. A l'extrem hi ha l'anus, juntament amb d'altres òrgans reproductors. A cada costat s'obren uns diminuta orificis denominats estigmes, per on entra l'aire a l'aparell respiratori, que és format per un sistema de tràquees molt ramificat. L'aparell excretor, el circulatori i el sistema nerviós són semblants als dels altres artròpodes, encara que, en alguns casos, aquest últim pot estar bastant més desenvolupat, cosa que permet el complex comportament social que podem observar en insectes com les abelles i les formiques. L'aparell digestiu és molt llarg, la qual cosa els permet digerir els aliments amb més eficàcia que altres artròpodes. Es troba enrotllat sobre si mateix i ocupa gran part del volum total de l'abdomen. |
Els insectes són
unisexuals i es reprodueixen mitjançant ous que ponen amb un aparell
específic situat a l'extrem de l'abdomen. Els insectes sense ales,
com els tisanurs i els col·lèmbols, són els més
primitius i neixen amb la mateixa forma que tenen quan són adults,
per la qual cosa únicament han de mudar l'exoesquelet periòdicament
a mesura que van creixent. No obstant això, els insectes amb ales
neixen sempres sense elles, per la qual cosa necessiten realitzar processos
de metamorfosi per arribar a la forma adulta.
En els més evolucionats,
el desenvolupament es produeix en dues etapes,una d'inicial en forma de
larva, que pot ser fins i tot de vida aquàtica, com passa amb els
mosquits i les frigànies, i una altra d'anomenada pupa, en la qual
l'insecte dixa de moure's i d'alimentar-se per patir la transformació
definitiva. En aquesta última fase la pupa se sol tancar en un capoll
fabricat per ella mateixa, com és el cas de les papallones i de
les arnes, o es cobreix d'una cutícula dura que trenquen una vegada
han completat el seu desenvolupament, com passa amb les mosques, les formigues
i les abelles.
|
| Encara que la majoria dels insectes són de vida lliure, hi ha alguns grups paràsits com els polls, les puces i altres que arriben a ser molt perjudicials per a l'home en convertir-se en plagues que poden devorar ràpidament grans extensions de cultius, com és el cas de les llagostes, els corcs o les larves de diverses papallones i arnes que reben el nom d'erugues. |
Dintre de la complexitat
i diversitat assolida per aquest grup zoològic, que inclou més
de tres quartes parts de totes les espècies animals conegudes, una
primera divisió en distingeix dues subclasses: apterigots i pterigots.
|
| Els apterigots són insectes primitius que no tenen ales i que experimenten un desenvolupament directe, sense presentar metamorfosi. Els pterigots, que inclouen la resta d'insectes, tenen ales i pateixen una metamorfosi en el curs del seu desenvolupament. |
|
|
|
1. ORTÒPTERS: Presenten les ales posteriors membranoses i les mantenen en repòs a sota de les anteriors, que són estretes i estireganyoses, encara que també hi ha espècies sense ales. El cap sol ser gran i mòbil. L'aparell bucal és mastegador i són de règim herbívor. Inclouen llagostes, cadells, grills, pregadéus o mantis religioses, insectes pal i escarabats. |
|
2. DERMÀPTERS: Tenen les ales anteriors estireganyoses i les posteriors membranoses i molt grans, sense arribar a cobrir l'abdomen, encara que a penes volen. El cos és allargat i els crecs abdominals estan convertits en pinces. Són de costums nocturns i viuen sota de les pedres i entre la fullaraca. Inclouen les tisoretes. |
|
3. PLECÒPTERS: Presenten les ales posteriors més llargues que les anteriors i es repleguen per col·locar-s'hi a sota. El cos és allargat i són mal voladors. L'aparell bucal és mastegador. Els plecòpters viuen entre la vegetació pròxima als rierols i torrents, i les larves es troben en aigües fredes. |
|
4. EMBIÒPTERS: En els embiòpters, els mascles presenten quatre ales iguals mentre que les femelles no en tenen, el cos és allargat i aplanat i tenen antenes filiformes. Viuen a sota de les pedres i a les escorces dels arbres i fabriquen tubs de seda. Sovint formen colònies. |
|
5. ISÒPTERS: Tenen els dos parells d'aels iguals, són socials i construeixen grans nius. Algunes de les seves construccions arriben a fer 10 m d'altura. Hi ha diversos tipus de components de la colònia: mascles i femelles (reines) fèrtils, obrers (mascles i femelles estèrils) i soldats (mascles i femelles estèrils amb un gran desenvolupament al cap i a les mandíbules). Viuen principalment en refions tropicals. Comprenen els tèrmits. |
|
6. PSOCÒPTERS: Presenten ales membranoses i sense nervis, encara que sovint no tenen ales; aparell bucal mastegador i antenes filiformes. Tenen el cos globós de fins a 10 mm de llarg. Viuen a sota de la fullaraca, en escorces, etc. i a vegades en habitatges. Inclouen els polls dels llibres i similars. |
|
7. ZORÀPTERS: Tenen ales membranoses, però la majoria de les vegades en falten. No tenen ulls i l'aparell bucal és mastegador. El cos és allargat i pot arribar a fer uns 2 mm de longitud. Viuen entre l'humus i a la fusta en estat de putrefacció, sobretot en regions càlides. |
|
8. ODONATS: Presenten les quatre ales similars, membranoses i amb molts nervis. L'aparell bucal és mastegador i els ulls són grans. L'abdomen és cilíndric i allargat. Sovint són de colors metàl·lics. Són depredadors d'insectes i viuen a les proximitats de l'aigua. Algunes espècies tropicals assoleixen els 20 cm d'envergadura. Comprenen totes les libèl·lules. |
|
9. ANOPLURS: No tenen ales. L'aparell bucal és mastegador-xuclador, en forma de probòscide retràctil, i no tenen ulls. El cos és aplanat i tenen una ungla a cada pota amb la qual s'aferren als seus hostes. Són paràsits externs que s'alimenten de sang de vertebrats. Ponen una gran quantitat d'ous (llémenes) i poden transmetre malalties (tifus exantemàtic, febre de les trinxeres,etc.). Inclouen els polls humans i les lladelles. |
|
10. EFEMERÒPTERS: Presenten ales membranoses i transparents, aparell bucal mastegador però atrofiat, cos prim, potes llargues i cercs llargs. En les fases larvals viuen a l'aigua, mentre que els adults són terrestres, però de vida molt curta, sovint solament dura unes poques hores. Comprenen els efèmeres. |
|
11. HEMÍPTERS: Les ales posteriors dels hemípters són membranoses, i en repòs es troben plegades a sota de les anteriors, que també són membranoses però amv la part bassal engrossida. Tenen un aparell bucal picador-xuclador. El tegument pot ser dur o tou. Són depredadors, paràsits, herbívors, etc. L'ordre inclou les xinxes d'aigua, les xinxes de les plantes, les xinxes comunes, els escorpins d'aigua, etc. |
|
12. HOMÒPTERS: Tenen les ales posteriors membranoses i les anteriors membranoses o engrossides i ambdues disposades com en una teulada i cobrint l'abdomen. L'aparell bucal és picador-xuclador. S'alimenten de saba i moltes espècies provoquen l'aparició d'agalles a les plantes. Tenen una gran capcitat reproductora. Incouen afídids i cotxinilles. |
|
13. MAL·LÒFAGS: No tenen ales, amb un aparell bucal mastegador i uns ulls molt reduïts (de vegades no en tenen). Cada pota té dues ungles per aferrar-se a l'hoste. Són paràsits externs d'aus i mamífers i s'alimenten de restes de pell, plomes, etc. |
|
14. TISANÒPTERS: Es distingeixen per les seves ales membranoses primes i un aparell bucal picador-xuclador. La majotia són fitòfags i alguns depredadors. Viuen entre la vegetació, a sota de l'escorça dels arbres i entre materila vegetal en estat de putrefacció. Inclouen els trípids. |
|
15. NEURÒPTERS: Les quatre ales dels neuròpters són semblants, grans, i es mantenen esteses sobre el dors quan reposen. L'aparell bucal és mastegador o xuclador. Tenen les antenes molt desenvolupades. Comprenen crisopes i formigues lleó. |
|
16. MECÒPTERS: Tenen quatre ales molt semblants, amb nervis romboïdals i es mantenen esteses quan reposen. L'aparell bucal és mastegador. La part posterior de l'abdomen es doblega cap a dalt. Viuen en llocs humits i ombrívols. L'ordre inclou les mosques escorpí. |
|
17. TRICÒPTERS: Es distingeixen perquè són coberts de pèls o escates, i perquè tenen les ales disposades en forma de teulada sobre el cos. L'aparell bucal és xuclador. Les larves són aquàtiques i en la seva majoria depredadores. Els adults viuen a prop de l'aigua. |
|
18. ESTREPSÍPTERS: Presenten les ales posteriors membranoses i les antenes transformades en balancins. L'aparell bucal és mastegador, encara que sovint no en tenen. Tenen un gran dimorfisme sexual, amb femelles semblants a larves que solen viure com a paràsits interns d'insectes. |
|
19. SIFONÀPTERS: No tenen ales. L'aparell bucal és picador-xuclador. Són de petites dimensions (fins a 6 mm de llarg), tenen el cos comprimit lateralment i les potes són robustes, l'últim parell de les quals és adaptat per al salt. Són paràsits externs de vertebrats, incloent-hi l'ésser humà, s'alimenten de ka seva sang i transmeten diverses malalties (pesta bubònica, tifus murí). Inclouen les diferents espècies de puces. |
|
20. DÍPTERS: Presenten les ales anteriors membranoses i amb nervis, i les posteriors transformades en òrgans claviformes de funció sensorial (balancins). L'aparell bucal és convertit en una probòscide adequada només per xuclar líquids. Algunes espècies transmeten malalties (malària, febre groga). Amb gran capacitat d'adapteció, són presents a tots els medis no aquàtics del planeta. Comprèn la mosca domèstica, la mosca tse-tse, les mosques del vinagre, els tàvecs, els mosquits, etc. |
|
21. LEPIDÒPTERS: Tenen les ales membranoses i cobertes d'escates, sovint de colors vius i amb dibuixos contrastats. El seu aparell bucal és tranformat en una llarga trompa xucladora. Les antenes són plomoses o filamentoses. Viuen a gairebé tots els medis del planeta on hi hagi vegetació. L'ordre comprèn totes les papallones. |
|
22. COLEÒPTERS: Tenen les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriors són membranoses i es pleguen a sota de les altres. Presenten una gran varietat de mides, formes i colorits. Viuen en medis molt variats i hi ha diversos grups aquàtics. El seu règim alimentari és molt variat: fitòfag, xilòfag, carnívor, copròfag, necròfag i paràsit entre altres. Inclouen els escarabats i els corcs. |
|
23. HIMENÒPTERS: Tenen ales membranoses i les anteriors són més grans que les posteriors. L'aparell bucal és mossegador, llepador o mastegador. Tenen una cintura més o menys manifesta entre el torax i l'abdomen, el qual generalment és ovoide i mòbil. Les potes són llargues.L'oviscapte és doblegat per sota del cos. Moltes espècies tenen un agulló connectat a una glàndula verinosa (vespes). Diversos grups formen societats molt complexes (formigues, abelles) i algunes (abelles) disposen d'un llenguatge de comunicació per mitjà del vol. L'ordre inclou vespes, cinípids, cèfids, mosques daurades, icnèumons, borinots, abelles, formigues, etc. |
Artròpodes
