MIRIÀPODES

 
Aquest grup engloba artròpdes mandibulars amb un aspecte extern molt similar però que filogenèticament corresponen a quatre classes diferents:
1. QUILÒPODES
2. SÍMFILS
3. DIPLÒPODES
4. PAURÒPODES

Els centpeus
(Scolopendra cingulata)


 
QUILÒPODES: (centpeus, escolopendres i afins)

Tenen dues antenes com dues mandíbules i quatre maxil·les,
ulls simples o compostos, dispoden de tràquees ramificades i els gonoporus es troben a la part posterior del tronc. Tenen quinze o més parells de potes caminadores i un primer parell d'apèndixs transformats en ungles verinoses. Són depredadors. Espècies característiques són els cent peus i els escolopendres.
 
 


Scutigera coleoptrata

Scolopendra cingulata

 

Larva de Lithobius variegatus rubriceps
Geophilus carpophagus

Pseudohimantarium mediterraneum europaeum


 

SÍMFILS

Presenten un aspecte semblant als quilòpodes, però són molt més petits, amb el cos blanc o transperent i proveïts de dotze parells de potes.
 
 


Scutigerella


 

PAURÒPODES

Presenten dotze segments al tronc, nou parells de potes i no tenen ni ulls ni òrgans respiratòris ni sistema circulatòri. Fan pocs mil·límetres de longitud i el seu cos és tou i incolor. Viuen a sota de les pedres i entre l'humus.


 

DIPLÒPODES: (milpeus i afins)

Tenen dues antenes, dues mandíbules i dues maxil·les. Excepte els quatre primers segments del tronc, la resta són dobles. Presenten ocel·les i tràquees no ramificades. El nombre de potes és molt variable, però com a mínim en són tretze parells. S'alimenten de detritus i de matèria vegetal. S'inclouen en aquest ordre els mil peus i les grameneres.
 
 

Polidesmus coriaceus
Posició del cap lleugerament inclinat cap endavant i els quatre primers segments del tronc proveïts d'un únic parell de potes.

La facultat d'enrotllar el cos és una característica típica dels diplòpodes.

Polydesmus coriaceus

 


 
 

Artròpodes