CONCLUSIONS:
1 La qualitat d'ensenyament ve donada sobretot en el ple desenvolupament de les capacitats específicament humanes des de les cognitives fins a les operatives.
Proposem:
Utilitzar el projecte "Philosophy for Children" o Filosofia 6/18 com a recurs idoni per a desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants i com a resposta al tractament de les estratègies d'aprenentatge.
2. Ser persona és quelcom que no es construeix, sinó que s’aprèn vivint ho. Viure és actuar, començar a ser allò que es vol arribar a ser, però des d'allò que ja s'és, sense inventar una construcció imaginària, utòpica i irreal.
Proposem:
Ajudar els alumnes a ser receptius davant la realitat, ensenyar a tenir desigs, aspiracions, finalitats, i a posar se en marxa en aquesta direcció i esforçar se per viure allò que es desitja. Aquest és l'aprenentatge més important.
3. Totes les matèries desenvolupen les capacitats, perquè la qüestió rau, primordialment, en com s'aprèn i no en què s'aprèn. Gràcies a les estratègies cognitives serem capaços de resoldre una gran varietat de problemes de manera efectiva i eficient.
Proposem:
Desenvolupar en el professorat una actitud de compromís vers la consecució de les estratègies cognitives que facin del coneixement un procés significatiu, actiu i generalitzador.
4. En el camp professional i acadèmic, el suport de la informació evoluciona cap als sistemes multimèdia, amb un pes elevat de la paraula escrita, en alguns casos, però amb un pes creixent de la imatge, en d'altres.
Proposem:
Capacitar els alumnes per saber buscar la informació pel seu compte, per valorar la, seleccionar la, estructurar la i incorporar la al seu propi bagatge de coneixements, implicant hi, també, d'alguna manera la capacitat de recordar.
5. Mentre que la cultura de la lletra impresa potencia la capacitat del pensament lògic, analític, lineal i seqüencial, I'exposició constant a missatges audiovisuals porta a desenvolupar, de manera preferent, processos mentals de caràcter visual, associatiu, intuïtiu i sintètic.
Proposem:
Potenciar el sensorial, el concret, I'emotiu com a valors per si mateixos en alguns casos i, en d'altres com a trampolí de processos que portin a l'abstracció a la conceptualització, a la reflexió. a l’anàlisi.
6. Per tal d'enriquir la comunicació, consolidar els coneixements i integrar la informació que reben els alumnes fora de l'aula amb la que reben dins.
Proposem:
Convertir l’ensenyament-aprenentatge en un procés continuat de traducció de llenguatges, codis i canals, del visual al verbal, de l’audiovisual a l’escrit. i viceversa.
7. L’alumne és el principal protagonista del procés d'aprenentatge el qual ha de consistir més en l'adquisició d'habilitats estratègiques que facilitin altres aprenentatges, que no pas en l'acumulació de coneixements.
Proposem:
Exercir un ensenyament centrat en la motivació, la contextualització, el guiatge i la coordinació, trets essencials en la transmissió d’estratègies d'aprenentatge.
8. La clau de l'autonomia dels alumnes no és que dominin moltes tècniques d'estudi, sinó que en facin un ús estratègic adequat a cada situació.
Proposem:
Guiar els alumnes cap a un procés de presa de decisions cada vegada més autònom, on vagin utilitzant els diferents coneixements.
9. La metodologia del descobriment afavoreix la iniciativa personal i el desenvolupament d’habilitats intel·lectuals vinculades a la resolució de problemes.
Proposem:
Orientar els alumnes cap el descobriment, i això s'ha de fer mitjançant preguntes desafiants organitzant situacions que despertin la seva curiositat i el seu interès.
10. Les informacions que presenta el professor han d'estar estructurades de manera lògica, la qual cosa es pot aconseguir recorrent a tècniques com els mapes conceptuals, els quadres sinòptics, els gràfics, etc.
Proposem:
Utilitzar una metodologia de caire inductiu, aproximant-nos així a la manera com s'aprèn espontàniament: del concret a l'abstracte, del que és específic al que és genèric, de l'exemple a la llei o norma. I una metodologia deductiva que va d'allò que és a les seves conseqüències.
11. Els mapes conceptuals són un procediment que potencia la participació activa dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge i que proporciona informació al professor sobre com guiar aquest procés.
Proposem:
Introduir gradualment i amb flexibilitat l’ús estratègic dels mapes conceptuals en les activitats de les diferents àrees curriculars tot explicitant amb quin objectiu es construeixen i per què proposen en comptes d’utilitzar altres procediments.
12. La presa d'apunts és una activitat complexa que permet codificar, gestionar o seleccionar una informació que és objecte d'aprenentatge.
Proposem:
Contribuir, mitjançant l'anàlisi, a què la presa d'apunts serveixi per a transformar el coneixement, per aprendre i no només per a reproduir un contingut.
13. Les destreses o habilitats intel ·lectuals són la base per aconseguir la resolució de problemes.
Proposem:
Oferir als alumnes els elements essencials que els permetin de sortir-se de les diferents situacions problemàtiques, dins i fora de l'aula. I amb un doble objectiu: per una banda desmitificant el tema per apropar-s'hi amb actitud positiva; per l'altra, plantejant problemes veritables a la situació problemàtica en què qualsevol alumne es podria trobar en la seva vida quotidiana.
L'Hospitalet de Llobreqat, 15 de Febrer de 1997
