El constructivisme manté que l'activitat (física i mental), que per naturalesa desenvolupa la persona, és justament el que li permet desenvolupar-se progressivament, sentir i conèixer's a si mateix i a la realitat externa. Ara bé, aquest procés de construcció progressiva que té lloc com a resultat de l'activitat no té lloc en el no res, sinó en relació al medi que envolta la persona.
La diversitat humana es basa en la concepció interaccionista de les diferències individuals. Des d'aquesta perspectiva es reconeix l'existència de característiques intrínseques a la pròpia persona (determinades possiblement per la seva càrrega genètica) i es reconeix així mateix el paper que juga el medi (amb els seus mediadors -familia, professors, mitjans de comunicació...-) en les diferents situacions que es troba la persona. Les diferències individuals són el fruit de la interacció entre les característiques internes i les característiques del medi extern, per tal la diversitat humana només pot entendre's i tractar-se adequadament si es consideren ambdos factors en interacció.
L'opció bàsica que assumeix la concepció constructivista és l'ensenyament guiat i adaptatiu que proposa fer front a la diversitat mitjançant la utilització de mètodes d'ensenyament diferents en funció de les característiques individuals dels alumnes. Proposa mètodes d'ensenyament diferenciats per a la totalitat de l'alumnat dintre del currículum comú.
Algunes idees bàsiques d'aquesta concepció, com la necessitat de partir del nivell inicial de l'alumne (coneixements previs), conceptes com el de l'ajut contingent, plasticitat o adaptació de la intervenció pedagògica a l'activitat de l'alumne, el grau de desenvolupament o capacitat general de l'alumne, la motivació per aprendre (significativament), així com els seus interessos personals són, entre d'altres, coincidents amb el plantejament de l'ensenyament adaptatiu.
Inici Pàgina:
1-12-96
Darrera revisió: 1-1-98