"La Metacognició"

Entenem per Metacognició la capacitat que tenim d’autoregular el propi aprenentatge, és a dir de planificar quines estratègies s’han d’utilitzar a cada situació, aplicar-les, controlar el procés, avaluar-lo per a detectar possibles errades, i com a conseqüència... transferir tot això a una nova actuació.



Això implica dues dimensions molt relacionades:

a)
El coneixement sobre la pròpia cognició implica ésser capaç de prendre consciència del funcionament de la nostra manera de aprendre i comprendre els factors que expliquen que els resultats d’una activitat siguin positius o negatius . Per exemple: quan un alumne sap que extreure les idees principals d’un text afavoreix el seu record o que organitzar la informació en un mapa conceptual afavoreix la recuperació d’una manera significativa. D’aquesta manera pot utilitzar aquestes estratègies per a millorar la seva memòria. Però el coneixement del propi coneixement no sempre implica resultats positius en l’activitat intel·lectual, ja que és necessari recuperar-lo i aplicar-lo en activitats concretes i utilitzar les estratègies idònies per a cada situació d’aprenentatge.

b)
La regulació i control de les activitats que l’alumne realitza durant el seu aprenentatge. Aquesta dimensió inclou la planificació de les activitats cognitives, el control del procés intel·lectual i l’avaluació dels resultats.

Encara que aquests dos aspectes estan molt relacionats; el primer, el coneixement del propi coneixement, sorgeix més tard en el nen que la regulació y el control executiu, ja que aquest últim depèn més de la situació i l’activitat concreta.



Relació de la metacognició amb les estratègies, habilitats d’estudi i d’altres processos cognitius i no cognitius.


El rol de la metacognició es podria comprendre si analitzem les estratègies i habilitats que s’utilitzen en un esport d’equip: la velocitat , la coordinació i l’estil són pròpies de cada jugador, sense que aquest necessiti ser conscient a cada moment dels moviments que fa. En canvi l’entrenador fa que cadascú dels esportistes siguin conscients dels seus moviments i estratègies i d’aquesta manera puguin arribar a l’autocontrol i coordinació. Al nostre cas, és l’aprenent el que ha de fer les dues funcions d’entrenador i esportista. Primer ha de desenvolupar i perfeccionar els processos bàsics (capacitats cognitives bàsiques) amb l’ajut de les tècniques d’aprenentatge. En segon lloc, l’alumne ha de tenir uns coneixements específics del contingut a aprendre.

El saber planificar, regular i avaluar... quines tècniques, quan i com, per què i per a què, s’han d’aplicar a uns continguts determinats amb l’objectiu d’aprendre’ls fa que l’aprenent esdevingui estratègic.

Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 1-1-98