ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ:

El Disseny inicial preveu un tipus de tractament de la informació més bé en paral.lel que linial, encara que en determinats pasos del fluxe es desenvolupa més linialment.

De fet l'entrada al programa es fa prèvia la identificació de l'usuari (Nom, visita per primera vegada...) Pot ser que l'usuari faci ús per primera vegada el programa. Si així és ESTRATEG comença amb un bucle de captació que pretén reclamar l'atenció del subjecte mitjançant una animació gràfica del personatge central del programa que descriu un procés narratiu, on podem trobar diferents situacions d'estudi caracteritizades:

- Intentant estudiar amb soroll de fons (finestra oberta, soroll del carrer,...)
- Intentant representar graficament (a la pissara de l'habitació) una sèrie de dades i anotacions personals
- Intentant estudiar en una posició inadequada (al llit) i en un lloc plé d'estímuls externs...

Aquestes i altres situacions animades i amb so, ens porten a la conclussió inicial: El protagonista no sap estudiar i necessita un ajut per tal de poder superar aquest fet.

Evidentment si l'entrada al programa és d'un usuari amb experiència prèvia, es pot obviar aquest pas, i anar directament al menú principal. En aquest menú es diversifiquen les opcions en tres direccions diferents:

El fet de la identificació permet el tractament individualitzat de l'usuari i l'enregistrament de dades de navegació i resultats d'items d'avaluació. Tanmateix quan l'usuari ha entrat previament al programa, aquest detecta amb la introducció del nom aquest fet i estalvia el bucle de captacio, per a passar directament al menu principal de navegació.

D'altra banda el nivell d'usuari permet dissenyar diferents recorreguts adaptats a les necessitats de l'usuari, preveient per això una programació ramificada en funció d'aquest nivells i també del factor d'ús, es a dir, suposem que a mida que aquest programa s'utilitza s'aprèn i per tant s'han d'evitar situacions reiteratives i bucles tancats amb passos obligatoris, etc..

Els mòduls principals d'ESTRATEG:

Els 3 mòduls dibuixats són independents entre sí en quant a la seva dinàmica, però mantenen a la vegada una permanència i una relació contínua al llarg del desenvolupament d'ESTRATEG. Això vol dir que en qualsevol moment podem passar d'un mòdul a l'altre, basicament per dues vies:

- mitjançant l'ajut profund o l'assitència del personatge guia (animació).
- o directament clicant sobre les icones de navegació que són permanents en cada bloc.

Un quart mòdul que no apareix a l'esquema i que resta també de forma permanent durant tota l'execució del programa és la possibilitat "hipertextual" dels textes que vagin sortint, de tal manera que els mots i conceptes claus, pugin tenir la seva explicació dins d'un subprograma tipus glossari. Aquest glossari permetrà a més a més de les explicacions, la visualització d'alguns exemples clarificadors. També la possibilitat de veure termes associats de diferents nivells i de localització dins del programa d'aquests conceptes. Altres possibilitats de navegació fan referència a la selecció alfabètica, o per cerques, l'històric d'interacccions fetes, etc...

Això, genera en realitat, un quart nivell de navegació dins del programa, ja que l'usuari pot establir recorreguts a mida, en funció dels seus interessos personals. Evidentment aquest quart recorregut és un tant virtual i sempre es troba lligat als 3 mòduls principals, des d'on s'hi por accedir.

A grans trets els mòduls representen 3 aspectes psicopedagògics importants en l'aprenentatge estratègic:

1.- El mòdul d'HABILITATS I TÈCNIQUES.

Pretén com a objectiu mostrar tot un seguit d'eines d'estudi en funció del domini d'unes habilitats concretes. La identificació de la relació existent entre habilitats i tècniques és el primer pas per poder desenvolupar diferents mostres i explicacions de cadascuna.

Moltes vegades els alumnes només disposen d'un determinat recurs tècnic per a poder estudiar. Moltes vegades no s'els hi ha ensenyat cap altre. És molt freqúent allò de... "feu un resum, o un esquema, sintetizant la informació...", com si tot fos part del mateix, o ptijor encara, com si només es vulgués treballar una determinada habilitat cognitiva, o amb aquests procediments voler treballar-les totes.

La intenció, doncs, d'aquest mòdul és proporcionar tot tipus d'eines o tècniques, per a que l'usuari, en funció de l'anàlisi de diferents factors, pugui aplicar aquella que cregui més convenient segons les necessitats. No n'hi cap eina que en si mateixa que sigui millor o pitjor que les altres. És l'objectiu amb que s'utilitza, el que defineix el su valor i eficàcia. És allò de que.... "un ganivet pot servir per a tallar pa o per a fer malbé a un altre" depenent del seu ús.

D'aquest mòdul de treball hem desenvolupat el "Mapping" de les relacions substancials que mantenen els continguts a mostrar. Aquestes relacions lògiques i espistemològiques referides a les habilitats de processament de la informació i les seves possibles vessants, es concreten en un conjunt de tècniques de treball. Aquestes tècniques són les més representatives, segons el nostre criteri. Evidentment es podrien incoloure d'altres, però no és l'objectiu del mòdul mostrar-les en extensió i quantitat, sinò més bé el contrari: Aprofundir qualitativament en procediments algorítmics concrets que siguin clars e identificadors de determinats processos mentals i d'estudi.

2.- El mòdul d'ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE.

Aquest mòdul que anomenem "superior" no ho es tant, perque sigui més important, ja que tampoc es concibeix sense l'anterior. De fet aquest qualificatiu té més relació amb els processos mentals que intervenen a l'hora de desenvolupar una tasca.

El fet estratègic és molt poc valorat actualment a l'eduació. Importen més els resultats concrets que no pas els mecanismes mentals que els han produït.

L'objectiu d'aquest mòdul és, doncs, evidenciar aquests mecanismes més comúns i per tant, preveure que l'usuari els conegui i apliqui en les seves tasques. Basicament el mòdul està dividit en dos tipus de continguts:

- D'una banda es vol constatar l'acte estratègic en si mateix. Així n'hi ha diferents procediements que es poden identificar i podriem simplificar en tres: Anàlisi i discussió de casos, Imitació d'altres mòdels, i el procés d'interrogació.

- D'altra banda es proposa l'autoconeixement del propi procés estatègic. Aquest mecanisme que nosaltres hem anomenat "presa de decisions" és en realitat molt complexe, ja que es troba mediatitzat per molts factors que intervenen en el resultat final. L'anàlisi i identificació d'aquests factors proporcionaran a l'usuari un coneixement més profund dels seus actes i de les situacions que l'envolten.

La combinació de tot això genera una acció estratègica, sobre la qual cal fer les valoracions de eficàcia, rendiment, adequació, etc... per tal que sigui util al subjecte.

3.- El mòdul de CASOS PRÀCTICS.

Preveu en realitat l'aplicació de tot allò que abans s'ha comentat. Aquest casos, són un recopilació d'actes quotidians, relacionats amb situacions d'ensenyament-aprenentatge i també d'àmbits d'educació menys formal.

Per exemple: Prèvia la selecció del video que ens interessa (només n'hi ha un actiu) es fa un visionat d'un video digitalitzat amb continguts socio-naturals i una temàtica atractiva i motivadora.

El fet de la demanda condiciona tota l'activitat. En realitat és més important poder disposar d'una extensa base de dades sobre demandes de solució, que no pas de molts videos o documents. Sobre un mateix document s'han previst diferents alternatives, en funció de les habilitats que es vulguin treballlar.

Una bona colecció de casos de tot tipus (que incorporen diferents mèdies) associada a una bona quantitat de demandes, pot fer d'aquest mòdul un excel.lent camp d'aprenentatge estratègic.

Al final d'aquest mòdul es preveu que l'ordinador mitjancçant el personatge guia, faci una avaluació del procés seguit per l'usuari. Aquest procés d'avaluació es troba diferenciat per dos tipus bàsics de control.

- D'una banda, el plantejament d'items tancats, amb solucions que impliquin respostes que l'ordinador pugi tractar, per tal d'establir un feed-back immediat amb l'usuari. Aquest tipus d'avaluació es centra més en productes concrets o procediments molt específics, que no suposin creacció o elaboració per part de l'usuari.

- D'altra banda, la possibilitat de que l'avaluació d'un cas no la faci l'ordinador, sinò un professor especialista. En aquesta situació la funció de l'ordinador serà la de facilitar la recollida de dades, els raonaments, les mostres de processos, etc... Per exemple, pot facilitar treballar amb un proceessador de textos, i imprimir l'exercici per a la seva posterior entrega al professor. Una altra possibilitat seria el treball en "xarxes" amb bústies personals on poder enviar i rebre informes de casos i establir una relació més directa, inclús amb altres companys, permetent així l'anàlisi de diferents alternatives de solució.

Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 1-1-98