REFLEXIÓ INTRODUCTÒRIA: Aprendre a Pensar

Aprendre a aprendre..., ensenyar a pensar..., ensenyar a aprendre... i també alguns dirien... aprendre a ensenyar... Són frases que estan en boca de molta gent dins d'aquest món educatiu que ens envolta.

Darrerament hom descobreix que la veritable funció de l'escola és la de transmetre una habilitat que sintetitzi tota la resta de funcions que li són pròpies: pensar. Després, i depenent de l'estil i formació de l'intelocutor, s'afegeixen altres complements al verb pensar: "creativament", "críticament" o "autònomament".

Però si tractem d'entendre i comprendre què és això de pensar i per quina raó és ara el centre de l'educació, els arguments no acostumen a ser, ni creatius, ni tant sols crítics, ni molt menys autònoms... Només cal revisar l'abundant producció de llibres amb títols seductors, programes informàtics amb molta publicitat, sessions "psicopedagògiques" per especialistes..., que es limiten a oferir un repertori de "receptes" amb les quals ens podem acomodar a les exigències de la concepció escolarista del pensar:

- com subratllar un texte, - memoritzar una fòrmula, - fer un resum, - llegir i assabantar-se, - com relaxar-se i carregar-se d'optimisme davant d'un exàmen...

Ningú no discutirà l'eficàcia d'aquestes habilitats i la seva indubtable utilitat pel llarg... i obligatori.. ofici d'aprendre en contextos escolars. Però, és això realment pensar? Probablement formen part de la gimnàstica intel.lectual, però no constitueixen el nucli d'allò que anomenem pensar.

No es tracta, doncs, de tècniques d'estudi amb efectes especials, sinó de construcció del pensament. Per tant, no és lícit reduir-lo tot a una qüestió de procediments miraculosos, malgrat que el que es vulgui sigui adaptar el cap dels alumnes a les rutines d'una funció docent predeterminada. (Monereo C., 1993) citant altres autors, feia la següent reflexió en les seves classes:

"A l'escola, sovint... l'únic que s'aprén és a ser alumne ..."

... com si tot el procés de l'escolaritat obligatòria s'esdevingués un acte d'ensinistrament socialitzat continu i permanent, ornamentat amb certs continguts disciplinaris més o menys contextualitzats.

I és que ... si l'escola no és capaç d'ensenyar a pensar, és que realment no és escola. I ensenyar de veritat no és limitar-se a impartir i repartir ... paquets d'informació i, de tant en tant, controlar... la seva ingestió.

Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 1-1-98