Els experts alerten que cal prestar molta més atenció a les conductes agressives en els centres docents

El 5% dels adolescents corren el risc de patir 'bullying' a l'escola

Al 20% dels barcelonins de 14 anys els han pegat o amenaçat l'últim any

Marta Ciércoles
BARCELONA

Fa només uns mesos que la paraula bullying -o assetjament en l'àmbit escolar- ha irromput en el nostre vocabulari, arran de la mort de Jokin, l'adolescent basc de 14 anys que es va suïcidar després de suportar durant mesos les agressions físiques i psíquiques dels seus companys d'institut. El cas de Jokin, que aquests dies es jutja als tribunals, és una tragèdia extrema, però, segons els experts, el cert és que hi ha adolescents que conviuen amb agressions, insults o amenaces freqüents als centres escolars i que suporten un gran patiment. Segons una enquesta adreçada a 2.727 alumnes d'ESO i batxillerat de Barcelona, el 5% dels adolescents escolaritzats "estan sotmesos a un grau de tensió molt important" a l'escola. Es tracta de situacions que freguen l'assetjament escolar o bullying.
"El bullying no és un fenomen nou ni aïllat", afirma el psiquiatre del Centre de Salut Mental Sant Pere Claver, Lluís Mauri, "però ara està més ben descrit i és més conegut que fa uns anys". Segons aquest especialista, la presència de la violència en l'àmbit escolar "és un problema seriós que requereix molta atenció" i recorda que el 10% dels adolescents, segons altres enquestes recents, manifesten que tenen tendències violentes o intolerants i que el 54% dels mestres i el 60% dels alumnes de secundària afirmen que han presenciat algun acte violent a l'escola. Segons el Defensor del Poble, més del 30% d'alumnes de l'Estat han patit algun tipus d'intimidació o assetjament, encara que sigui lleu.

El fenomen dels nens clauer
El canvi de model familiar dels últims 30 anys explica, en bona part, que els adolescents "estiguin ara més sols que abans", afirma Mauri. Són els anomenats nens clauer. Nens que arriben a casa després de l'escola i no hi troben ningú. Encenen la tele i es troben amb missatges consumistes especialment adreçats a ells. "Reben una pluja de missatges impossibles i contradictoris: has de ser fort i competitiu per no quedar exclòs, però també has de disfrutar sense límits i no renunciar a res".
L'enquesta Fresc (Factors de Risc en Escolars de Barcelona) del 2004, que ahir va presentar en un acte públic el doctor Manel Nebot, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, revela que el 20% dels nois de 14 anys i el 15% dels que en tenen 16 afirmen que companys d'escola els han pegat, atacat o amenaçat l'últim any. El percentatge és més baix entre les noies (el 7% als 14 anys i el 5% als 16) i, en tots dos sexes, disminueix amb l'edat.
Per contra, la sensació de marginació en l'àmbit escolar és més freqüent en les noies. El 23% de les nenes de 14 anys han experimentat aquest sentiment en els últims 12 mesos, davant del 19% de nens de la mateixa edat. Segons Nebot, els adolescents que acumulen més factors de risc de bullying suposen al voltant del 5% del total i, en general, aquestes situacions es redueixen amb l'edat.
Però mentre la tensió derivada de les agressions externes es relaxa a mesura que els adolescents es fan més grans, augmenta el malestar derivat del mateix estat d'ànim. La sensació de depressió i de desesperança, els problemes per dormir o el nerviosisme són molt més freqüents entre els estudiants de 18 anys que no pas entre els més joves, especialment, pel que fa a les noies. El 18% de les noies de 18 anys afirmen que s'han sentit deprimides, el 36% tenen dificultats per conciliar el son, i el 19% tenen episodis de desesperança.

Estudi europeu
Altres estudis d'àmbit europeu també han començat a estudiar el fenomen de l'assetjament a l'àmbit escolar. El doctor Lluís Rajmil, de l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdica, va presentar els resultats d'una enquesta de 2003 adreçada a més d'11.000 estudiants de tretze països europeus on es confirma que "un de cada cinc escolars pateixen rebuig". Segons Rajmil, aquesta sensació és més freqüent entre els 8 i els 12 anys.
Per als experts, la victimització repetida dels nens assetjats té uns clars efectes sobre la seva salut mental. Amb el temps, apareixen les depressions o els trastorns alimentaris, i baixa l'autoestima i el rendiment escolar. Està demostrat que el risc de depressió arriba al 30% en nens que han patit aquesta pressió al llarg d'un any.