Títol del Taller :	Atenció a la diversitat a través de projectes telemàtics cooperatius. L’experiència de l’IES Llobregat de Sallent.
Responsable/s:	Ramon Barlam, Asunción Checa, Àngel López i Neus Llorca
e-mail:	Rbarlam@pangea.org
Centre de treball:	IES Llobregat				Població:	Sallent (El Bages)
Nivell educatiu:		Internivells		Primària			x	Secundària
Àrea:
Tipus de NEE:		Deficients Auditius		Deficients Visuals				Deficients Motòrics
		Deficients Psíquics		Educació Compensatòria
Tipus informació:		Curricular	x	General				Tècnica
Fa referència a:		Equipament		Programari
Descripció:	(extensió aprox. 2 fulls)

La participació de projectes telemàtics s’introdueix a l’IES Lobregat el curs 1997-1998, coincidint amb la implementació de les Unitats d’Adaptació Curricular (UAC). A la taula següent es poden veure els projectes en els que s’ha treballat:

 

CURS	PROJECTES
1997-1998	Globalearn (Expedició Ushuaia a Quito + Est Mediterrània)
1998-1999	Expedició a l’Antàrtida
1999-2000	De Montserrat a l’Everest
2000-2001	El món d’en Harry Potter
2001-2002	El món d’en Harry Potter

Globalearn

L’any 1995 Murat Armbruster funda Globalearn, reconeguda mundialment com una de les millors iniciatives pel que fa a projectes telemàtics col·laboratius. Un any més tard va començar la primera expedició a sis països propers a la mar Negra i la va acostar als escolars de tot el món. L’èxit d’aquesta experiència, que treballava la història, el medi natural i la cultura d’aquest país amb una organització i una metodologia exemplar que ha servit de model per a posteriors experiències, va ser seguida per altres expedicions com la de la ruta de la Seda i a molts més altres llocs.

L’estructuraseguia unes pautes similars per a totes les expedicions: un grup d’unes 4 o 5 persones (fotògraf, especialistes en diferents àrees i etapes educatives, tècnics ...) recorria una ruta facilitada prèviament i enviava periòdicament informació d’interès que permetia l’acostament a la realitat del lloc des de diferents perspectives. Diàriament es publicaven al web del projecte un seguit de dades que posteriorment serien treballades a classe.

L’inici de les UAC va ser un moment una mica difícil, ja que representava un pas endavant important en al tractament a la diversitat a l’educació secundària. Era evident que calia buscar noves fórmules metodològiques que permetessin la consecució dels objectius curriculars a tots els nois i noies de l’institut. Després d’analitzar diverses opcions, el Seminari d’Atenció a la Diversitat de l’IES Llobregat de Sallent va decidir finalment participar en aquest projecte.

El projecte Globalearn, en aquells moments, podia ser seguit des de la modalitat gratuïta i la de pagament. Vam decidir que la primera oferia suficients elements pedagògics i que, tot i que la de pagament permetia l’accés a material pedagògic de gran interès (en anglès, això sí) i el contacte directe via correu-e amb els expedicionaris, podíem estalviar uns diners que utilitzaríem per d’altres coses també importants.

Com hem vist al quadre anterior, des de l’IES Llobregat de Sallent vam participar a les expedicions de Ushuaia a Quito i la de l’Est de la Mediterrània. Ambdues tenien una durada de mig curs, i coincidien força amb el nostre calendari escolar (similar a tot l’hemisferi nord). 

Del projecte vam aprofitar els següents elements: 

· Travel log o carta de viatge. Es tractava d’un informe diari, amb un redactat telegràfic en el que es facilitaven dades d’interès com: quilòmetres recorreguts, gasoil gastat, temperatura mitjana, notícia del dia al lloc on eren, detall dels àpats que feien i preu de diferents coses en la moneda local (entrada de cinema, bitllet de bus, CD, coca-cola, tall de cabell, pa...). Aquest document era la base del treball diari, ja que ens permetia fer gràfiques, seguir la ruta en un mapa que teníem penjat a la cartellera i al dossier (a petita escala), aprendre vocabulari bàsic en anglès[1] (els àpats, sobretot els esmorzars, solien ser similars d’un dia per l’altre).

· La imatge del dia. Cada dia, a les 12 del migdia es publicava al web del projecte una fotografia del lloc o activitat que estaven fent en aquell moment. Setmanalment preparàvem una fitxa de treball en la que hi havia les imatges de la setmana acompanyades de petitsrequadres en els que els alumnes havien de fer una petita descripció. Aquesta activitat es feia a nivell indivividual o a nivell de grup.

· Reports. Reportatges puntuals sobre diferents temes. Puntualment traduíem algun dels reportatges enviats pels expedicionaris i que tractaven temes d’interès. Vam treballar el tema dels naufragis, Pablo Neruda (quan varen visitar la Isla Negra), la fauna...

· Host. A cada ciutat gran on els expedicionaris arribaven buscaven un noi o noia del lloc que, després d’explicar coses sobre ell, el lloc on vivia i les activitats que feia, parlava del lloc. Aquesta opció era molt interessant ja que sovint tenia situacions familiars i interessos similars als dels alumnes, la qual cosa n’augmentava l’interès per empatia.

L’any 2001 Gloobaleran deixa de funcionar sense cap mena d’explicació per part dels seus responsables.

La valoració portada a terme per part dels membres del Seminari d’Atenció a la Diversitat de l’IES Llobregat de Sallent, reflectida a les memòries anuals del centre, va ser molt positiva i cal dir que la participació en aquest projecte, tot i la precarietat amb la que vam treballar[2] vam veure que aquesta era la línia que havíem de seguir. 

Expedició a l’Antàrtida

La xarxa educativa LaceNet va contactar, el curs 1998-1999 amb el científic Josep Ma. Gasol, de l’Institut de Ciències del Mar i el CSIC, per concretar el seguiment d’una expedició a l’Antàrtida des de les escoles i instituts del país. L’equip de mestres de la xarxa va dissenyar una expedició online que va aprofitar el viatge per tal de fer una aproximació a l’entorn natural del continent i dels llocs on passava el vaixell. l’IES Llobregat de Sallent es va afegir al projecte amb la intenció d’experimentar amb noves ofertes didàctiques que s’ajustaven a les característiques de l’anterior participació en el projecte Globalearn.

A banda de fer un seguiment de l’expedició, el projecte va servir per consolidar la línia encetada i reafirmar l’aposta de participació en projectes d’aquesta línia. La valoració final de l’equip d’Atenció a la diversitat va ser igualment positiva. El projecte es va cloure amb una visita del científic a l’institut, el qual va ‘poder comprobar in situ el nivell de coneixement sobre el tema que els alumnes havien assolit.

Aquest projecte, tot i haver perdut el valor afegit del sincronisme, continua portant-se a terme en forma de crèdit variable[3], ja que els seus responsables van considerar que els continguts podrien seguir essent vàlids i que les escoles podien contactar amb qualsevol de les expedicions que anys rere any van al continent gelat. Per al curs 2002-2003, el projecte s’oferirà des d’Edu365 a totes les escoles de Catalunya.

El mateix Josep Ma. Gasol va seguir en contacte amb les escoles en l’expedició a l’Antàrtida que el curs 1999-2000 va fer a bord del vaixell alemany Polar Stern.

De Montserrat a l’Everest

Ofertat també per la xarxa Lacenet, aquest projecte telemàtic consistia en el seguiment sincrònic[4] de l’Expedició Caixa de Manresa – Everest 2000 que el maig d’aquell any va aconseguir fer cim. Les característiques que varen justificar la participació de l’IES Llobregat de Sallent varen ser les següents:

·Projecte obert. ‘De Montserrat a l’Everest’ permetia la participació des de qualsevol edat. Això possibilitava un contacte i un intercanvi amb nois i noies (també adults) ric i divers. També potenciava el seguiment fora de les aules, en un moment en el que alguns alumnes començaven a disposar d’internet en els seus domicilis o bé tenien punts d’accés més a l’abast.

·Projecte flexible. El seguiment del projecte i de les activitats estaven dissenyades per tal que poguéssin ser adaptades a qualsevol situació educativa, dedicació, nivells d’aprenentatge, etc.

·Projecte multidisciplinar.La possibilitat d’abordar aquests tipus de projectes des de diverses àrees, i de manera totalment integrada va ser un element que es va tenir en compte a l’hora de decidir la participació. D’altra banda, es facilitava la implicació del professorat que també intervenia amb aquests alumnes.

·Projecte sincrònic. El seguiment a temps real, tot i que organitzativament és més complexe i comporta els seus riscos, així com la incertesa d’arribar a poder fer el cim, aportava elements motivadors importants[5].

La participació en el projecte va ser l’eix central al voltant del qual es varen organitzar totes les sessions de treball del curs en els grups de tractament a la diversitat. A partir de’aquestes varen treballar continguts curriculars de llengua (català, castellà i anglès), matemàtiques (mesures, conversió de monedes,pressupostos...), ciències naturals (medi natural, fauna i flora de la zona, malalties pròpies de l’esport i de l’alçada, importància de l’oxigen...), socials (aproximació a la cultura i realitat del Tibet, el Nepal i altres països propers) i educació física (aproximació als esports de muntanya: prevenció de riscos, nusos d’escalada, etc.). També es va parar especial atenció a l’eix transversal de l’educació per a la salut en tractar dietes sanes (les que seguien els alpinistes abans i durant l’expedició).

En el marc del projecte també es va portar a terme una sortida a Barcelona en la que se’ns va projectar la pel·lícula IMAX sobre l’Everest, protagonitzada entre altres per l’Araceli Segarra. L’anècdota d’aquesta activitat és que mentre estàvem esperant al vestíbul per entrar a la sala se’ns va comunicar per telèfon que s’acabava d’assolir el cim. Els nois i noies de les diferents escoles i instituts assistents van esclatar en diferents mostres d’alegria davant de la incomprensió incial de les persones que es trobaven al lloc, alienes al projecte.

La valoració final que es va fer en acabar el projecte era que si bé havia estat molt arriscat treballar únicament aquest projecte al llarg de tot el curs, i que això havia implicat en alguns moments puntuals(finals de trimestre, sobretot) un cert cansament per part dels nens, va ser altament positiva.

La tipologia de projectes telemàtics en els que ha participat l’IES Llobregat de Sallent és variada però amb elements comuns. Es tracta sempre de projectes de mitja-llarga durada (un mínim d’un trimestre en el cas del seguiment d’expedicions de Globalearn o de tot un curs, com en el cas de l’expedició a l’Everest o el projecte sobre Harry Potter). Val a dir que la tipologia d’alumnes amb els que són treballats obliga, per evitar el cansament, a exercicis constants d’imaginació i, sobretot, a una gran coordinació entre els professors que hi intervenim. L’organització és clau, i tenint en compte que en cada projecte hi ha intervingut més d’un professor, cal fer un seguiment estricte i constant de la seva evolució. En el projecte El món de Harry Potter, treballat amb diversos grups d’atenció a la diversitat, en els grups de 3r i de 4t que hi participaven. Un d’ells tractava més els aspectes de llengua i ciències socials i, l’altre, de matemàtiques i ciències naturals. Amb tot, cal destacar que aquesta dinàmica es flexibilitzava quan era necessari i es feien activitats bàsicament de comunicació amb altres escoles i activitats comunes (murals, per exemple) o que requerien treball ininterromput durant més d’una sessió.

EL MÓN DE HARRY POTTER

Les àrees anomenades instrumentals tenen un paper destacat en el tractament a la diversitat, i estàvem buscant un projecte en la línia dels que havíem participat els cursos anteriors quan vam descobrir l’obra de J.K. Rowling. L’Àngel Lòpez, membre de l’equip d’atenció a la diversitat havia llegit l’estiu del 2000 el primer llibre de la sèrie de Harry Potter quan encara no era massa conegut aquí. Buscant informació sobre el tema a Internet ens va sorprendre la gran quantitat de recursos que vam trobar-hi: unitats didàctiques, jocs online (aplicacions java), qüestionaris interactius, puzzles... 

Ens va semblar molt interessant que per primera vegada el món de la lectura i el de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació confluissin, ja que des de molts sectorssempre s’ha vist la televisió i els ordinadors com a elements ‘malignes’ i distorsionadors que dificulten l’accés al coneixement de petits i joves. Vam preveure (i no ens vam pas equivocar) que la popularitat de Harry Potter creixeria i aquest seria un factor que ens aniria bé per motivar els alumnes a llegir. D’aquesta manera va ser que el mes de setembre vam començar a planificar bona part de l’atenció a la diversitat al voltant d’aquest projecte. Va a dir que en un primer moment no estava pensat coma projecte telemàtic col·laboratiu tot i que les TIC hi eren presents.

En aquest primer trimestre vam entrar en contacte amb la Sabina Redondo i el Josep Girabal, dos alumnes de darrer curs de la carrera de psicopedagogia (Universitat Oberta de Catalunya) que des de l’assignatura de Pràcticum havien de portar a terme un treball d’aplicació relacionat amb les TIC. Així va ser com vàrem contactar amb els IES Alzina (Barcelona) i Alt Berguedà (Bagà). Aquests es varen interessar en el projecte i es va acordar de compartir l’experiència creant un projecte telemàtic col·laboratiu a tres bandes amb l’objectiu d’optimitzar esforços i potenciar experiències de comunicació entre alumnes i professors partint del treball que ja havia iniciat en solitari l’IES Llobregat de Sallent. La Sabina Redondo va entomar la coordinació del projecte.

La valoració que es va fer el primer any del projecte, recollida per Sabina Redondo a Projecte Harry Potter. Les TIC, el treball cooperatiu i multidisciplinari dels alumnes i el col·laboratiu del professorat[7]va ser molt positiva. Els tres punts més destacats eren:

·Es constatava una gran motivació entre els alumnes que havien participat en el projecte.

·El projecte va facilitar i estimular el treball cooperatiu entre el professorat dels tres centres.

·L’elaboració de material didàctic de qualitat, tant en suport paper com digital.

Redondo (2001) assenyalava com a principal indicador que el projecte havia anat bé l’alt grau d’interès que aquest havia despertat entre el professorat. Aquest aspecte va ser el que va animar l’equip de coordinació a obrir el projecte a altres escoles a partir del següent curs, en el marc dels projectes LaceNet[8]. 

Aquest projecte ha estat l’únic que s’ha aplicar dos anys seguits a l’IES Llobregat de Sallent.

L’AIGUA EN LES NOSTRES VIDES

Aquesta és la darrera oferta presentada per la xarxa LaceNet per al curs 2001-2002. La novetat, en el marc de les propostes a les que ens té habituats aquesta xarxa és que es tracta d’un projecte que es desenvolupa al voltant de les festes de la Llum de Manresa (21 de gener). Es tracta, per tant, d’un projecte amb format de curta durada. El Seminari d’Atenció a la Diversitat de l’IES Llobregat de Sallent va fer un parèntesi en el treball que un grup d’alumnes de 2n d’ESO estaven desenvolupant per tal de desenvolupar les activitats proposades. El projecte, adreçat a alumnes des d’educació infantil fins a primària treballava diferents aspectes relacionats amb l’aigua[9]. Els alumnes de 4t. de l’IES Llobregat de Sallent varen intervenir en un fòrum sobre el consum i contaminació de l’aigua. Es varen portar les factures que cada família paga i d’aquesta manera vàrem treballar les mesures de capacitats, es compararen consums i es va arribar conclusions interessants.

L’experiència ha estat valorada com a molt positiva. Als alumnes els va agradar molt seguir el debat i les propostes presentades per altres centres (IES Lacetània, i escola Joviat). També varen poder veure els dibuixos i altres aportacions que havien fet els més petits. Pel que fa als continguts vam treballar-ne alguns que estaven contemplats per aquest curs (mesures de capacitat, per exemple) i també es va fer una reflexió molt positiva sobre la contaminació i el consum excessiu d’aquest element.

(Text adaptat de la memòria de la llicència retribuida: ‘Didàctica de les TIC en el tractament a la diversitat. Desenvolupament de material didàctic i d’estratègies de treball cooperatiu a partir de la participació en el projecte ‘El món de Harry Potter’)