Títol del Taller :	La facilitat d'escriure amb l'ordinador: avantatges i estratègies
Responsable/s:	Tona Castell Escuer
e-mail:	mcastell@pie.xtec.es
Centre de treball:	SEDEC			Població:	Barcelona
Nivell educatiu:		Internivells	Primària			Secundària
Àrea:
Tipus de NEE:		Deficients Auditius	Deficients Visuals			Deficients Motòrics
		Deficients Psíquics	Educació Compensatòria
Tipus informació:		Curricular	General			Tècnica
Fa referència a:		Equipament	Programari
Descripció:	Introducció La interactivitat entre els infants i l’ordinador és una relació continuada que es produeix degut a que les respostes de l’ordinador són a temps real: qualsevol informació introduïda origina un efecte perceptible (en la pantalla o en qualsevol perifèric de sortida). La interactivitat sol.licita una activitat cognitiva basada en el següent procés: -previsions per part de l’infant -verificació de les previsions quan es confronta amb el resultat -elaboració de noves previsions La qualitat d’aquest procés és el que condueix a diferents graus d’autonomia controlats pel propi infant. És en aquest punt quan els mestres ens hem de proposar facilitar al màxim que aquesta activitat cognitiva s’esdevingui sense problemes per a cap alumne, sigui del nivell educatiu que sigui. Desenvolupament Els infants que estan en l’inici de l’escriptura tenen una manca de destressa que els obliga a detenir-se constantment, quan interactuen amb estris convencionals (llapis, guix, retoladors...), entre el primer i segon pas de les fases del procés més amunt esmentat. La previsió del que volen escriure és una tasca pròpia de l’àrea de llengua que els mestres s’encarreguen d’activar a través de diferents estratègies. Donarem el cas de l’escriptura del propi nom i del nom dels companys de la classe. Quan els infants més menuts porten a la pràctica allò que volen escriure, si ho confeccionen amb estris que requereixen una habilitat motriul que encara no dominen, no arriben moltes vegades a la verificació del resultat, ja que l’acció de l’escriptura els ha absorbit de tal manera que no recuperen la seqüència de l’activitat cognitiva. L’acció de premuda en el teclat té unes conseqüències totalment diferents.  Les operacions portades a terme amb les tecles fan que se superin els entrebancs que tallen la interacció efectiva entre les previsions d’allò que es vol escriure i la revisió i verificació d’aquestes previsions. Entenem aquest fet com un llistat d’avantatges que s’han pogut categoritzar gràcies a l’estudi realitzat amb uns alumnes del segon curs de Parvulari d’Educació Infantil. Conclusions L’escola té el repte social d’integrar les TIC per tal d’afavorir noves fórmules comunicatives entre els infants. Com a professionals de l’educació, hem de creure que és cert i hem de començar amb la idea que molts alumnes que no es mostren destres motriument també poden arribar a comunicar-se, mitjançant el codi escrit, i desenvolupant una activitat cognitiva individual que els porta a una situació d’aprenentatge eficient.