El segle XVIII: l'últim segle de l'Antic Règim

Avaluació Inicial
La interpretació dels fets     ........................................................................................................................    castellano

• Introducció
• La recuperació econòmica
• L'evolució social
  
• L'evolució política:
  • Els Borbons del XVIII
  • La Guerra de Successió Espanyola (Tema d'ampliació)

Llistat de terminologia històrica
Guió del comentari d'un text històric
Exercicis de síntesi i de repàs
Pel.lícules recomanades
Examen
Objectius
Enllaços
Material d'ampliació

                                                                                Avaluació Inicial
                   
Escolliu la resposta correcta sobre l'Espanya del S. XVIII:

I la resposta correcta és...

INTRODUCCIÓ
                                                                                                                                     castellano

 • Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                                                     El siglo XVIII

            Nuestro siglo XVIII no se diferenció en esencial del europeo: presentó caracteres análogos, aunque debilitados. Habría que añadir que hubo un retraso de varios decenios. La recepción de nuevas ideas fue lenta y su difusión difícil. No se trataba sólo de obstáculos legales; nunca fue, por ejemplo, prohibida la circulación de las obras de Newton. No circulaban, simplemente porque no había público capacitado para entenderlas. Los déspotas ilustrados no pusieron ninguna traba legal a fin de que circulasen las obras ilustradas y las luces penetraron en España. a pesar de ello, el Indice  español de 1790 está lleno de obras condenadas.
            Los ilustrados recogen el interés por la ciencia, el espíritu crítico y la idea de progreso. Por otra parte, hay un fuerte sentido práctico en los ilustrados, y como las reformas que pretenden requieren de medios de poder, descubren su vocación política. Pretenden reformar la agricultura del país, reformar la enseñanza, adecuar el Estado a las nuevas corrientes europeas, impulsar la ciencia...
            Dentro de esta espíritu hay que destacar a Aranda, Campomanes, Floridablanca, Capmany, Cadalso, Jovellanos, Olavida, Feijoo, etc.
            Todos los tratadistas del siglo XVIII exaltan la razón y atacan la tradición; parten del supuesto de la decadencia de España, que podrá remediarse por el cultivo de las ciencias útiles y proyectan un reformismos de vastos alcances.
            Resumiendo, podemos decir que los ilustrados españoles recogieron el espíritu de la Ilustración europea, pero sus realizaciones fueron menguadas por las trabas que de hecho se encontraron a la hora de reformar.
                                                                                   D. Ortiz: Sociedad y Estado del s. XVIII español
1. Expliqueu les característiques de la Il.lustració.                                 
2. Subratlleu les idees fonamentals.
3. Feu un resum del  text.

 • Completa l'estudi de les transformacions econòmiques del s. XVIII amb la informació del llibre o dels enllaços.  

• Treballa els textos següents:                                                     
                                                                         Sobre  demografía
            El siglo XVIII fue un cambio de regeneración española. Se dio por una parte la desaparición de la peste, por causas no conocidas. Pero hubo también una nueva orientación política menos ambiciosa y menos costosa que la de los Austrias. La centuria se estrena, en efecto, con las paces de Utrech y Rastadt (1713-1714), que significan, no obstante la humillación, la suelta de un lastre insoportable. (...)
            A lo largo de la centuria, desde 1712-17 hasta 1860 aproximadamente, la retirada de la peste, la extensión de los cultivos, la adopción del maíz y la patata (en Galicia desde la segunda mitad del siglo XVIII), así como la entrada de granos de fuera y, desde 1820, la creciente comercialización de los de dentro, parecen haber bastado para sostener, en España, un crecimiento demográfico del 0,15% anual.  Después de 1860 a 1910, el ritmo se desacelera porque las roturaciones han tropezado al fin con el límite que les impone la ley de los rendimientos decrecientes. (...)
                                                                                                                           Nadal. La población española   
• Indiqueu les característiques demogràfiques de l'Antic Règim.

                                                                             La población de Catalunya
            En síntesis, la población de Catalunya aumentó durante el siglo XVIII, aunque de forma discontinua. Gracias a este aumento, se repoblaron las zonas de tierras cultivables abandonadas. Aumentó también la población en villas y ciudades.  (...)
            La superpoblación relativa debió estimular a los negociantes emprendedores que deseaban establecer fábricas, ya que abundaba la mano de obra, contratable por bajos salarios (...) Los salarios subieron y la emigración catalana dejó de ser masiva ya que no faltaban oportunidades de empleo en el propio país.(...)
            Las transformaciones agrarias, la superpoblación relativa, las posibilidades de expansión comercial y el ahorro constituido por grupos humanos con iniciativa ayudan a comprender el éxito de las realizaciones de los años 1770-90 y las nuevas posibilidades de vida ofrecidas a una población que aumentó mucho durante cien años, y que no resultaba suficiente, al finalizar el siglo, en relación con lo que el país podía ofrecerle.
                                                                                                                     G. Anes. La población de Catalunya

1. Analitzeu les causes i conseqüències de l'evolució de la població catalana al segle XVIII.
2. A què es refereix l'autor amb "las realizaciones de los años 1770-90".

                                                         La intensificació de la explotació agrícola
            L'aspecte més espectacular de la intensificació agrícola va ésser l'extensió dels regadius. (...) Tanmateix, els esforços d'irrigació partien gairabé sempre de les modestes iniciatives dels propietaris individuals, que tenien molt poca coordinació entre ells de cara a col.laborar en projectes més ambiciosos, i els pocs que es van emprendre d'una manera pública van fracassar. Els treballs executats en els canals d'Urgell i dels Baix Ebre van ésser abandonats i no es var dur a terme cap obra per tal de canalitzar el Ter, el Besós o el Baix Llobregat. (...)
            Poca cosa se sap de les innovacions en l'utillatge i les tècniques agrícoles: sembla que era estesa la pràctica de l'abonament de les terres. L'informe del sr.  Zamora documenta la utilització regular de tipus diferents d'adobs: adob humà, fems de tota mena (que donava lloc a un tràfic comercial força considerable), detritus diversos i fins i tot alguna quantitat de guano, importat directament de Buenos Aires. Alhora s'extenien nous conreus, com el blat de moro, les patates i les plantes forratgeres (naps i trèvols). Tots aquests progressos permeteren la superació el guaret a les àrees més afavorides i la implantació de sistemes de rotació sumament complexos, comparables als anglesos.
1. Indiqueu el context històric del text. 
2. Quin tipus d'agricultura es practicava a Catalunya? I a la resta d'Espanya?  
3. Analitzeu les conseqüències econòmiques del desenvolupament agrícola.

• Llegiu els següents textos sobre la indústria catalana i responeu les qüestions:
                                                                            La industria en Catalunya
Inmediatamente se construyeron gran número de fábricas en el territorio catalán, todas ellas trabajando para América. Desde sus inicios disfrutaron de gran prosperidad y muy pronto pudieron ser contabilizadas unas noventa y una fábrica de hilaturas de algodón. (...) El algodón procedía de Malta y de América y se elaboraba en estas fábricas de hilatura y tejido, llegando a precisar más de veinte mil personas; los telares no dejaban de producir una gran variedad de manufacturas, especialmente tejidos ordinarios, la mayoría para ser pintados o estampados, pañuelos, etc..
                                                                                                                P.Voltes. Libertad de comercio con América.
Para la aplicación de nuevas técnicas era necesario contar con un ahorro y una demanda de tejidos. Las transformaciones técnicas en las manufacturas de algodón en Cataluña, fueron posibles gracias a los beneficios obtenidos en el comercio de vinos y aguardientes, aunque tales transformaciones se realizaron con retraso, por lo cual resultó imposible competir con los paises más avanzados, concretamente con Inglaterra. Los perfeccionamientos técnicos en las manufacturas de algodón consistieron en la utilización de las Spining-jennies, a partir de 1780, por algunas fábricas de Barcelona. Estas máquinas, fueron bautizadas en Cataluña con el nombre de bergadanas . La water-frame se comenzó a utilizar en Cataluña en 1791, en 1805 ya se utilizaba la Mule-jenny.
            La industria algodonera ocupaba, al finalizar el siglo XVIII, 10.000 obreros en Barcelona y 20.000 en Cataluña, sin incluir a las personas dedicadas a la hilatura manual. De la producción obtenida, se exportaba las dos terceras partes a las Indias.
                                                                                                               G. Anes. La población en Cataluña     

1. Quina evolució va tenir la producció tèxtil catalana a la segona meitat del XVIII?. Expliqueu-ne les causes.                           
2. Es pot parlar de Revolució Industrial?. Raoneu la resposta.  

•Estudieu la societat del segle XVIII.

• Llegiu els textos següents i responeu les qüestions:

                                                                                 LA SOCIEDAD CATALANA     
            A lo largo del siglo XVIII la sociedad catalana continuó estructurada según los estamentos tradicionales: nobles, eclesiásticos y tercer estado. Sin embargo, en éste último empezaron a destacar otros grupos sociales que hacen más complejo el estudio de la sociedad y que permiten plantear otro tipo de divisiones.
            Así es posible diferenciar unas capas superiores, que incluían a los nobles y a los eclesiásticos, es decir, a los sectores privilegiados de la sociedad, pero a ellos se habían unido ciertos segmentos del tercer estado: comerciantes y fabricantes, campesinos acomodados, funcionarios, profesiones liberales, etc. En conjunto, estas capas superiores, que gozaban de un elevado nivel de vida, pueden cuantificarse en un 10% de la población total.
            Veamos más en detalle la situación de cada uno de los estamentos tradicionales de la sociedad catalana.
            La nobleza se adoptó pronto a la nueva situación política, aceptó la monarquía borbónica y ocupó cargos en la administración pública, sobre todo en la municipal. Aunque hubo nobles que intervinieron en empresas mercantiles, en general miraban con recelo a los fabricantes enriquecidos que conseguían ennoblecerse, como Joan Pau Canals. Tal como queda reflejado en las páginas escritas por el barón de Maldà, buena parte de esa nobleza vivía en la ociosidad y ocupaba su tiempo en misas y rosarios, visitas y paseos, banquetes y bailes.
            La Iglesia continuaba siendo una gran propietaria de bienes inmuebles: a ella pertenecía una cuarta parte de las tierras cultivables, y disponía de considerables rentas, fruto de los diezmos y las donaciones de los fieles. No era un estamento homogéneo, ya que se aprecian grandes contrastes económicos. En general, los eclesiásticos gozaban de un gran ascendente sobre el pueblo llano. Había también entre ellos una minoría de ilustrados.
            El tercer estado lo integraban las clases no privilegiadas, que representaban la absoluta mayoría de la población.
            En él encontramos, en primer lugar, a la burguesía urbana, formada por comerciantes y empresarios. Es una clase social dinámica, que se abrió a las ideas ilustradas y a los avances científicos y técnicos, impulsó el notable crecimiento económico del país, y se benefició de él. En segundo lugar podemos diferenciar una capas intermedias, a las que se adscriben menestrales y tenderos de las ciudades, y a los campesinos que disponían de tierras suficientes para vivir. Los menestrales estaban encuadrados en los gremios, que conservaban su cohesión. Pero el impacto de la primera industrialización les hizo perder peso y señaló el inicio del proceso de proletarización. Los campesinos, aunque sometidos en gran parte al régimen señorial, se veían favorecidos por el contrato de aparcería que los acercaba a la propiedad. Sin embargo, las condiciones de vida en los medios rurales, sobre todo en las tierras del interior, eran muy deficientes. Estas capas intermedias rurales y urbanas representaban el 33% de la población.
            Finalmente, las capas bajas, urbanas y rurales: los asalariados, que fueron irreversiblemente empujados a la proletarización; los jornales del campo, es decir, los campesinos que no disponían de tierras suficientes para vivir y que se veían obligados a trabajar para terceros; los criados y, por último, los diversos grupos de marginados sociales, entre los que encontramos a los pobres, que sobrevivían gracias a la mendicidad y a las ayudas de obras asistenciales, sobre todo religiosas. En su conjunto, estos grupos inferiores representaban un 57% de la población. En el caso de los campesinos, por ejemplo, de unos 108.000 personas ocupadas en la agricultura a finales del siglo, 20.000 eran propietarios, 24.000 arrendatarios y 56.000 jornaleros.
                                                       La Vanguardia, Suplemento El empuje del siglo XVIII. Domingo, 14 de febrero de 1993

• Expliqueu l'estructura de la societat catalana al s. XVIII.

                                                                                    Hambre en Sevilla
            Hoy, 4 de marzo, por las calles caen muertas de hambre las personas sin que nadie pueda remediarlo (...) Las personas parecen esqueletos, habiéndose llegado al extremo de guisarse públicamente, en la Plaza del Pan, alverjones que se venden a los pobres hambrientos (...) Los vecinos que tienen oficio y no encuentran dónde trabajar van al campo a coger vinagreras, espinacas, tagarninas y otras porquerías y se las comen. La mucha necesidad de los lugares ha hecho venirse a Sevilla innumerables hombres, mujeres y niños; pero la ciudad está tan escasa de medios que no hay en qué ganar un real; con que no pudiendo los vecinos sustentarse, menos lo pueden los forasteros. Así caen muertos de hambre por las calles diez o doce cada día.
            Hoy, 20 de marzo, ha valido el trigo a 115 reales la fanega y el pan a 37 cuartos la hogaza. En los hospitales no caben los enfermos, así que los despiden (...) Hoy 22 ha valido la fanega de trigo 120 reales (...) Domingo de Ramos, 24 de marzo, se vendió el pan a 47 cuartos la hogaza, y el mejor a 52. En Triana se vendió hoy pan de alpiste (...). Miércoles 3 de abril, se ahogaron en la limosna que repartía el arzobispo seis personas, y se maltrataron con el atropellamiento muchas más. El siguiente día se ahogaron en dicha limosna cuatro personas.

Textos del siglo XVIII citados por Domínguez Ortiz en Sociedad y Estado en el siglo  XVIII español. Ariel. Barcelona, 1976, pág. 30.

Comenteu el text anterior.  En principi, es tracta de redactar un text seguint aquest guió (en el tema següent es puntualitza una mica més) :

Comentari d'un text històric:

• Introducció: marc general
                          -Tipus de font
                         - contingut -econòmic, social, polític segons les idees que hi predominen
                         -Situeu el document en l'espai i el temps
                         -Deduïu de què tracta el document i a quina època històrica pertany.
                         -si es tracta d'una font primària, indiqueu l'autor i expliqueu el que sabeu sobre ell.
• Descripció:  
                      -Feu un resum del document
• Anàlisi:
                          -Comenteu les causes dels fets que presenta.
                          -Comenteu les conseqüències dels fets que presenta.
• Conclusió:       
                         -Penseu si aquest document és representatiu de  l'època. Raoneu la  resposta.
                         -Si és una font primària , analitzeu la intencionalitat de l’autor
                         -Plantegeu alguna nova idea deduïda del que heu analitzat fins ara que   relacioni l'anàlisi amb 
                           esdeveniments, més generals,  passats o  futurs.

L'evolució política

• Podeu consultar aquest material per recordar la situació al segle XVII.

• Estudieu la monarquia absoluta i  el reformisme  borbònic a Espanya.                                                                                                                                                                           

• Comenteu el text següent:

 Edicto de D. José Patiño: Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor (que Dios guarde) en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña, el excelentísimo Sr. mariscal Duque de Berwick y liria, General del Ejército felipista, me ha encargado que ordene y mande a los diputados y oidores de cuentas del General de Cataluña que arrimen todas las insignias, cesen totalmente así ellos como sus subalternos en el ejercicio de sus cargos, empleos empleos y oficios y entreguen las llaves, libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la diputación y sus dependencias, a los señores administradores de la ciudad D. Francisco de Junyent y de Vergós y doctor José Graells, en cuyo cumplimiento lo ejecutaron así prontamente y sin réplica alguna, por convenir así al real servicio.

      Barcelona, 16 de septiembre de 1714   

Comenteu la imatge (no oblideu de preguntar-vos si el text de la placa "El pueblo de Madrigal a su gran reina Isabel I de Castilla fundadora de España" està equivocat en alguna cosa).

Responeu el qüestionari sobre el text següent:

         

"El motiu d'aquest fulletó és divulgar i donar a conèixer alguns trets bàsics de la vida d'un home, en Josep Moragues, heroi de la Guerra de Successió i fill de Sant Hilari, que forma part de la llista de personatges il·lustres de la història de Catalunya.
Josep Moragues i Sobrevia (1669-1715) va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pagès propietari quan, per diverses circumstàncies, es veié implicat en els moviments que es donaven a diferents llocs d'aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català. Casat amb Cecilia Regàs, d'Arbúcies, per parentiu es relaciona amb grups d'Osona que tenien problemes de tot tipus amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entronca amb els que s’anomenaren "vigatans", gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l'exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s'accentua amb la designació del monarca Borbó Felip V com a rei d'Espanya a la mort, sense descendència, del darrer Àustria, Carles II, l‘any 1700, malgrat que Catalunya el reconegué a les Corts de Barcelona de 1701.
Sota els auspicis de mantenir una política d’equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s'havia buscat aliats, es dóna a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Seria la Guerra de Successió.
Moragues, junt amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte de la capella de Sant Sebastià, que havia de portar al pacte de Gènova, compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a desembarcar a Barcelona (1705).
D'aquesta manera els vigatans prenien una posició contraria a la dels filipistes, coneguts com botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destaca en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats.
Ben aviat ascendí en l'escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. A inicis del 1707 fou nomenat governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d'Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època hem de situar el seu nou casament, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort.
La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota d'Almansa (1707) l’ avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península, i per tant el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d’Àustria el 1711, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats en aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.
El Tractat d’Utrecht  (1713) suposava que anglesos, holandesos i austríacs rescindien l'aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats.
Els dirigents catalans d'aquells moments optaren per seguir la guerra davant les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte.
El 1713, Moragues rendeix Castellciutat al Borbó però seguirà lluitant a les comarques interiors de Catalunya i, finalment, a Barcelona, que caigué l'11 de setembre del 1714. Home d'acció i contrari a una solució personal fàcil que se li oferia, el 1715 fugia amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març.
Moragues fou jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció que deia:
"Josep Moragues, per haver comés el crim d'una repetida rebel.lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia".
En Josep Moragues dedicà gran part de la seva vida a la lluita en defensa de la identitat del poble català i per la seva gesta es convertí en heroi i màrtir de Catalunya.

El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm erigí l'actual monument que es pot veure a la plaça Josep Moragues, obra de l'escultor Domènec Fita, que perpetua la grandesa i la memòria d'aquest gran patriota i hilarienc i il·lustre per a les futures generacions. L'artista gironí va voler representar amb la seva obra el que pensava sobre la figura d'en Moragues i també magnificar i dignificar per a les generacions de Catalunya, la vida i l’ obra d'un hilarienc que lluità i mori per un poble català lliure.
En el seu treball es ressalta que el General va morir al Portal del Mar de Barcelona i que el seu cap va restar 12 anys penjat dins d'una gàbia. Va creure que podien ser dos motius prou forts i atraients com per a que fossin els grans signes històrics. L'11 de Setembre del 1714 suposa la pèrdua dels nostres drets i de les nostres llibertats i valia la pena que en féssim l'emblema de la nostra festa nacional.
Amb un millor coneixement de la persona d'en Josep Moragues, un hilarienc il lustre podrem estimar i valorar més la seva valenta i heroica aportació a la lluita per la causa del poble català davant el centralisme borbònic de Felip V, allà pels inicis del segle XVIII".

Text d’Angel Serradesanferm. Sant Hilari 2004.

1. Feu la introducció al comentari del document anterior.
2. Expliqueu el que sabeu sobre la Guerra de Successió espanyola.
3. Quina va ser la postura de Catalunya al respecte. Qui ho va decidir? Causes d’aquesta decisió.
4. Quina va ser la postura de Castella al respecte. Qui ho va decidir?
5. A quin grup social pertanyien la majoria dels habitants de Castella i de la Corona d’Aragó?.
6. Comenteu les institucions catalanes al 1700 (funcions, components, accés al càrrec)
7. Resumiu el text.
8. Qui era Moragues?. Va estar implicat en la Guerra de Successió?. Per què, segons el text?.
9. Quina és la postura de l’autor del text respecte a la Guerra de Successió?.
10. Moragues era un patriota o un traïdor?.

Pragmática Sanción de Carlos III (1783)                        Declaro que no sólo el oficio de curtidor, sino también los demás artes y oficios del herrero, sastre, zapatero, carpintero y otros a este modo, son honestos y honrados; que el uso de ellos no envilece la familia ni la persona del que lo ejerce; ni la inhabilita para obtener los empleos municipales de la república en que están avecindados los artesanos y menestrales que los ejercitan; y que tampoco han de perjudicar las artes y oficios para el goce y prerrogativas de la hidalguía, a los que la tuvieren legítimamente...siendo exceptuados de esta regla los artistas o menetrales o sus hijos que abandonasen su oficio y el de sus padres y no se dedicaren a otro o a cualesquiera arte o profesión con aplicación y aprovechamiento aunque el abandono sea por causa de riqueza y abundancia; en inteligencia de que  mi Consejo, cuando hallare que en tres generaciones de padre, hijo y nieto ha ejercitado y sigue ejercitando una familia el comercio o las fábricas con adelantamientos notables y de utilidad al Estado, me propondrá , según le he prevenido, la distinción que podrá concederse al que se supiese y justificase ser director o cabeza  de tal familia que promueve y conserva su aplicació. (...)        Relacioneu el document amb la Il.lustració?. Raoneu la resposta. Relacioneu el document amb el Despotisme Il.lustrat? Raoneu la resposta. Comenteu el sistema polític de Carles III.

           Cliqueu la resposta correcta sobre l'Espanya del S. XVIII

1. Felip V i Carles III

1.  Van practicar una política econòmica de liberalisme econòmic
2.  Van preocupar-se d'assumptes polítics i també van intervenir en  qüestions econòmiques
3.  Només Carles III va fer reformes econòmiques

2. Carles III

1.  Tenia ministres  il.lustrats que proposaven acabar amb els privilegis nobiliaris
2.  Era un rei absolut
3.  Va impulsar la Mesta per desenvolupar la ramaderia castellana

3. La Il.lustració a Espanya:

1.  No es va difondre per l'oposició de la monarquia
2.  Presenta  essencialment els mateixos trets que a la resta d'Europa
3. Va tenir una gran influència social

4. Els bens de manos muertas:

1.  Eren terres que pertanyien a l'Església i estaven amortitzades
2.  Eren les terres dels cementiris municipals i pertenyien a tota la comunitat
3.  Eren bens els propietaris dels quals havien mort sense fer testament

5. L'augment de producció agraria d'aquest període:

1.  Va ser possible especialment per la roturació de noves terres
2.  Va ser possible especialment per la introducció de millores tecnológiques
3.  Es troba facilitada perquè els terratinents estan interessats en invertir-hi capital en l'agricultura

6. Els terratinents espanyols:

1.  Eren propietaris de terres vinculades
2.  Tenen, en general, una mentalitat progressista e il.lustrada
3.  No estaven interessats a vendre la màxima producció

7. La indústria cotonera:

1. Es va veure afavorida per la prohibició d'importació d'indianes
2.  Es va veure impulsada gràcies al Decret de 1740 de Llibertat de Comerç amb les colònies d'Amèrica
3.  Estava controlada pels gremis de comerciants

8. La indústria catalana:

1.  Va introduir innovacions tecnològiques degut a l'augment de la demanda
2.  La interrupció del comerç colonial  no afectarà la indústria catalana al conservar el  mercat interior
3.  El seu desenvolupament va ser independent de la renovació agricola

9. L'economia espanyola del segle XVIII :

1.  És capitalista perquè els mitjans de producció són, bàsicament, de propietat privada sense limitacions
2.  És agrària de subsistència perquè l'agricultura és l'activitat econòmica fonamental
3.  Es troba en una etapa d'expansió però continua havent-hi crisis de subsistència

10. El comerç

1.  El comerç exterior es va desenvolupar al llarg del segle XVIII però era deficitari
2.  La balança comercial va ser positiva gràcies a la política econòmica de la monarquia.
3.  El comerç interior estava  cada vegada més desenvolupat degut a  l'especialització regional

11. En la societat espanyola:

1.  No hi ha mobilitat social perquè era estamental
2.  La classe dominant ja no són solament els terratinents perquè sorgeix la  indústria capitalista 
3.   la burgesia industrial s'enriqueix però no forma part de la classe dominant

12 La monarquia borbònica

1. Va  modificar la forma de vida de la classe alta  amb el programa reformista
2. Va  intentar implantar un sistema fiscal que feia que tothom pagués impostos a l’Estat (el cadastre)
3. Va suprimir les Corts en tot el  seu territori  ja que es va instaurar un sistema absolut.

13 La monarquia del segle XVIII es caracteritza perquè

1. La nova dinastia dels Borbons va implantar l 'absolutisme i no estava a favor de les idees il.lustrades
2. La política il.lustrada va fracassar en gran part per l'oposició de la noblesa i la debilitat burgesa
3. El Despotisme Il.lustrat va tenir pobres resultats  ja que la burgesia  estava en contra de la política reial

Solucions

Qüestions sobre el text següent:

            Son los hombres más infelices que yo conozco en Europa. Se ejercitan en ir a trabajar a los cortijos y olivares, pero no van sino cuando los llaman los administradores de las heredades, esto es, en los tiempos propios del trabajo. Entonces, viven a lo menos con el pan y el gazpacho que les dan; pero en llegado el tiempo muerto, aquel en que por la intemperie no se puede trabajar, padecen hambre, no tienen asilo ni esperanza, y se ven obligados a mendigar... Estos hombres la mitad del año son jornaleros y la otra mitad mendigos.

                                                                                   Pablo de Olavide. Informe sobre la Ley Agraria

1. a)El text és una font primària o secundària?.
   b)On i quan el situes?
   c) època històrica? (1p)
   
2. A quines persones es refereix l’autor?. Indica en què t’has basat  per deduir-lo. (1p)
   
3. Quina és la idea principal del document? (1p)
   
4. Analitzeu les causes de  la  situació que descriu el text. (2p)
   
5. Analitzeu les conseqüències que se’n deriven d'aquesta situació. (2p)
   
6. Què voldria  aconseguir l’autor en escriure  aquest text? (1p)
   
7. Escriu el que has deduit del possible autor d'aquest document (ideologia, classe social, professió…) indicant les idees en què t’has basat per deduir-lo. (2p)

En acabar, podeu consultar la correcció