Correccions

Correcció Els Fets d'octubre de 1934
Correcció de l' examen

Els Fets d'octubre de 1934

Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya.Oficina d’Accés a la Universitat. PAU 2014 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Història

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts)
Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts), provinent de l’Axiu Aisa, on es veu al president de la Generalitat Lluís Companys empresonat, junt amb altres membres del seu govern (0’50 punts)
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts)
Cal que l’alumnat situï la font com immediatament després dels Fets del 6 d’Octubre de 1934 a Barcelona i Catalunya, dins del període de la Segona República conegut com Bienni Negre (0’75 punts).
c) Descriviu el contingut de la font i identifiqueu-ne almenys un dels personatges. (1 punt)
Cal que l’alumnat descrigui la imatge, de persones empresonades, identificant al president Companys o a alguns altres membres del seu govern, com Ventura i Gassol o Comorera, entre d’altres (Per tenir la màxima puntuació d’aquesta pregunta no és
necessari reconèixer aquests dos últims o qualsevol altre, però sí al president Companys) (1 punt).

Pregunta 2
Contesteu només UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu la conflictivitat social i política a Catalunya durant la Segona República espanyola fent esment, entre d’altres, als Fets d’Octubre de 1934, per que es produïren i quines conseqüències van tenir. (2’50 punts)
Cal que l’alumnat expliqui la situació econòmica i social a Catalunya durant el període republicà, fent esment a la situació de crisi econòmica per una banda i per l’altra a l’actitud combativa de les forces sindicals, especialment de la majoritària CNT, amb l’ocupació de l’Alt Llobregat de 1931, la vaga general de 1933, el conflicte rabassaire i la llei de Contracte de Conreu de 1934 (1’25 punts); les causes i desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934 i llurs conseqüències, com la repressió del govern de la Generalitat i de sectors populars i obrers; la suspensió de l’Estatut, la intervenció de la Generalitat i el processament del govern; les eleccions del Febrer de 1936 i la victòria del Front d’Esquerres; i les conseqüències d’això en l’àmbit social, laboral i polític. (1,25 punts)

b) Expliqueu el paper i la trajectòria d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Lliga Catalana, de la Confederació Nacional del Treball i de la Federació Anarquista Ibèrica durant la Segona República espanyola. Esmenteu el nom d’algun dirigent de cadascuna d’aquestes forces. (2’50 punts)
Cal que l’alumnat expliqui què van ser i quin paper jugaren durant la República ERC, Lliga Catalana, CNT i FAI (1’25 punts), fent esment a un dirigent de cadascuna d’elles: Macià, Companys; Cambó; Peiró, García Oliver, Ascaso, Durruti, entre d’altres. (1’25
punts).

Exercici 1

1. Esmenteu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric. (1,5p)

 • Les forces monarquitzants i feixistes que d'un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el Poder.
  Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minvades llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya, constitueixen avui el suport de les actuals institucions.
  La República es troba en gravíssim perill.
  Catalunya no pot silenciar la seva veu de solidanitat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret [...].
  En en nom del poble i del Parlament, el govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

•II República Espanyola, Bienni Negre, Fets d'Octubre del 1934 a Catalunya

2. A què o a qui es refereix Companys quan afirma que Catalunya "No pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en terres hispanes, lluiten fins a morir per la llibertat i pel dret" (1,5p)

•Fets d'Octubre a Astúries

3. Expliqueu la significació històrica, les principals realitzacions i l'evolució de la Generalitat republicana.(2p)

•Consulteu els vostres apunts.

 

Exercici 2
Observeu aquest quadre  i responeu les qüestions:

1. Resumiu per escrit la informació que dóna el quadre anterior relacionat-la amb el context històric (1p)
   
   • la superfície de les terres arrendades als jornalers en els 24 anys de l'Època de la crisi de la Restauració (1907-1931)és petita comparant-la amb la lliurada en els 54 mesos de la II República (final del Bienni Reformista- Bienni Negre agost 33-febrer36); encara que en el 5 mesos del període del govern del Frente Popular l'increment és molt més important, i a partir de juliol del 36, quan comença la Guerra Civil, encara ho és molt més.
   
   
2. Definiu Reforma Agrària. Expliqueu breument les característiques de la Reforma Agrària republicana. (1,5p)

•Reforma Agrària és una llei que afecta a la propietat de la terra.Sobre la Reforma Agrària republicana consulteu els vostres apunts.

      3. Comenteu   l'organització de la propietat de la terra a l'Espanya en el primer període del quadre. Quines conseqüencies
           socials comportava?. (1,5p)

•La propietat de la terra en el període de la Restauració estava molt desigulament repartida, amb zones de minifundi, és a dir, de petites propietats (Galicia), zones latifundistes, on predominaven els jornalers sense terres (Extremadura, Castella la Mancha , gran part d'Andalucia i Canarias) i propietats mitjanes o terres arrendades a curt o llarg termini (la resta d'Espanya) . És a dir, una minoria de terratinents posseia la major part de les terres i com es practicava una agricultura tradicional això comportava la misèria dels jornalers i les freqüents rebel.lions dels camperols.

      4. Per què  en el període  agost 33-febrer 36 va augmentar  el nombre de finques lliurades? (1p)

•Per què a l'agost del 33 és quan el govern reformista d'Azaña aplicava la llei de la Reforma Agrària fins que el govern de Lerroux la suspendre a partir del novembre del 33.