L'època de les revolucions

La revolució industrial
(I)

La revolució burgesa (II)

 

La Revolució Industrial Màquina de vapor, vestibulo de la  Escuela Técnica  Superior de  ingenieros industriales de la UPM de Madrid

 

Anar a l'època de les revolucions (II): La revolució burgesa

 

Objectius

  • analitzar l'època de les revolucions com l'inici d'una nova època històrica: Edat Contemporània
  • entendre que la Revolució Industrial va canviar la manera de treballar
  • identificar els principals inventors i invents i avaluar els seus efectes
  • aprendre les causes i les conseqüències econòmiques de la industrialització
  • comprendre les característiques del sistema capitalista
  • avaluar l'impacte de la Revolució Industrial en la societat

 

Avaluació inicial del tema l'època de les Revolucions (1770-1870)

  1. Expliqueu què vol dir Revolució Industrial.
  2. Què suposa políticament una Revolució Burgesa?
  3. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
    • El liberalisme econòmic és una política econòmica defensada pels capitalistes
    • Els obrers van ser el grup més desfavorit per la industrialització.
    • La industrialització va produir els mateixos canvis fonamentals en tots els països europeus.
    • La Gran Bretanya va ser el primer país a industrialitzar-se.
  4. Ompliu el quadre següent relacionant els noms de la columna de l'esquerra amb  l'esdeveniment revolucionari que correspongui:

 

revolució industrial capitalista

Revolució burgesa

revolució agrària

democràcia

Wat

Adam Smith

ludistes

nacionalisme

constitució

separació de poders

reforma agrària

sobirania nacional

proletariat

abolició de la servitud

capitalisme

economia industrial

fi dels privilegis

mercat nacional

igualtat civil

augment de llibertats personals

fi de les crisis de subsistència

 

En acabar, podeu anar a la correcció del quadre anterior.

 

Introducció a l’època de les revolucions
                                                                                                                                                             castellano


                     Des de la segona meitat del segle XVIII es produeixen una sèrie d'esdeveniments a la civilització europea que posen fi a l'Antic Règim i inicien una nova època històrica, l'Edat Contemporània o Època Industrial, que significa la fi de l'època de transició entre el capitalisme i el feudalisme iniciat a la Baixa Edat Mitjana. Aquests esdeveniments són la revolució industrial i la revolució burgesa. És tracta de processos revolucionaris que es produeixen, en principi, al llarg de més d’un segle (segona meitat del segle XVIII- segona meitat del segle XIX) i  que signifiquen l’assentament de noves estructures, a tots els nivells, d’una nova civilització, la civilització industrial, caracteritzada per una economia industrial capitalista, una societat jerarquitzada en classes, un sistema polític en procés de democratització  i una cultura científica.

                     En sentit ampli, la revolució industrial és una revolució econòmica de llarga duració que suposa un creixement continu de totes les forces productives i, en aquest sentit, el que hem denominat la revolució industrial no és sinó el primer pas o la primera fase d’un procés d’industrialització en el que la civilització industrial està immersa encara. Per això molt historiadors parlen de la primera fase de la industrialització quan es refereixen als canvis esdevinguts entre finals del XVIII a finals del XIX. Quant a la revolució burgesa, es tracta de la revolució social i política i que també, com el cas de la revolució econòmica, presenta diverses fases. Hem d’entendre, doncs, que la instauració d’una societat de classes, és a dir, d’una societat en la què tots els majors d’edat tinguin els mateixos drets, va ser lenta i llarga i que es perllonga fins la primera meitat del segle XX (en establir-se la igualtat de drets entre homes i dones). Respecte a la  revolució política, la instauració d’un Estat Liberal passarà també per fases en un procés cap a la democratització: l’Estat Liberal de sufragi censatari (només tenen drets polítics les classes altes) i l’Estat Liberal de sufragi universal (igualtat de drets polítics per a tots els majors d’edat) ja ben entrat el segle XX.

                     En l’època de les revolucions, la primera etapa de l’Edat Contemporània,  se senten les bases d’aquests canvis: la revolució industrial posa fi a l’economia agrària, la revolució burgesa posa fi a la societat estamental i a l’Estat  absolutista.

La revolució industrial a Anglaterra
                                                                                                                                  castellano

La presa d'apunts  "il.lustració"

 

  1. Escolteu dues vegades la gravació següent. La primera vegada atents solament al que es diu. En sentir-la per segona vegada, mentrestant, prendreu apunts de la informació que es dona.
  2. En acabar, reviseu, organitzeu i guardeu els apunts presos (sense estudiar-los).
  3. Al dia següent, feu la Prova de presa d'apunts (per analitzar la qualitat dels vostres apunts)

    Tenint davant els vostres apunts, responeu les preguntes següents. O sigui,  comproveu si podeu respondre a les següents qüestions sobre la Revolució Industrial i les seves conseqüències consultant la resposta única i exclusivament en els apunts que heu pres ( només podeu respondre les qüestions sobre les que tingueu informació en els apunts):

    1. Què és la revolució industrial ?.
    2. On i quan s'inicia?
    3. A quin sector econòmic afecta?
    4. Selecciona les dues condicions indispensables per a què s'iniciï una revolució industrial:
      • augment dels preus
      • augment de la població
      • descens de la producció
      • augment de la demanda
      • excés de mà d'obra
      • escassetat de mà d'obra
      • augment de la producció
      • posseir colònies
      • inversió de capital
      • avenços científics
      • millora en els transports
    5. Explica en què van consistir les transformacions agràries de la primera meitat del XVIII
    6. Què eren els enclosures?
    7. I el sistema Norfolk?
    8. Comenta les conseqüències immediates de les transformacions agràries.
    9. En la primera meitat del segle XVIII es pot parlar de mecanització agrícola?. Raona la resposta.
    10. I de revolució industrial?. Raonala resposta.

 

En acabar, podeu anar a la correcció.

La difusió de la primera revolució industrial

mapa sobre la difusió de la Revolució Industrial, en http://www.educando.edu.do/articulos/estudiante/la-revolucin-industrial/

  LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ANGLATERRA (cont.)

Estudieu els apunts anteriors i completeu la informació estudiant els apunts següents:

Les condicions prèvies (cont.)
                                                                                                                                                           castellano 

              Hem començat a estudiar les condicions prèvies a la industrialització que es van donar a Anglaterra en la primera meitat del segle XVIII, concretament les transformacions agràries (primera fase de la revolució agrària). També hem vist les conseqüències immediates d'aquestes innovacions agràries, tecnològiques i de propietat de la terra, que, a la llarga, van produir altres efectes: l’augment de la producció d’aliments va permetre sostenir una creixent població, l’acumulació de capital en mans del terratinents va ser invertit en altres sectors econòmics, la millora en l’utillatge provocà l’increment de la demanda de la indústria siderúrgica i, ja en la primera meitat del segle XIX, el descens dels preus agrícoles.
            Un altre dels factors que van afavorir la revolució industrial anglesa serà el desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport. Parlem de la construcció de canals, que van reduir el preu de cost dels transports, estimulada per la necessitat de transportar el carbó fins les fàbriques o pel comerç interior d’aliments per abastir les creixents necessitats de la població urbana. L’augment del comerç interior, degut a l’increment de la demanda interna, però especialment del comerç exterior (en la primera meitat del XVIII, les reexportacions angleses a Europa de productes colonials pugen un 90%)  i colonial (Anglaterra adquireix noves colònies  amb l’ocupació del Canadà, l’Índia i la Luisiana), permetrà una acumulació de capital en mans dels gran mercaders que servirà per capitalitzar la nova indústria. El món comença a ser un immens mercat per a la indústria britànica que posseeix la més important flota naval. Les colònies proporcionen matèries primes i fonts d’energia barates (cotó) que permeten abaratir la producció metropolitana, a més les colònies demanden productes industrials estimulant les fàbriques de la metròpoli. L’augment de la  demanda manufacturera  estimula la inversió de capital procedent de l’agricultura i el comerç, atret per l’augment de beneficis de les indústries destinades a l’exportació. Aquest capital servirà per poder introduir nous mitjans de producció per aconseguir abaratir i augmentar la producció, sota la pressió d’una demanda que creix constantment, per primera vegada sense las sotragades que provocaven les males collites en èpoques anteriors (descens de la producció d’aliments per males collites, carestia del preus agrícoles, descens de la demanda de manufactures, crisi industrial i comercial).
               La incidència de l’augment demogràfic  a partir del 1740 serà important perquè va sostenir el creixement iniciat produint-se una interrelació entre els dos fenòmens que s’alimentaven mútuament. La incipient revolució industrial –en el sector agrícola, concretament-, amb l’increment constant de la producció d’aliments, va permetre disminuir  les taxes de mortalitat (mentre les taxes de natalitat continuen molt elevades), això provocà un creixement de la població que es tradueix en augment de la demanda interior, estimulant la producció de la naixent indústria (encara no mecanitzada). A més, el tancament de terres (enclosures), allibera mà d’obra agrícola (els colons expulsats de les terres) que emigrarà a Ultramar o nodrirà de mà d’obra barata les fàbriques de les noves ciutats facilitant l’acumulació de beneficis als empresaris. La primera fase de la revolució demogràfica, és a dir, la reducció de les taxes de mortalitat i l’augment constant de la població, s'inicia a Anglaterra entre 1750-1780. A final de segle, les millores en el clavegueram i la vacuna contra la verola (1796) incidiran encara més en la disminució de la mortalitat.
              L’afany de beneficis de certs sectors de propietaris agrícoles, cada vegada més empresaris, juntament amb molts comerciants però també el canvi de mentalitat d’alguns artesans estava portant a la  inversió de capital per finançar i aplicar a la producció nous invents que permetrien una rendibilitat molt més gran a les indústries que tenien més demanda perquè permetien millorar la productivitat  (fabricar més productes en el mateix temps), o  reduir mà d’obra, és a dir, reduir costos de producció. És així com es van aplicar una sèrie d’innovacions, especialment en la naixent indústria tèxtil cotonera. Mentrestant, la concentració de mà d’obra i maquinària en un mateix lloc per facilitar la feina estava conduint a la fàbrica com a lloc de treball substituint al sistema domèstic  al mateix temps que la indústria gremial entrava en una inevitable decadència.

Els inicis de la revolució industrial

                 Però, fins ara, res no feia suposar als contemporanis que es trobaven a les portes d’una nova era, d’una revolució que canviaria les seves vides i les de la resta del món. Encara que vivien una època d’expansió demogràfica i econòmica no sabien quant podrien durar, la font d’energia continuava sent la muscular o, en tot cas, la hidràulica, a l’igual que  les noves màquines continuaven sent majoritàriament de fusta. Tanmateix, les noves necessitats feien que un invent portés a un altre, per exemple, la fabricació dels nous utensilis amb certes parts de ferro estimulava un augment de la producció de ferro i de carbó mineral. Aquesta situació portarà a James Watt a  perfeccionar  la màquina de Newcomen per extraure l’aigua que inundava les mines de carbó i això li conduirà a la màquina de vapor (1774), una màquina revolucionària perquè suposava una font d’energia il·limitada, amb plena autonomia geogràfica (ja no era necessari estar a prop dels rius) i que podia ser aplicada a tots els sectors econòmics, com, de fet, va ser: a la indústria minera, siderúrgica, tèxtil, a l’agricultura i als transports. En definitiva, serà el revulsiu que va provocar un creixement continu de tots els sectors econòmics: és la revolució industrial.

 

autor: Panther, en http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Steam_engine_in_action.gif

màquina de vapor               


                 La indústria cotonera es va convertir en el primer motor de l’economia anglesa gràcies a una legislació proteccionista (1720, prohibició d’importar indianes per protegir la indústria tèxtil llanera), un empresariat innovador i l’increment de la demanda de teixits de cotó  que impulsarà la creació d’un nou sector industrial en la primera meitat del segle XVIII: la indústria cotonera (totalment lliure de limitacions gremials). De seguida, comencen a aplicar-se innovacions en la maquinària tèxtil (invents en cadena: millores en la fase de teixir exigien millores en la de filar), fins que Cartwright va aplicar la màquina de vapor a un teler (1785, teler mecànic). Això va permetre l’augment de la producció de teixits i la reducció del preu de cost encara que serà adaptat amb lentitud per l’oposició del teixidors manuals (a la resta d’Europa no es difons fins a mitjans del segle XIX). De qualsevol forma, la mecanització de la producció permetrà el descens del preu dels teixits anglesos (també per l’abundant mà d’obra barata i una distribució amb baixos costos) que dominarà durant molt de temps els mercats internacionals (a la primera meitat del segle XIX el 40% de les exportacions angleses són teixits), convertint-se la indústria cotonera en el sector pilot de l’economia nacional, acumulant creixents beneficis que van ser reinvertits en altres sectors  econòmics i donant pas definitivament al capitalisme industrial.

 

les innovacions en la indústria cotonera

http://historiadelmundocontemporaneo.files.wordpress.com/2007/10/ut2-revolucion-industrial-completo-0_366.jpeg

               El ferrocarril (1825, G. Stephenson)  i el vaixell a vapor (1803, R. Fulton) van suposar l’aplicació de la màquina de vapor als transports, i les conseqüències seran nombroses: va permetre l’especialització regional (el que suposaria la consolidació d’un mercat nacional), l’increment del comerç exterior i internacional i la creació de molts llocs de treball a l’estimular amb la seva construcció tant la indústria minera, com la siderúrgica, la metal·lúrgica, la de la fusteria i la mecànica. A més, a l’exigir l’aportació de fortes sumes de capital, va donar impuls al desenvolupament financer.
               Respecte a la indústria siderúrgica, en la primera meitat del XVIII, la producció de ferro es trobava dificultada per la desforestació a què havia conduït la utilització de la fusta com a combustible pel tractament del ferro. Aquest problema va impulsar una sèrie d’innovacions  com la de Darby (1709) que  va desenvolupar un mètode de producció de ferro de gran qualitat en un  forn alimentat per coque (carbó mineral)  en lloc de carbó vegetal, el que va suposar un gran avanç en la producció de ferro com material bàsic per a la indústria.  El procés es completarà a partir de  1783,  amb el procediment de Cort, que  va suposar  la mecanització del procés de la forja, el que va permetre de seguida  incrementar la producció de ferro forjat, de tal manera  que l’augment cada vegada més gran de la demanda de carbó i de ferro per la fabricació de  tot tipus de béns d’equipament  (màquines, rails, locomotores,  vaixells...), exigint la inversió de grans capitals, convertirà la indústria siderúrgica  (una indústria pesada)  en el nou motor de l’economia. L'any 1855, Henry Bessemer va inventar un nou procés per convertir el ferro en acer, un metall molt més resistent que el ferro forjat.

    

   Exercicis

Les causes o condicions prèvies a l'industrialització

1. Responeu a les següents qüestions teòriques:

  1. La revolució industrial va ser el resultat d’una sèrie de revolucions interrelacionades. Quines revolucions van ser?
  2. Quin paper va tenir la màquina de vapor en la revolució industrial anglesa?
  3. Què era la llançadora volant? Quin procés tecnològic desencadenà  la indústria tèxtil  anglesa?
  4. Quina relació es pot establir entre "maquinisme" i "sistema fabril de producció"?
  5. Llegiu el text següent i resumiu les idees fonamentals:
    • La Revolución Industrial inglesa fue precedida , por lo menos, por doscientos años de constante desarrollo económico (...). Las principales condiciones previas para la industrialización ya estaban presentes en la Inglatera del siglo XVIII o bien podían lograrse con facilidad (...)
                  Hacia 1750 es dudoso que se pudiera hablar con propiedad de un campesino propietario de la tierra en extensas zonas de Inglaterra y es cierto que ya no se podía hablar de agricultura de subsistencia (...) El país había acumulado y estaba  acumulando un excedente lo bastante amplio como para permitir la necesaria inversión en un equipo no muy costoso, antes de los ferrocarriles, para la transformación económica. Buena parte de ese excedente se concentraba en manos de quienes deseaban invertir en el progreso económico (...) Además Inglaterra poseía un extenso sector manufacturero altamente desarrollado y un aparato comercial tadavía más desarrollado (...)
                  El transporte y las comunicaciones eran relativamente fáciles y baratos ya que ningún punto del país dista mucho más allá de los 100 Km. del mar, y aún menos de algunos canales navegables (...)
                  Esto no quiere decir que no surgieran obstáculos en el camino de la industrialización británica, sino sólo que fueron fáciles de superar a causa de que ya existían las condiciones sociales y económicas fundamentales, porque el tipo de industrialización  del s. XVIII era comparativamente barato y sencillo y porque el país era lo suficientemente rico y floreciente como para que le afectaran insuficiencias que podían haber dado al traste con economías menos dispuestas.
                                                     E. Hobsbawm "Industria e Imperio"

2. Resumiu els textos següents i expliqueu les seves conseqüències:

    • Ley de 1720
      "Resultando  que el uso de los calicós estampados, pintados o decorados, ya estén destinados al indumento o al mobiliario, ocasona perjuicios a las industrias nacionales  de la lana y de la seda y tiende a incrementar la miseria, y que, si no se toman medidas eficaces para hacerlo cesar podría tener como consecuencia la destrucción entera de las citadas industrias, y la ruina de millones de súbditos de Vuestra Majestad, cuya subsistencia depende de ellas", se prohibe a toda persona que resida en Inglaterra vender o comprar tales tejidos, llevarlos sobre si o poseerlos, bajo pena de una multa de cinco libras para los particulares y de veinte libras para los comerciantes.
                                                                        Citado en Mantoux. La revolución industrial en el siglo XVIII

    • Se vio a personas de calidad disfrazarse con tapices de las Indias que, muy poco tiempo antes, sus camareras habrían encontrado demasiado vulgares para ellas; las indianas recibieron un ascenso, del suelo subieron a la espalda, de alfombras se transformaron en refajos, y a la misma reina le gustaba en aquel tiempo mostrarse vestida de China y de Japón, quiero decir de sederías y calicós de China. Y no era esto todo, pues nuestras casas, nuestro gabinete, nuestro dormitorio, también fueron invadido: cortinas, cojines, sillas, y hasta las mismas camas no fueron más que calicós e indianas.
                        D. Defoe.Weekly Rewiew,1708.Citado en Mantoux La revolución industrial en el  s. XVIII, pág. 184.   

 

3. Relacioneu el text següent amb la revolució industrial.

            En el s. XVIII las carreteras inglesas se consideraban de las peores de Europa. Las descripciones de los viajeros de la época, por un lado, y por otro la creciente cantidad de disposiciones legales sobre el peso de los carruajes, el número de caballos y la longitud del eje de las ruedas, demuestra claramente que el tráfico era muy superior a la capacidad de las carreteras (...). La insuficiencia de las carreteras en relación con lo que de ellas se requería se refleja en el creciente interés del público  por la cuestión, interés que data de mediados del siglo XVIII. En la primera mitad del siglo, el Parlamento aprobó un promedio anual de ocho autorizaciones de carreteras, generalmente con derecho a peaje (...). Las nuevas técnicas de construcción de carreteras produjeron un tipo de ruta capaz de soportar el tráfico pesado durante mucho tiempo y utilizable durante todo el invierno (...) El tráfico de mercancías era naturalmente más lento que el de viajeros(...). La principal fuente impulsora del mejoramiento de las carreteras en todo el país fue Londres. Las ciudades, en pleno desarrollo, requerían un transporte rápido y regular de artículos alimenticios.
            Si Gran  Bretaña hubiera tenido que depender exclusivamente de las carreteras para el tráfico pesado de mercancías, el impacto efectivo de la revolución industrial podría haberse retrasado durante bastantes años, hasta la época del ferrocarril. La vía más barata de transporte de mercancías pesadas  y voluminosas era por agua. Ningún punto de las Islas Británicas dista más de setenta millas del mar, por tener una considerable longitud de vías fluviables.
                                                                       P. Deane. La revolución industrial

 

4. Comenta la postura de l'autora davant l'agricultura tradicional:

La agricultura tradicional implicaba que los campesinos cultivaban varias “tiras” en diferentes campos. Cultivos de trigo y cebada eran sembrados en rotación anual con la tierra dejada en barbecho cada tres años para su recuperación. Los campesinos compartían tras la cosecha las tierras en común y tenían derecho a extraer turba, madera, forraje y a dejar pastar a sus animales. El sistema era ineficiente. La tierra en barbecho y la siembra a voleo suponían un despilfarro. La ausencia de cercas suponía la extensión del número de enfermedades. Las epidemias y la falta de forraje en invierno se traducían en una ganadería pobre. Las innovaciones se retrasaban porque cualquier cambio necesitaba de aprobación unánime.

                                                                                                     Leonora Ritter: Agricultural Changes.

 

5. Comenteu les taules de dades següents:

Percentatge de la gent  treballadora dedicada al camp a França
Anys                1851                 1861                 1866                 1901
                         64%                50%                 49%                 43%


La producció de blat a França en milions de quintars mètrics 
 Anys               1831                 1860                 1895
                           51                 76                    92       

6. Llegeix el text següent i explica les conseqüències que va suposar el ferrocarril:

Cuando Napoleón es derrotado en Waterloo (1815)  la máxima velocidad que el hombre puede alcanzar es sus desplazamientos terrestres es la que puede soportar el caballo en que cabalgue. exactamente la misma que el tiempos de Alejandro el Magno o los faraones del antiguo Egipto. Diez años después el primer ferrocarril cubre le recorrido Stockton-Darlintong (Inglaterra). Se puede decir que el ferrocarril es el invento más revolucionario del siglo XIX. Gracias a él, regiones hasta ahora aisladas quedan conectadas entre sí.  Estas regiones, que antes debían producir todo lo necesario, ahora pueden especializarse en un tipo de producción, intercambiando sus excedentes con los productos de otras regiones. Esto significaba un gigantesco desarrollo del comercio nacional y exterior. Por otra parte, la construcción de grandes lineas ferroviarias exige una ingente movilización de mano de obra y el desarrollo de innumerables industrias auxiliares, como la metalurgia, la mecánica y la maderera. Todo ello necesita la formación de grandes capitales y de grandes compañías. Es decir, que el ferrocarril es un factor de primer orden en la industrialización de un país y en el desarrollo del capitalismo.
                                                                                                Porter.  Progress of the Nation (1838)

"il.lustració" "il.lustració"

 

7. Responeu les  qüestions sobre el text següent:


        "Os escribimos estas lineas los combinados de la parroquia de Chewshunt en defensa de nuestros derechos parroquiales de los que vosotros ilegalmente quereis desheredarnos (...).
        La asociación susodicha ha tomado la resolución de que si pretendeis cercar nuestros campos comunales (...), nosotros acordamos antes que tan cruel e ilegal acto os vaya a dejar sin sangre el corazón, si procedeis al dicho cruel acto nosotros no descansaremos hasta que hayamos derramado la sangre de todos los que desean robar al inocente (...). Nosotros, como aves de presa, estaremos en espera de derramar la sangre de los individuos cuyos nombre y sitios de vivir son como la llaga putrefacta para vuestras narices. Declaramos que tu no dirás "no estoy seguro"cuando vayas a tu cama, pues mira no levantes tus ojos y te encuentres en medio de las llamas".  

                                                                                                                             Carta anónima de 1799
1. Qui devien ser els autors de la carta?. Resumeu-la.
2. Amb quin fenòmen històric la relacioneu?. Expliqueu el que sabeu sobre aquest tema.

 

8. Responeu les  qüestions sobre el text següent:

          A la larga, las industrias (de exportación) se extendieron más y con mayor rapidez, que las de los mercados interiores. Entre 1700 y 1750 las industrias domésticas aumentaron su producción en un 7%, en tanto que las orientadas a la exportación lo hacían en un 76%; entre 1750 y 1770 lo hicieron en otro 7% y 80% respectivamente. La demanda interior crecía, pero la exterior se multiplicaba(...). Este extraordinario potencial expansivo se debía a que las industrias de exportación no dependían del modesto índice "natural" de crecimiento de cualquier demanda interior del país(...). El país que conseguía (...), monopolizar los mercados de exportación de una amplia parte del mundo en un período de tiempo lo suficientemente breve, podía desarrollar sus industrias de exportación a un ritmo que hacía la Revolución industrial no sólo practicable para sus empresarios, sino en ocasiones virtualmente necesaria(...).
        La conquista de mercados por la guerra y la colonización requería no sólo una economía capaz de explotar esos mercados, sino también un gobierno dispuesto a financiar ambos sistemas de penetración en beneficio de los manufactureros británicos(...). Inglaterra estaba dispuesta  subordinar toda su política exterior a sus fines económicos (...). La política inglesa del s. XVIII fue de agresividad sistemática, sobre todo contra su principal competidor: Francia. De las cinco guerras de la época,  Inglaterra sólo estuvo a la defensiva en una. El resultado de este siglo de guerras intermitentes fue el mayor triunfo jamás conseguido por ningún Estado: los monopolios virtuales de las colonias ultramarinas y del poder naval a escala mundial. Además, la guerra misma, al desmantelar los principales competidores de Inglaterra en Europa, tendió a aumentar las exportaciones; la paz, por el contrario, tendía a reducirlas.        


                                                                                                 E. Hobsbawm. Industria e Imperio págs. 44-48    

Qüestions:

  1. Situa el text en l'espai i en el temps .      
  2. Què són "las industrias de exportación"?    
  3. Per què afirma l'autor que les indústries d'exportació es desenvolupen a un ritme molt  més gran  que les destinades al mercat interior?
  4. Com va influir el comerç en el augment de la producció industrial?.  
  5. Quin tipus de comerç va tenir una més gran  repercusió en la industrializació?.     
  6. Quins factors contribuiren al desenvolupament del comerç exterior?.  
  7. En què competien França i Inglaterra?. Conseqüències d'aquesta competència.   
  8. En la actualitat es segueixen produint conflictes bèlics pels mateixos  motius?.
  9. Explica el significat de "la guerra misma, al desmantelar los principales competidores  de Inglaterra en  Europa, tendió a aumentar las exportaciones; la paz, por el contrario,  tendía a reducirlas".
  10. Indica les condicions indispensables que han d'existir per a què s'iniciï el procés d'industrializació.

 

9. Comenta quin fenòmen econòmic està expresant l'autor del text següent:

           Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada; siendo el peine del paño un Bulton 44, y la urdimbre y la trama de 40 madejas por libra.
            En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezas semejantes en una semana.
            En 1826 un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía tejer por semana doce  piezas semejantes y algunos podían hacer hasta quince.
             En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos nueve, al frente de cuatro telares mecánicos, podía tejer en una semana dieciocho piezas de ese tipo, y algunos podían llegar hasta 20.

                                                            E. Baines Hª de la manufactura del algodón en Gran Bretaña, 1835


10. Responeu les  qüestions sobre el text següent:

                    Parecería más sensato vestir a las princesas con modelos "haute couture" que especular con las oportunidades de atraer a las hijas de los campesinos a la compra de medias de seda artificial. El negociante sensato, si tenía elección, fabricaría relojes-joya carísimos para los aristócratas y no baratos relojes de pulsera, y cuanto más caro fuera el proceso de lanzar al mercado artículos baratos revolucionarios, tanto más dudaría en jugarse el dinero en  él. Esto lo expresó admirablemente un millonario francés de mediados del siglo XIX que actuaba en un país donde las condiciones para el industrialismo moderno eran relativamente pobres: Hay tres maneras de perder dinero -decía el gran Rothschild-, las mujeres, el juego y los ingenieros. Las dos primeras son más agradables, pero la última es, con mucho, la más segura. Nadie podía acusar a  En un país no industrializado, no era por medio de la industria.

                                                                                                        E. Hobsbawm "Industria e Imperio" , pàg.40

  1. Què vol dir l'autor amb "parecería más sensato"?.
  2. Quin tipus de producció industrial correspondia al "negociante sensato"?.
  3. Per què diu l'autor que és "caro el proceso de lanzar al mercado artículos baratos revolucinarios?.
  4. Busca informació sobre el Rothschild a què es refereix el text.
  5. Com has interpretat l'afirmació de  què es perdia diners amb els ingeniers?

11. Observeu l'esquema gràfic i responeu el qüestionari:

                                                                        La mecanització de la indústria tèxtil

esquema gràfic

  1. Feu una descripció de l'esquema gràfic.    
  2. Al gràfic hi ha una llançadora volant. Què era aquesta peça? Quin desequilibri va produir el fet d'aplicar-la a la indústria tèxtil?.      
  3. Què va impulsar l'aplicació del teler mecànic de Cartwright?
  4. L'aplicació de les innovacions tecnològiques que descrivim al gràfic requerien la utilització d'energia. Quin tipus d'energia feia funcionar la indústria tèxtil anglesa fins a finals del anys 1760?. Quina força accionava el teler mecànic?.    
  5. Indiqueu algunes de les conseqüències que va comportar la mecanització de la indústria tèxtil que us descriu el quadre.
Font: Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catlunya. Coordinació del COU i de les PAAU. Història del Món Contemporani. Opció D.

12. Comenteu el la taula de dades seguint el pautat que coneixeu.

                                                                       Índex de preus tèxtils a Gran Bretanya

Anys

Preus (1796-98=100)

1770

90

1780

101

1790

110

1800

100

1810

80

1820

45

 

13. (Examen de Selectivitat). Observeu el gràfíc següent i contesteu les qüestions.

         Evolució de les taxes de natalitat i mortalitat (1700-1840)
                     
gràfic demogràfic
SLICHER VON BATH: Història agrària de l`Europa occidental, 1500-1850 Barcelona, 1974

    1. Descriviu l'evolució de les dues variables representades en el gràficº i situeu-les en el seu context históric. [1 punt]
    2. Expliqueu les causes de l’evolució de les taxes de natalitat ¡ de mortalitat que reflecteix el gràfic. Quina relació es pot establir entre creixement demogràfic  i industrialització? [1,5 punts]
    3. Resumiu els factors que van provocar la primera Revolució Industrial i les transformacions econòmiques i socials que es van derivar d'aquesta. [2,5 punts]. (Per respondre en acabar d'estudiar el tema)

    Després de respondre totes les qüestions anteriors, podeu consultar la correcció

     

14. Comenteu els dos primers períodes del gràfic
       de la dreta:

 

modelo de transición demogràfica

 

15. Redacteu un text amb la informació del quadre sinòptic següent:

quadre sinòptic

 

Estudieu els apunts següents:

Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial

                                                                                                                                                                               castellano

             Una conseqüència immediata de la mecanització de la producció és la implantació d’una economia industrial amb  l’augment constant de la producció, el creixement de la mà d’obra industrial i l’acumulació de beneficis en aquest sector convertint la indústria en el sector dirigent de l’economia.
                 Aquesta revolució econòmica va ser, però, segons el mode de producció capitalista imposant  profundes transformacions en la manera de produir manufactures i abandonant definitivament el mode de producció gremial. Característiques de l’empresa capitalista al segle XIX (el capitalisme liberal):

  • La força de treball passa a ser assalariada (majoritàriament no especialitzada).
    • La funció de l’obrer és la de  treballar produint els béns que fabrica l’empresa, obeint les ordres de l’empresari.
    • Té dret a rebre un salari a canvi del treball.
    • És lliure d’acceptar les condicions que l’ofereix l’empresari i d’anar-se de l'empresa quan li convingui (no es tracta, doncs, de mà d’obra esclava o servil). De la mateixa manera, l'amo por acomiadar l'obrer quan l'interessi.
  • La propietat privada dels mitjans de producció suposa que l’empresari, com a propietari dels mitjans de producció,  controla i dirigeix el procés productiu,  s’encarrega de l’organització financera i comercial i és el propietari de tota la producció i dels beneficis (o  responsable de les pèrdues).
    • La seva funció principal com a empresari és l’obtenció del màxim benefici. És a dir, la màxima diferència entre el preu de venda i el preu de cost, per poder fer front a la competència  (la resta d’empresaris del mateix sector que lluita amb ell  per aconseguir clients).
    • Per aconseguir-lo realitza continues reinversions de capital en innovacions tecnològiques que li permetin incrementar la rendibilitat o  la productivitat (reduint el temps de producció o augmentant la producció en el mateix període de temps), disminuint mà d’obra o salaris, i, en definitiva, rebaixant els costos de producció. Una part important dels beneficis ha de destinar-se, doncs, a la reinversió.
    • Defensa la lliure empresa, és a dir, la no intervenció de cap institució (sigui gremi, sindicat o Estat)  en la direcció de la seva empresa. El que es diu la plena llibertat per a  l’iniciativa privada, davant el risc del capital invertit. L’empresari estableix les condicions laborals i l’obrer és lliure d’acceptar-les o no.
    • Defensa el lliure mercat, és a dir, que l’Estat no intervingui en els preus. Aquests estaran fixats pels costos de producció i la relació (natural, sense cap intervenció aliena al propi mercat) entre  l’oferta i la demanda.
  • Els mitjans de producció no eren massa costosos en aquesta primera fase de la industrialització
    • La principal font d’energia: el carbó
    • Matèries primeres d’extracció, en general, relativament propera (no era el cas del cotó)
    • Tècniques i maquinària en continua innovació
    • La fàbrica com a lloc de producció
  • Tipus d’empresa: petita/mitjana empresa

                   Simultàniament, van aparèixer economistes estudiosos del nou sistema econòmic, el capitalisme. Les bases teòriques dels seus defensors seran acceptades pels Estats Liberals que van aplicar-les a la política econòmica governamental, el liberalisme econòmic, que, bàsicament, suposa la no intervenció de l’Estat en els assumptes econòmics (ni fixa preus, ni producció, ni salaris, ni horaris, ni garanteix subsidis socials de cap tipus.)
                 El més influent d’aquests economistes serà Adam Smith (La riquesa de les nacions, 1776), qui, en oposició a les teories dels mercantilistes, defensava que la riquesa d’una nació no es trobava en l’acumulació de metalls preciosos sinó en la producció de béns, en el treball productiu.  La seva defensa del capitalisme i del liberalisme econòmic es basava, resumidament, en les idees següents:

  • Per llei natural, l’home busca el benestar material mitjançant l’acumulació de béns.
  • Donada la divisió del treball existent, no pot obtenir tots els béns que necessita del seu propi treball. Per això l’interès “natural” (particular) incita a produir béns i intercanviar-los per altres béns.
  • El valor de les mercaderies seria, per tant, el treball necessari per produir-les.
  • En tot cas, donat que l’economia funciona segons unes lleis imposades per la naturalesa, el valor de canvi d’una mercaderia (el preu de venda) oscil·laria segons la llei natural de l’oferta i la demanda.
  •  Segons  aquestes lleis naturals, la llei d’oferta-demanda regularia el preu de venda. Quan hi ha un fort desequilibri entre l’oferta i la demanda, per exemple, quan hi ha molta més producció que demanda d’una determinada mercaderia, el preu tendeix a disminuir, llavors es produeix una fugida de capitals d’aquest sector al baixar els beneficis amb la qual cosa, a la llarga, disminueix la producció. Al mateix temps,  la baixada de preus fa que el consum augmenti i, per tant, la demanda. D’aquesta manera, al cap d’un temps, es reequilibren l’oferta i la demanda.
  • Però per a què les lleis naturals de l’economia funcionin adequadament, s’exigeix que res no intervingui en l’economia. Per tant, es necessària una plena llibertat per a l’iniciativa individual i  una llibertat absoluta en la producció de mercaderies (lliure empresa) i en el mercat ( lliure competència) que són les que establiran “un preu just” i que les necessitats de la societat quedin cobertes.

            Tal com s’ha dit, al llarg dels segle XIX, els diferent Estats van adoptar aquestes idees en la seva política econòmica. L’Estat britànic serà el primer en aplicar el liberalisme econòmic i al llarg del segle es van anant suprimint les limitacions als empresaris i els aranzels interiors i  duaners. Respecte al lliure comerç exterior, al 1846 Gran Bretanya practicava ja el ple lliurecanvisme (llibertat per importacions i exportacions). Els altres Estats van ser més remisos a aplicar el lliure comerç exterior per por a la competència del preus britànics i van mantenir més temps polítiques proteccionistes limitant les importacions de mercaderies estrangeres per afavorir la indústria nacional, però a final del segle XIX la gran majoria d’Estats europeus havien alliberat pràcticament  el mercat exterior.

                Però les lleis naturals de l’economia no es complien tan reguladament com A.Smith havia plantejat, els desajustos eren molt més traumàtics del que s’esperava i els contemporanis van observar desagradablement que en les avançades economies industrials no havien desaparegut les crisis econòmiques. No eren ja  crisis de subsistències, però, de tant en quant, es produïen èpoques de baixada de preus, de salaris i de beneficis, no per l’escassetat de la producció com en les economies pre-industrials, sinó, precisament, per un excés de producció:  les crisis econòmiques de sobreproducció, pròpies de l’economia industrial capitalista. Diversos economistes van estudiar aquestes crisis econòmiques del sistema capitalista al llarg dels segle XIX arribant a la conclusió que eren degudes al propi desenvolupament del capitalisme que evoluciona cíclicament, amb períodes d’expansió i períodes de recessió.  Després d’una època expansiva es produeix un moment de fort desequilibri entre un excés de producció i la demanda existent (que, comparativament, no ha crescut al ritme de la producció), el productes no es venen, s’acumulen els stocs, els preus cauen, els beneficis devallen, les empreses tanquen i l’atur s’estén, disminuint, encara més, la demanda. En aquest situació, només els empresaris més eficaços, els més competitius, surten endavant introduint innovacions per trobar nous productes  o nous mercats que tornin a generar demanda i recuperar l’economia iniciant un nou cicle econòmic.

 

Estudieu la informació del llibre sobre les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial per completar la informació sobre el tema.

Exercicis

Les conseqüències econòmiques de la industrilaització

1. Definiu:

    • capitalisme
    • oferta
    • demanda
    • crisi de sobreproducció
    • liberalisme econòmic

2. ¿Què va significar per a la Gran Bretanya haver estat l'escenari de la revolució industrial?

3. Expliqueu en un quadre sinòptic la revolució industrial (causes i conseqüències).

4. Comenteu les característiques dels sistema capitalista.

5. Quin tipus de crisis corresponen a una economia industrialitzada capitalista?

6. Expliqueu el procés evolutiu del sistema capitalista.

7. PAAU Logse. Història del món contemporani. Observeu el quadre següent i contesteu les qüestions:

                                   Canvis en l'organització productiva de la indústria tèxtil cotonera anglesa (1750-1850)      

 

organització

energia

localització

producció

distribució

1750

Sistema domèstic

Humana
animal
hidràulica

rural

petita

Mercat local

1850

Sistema fabril

Hidràulica
màquina de vapor

urbana

gran

Mercats nacional  i internacional

                                                                               Jordi Palafox (coord.) Curso de historia económica. València, 1998
      1. Expliqueu, de forma global, els canvis en l’organització de la indústria tèxtil que s’observen en el quadre i situeu-los en el seu context històric.[1,5 punts]
      2. Exposeu amb detall les diferències entre sistema domèstic-sistema fabril, energia hidràulica-màquina de vapor, mercat local-mercat nacional. [1,5 punts]
      3. Expliqueu el naixement i el desenvolupament de la indústria tèxtil a Gran Bretanya i les condicions de treball dels obrers en els inicis de la industrialització. [2 punts]. (Per respondre en acabar d'estudiar el tema).

8. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Cada individuo se preocupa de buscar el medio mejor de emplear su capital con mayor ventaja; mira por su propio interés, no por el de la sociedad. Pero estos mismos esfuerzos encaminados a su propio interés se orientan, aun sin pretenderlo, al empleo más útil para la sociedad. Pensando sólo en su propia ganancia, el empresario se ve conducido, como por una mano invisible, a promover un fin beneficioso para la sociedad. (...)

(...) Cualquier hombre, con tal de que no viole  las leyes de la justicia, debe ser absolutamente libre y puede abrazar el medio que mejor le parezca para buscar su modo de vida y sus intereses; libre para que puedan salir sus producciones a competir con las de cualquiera. Según este sistema de libertad económica, al soberano sólo le quedan tres obligaciones importantes: proteger a la sociedad de la violencia o de las invasiones de otros países; proteger de la injusticia y de la opresión a todo miembro de la sociedad; mantener y erigir ciertas obras y establecimientos públicos que sean de interés general pero que no ofrezcan ningún interés a los particulares.


                                                                                                       SMITH, A.: La riqueza de las naciones (1776)

  1. Resumeix la idea central del primer paràgraf.
  2. Com es compaginen, segons Adam Smith, els interessos individuais amb els colHectius?
  3. Amb quina ideología relaciones les idees d'aquest autor?.
  4. Quin paper té l'Estat en materia economica?
  5. Quines són les funcions de l'Estat?
  6. Dedueix si Smith era proteccionista o lliurecanvista.

 

9. Llegeix la següent entrevista a Alvaro Vargas LLosa, periodista, autor del libro Manual del perfecto idiota lationamericano y español.

(extracto)
¿Contra quién ha hecho este libro?
-No sólo contra la izquierda. Lo hemos hecho contra el abuso de poder, contra todo lo que sea limitar la libertad individual y en contra de quién no acepta las lecciones de la realidad.
Está escrito con las vísceras
-Es un panfleto. La idea sale en un taxi en Bogotá; los tres veníamos de un seminario sobre el impacto de la caída del muro de Berlín y no habíamos oído más que idioteces. Decidimos combatirlas.
Describame la idiotez
-Por ejemplo, pensar que la culpa de que haya paises pobres es de los paises ricos. Los paises pobres deben su fracaso a la ineptitud de sus gobernantes.
Esto también pasa en los paises ricos.
-Sin duda. Pero aquí hay otra idiotez: el Estado del bienestar ha hecho crisis y es idiota no reconocer que el sistema está quebrado.
Supongamos que se reconoce, ¿qué pasa?
-Pues que hay que reformarlo. Se ha puesto en marcha un modelo de desarrollo equivocado...(...). La razón del fracaso de dos siglos de vida republicana independiente en América Latina no la tiene Washington ni el FMI...
¿Quién la tiene?
-Los gobernantes lationoamericanos y el modelo estatista, socialista y proteccionista, mercantilista. algunos han sido dictadores y otros han sido elegidos por los pueblos, como ha ocurrido en Perú...
Aún no hemos definido el idiota
-Es todo aquel que cree que el Gobierno existe para resolverle su problema. La sociedad debe resolver sus problemas por sí misma. El gran problema es que los Estados no lo permiten.
(...)No le parece idiota creer que sólo hay un modelo?
Es que sólo hay uno, el capitalismo. Y sin embargo se resisten a llevarlo hasta sus últimas consecuencias... El liberalismo es la libertad en todo sus frentes.
¿La ley de la selva?
-No, al contrario. La gente persigue pacíficamente sus intereses: el capitalismo es el sistema más solidario.

                                                                                                    LA VANGUARDIA, viernes, 27 septiembre 1996

10. Comenteu la taula següent:

                                                 FUSOS DE COTÓ ALS PAÏSOS MÉS IMPORTANTS (en milers)

 

1834

1852

 1861 

1867

 1913

Gran Bretanya 

10.000

18.000 

31.000 

34.000 

55.576

E U A 

   1.400

  5.500 

11.500 

  8.000 

30.579

França

   2.500

  4.500 

  5.500 

  6.800 

  7.400

Alemanya 

      626

     900

  2.235 

  2.000 

10.920

Belgica

      200

    400

     612 

     625 

  1.469

Austria-Hongria 

      800

  1.400 

  1.800 

 1.500 

  4.864

Font: diversos autors. Historia economica d'Europa. Vol. Vl.

 

11. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

       La Revolució Industrial es va iniciar en el  sector tèxtil.  A   mesura  que augmentava  la demanda interna i externa de teixits, l'antic sistema artesanal i el doméstic resultavan anacrónics i insuficients per abastir les sol.licituds  del mercat. S'hi imposava una alternativa.
        Vers el 1750 es va començar a disposar d' una nova fibra, el cotó.  La indústria cotonera oferia un camp il.limitat per a la maquinària . Un seguit d' invents: el torn de filar de Hargreaves l' any 1764, el teler hidràulic l' any 1769, la teixidora de Crompton l'any 1779 i l'adaptació de la màquina de vapor de Watt l'any1785 com a energia per a fer moure els telers, així com l'aparició del teler mecànic de Cartwrigth que permetia la fabricació de teixits de llana i lli, oferien grans expectatives a aquells empresaris disposats a invertir capital en el nou camp econòmic.
          La inversió de capital en noves tècniques va permetre d'augmentar la producció, rebaixar els costos i lluitar per l'ampliació constant dels mercats. Al llarg del segle XIX, a més del Regne Unit, van iniciar el seu procés industrializador França, Alemanya, els EUA i el Japó.
            La indústria, en el curt espai d'un segle, havia evolucional sobre manera. Havien sorgit diferents tipus d'indústries que abastien tots els rams de la producció, però alhora, les petites empreses familiars resultaven poc competitives i de manera natural s'avançava cap a la concentració industrial, donant lloc a la formació d'empreses cada cop més grans. Aquest procés és el que marca clarament l'anomenada Segona Revolució Industrial".

                                                                             C. Gatell, E.Díaz y otros. Geografía humana y económica
Qüestions sobre el text:

  1. Explica les causes de la introducció de innovacions tecnològicas.
  2. Explica  què significa "l'ampliació constant dels mercats".
  3. L'autor parla de "lluitar per l'ampliació constant dels mercats". Indica com ho van aconseguir en la primera fase de la industrialització.
  4. Quines característiques tenen les  "petites empreses familiars"?
  5. Per qué afirma l'autor que resultaven poc competitives?
  6. Les innovacions tecnològiques a que es refiereix l'autor ¿van afectar a l'estructura econòmica dels països en què es van produir?. Raona la resposta.
  7. ¿Quin sistema econòmic es va implantar arrell dels fets que comenta l'autor? ¿Per què es va imposar aquest sistema?.
  8. Explica per qué hi ha actualment països que no coneixen un procés continuat de renovació tecnològica.
  9. Indica  las conseqüèncias demogràfiques que provocarà la Revolució Industrial en el s. XIX.

"il.lustració"

Estudieu els apunts següents:

Les conseqüències socials de la Revolució Industrial
                                                                                                                                                                castellano

           La revolució industrial ha creat noves classes antagòniques: la burgesia, els capitalistes, els propietaris dels mitjans de producció, que tenen el poder econòmic (i, per la revolució burgesa, tindran també el poder polític), i el proletariat (els assalariats), que en els segles XVIII-XIX personifiquen fonamentalment els obrers industrials.

          La burgesia és la nova classe dominant, els més representatius en aquesta època són els  empresaris industrials, però els  terratinents amb títols nobiliaris i inversors de capital en les finances continuaran durant molt de temps sent els dirigents de la classe dominant. Poc a poc aniran imposant en la societat el sistema de valors que la burgesia ha anat configurant:

  • La possessió de diners com a valor suprem, no per sí mateix, sinó com a manifestació del talent, les capacitats o les virtuts que ha de tenir la persona que s’enriqueix. Els diners són la conseqüència d’aquestes capacitats. Per tant, els diners també suposen prestigi social i possibiliten la felicitat.
  • L’esforç individual, o sigui, el treball personal de l’individu que, gràcies a les seves pròpies capacitats aconsegueix riquesa (o mantenir-la). Conseqüentment, l’ociositat és el pitjor  dels defectes.
  • La defensa d’uns drets fonamentals per aconseguir desenvolupar les capacitats individuals i que garantiran que tothom té les mateixes oportunitats (base d’una societat justa): la llibertat (personal, en principi doncs, estan en contra de l’esclavitud i la servidumbre), la igualtat (abolició dels privilegis) i la propietat (privada i absoluta, és a dir, sense limitacions).

 

       El proletariat, els obrers i les obreres de la nova indústria capitalista, són les persones que cobren un salari a canvi de treballar en les fàbriques. Les seves condicions de vida van ser extraordinàriament difícils en aquesta època  perquè les condicions laborals eren molt precàries:

  • salaris de subsistència (dones -majoritàries en determinats sectors, com, per exemple, el tèxtil- i nens tenen sous molt més baixos. A Anglaterra, el sou dels nens equivalia a un 10 % del dels homes, i el de les dones al voltant d’un 40 %)
  • horaris de 14 a 16 hores diàries
  • lloc de treball amb condicions inadequades per a la salut (soroll, altes temperatures, fums asfixiants, màquines perilloses, pol.lució ambiental...)
  • càstigs físics i multes per l'incompliment de les normes establertes (arribar tard, parlar...)
  • no hi ha vacances
  • no hi ha subsidi per malaltia o per un accident laboral (l'obrer que no va a la feina, no cobra - l ’obrer que està malat perd la feina si no pot enviar un substitut).
  • no hi ha subsidi d’atur
  • no hi ha pensió de jubilació

       Conseqüentment, les condicions de vida són d’extrema pobresa:

  • alimentació deficient
  • vivendes insalubres (sovint en barracons al costat de la fàbrica o la mina, o en una habitació llogada per a tota la família)
  • roba usada (aconseguida en les institucions de caritat)
  • no tenen cobertes les necessitats sanitàries, ni educatives (els nens/es comencen a treballar al sis o set anys).
  • els homes, i també moltes dones, freqüentment, es refugiaven en l'alcohol i, per això hi havia una alta taxa d'alcoholisme entre la població obrera.

 

                     En la mateixa època, finals del XVIII- primera meitat el XIX,  sorgeixen algunes veus crítiques, especialment d’alguns metges,  sobre les miserables condicions laborals i de vida dels treballadors industrials (més concretament dels nens, com els  escura-xemeneies, nens de tres i quatre anys obligats a enfilar-se per netejar les xemeneies de la fàbrica, a vegades encara massa calentes, que els produïen molt sovint cremades). Alguns pensadors van presentar la nefasta situació dels obrers com un problema social, en el sentit de què és la societat la responsable d’aquest fet i, per tant, la societat ha de mirar de posar solucions. Per això seran coneguts primerament com socialistes, i, després de les crítiques de C.Marx, com socialistes utòpics.                  

 

                      Simultàniament, davant les dures condicions de vida i de treball, els obrers, que per primera vegada es troben per centenars convivint en un mateix lloc, comencen a pensar que la misèria i les penúries que pateixen no són degudes a sí mateixos (i que, per tant,  no poden ser càstigs divins pels seus propis pecats), que la seva situació té causes socials i no divines, que, en definitiva, les pateixen perquè són obrers i no pecadors, o sigui,  prenen consciència de classe i  analitzen que les condicions en què viuen són injustes i que poden, junts, intentar evitar-les lluitant contra les que consideraven en aquell moment responsables de la seva situació: les màquines.  D’aquesta manera sorgeix el moviment obrer, que en la primera fase, es dirigeix contra les màquines mecàniques, destruint-les per intentar tornar a un passat en què el treballador era amo del seu ritme de treball  i valorat per sí mateix, per les seves habilitats, en definitiva, el ludisme  (que així es denomina aquesta primera fase del moviment obrer dels primers anys del segle XIX) es posa en contra de la revolució industrial de la que, pensen,  no han obtingut cap benefici sinó un empitjorament de les condicions de vida. La resposta del govern al ludisme va ser ràpida: s'oferien recompenses  a qualsevol que pogués proporcionar informació sobre els ludistes i al febrer de 1812 es va aprovar una llei fent que la destrucció de les màquines fos un delicte  molt greu. Dotze mil soldats van ser enviats per a protegir a les fàbriques en Nottingham i en altres regions on els destructors de màquines estaven actius i  almenys 23 persones van ser executades pels atacs contra els molins en l'estiu de 1812, i molts altres van ser deportats a Austràlia. Encara que la violència va continua durant un cert temps, el ​​moviment ludista a Anglaterra s'havia desintegrat cap al  1817. Dins del moviment obrer anglès de la primera meitat del segle XIX (1838-48)  es va desenvolupar per primera vegada un corrent polític al considerar que la lluita política, concretament per aconseguir  el dret de vot,  podia contribuir a millorar les condicions laborals dels treballadors. Es conegut amb el nom de cartisme.

 

                  La segona fase del moviment obrer és el sindicalisme. De les accions ludistes havia sorgit un sentiment de solidaritat entre els treballadors i un estat general d’opinió a favor del dret dels treballadors  a associar-se lliurement. En la segona fase de moviment obrer,  el sindicalisme,  es comença a acusar a l’empresari (i no a les màquines) de ser el responsable de les dures condicions laborals i de la misèria de la població obrera, i la lluita s’orienta cap a l’associació obrera per aconseguir, mitjançant la negociació dels representants dels obrers amb els patrons, millorar les condicions laborals (especialment, pujar els salaris i reduir la jornada laboral). Es va aconseguir que s’aprovaren les Lleis de 1824 y 1825 reconeixent el dret dels treballadors a formar sindicats, encara que amb limitacions. A començament de  1834 es va crear el Grand National  Consolidated Trades Union, una  associació per a tot tipus de treballadors  al que en poques setmanes es van afiliar més de mig  mil.lió de treballadors. Per forçar la negociació s’esgrimeix la vaga.  El sindicat també servia com a caixa de resistència (el militant  pagava una petita quota al sindicat i rebia uns diners en cas de malaltia, atur  o vaga). Els empresaris aviat utilitzaran tota mena de recursos per afrontar aquest problema: acomiadament dels vaguistes, contractació d’obrers d’altres zones per ocupar els llocs de treball dels acomiadats (els esquirols) i, fonamentalment, la pressió al govern fins aconseguir  que els sindicats fossin il·legals (fins al 1864 no es legalitza  el primer sindicat, Les Trade Unions britàniques).

pintura "la huelga" 1850, de  R.Koehler

Koehle, R. la huelga. 1850

  La lluita contra l’esclavitud i els primers intents de reforma per millorar les condicions del treball infantil va ser simultània, però fins la publicació de l’informe Sadler al 1833 (amb el testimoni de nombrosos obrers)  no va començar a tenir una certa importància entre la opinió pública i, com a conseqüència, es va promulgar una reforma legislativa, encara que fos en contra de l’esperit del liberalisme, especialmente per evitar una inestabilitat social generalitzada. El següent llistat resumeix diverses reformes que succesivament es van aprovar i que, no obstant, van ser sistemàticament ignorades per l’empresariat que considerava aquesta legislació com una intromissió del govern  inacceptable i contrària a la lliure empresa.

any

condicions

1833
  • prohibició de treballar en fàbriques als menors de 9 anys  (excepte les fàbriques de seda).
  • Els menors de 13 anys no podien treballar més de 9 hores al dia i 48 hores a la setmana.
  • Els menors de 18 anys no podien treballar a les nits
1844
  • Les dones i els joves (entre  13-18) no podien treballar més de 12 hores/d.
  • Els menors de 13 anys no podien treballar més de 6 1/2 hores diàries.
  • Prohibició de llogar a un nen menor de 8 anys. 
1847
  • Les dones i els joves (entre  13-18) no podien treballar més de 10 hores/d

 

• Estudieu la informació del llibre sobre la societat de classes.

 

Exercicis

Les conseqüències socials de la revolució industrial

•Feu les següents activitats:


                                                                         La ideología burguesa

        R. Pernoud ha señalado el juego poderoso del factor dinero, convertido en signo dominante y en la característica esencial de la civilización de la burguesía, que, con toda la razón, puede ser denominada como la civilización del capital, la civilización del dinero. A este respecto, ha hecho observar que a medida que el proceso capitalista fue avanzando, la acumulación del dinero se fue convirtiendo cada vez más en una cosa virtuosa, respetable y admirable hasta llegar al siglo XIX en que aparece, como una cosa normal, el hecho de que la consideración social y el poder creciera en proporción a la fortuna, fuesen cuales fuesen los medios de que se hubiera servido para conseguirla. Sentada la idea básica de que lo importante es la satisfacción del interés individual, se impone la carrera tras la riqueza, tras el dinero convertido no ya en el símbolo de la felicidad, sino en la expresión misma de la felicidad.
          Una carrera que, por otra parte, lógicamente, había de coincidir con la plena realización de la armonía y del ideal de justicia: la preeminencia, la autoridad y el gobierno de los ricos, concebidos como la expresión y la realización más perfecta del funcionamiento de las leyes naturales, ya que -en el sistema de ideas, valores y acciones de la burguesía- los ricos son los más capaces, los más virtuosos, supuesto que la posesión de la riqueza constituye la prueba más fehaciente y objetiva de la posesión de talentos y virtudes.
        Asimismo es preciso recordar que en el nuevo campo de ideas y valores el juego del dinero se complementa con el papel de la propiedad. El hombre propietario es un objetivo capital de la teoría burguesa: el dinero es ya una propiedad que permite el acceso de todas las propiedades restantes. Se trata de la consolidación del éxito del sentido y del valor del dinero, del capital, sobre el sentido y el valor de la tierra. "Quien nada tiene, nada vale", dice un adagio catalán, y, en este sentido, el censitarismo catalán liberal fue iluminador y consecuente: Quien no es propietario no es nada, no cuenta políticamente. Por otra parte, no hace falta insistir en torno al hecho de que el mito de la accesión a la propiedad ha sido uno de los más explotados por la burguesía, a la hora de pretender justificar su sistema. Así, en 1858, escribía un médico catalán, Joaquim Salarich: "El obrero que tiene capital, sea éste más o menos reducido, sentirá deseo de aumentarlo y hasta despuntará en su imaginación la idea de propiedad. ¡ Idea  sublime que cambiaría la faz del mundo!. Desterraría de las masa populares los principios de anarquía, de destrucción y de vandalismo. ¡Ser propietario! He aquí una idea sencilla en sí, pero que es la pesadilla del pobre, porque en su limitada inteligencia no la puede concebir"*. De esta forma también se conecta con el sentido del slogan de que "la pobreza es un signo de estupidez", solemnemente pronunciado por un diputado en las Cortes de 1845 (...).
        Así pues, la libertad económica trasciende, para el burgués a todas las demás y, como consecuencia, la libertad pasa a ser, fundamentalmente, la libertad de la propiedad. Y, del mismo modo, las decisiones y el control del poder  habían de estar exclusivamente en manos de las decisiones de los propietarios de la economía.(...). Es dentro de esta perspectiva como entiende el pensamiento de la burguesía el reconocimiento de los derechos del hombre y del ciudadano -libertad, igualdad y propiedad privada-; concretos derechos que se encontrarán acentuados siempre por la importancia de la propiedad, recompensa quintaesenciada a los más capaces.

               *J. Salarich "Higiene del tejedor"  Vich 1858. 
               ** Intervención de C. Collantes el 26 de noviembre de 1845.      

                                                                                               A.Jutglar. Ideología y clases en la España contemporánea

    1. Indica el valor essencial de la mentalitat burgesa segons l'autor.
    2. Digues el significat de "lo importante es la satisfacción del interés individual".
    3. Segons l'autor,qui s'imposa com digne d'admiració i  respete?, qui  te més prestigi?.
    4. Segons la mentalitat burgesa, qui és un desgraciat?.
    5. En funció del que senyala l'autor en el segon fragment, ¿quines condicions han de donar-se per a què una societat sigui justa, és a dir, hi hagi justícia?
    6. Comenta la  dita "Qui no té res, no val res".
    7. Estàs d'acord amb el diputat C.Collantes de les Corts de 1845?. Raona la resposta.
    8. Segons la concepció burgesa, qui és el responsable de la misèria que existeix a la societat?.
    9. Llibertad, Igualtat i Propietat. ¿Com interpreta aquests valors la burgesia?.
    10. Quines conseqüències polítiques es deriven de la concepció burgesa el valor de l'individu?.
    11. Creus que el sistema de valors de la burgesia del s. XIX segueix vigent  avui dia?. Raona la resposta. ¿Qui ho comparteix?.

 

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                 La vía británica puede ilustrarse mejor con un ejemplo. E1 más grande de los primeros industriales del algodón fue sir Robert Peel (1750-1830), quien a su muerte dejó una fortuna de casi millón y medio de libras -una gran suma para aquellos días- y un hijo a punto de ser nombrado primer ministro Los Peel eran una familia de campesinos yeomen de mediana condición quienes, como otros muchos, en las colinas del Lancashire, combinaron la agricultura con la producción textil doméstica desde mediados del siglo XVIII.  El padre de sir R'obert (1723-1795) vendía aún sus mercancías en el campo, y no se fue a vivir a Ia ciudad de Blachurn hasta 1750, fecha en que todavía no había abandonado las tareas agrícolas por completo. Tenía algunos conocimientos no técnicos, cierto ingenio para los proyectos sencilIos y para la invención (o, por lo menos el buen sentido de apreciar las invenciones de hombres como su paisano Dames Hargreaves, tejedor, carpintero e inventor de la spinning- jenfy ), y tierras por valor aproximado de 4.000 libras esterlinas, que hipotecó a principios de la década de 1760 para construir una empresa dedicada a la estampación de indianas con su cuñado Haworth y un tal Yates quien aportó los ahorros acumulados de sus negocios familiares como fondista en el Black Bull. La familia tenía experiencia: varios de sus miembros trabajaban en el ramo textil, y el futuro de la estampación de indianas hasta entonces especialidad londinense parecía excelente. Y, en efecto, lo fue. Tres años después -a mediados de la década 1760- sus necesidades de algodón para estampar fueron tales que la firma se dedicó ya a la fabricación de sus propios tejidos hecho que, como observaría un historiador local, "es buena prueba de la facilidad con que se hacía dinero en aquellos tiempos". Los negocios prosperaron y se dividieron: Peel permaneció en Blackburn, mientras que sus dos socios se trasladaron a Bury donde se les asociaría el 1772 el futuro sir Robert con ayuda de algún respaldo inicial, aunque modesto de su padre.
               Al joven Peel apenas le hacía falta esta ayuda. Empresario de notable energía, sir Robert no tuvo dificultades para obtener capital adicional asociándose con prohombres locales ansiosos de invertir en la creciente industria, o simplemente deseosos de colocar su dinero en nuevas ciudades y sectores de la actividad industrial. Sólo la sección de estampados de la empresa iba a obtener rápidos beneficios del orden de unas 70.000 libras a1 año durante largos períodos, por lo que nunca hubo escasez de capital. Hacia mediados de la década de  1780 era ya un negocio muy substancioso, dispuesto a adoptar cualquiera de las  innovaciones provechosas y útiles como las máquinas de vapor.
              Hacia 1790 -a la edad de 48 años y sólo 18 después de haberse iniciado en los negocios- Robert Peel era baronet, miembro del Parlamento y reconocido representante de una nueva clase: los industriales"

                                                                                                                      Hobsbawm. Industria e Imperio.p.60

    1. De què tracta?
    2. Qué diu el text  sobre el pare de Robert Peel?
    3. Per qué diu l'autor que "el futuro de la estampación de indianas parecía excelente"?
    4. Analitza els mitjans de finançament que es descriuen.
    5. Quina és la intenció de l'autor?.

 

• Llegeix el text següent i explica les condicions de treball i de vida de la classe obrera.

             En la hilandería mecánica, la duración de la jornada, en todos los lugares donde se puede trabajar a la luz de las lámparas es, para ambos sexos y para todas las edades, de 14 a 15 horas, según las estaciones, de las cuales se dedican una o dos horas a la comida y al descanso, lo que reduce el trabajo efectivo a 13 horas por día. Pero para mucho obreros que viven a media legua e inclusive a una legua y hasta algo más de una legua de la fábrica, ha menester agregar cada día el tiempo necesario para ir al taller y regresar a su casa (...).
             Los salarios de los obreros de las industrias textiles, las tres más principales del trabajo mecánico en Francia en 1835, son, según Villermé "en todas partes insuficientes e inseguros".
            Si se toman los tejedores y los simples jornaleros, los cuales en su mayor parte están tan mal retribuidos (es decir, más de la mitad de la población laboriosa y, con sus mujeres, más de las tres cuartas partes), el salario medio es de aproximadamente 2 francos para el hombre, 1 franco para la mujer, 45 céntimos para el niño de 8 a 12 años, 75 céntimos para el de 13 a 16 años (...).
              En realidad, muy a menudo, sobre todo en tiempos de crisis, el obrero es obligado a contentarse con lo estrictamente necesario, tal como lo define Villermé: el obrero vive con quince o veinte céntimos de pan y quince o veinte céntimos de patatas. La consecuencia de tal alimentación es el raquitismo de la raza. Es lo que comprueba Achille Pénot, en sus estadísticas sobre Mulhouse, al estudiar la diferencia entre las tasas de mortalidad en las clases acomodadas y en las clases obreras: las probabilidades de vida, que son de 29 años aproximadamente para los hijos de los comerciantes, y de gentes acomodadas, no alcanzan más de 2 años para los niños de obreros de la industria algodonera.

                                                        E.Dolleans. Historia del movimiento obrero, 1830-1871, págs. 19-22


• Llegiu els textos següents i responeu les qüestions sobre el primer:                                                                                                

"il.lustració"

Text 1

           "Jo tenia set anys quan vaig començar a treballar en la manufactura de Bradley; la feina consistia a filar la llana. Les hores de feina eren de les 5 del matí a les 8 de la tarda , amb un interval de trenta minuts de pausa al migdia. Havien de menjar com podiem, drets o de qualsevol manera (...). En aquella fàbrica hi havia prop de cinquanta nens, més o menys de la meva edat; sempre hi havia una mitja dotzena que estaven malats, a causa del treball excessiu (...). Els nens estaven retinguts a cops de corretges de cuir. Aquesta era la principal ocupació del contramestre. En aquella època tenia, també treballant com jo, un germà i una germana. Sovint estaven malats; el meu germà va morí fa tres anys. Tenia llavors setze anys i vuit mesos".

      Extret d’una enquesta oficial de la Gran Bretanya, 1834

Text 2
En 1832, Elizabeth Bentley, que por entonces tenía 23 años, testificó ante un comité parlamentario inglés sobre su niñez en una fábrica de lino. Había comenzado a la edad de 6 años, trabajando desde las seis de la mañana hasta las siete de la tarde en temporada baja y de cinco de la mañana a nueve de la noche durante los seis meses de mayor actividad en la fábrica. Tenía un descanso de 40 minutos a mediodía, y ese era el único de la jornada. Trabajaba retirando de la máquina las bobinas llenas y reemplazándolas por otras vacías. Si se quedaba atrás, “era golpeada con una correa” y aseguró que siempre le pegaban a la que terminaba en último lugar. A los diez años la trasladaron al taller de cardado, donde el encargado usaba correas y cadenas para pegar a las niñas con el fin de que estuvieran atentas a su trabajo. Le preguntaron ¿se llegaba a pegar a las niñas tanto como para dejarles marcas en la piel?, Y ella contestó “Sí, muchas veces se les hacían marcas negras, pero sus padres no se atrevían a ir al encargado, por miedo a perder su trabajo”. El trabajo en el taller de cardado le descoyuntó los huesos de los brazos y se quedó “considerablemente deformada… a consecuencias de este trabajo”.

                                                             Bonnni Anderson, Historia de las mujeres: una historia propia, volumen 2,
                                                              Editorial Crítica, Barcelona, 1991, Pág. 287- 288

 

Text 3

"Trabajo en el pozo de Gawber. No es muy cansado, pero trabajo sin luz y paso miedo. Voy a las cuatro y a veces a las tres y media de la mañana, y salgo a las cinco y media de la tarde. No me duermo nunca. A veces canto cuando hay luz, pero no en la oscuridad, entonces no me atrevo a cantar. No me gusta estar en el pozo. Estoy medio dormida a veces cuando voy por la mañana. Voy a escuela los domingos y aprendo a leer. [...] Me enseñan a rezar [...] He oído hablar de Jesucristo muchas veces. No sé por qué vino a la tierra y no sé por qué murió, pero sé que descansaba su cabeza sobre piedras. Prefiero mucho más ir a la escuela que estar en la mina.”

                                                Declaraciones de la niña Sarah Gooder, de ocho años de edad. Testimonio recogido
                                                por la Comisión Ashley para el estudio de la situación en las minas, 1842.

      Qüestions:

  1. Segons el que heu estudiat, feu un resum de les condicions laborals dels treballadors infantils a aquesta època.
  2. Analitzeu les causes dels fets que presenta el text 1 (per
    què tenen aquestes condicions laborals?) .
  3. Analitzeu les conseqüències dels fets que presenta (quines
    condicions de vida comporten aquestes condicions laborals?).
  4. Penseu que aquest document és representatiu de  l'època?.
    Raoneu la  resposta.
  5. En l'Edat Moderna s'utilitzava mà d'obra infantil?. Raoneu la resposta.
  6. Per què penseu que impresiona tant aquesta situació de l'època de la revolució industrial?
  7. Què van fer els obrers, en general, davant les condicions laborals que tenien?
"il.lustració"

 

• Comenteu el text de la dreta seguint el pautat pel comentari d'un  text

 

 

"il.lustració"

FRAGMENTO DE UN INFORME OFICIAL ELABORADO POR ENCARGO DEL GOBIERNO BRITANICO EN 1840
Declaración:
        "Me llamo Betty Harris. Me casé a los 23 Años y después de casada empecé a trabajar en la mina. No sé leer ni escribir. Trabajo para A. Knowles. Arrastro vagonetas de carbón y trabajo desde las seis de la mañana hasta las seis de la tarde. Tenemos una pausa de una hora a mediodía para comer. Como comida se nos da pan con mantequilla pero nada de beber. Tengo dos hijos, pero son muy jóvenes para trabajar.
        Alrededor de la cintura tengo puesto un cinturón y una cadena que pasa entre mis piernas y avanzo con pies y manos. Me voy agarrando a una cuerda pues la galería es muy pendiente y cuando no hay cuerda nos agarramos a todo lo que podemos. En los pozos en que trabajo hay seis mujeres y media docena de niños y niñas; es un trabajo muy duro. El pozo es muy húmedo y el agua nos cubre los zapatos e incluso a veces nos llega hasta las rodillas. Del techo se desprende también agua, de manera que tengo el vestido siempre mojado (...)."

                     Citado en E. Royston Pike "Human documents of the
                      industrial revolution " Londres 1966.

• Comenteu la intenció de l'autor del text següent.   

     La revolución industrial ha destruido los lazos que unían al trabajador con el que lo empleaba. En otros tiempos en los que florecían los oficios manuales la industria estaba dirigida por una jerarquía legítima aceptada tanto por obreros como por maestros....Hoy se ha disuelto la familia industrial. En las grandes manufacturas que engullen a la mayoría de los obreros no hay ni aprendices, ni oficiales, ni maestros; no hay más que asalariados y administradores de capitales. Desde el punto de vista del capital, el obrero no es más que un agente de producción, que no se distingue en nada de los agentes mecánicos; la finalidad es obtener una producción abundante y barata...el obrero representa tan poco en la industria mecánica, su habilidad y su inteligencia tienen tan poca importancia  frente a las maravillosas máquinas que dirige a menudo sin entenderlas, que no se le concede jamás la menor importancia en la prosperidad de la industria.
                                        
                                                                E. Buret: De la misère des classes laborieuses. París 1840

• Llegiu el text següent i responeu el qüestionari:

John Aikin, (médico) fue el primero en dar amplia publicidad a los datos consecuentes del empleo de "niños de muy tierna edad".

En 1795, después de descubrir el nocivo entorno físico de las hilanderías, agregaba:
"Es tanto más cuestionable si la sociedad no admite el detrimento causado por la forma en que los niños son empleados en sus cortos años. Generalmente no son lo suficientemente fuertes o capaces para proseguir en otro tipo de trabajo cuando termina su tiempo de aprendizaje. Las mujeres no saben nada de costura, tejido y otras labores domésticas, necesarias para ser buenas y frugales esposas y madres. Es una gran desventaja para ellas y su entorno, como surge tristemente de la comparación entre las familias de los trabajadores agrícolas y las de los obreros de las manufacturas en general. Entre los primeros encontramos aseo, limpieza y confort, en los segundos, suciedad, andrajos y pobreza, aunque sus ingresos pueden llegar a duplicar los de los agricultores. Debe aún añadirse que la falta de instrucción y el ejemplo religioso y las numerosas e indiscriminadas uniones que se dan en esos edificios son muy desventajosas para su futura conducta en la vida".

  1. Resumiu el document.
  2. Quina postura adopta l'autor davent els fets que comenta?
  3. Quins aspectes considera negatius?
  4. Per què creus que van ser els metges els primers en criticar els efectes de la industrialització?

                citat a Hugh Cunningham Los hijos de los pobres. La imagen de la infancia desde el s.XVII

•Llegiu el text següent:

"Tuve frecuentes oportunidades de ver gente saliendo de las fábricas y ocasionalmente atenderles como pacientes. El pasado verano visité tres fábricas algodoneras con el Dr. Clough de Preston y con el Sr. Baker de Manchester y no fuimos capaces de permanecer diez minutos en la fábrica sin empezar a jadear por falta de aire. ¿Cómo es posible que quienes están condenados a permanecer ahí doce o catorce horas lo soporten? Si tenemos en cuenta la temperatura del aire y su contaminación no puedo llegar a concebir como los trabajadores pueden soportar el confinamiento durante tan largo periodo de tiempo."

                                                      Declaraciones efectuadas por el Dr. Ward de Manchester en una investigación
                                                       sobre la salud en las fábricas textiles en marzo de 1.819

 

•Comenteu el text següent:

Me situé en la calle Oxford de Manchester y observé a los obreros en el momento en que abandonaban las fábricas, a las 12 en punto. Los niños tenían casi todos mal aspectos, eran pequeños, enfermizos; iban descalzos y mal vestidos. Muchos no aparentaban tener más de 7 años. Los hombres de 16 a 24 en general, ninguno de ellos de edad avanzada, estaban casi tan pálidos y delgados como los niños. Las mujeres eran las que tenían apariencia más respetable, pero entre ellas no vi ninguna que tuviera un aspecto lozano o bello. Vi, o creí ver una estirpe degenerada, seres humanos mal desarrollados y debilitados, hombres y mujeres que no llegarían a viejos, niños que jamás serían adultos saludables. Era un triste espectáculo.
                                                                                                     Turner Thakrah: Informe del médico, 1831.

 

•Comenteu el text següent:

"La admisión de los niños en las fábricas desde la edad de 8 años es para los padres un medio de supervivencia, para los niños un inicio en el aprendizaje, para la familia un recurso necesario. El hábito del orden, de la disciplina y del trabajo debe ser adquirido cuanto antes mejor".

                                                                                                                Ministro de Comercio. Francia, 1841.

 

• Resumiu el text següent:

Ningún historiador niega que la Revolución Industrial elevara a la larga los niveles de vida de los trabajadores. La población obrera y campesina de los países que se industrializaron consumía más a fines del siglo XIX que en el siglo XVIII. Tenía una mayor esperanza de vida y también había logrado una mejor educación y sanidad. Sin embargo, un tema muy debatido por los historiadores es si esa elevación del bienestar se dio o no durante las primeras décadas de la Revolución Industrial. Dos tendencias han surgido en relación con este tema: la «pesimista» y la «optimista». Los historiadores pesimistas sostienen que los trabajadores disminuyeron su nivel de vida durante los primeros tiempos de la Revolución Industrial. Afirman que los salarios bajaron. Que las condiciones de trabajo en las fábricas eran más penosas que en los talleres artesanales o en el campo. (…) La escuela pesimista sostiene, pues, que el aumento de la renta nacional durante las primeras décadas de la industrialización benefició exclusivamente a los capitalistas y a las clases medias. La mayor riqueza se había concentrado de este modo en manos de una minoría de la población.
La tendencia optimista mantiene puntos de vista contrarios. Admitiendo que el nivel de vida de los trabajadores era muy bajo, algunos historiadores piensan que las condiciones de trabajo en las fábricas eran similares a las que antes existían en los talleres y hogares campesinos, donde también hombres, mujeres y niños trabajaban muchas horas. Que la mortalidad disminuyó en las ciudades pese a su insalubridad, lo que demostraría que la vida en el campo antes de la Revolución Industrial no era precisamente bucólica. La escuela optimista sostiene, pues, que el aumento de la renta nacional durante las primeras décadas de la industrialización benefició a capitalistas y clases medias más que a trabajadores, pero que éstos también elevaron algo su nivel de vida.
El debate entre pesimistas y optimistas no ha concluido, porque es muy difícil medir el nivel de vida durante los inicios de la Revolución Industrial. La primera dificultad procede de la escasa información todavía disponible sobre la evolución de los salarios reales (…) Otras dificultades provienen de la escasa información existente sobre los precios o sobre los niveles de desempleo. Tampoco se sabe lo suficiente sobre las condiciones de trabajo en talleres artesanales y en hogares campesinos anteriores a la Revolución Industrial.
No se puede, por tanto, emitir un juicio definitivo sobre si esas condiciones fueron peores o similares en las fábricas. Aumentara o disminuyera el nivel de vida, lo cierto es que los trabajadores que vivieron la primera fase de la Revolución Industrial participaron muy escasamente del aumento de la riqueza. Sobre ellos recayó la peor parte de la industrialización: salarios de subsistencia, condiciones de trabajo a menudo inhumanas y ruptura de sus modos de vida tradicionales. Nada de esto puede negarse. Pero también es cierto que las clases trabajadoras de los países que se industrializaron lograron a la larga un nivel de vida muy superior al de las sociedades preindustriales. Este acceso a un mayor bienestar no fue sólo resultado del aumento de la productividad y de la riqueza, sino de una mejor distribución de la renta gracias a las conquistas sociales de los trabajadores.

                              Antonio Escudero. La Revolución Industrial, Editorial Anaya, Madrid 1988, páginas 102 a 105

 

•Observeu els gràfics següents i describiu la informació que proporcionen:

La distribució del treball per sexes i edats en les fàbriques britàniques analitzades (1833)

gràfic

El salari dels treballadors en les fàbriques britàniques analitzades (1833)

gràfic

"Informe del Dr. James Mitchell a la Junta Central de miembros de la Comisión, segun los informes hechos a partir de las fábricas, y los resultados obtenidos de ellos." British Parliamentary Papers, 1834 (167) XIX. ( Mitchell recoge datos de 82 fábricas de algodón, 65 fábricas de lana, 73 fábricas de lino, 29 fábricas de seda, 7 de cerámica , 11 fábricas de encajes, una tintorería, una de vidrio que funciona, y 2 fábricas de papel, en Gran Bretaña).

Font: http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en%7Ces&u=http://eh.net/encyclopedia
/article/burnette.women.workers.britain

"il.lustració"

•Llegeix el text següent i respon les qüestions:

            Durante la Revolución Industrial, la estructura social de la sociedad cambió drásticamente. (...) Las nuevas enclosures leyes habían dejado a muchos campesinos pobres en quiebra y muchos tejedores manuales quedaron desempleados por las máquinas. Como resultado, hubo muchas personas que se vieron obligadas a trabajar en las nuevas fábricas. Esto les obligó a trasladarse a las ciudades donde conseguían menos dinero trabajando largas horas. Añádase a esto mayores gastos de subsistencia debido a vivir en la ciudad (...). Como resultado, las mujeres y los niños fueron enviados a la fábrica, lo que representaba el 75% de los primeros trabajadores. (...) Los propietarios de la fábrica estaban felices de emplear a mujeres y niños por una serie de razones. En primer lugar, porque se les podía pagar muy poco, y los niños podían ser controlados más fácilmente que los adultos, generalmente a través de golpes violentos. Los niños también tenían las manos más pequeñas, lo que les permitía llegar a menudo en medio de las piezas de una máquina. Por otra parte, los empresarios descubrieron que los niños eran más maleables, y se adaptaban a los nuevos métodos mucho mejor que los adultos. Los niños también fueron enviados a trabajar en las minas, porque tenían un cuerpo de tamaño pequeño como para conseguir más carbón y mineral de los pozos profundos e inseguros.
                      El laissez-faire adoptado por el gobierno-y defendido por el filósofo y economista Adam Smith, permitió florecer el capitalismo (...) y provocó otro cambio social importante: la ruptura definitiva de la unidad familiar. Dado que los trabajadores, especialmente mujeres y niños, estaban trabajando hasta un máximo de dieciocho horas al día, hubo muy poco contacto con la familia , y cuando uno estaba en su casa se dedicaba a dormir. Las personas también tenían que compartir la vivienda con otras familias, lo que contribuyó aún más a la ruptura de la unidad familiar. Como resultado, los niños recibieron muy poca educación, había retraso en el crecimiento, y enfermaban. Las familias a menudo vivían en barrios marginales donde el saneamiento era escaso, y se disparó la mortalidad infantil. Durante la Revolución Industrial, el 50% de los niños murieron antes de cumplir los dos años.

Font: http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en%7Ces&u=http://industrialrevolution.sea.ca/impact.html

Qüestions:

    1. Pensa com era la vida laboral i familiar de la majoría de la població (els pagesos) abans de la Revolució industrial (on vivien?, quina feina tenien?, era una ocupació familiar?, cuántes hores al dia treballaven?, podien descansar quan volien?, trevallaven els nens?, i les dones?, qui formava part de la família?, què feien amb els petits d'un a tres anys?  i amb els avis? ....)  i redactar un text comparant-la amb la vida del primer proletariat industrial. Estableix conclusions.
    2. Quines conseqüències per a la formació dels enfants va comportar el desarrelament familiar?
    3. Fes un esquema sobre les conseqüències demogràfiques i socials de la Primera Revolució Industrial.

 

•Comenteu el text següent:

"Hemos sido informados de que has puesto tijeras en máquinas, y si no las quitas antes de quince días las quitaremos nosotros por ti, condenado perro del infierno. Y vaya por el Dios Todopoderoso que destruiremos todos tus talleres que tengan tijeras mecánicas y partiremos en cachos vuestros malditos corazones..."

                                                                        Citado por E.P. Thompson en La formación de la clase obrera, 1963.

 

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

"En las manufacturas de la lana, la máquina cardadora, la máquina hiladora y la lanzadera volante han reducido el trabajo manual en un tercio, y cada una de ellas en su primera introducción provocó la alarma de los trabajadores, a pesar de que todas han contribuido a mejorar los salarios y a incrementar el comercio, hasta el punto de que si se intentase hoy privarnos de su uso, no hay duda que toda persona relacionada con este negocio debería defenderlas.
Partiendo de estas premisas los empresarios abajo firmantes, pensamos que es un deber hacia nosotros mismos, a la ciudad de Leeds y en general al país entero, declarar que protegeremos y apoyaremos el libre uso de cualquier mejora propuesta para el sector textil por todos los medios legales a nuestro alcance (...)"

  1. De què tracta el document?
  2. Resumiu què plantegen els autors i amb quins arguments ho defensen.
  3. Per què hi havia "alarma de los trabajadores"? (comenteu les conseqüències immediates i llunyanes de la introducció de les màquines).
  4. A quins es refereix el text quan parla de "privarnos de su uso?" (comenteu el que sabeu sobre aquesta situació)
  5. Van aconseguir els autors els seus objectius?. Com?
                Citat a J. F. C. Harrison. Society and Politics in England, 1780-1960 (New York: Harper & Row, 1965)

 

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                        "En la tarde del viernes, Alrededor de las cuatro, un numeroso grupo de revoltosos atacó la fábrica de tejidos perteneciente a los señores Wroe y Duncroft, en West Hougton, a unas trece millas de esta ciudad y, encontrándola desprotegida, pronto se apoderaron de ella. Inmediatamente la incendiaron y todo el edificio, con sus valiosas máquinas, tejidos, etc., fueron completamente destruidos. La razón aducida para justificar este horrible acto, es, como en Middleton, el "tejido a vapor". A causa de este espantoso suceso, dos respetables familias han sufrido un daño grave e irreparable y un gran número de pobres han quedado sin empleo. Los desalmados parecen dirigir su venganza contra toda clase de adelantos en la maquinaria. ¡Cuan errados están! ¿Qué habría sido de este país sin tales adelantos?. Ninguno de los incendiarios fue detenido y no había un solo soldado en esa parte del país."
                                          Citado por Rudé, G. en  La multitud en la Hª. Los disturbios populares 1730-1848

Qüestions:

  1. On i quan situes els fets que reflexa el text?
  2. Qui qualifica de "revoltosos" als atacants de la fàbrica?
  3. Els fets que es comenten, ¿es podrien haver donat en la 1ª 1/2 del s. XIX en: Brasil,  Espanya, Francia, Japón?. Raona la resposta.
  4. Qui eren els autors de l'incendi?.
  5. .L'autor del text  manifesta la seva opinió  respecte als fets que descriu?. Indica les idees del text en què et bases per deduir-lo.
  6. Diries que demostra un esperit patriòtic?.
  7. Comenta el significat de la següent frase pronunciada la setmana passada pel president de la banca i de la gran empresa espanyola "Es antisocial pedir que se recorten los beneficios empresariales".
  8. L'autor del text ¿estaria d'acord amb la frase anterior?.
  9. Indica el que suposa, en l'època a què correspon el text, quedar-se sense feina. ¿És el mateix actualment?.
  10. ¿Per què  no va ser detingut cap dels incendiaris? ¿què l'hagués suposat la detenció?.
  11. Es plantegen en el text fets de tipus polític?
  12. Quines funcions té l'Estat segons l'autor del text?
  13. Indica el sistema econòmic que reflexa el text. Raona la resposta.

• Llegeix el text següent i expressa la teva opinió sobre el que diu l'autor:

 DAVID DEL VAL, INNOVADOR: VENDIÓ SU EMPRESA A BILL GATES
"La juventud española es muy comodona"

David Del Val
Tengo 33 años: edad límite para innovar, recuerde que los grandes de la historia lo hicieron todo jóvenes... ¡Hasta Jesucristo! Nací en Madrid. Casado. La juventud española es alérgica al riesgo y prefiere seguridad a libertad y la plantilla a la innovación. He inaugurado el curso en Telecomunicaciones de la Universitat Pompeu Fabra.


-¿Qué les va a decir a los jóvenes ingenieros sobre "La innovación en España"?
-Pues que la juventud española es demasiado comodona, conservadora y alérgica al riesgo. No puede ser que vivan en casa de sus padres hasta que tengan dinero para comprar un piso mejor. Están obsesionados con la seguridad, cuando lo importante es la libertad: para innovar hay que asumir riesgos.
-Lo que quieren es entrar en plantilla.
-Sí y a veces la plantilla es una cárcel. Tienen que aprender a valorar más la libertad que la seguridad. No puede ser que la máxima aspiración de un joven ingeniero sea ingresar en una multinacional y acumular trienios y pequeños ascensos hasta que se jubila.
-O prejubila.
-Yo sólo digo que sin libertad creadora no hay innovación y sin riesgo no hay libertad.
-Éste es un país de funcionarios y aspirantes a serlo y aquí el cielo es una notaría.
-Cierto. Nos faltan modelos de rol de innovadores en España. Pero los jóvenes ingenieros y emprendedores deberían ser conscientes de que el verdadero riesgo es desaprovechar la enorme oportunidad de ser joven y libre y creador y de no tener jefes para ser tu propio jefe. Y de poder equivocarte sin pedir perdón. De crear tu propia empresa...
-Oiga, ¡que usted vendió a Bill Gates...!
-Pero también dejé a Bill para volver a arriesgar en otra empresa aquí en España. Yo creo que cuando pruebas la libertad de innovar, de arriesgar, de ser tú mismo... Entonces, la falsa seguridad de un sueldecito siempre te sabe a poco.

                                                                   Entrevista de Lluís Amiguet (fragment)  LA VANGUARDIA - 24/10/2002


• Digues en dues línees la idea que t'has format sobre el que va  significar la Revolució Industrial.

• A manera de repàs, podeu respondre les qüestions següents:

1) Explique la importancia del algodón en relación con las nuevas formas de organizar la producción del trabajo.
2) ¿Qué significa la siguiente frase: "La primera revolución industria fue técnicamente un tanto primitiva"
3) ¿Cuál fue el papel que desempeñaron los artesanos calificados y los empresarios durante la revolución?
4)¿ Se puede hablar de una verdadera industrialización para el período 1770—1830?
5) Explicar la relación entre el algodón y la economía británica
6) Características de la crisis de 1840
7) ¿La revolución industrial mejoró o empeoró la condición de vida de las personas? Situación de la nobleza y la burguesía media-alta.
8) Elabore un cuadro comparativo sobre las condiciones de vida y laborales de los trabajadores bajo formas de producción preindustrialización e industrial
9) Evalúe el proceso de la Revolución Industrial en general aspectos positivos y negativos.
10) Explicar el grado de importancia del trabajo femenino en los tiempos de la revolución  industrial

I, després, anar a la correcció d'aquesta activitat.
Font :  http://www.hechohistorico.com.ar/archivos/historia_social/revolucion_francesa_industrial.asp

• Observeu el quadre següent per repassar la Revolució Industrial. També podeu consultar:
    http://www.educando.edu.do/articulos/estudiante/la-revolucin-industrial/  i,  per fer l'últim repàs, cliqueu aqui.

quadre a http://lacavernadelescriba.blogspot.com.es/2011/11/la-revolucion-industrial.html

 

"El preu de filar una lliura de fil l'any 1781 era de 38 xilings, i el 1832 havia baixat a 2 xilings". Comenteu aquest fet

        [Context històric (1 punt). Què significa (2 punts). Anàlisi de les causes (3punts). Conseqüències que se'n  deriven (4punts)]

 

En acabar, podeu anar a la correcció

 

Pel.lícules i enllaços
"il.lustració"
  • serie Històries de Catalunya. Els diners:  (Hªdel fabricant Bonaplata -ludisme-)
  • serie Hª de la Humanidad (11) Industrialización y conflicto La Revolución industrial

 

Enllaços d'interès

"il.lustració"Tècniques d'estudi

El comentari d'un gràfic, un text  o d'una taula

  • Introducció (marc històric):
    • 1) Tipus de document (Font primària/secundària; contingut econòmic....).
    • 2) Deduiu de què tracta en concret i situeu el seu context històric (situació en el temps i l'espai; època històrica concreta).
  • Descripció:  De què ens informa ?(idees o fets fonamentals/ el resum del text).
  • Anàlisi:
    • 1) Si cal, comenteu el significat d'alguna idea del text.
    • 2) Quines causes varen influir en els fets o o idees que heu seleccionat?.
    • 3) Quines conseqüències varen comportar?
    • 4) Si el document és una font primària  o l'autor és un personatge històric, analitzeu les seves idees o la seva postura en relació als fets de què parla (Quina postura mantè l’autor sobre els fetsque presenta. Anàlisi de causes/conseqüències).
  • Conclusió:
    • 1) Són representatius de l'època els fets que heu observat?
    • 2) Comenteu alguna nova idea deduïda del que heu analitzat fins ara, que relacioni l'anàlisi fet amb esdeveniments més generals, passats o  futurs
    • 3)Si el document és una font primària  o l'autor és un personatge històric, en aquest cas,  la conclusió podria referir-se a deduir aspectes de l’autor com a quina classe pertany, quina professió, la seva ideologia, qui podia ser  o era l’autor d’aquestes idees.

                                                                                     Caty gonzález Torrijos. Què t'hi jugues que no et costa estudiar? (resum)

"il.lustració"Tècniques d'estudi

Com prendre apunts

1ª fase del procés:
                                                               La Presa d'apunts a la classe

  1. Quan el professor/a comença l'explicació a la classe, la primera regla per prendre unes bones notes és escoltar i interpretar, o sigui, comprendre què està dient. Si hi ha algun aspecte de l’explicació que no s’ha entès es consultarà al professor/a en el moment oportú.
  2. S’aprofita determinats moments (quan el professor/a està repetint amb altres paraules el que acaba de dir, fa una pausa, posa exemples o atent els dubtes d’algun company/a), per apuntar a la llibreta les idees més importants que s’han dit. Les idees fonamentals de l’explicació han de ser recollides amb frases breus i esquemàtiques per poder estalviar temps d'escriptura i poder estar de seguida en disposició d'escoltar. És important no copiar literalment les paraules del professor i procurar utilitzar les nostres pròpies paraules.


2ª fase del procés:
                     "il.lustració" La revisió i ampliació dels apunts a casa

3. Al cap d'unes hores, a casa, cal organitzar i revisar les notes per comprovar que s'entenen. Aquesta tasca és
    imprescindible fer-la el mateix dia o, com a màxim, l'endemà en què s'han pres les anotacions.
    En revisar els apunts cal completar els passatges inacabats o poc clars, subratllar els mots més importants,
    reordenar títols, afegir notes aclaratòries en els marges i, si hi ha dubtes, apuntar-les per preguntar-les al
    professor/a el proper dia de class

 

                                  Caty González Torrijos. Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar? (resum)

 

Anar a La revolució  burgesa                   Tornar a l'índex de Primer de Bat                Tornar a l'Index General