L'època de les revolucions (II)

Les Revolucions burgeses

Objectius

  • analitzar l'època de les revolucions com l'inici d'una nova època històrica: Edat Contemporània
  • comprendre el procés revolucionari de la burgesia com a moviment sociopolític que posa fi a l'Antic Règim  i les conseqüències sociopolítiques que comportà (societat classista i Estat Liberal).
  • comprendre el manteniment, tras la caiguda de Napoleó, de l'oposició revolucionària liberal i/o democràtica a Europa.
  • estudiar la reacció conservadora o el reforzament de la classe dominant feudal (en els països absolutistes) i/o capitalista (en els països liberals) enfront de les forces revolucionàries durant l'Època de la Restauració.
  • aprendre les característiques i la complexitat evolutiva del liberalisme i del nacionalisme com a ideologies revolucionàries.
  • comprendre les característiques generals (econòmiques, socials i  polítiques) dels Estats Liberals d'Europa Occidental mentre la resta d'Europa continua dins l'època de la transició entre el feudalisme i el capitalisme a mitjans del s. XIX.
  • analitzar el sorgiment de l'oposició en front dels desequilibris que genera el triomf de la revolució burgesa.
  • entendre la lentitud del procés revolucionari en alguns països tant quant al  nivell econòmic (la Revolució Industrial incomplerta i el desequilibri regional), com al social (manteniment de la noblesa en gran part tradicional com a classe dominant) i polític (el moderantisme de la Revolució burgesa).

Avaluació inicial del tema la Revolució burgesa (1770-1870)

  1. Expliqueu què vol dir Revolució burgesa.
  2. Què suposa políticament una Revolució burgesa?
  3. Indiqueu les conseqüències socials de la Revolució burgesa.
  4. Definiu
    • Constitució
    • Reforma Agrària
    • liberalisme
    • nació
    • nacionalisme.
  5. Expliqueu què significa:
    • "separació de poders"
    • sobirania nacional
    • sufragi censatari.
  6. Encercleu la resposta correcta respecte a les revolucions burgeses:
    1. Després de la revolució, l'alta burgesia formarà part de la classe  privilegiada.
    2. La burgesia va voler instaurar un règim econòmic basat en el liberalisme econòmic.
    3. La democràcia és un dels principis bàsics de la revolució burgesa.
    4. Les revolucions burgeses posen fi a l'Antic Règim socio-polític.
    5. El sistema polític liberal es  caracteritza per la divisió de poders.
    6. L'alta burgesia francesa estava representada pels girodins.
    7. La petita burgesia francesa estava representada pels jacobins.
    8. Les revolucions burgeses estaran dirigides per persones amb un gran nivell de riquesa.
    9. Després de triomfar la revolució, l'alta burgesia formarà part de la classe dominant.
    10. La petita burgesia, artesans, obrers i pagesos  no tenien drets polítics en acabar  la  revolució.
    11. En determinats països, la noblesa s'aliarà amb la burgesia revolucionària.
    12. Després del triomf, l'alta burgesia es passarà al conservadurisme.
    13. Les revolucions burgeses són revolucions liberals i revolucions nacionalistes.
    14. La igualtat civil davant la llei és un dels principis bàsics de la societat burgesa.
    15. La burgesia volgué instaurar un règim polític basat en l'absolutisme monàrquic de sufragi   censatari.
    16. La igualtat política és un dels principis bàsics de la societat burgesa en el segle XIX.
    17. El liberalisme econòmic significa que l'Estat planifica l'economia establint salaris i preus  i limitant l'importació
      o l'exportació de determinats productes.
    18. A vegades, les revolucions burgeses són guerres independentistes.
    19. El sistema polític liberal es  caracteritza per la divisió o separació dels poders polítics.
    20. La Il.lustració va ser una ideologia aceptada majoritàriament per la noblesa.
    21. Una revolució burgesa és una revolució democràtica.
    22. La revolució burgesa va abolir els privilegis de la burgesia.
    23. El liberalisme i el nacionalisme eren ideologies revolucionàries durant l'època de les revolucions.
    24. Les revolucions burgeses estableixen la llibertat i la igualtat però no per a tothom.
    25. Els jacobins i els girondis eren partits polítics.
    26. El preu del blat al 1789 era el més alt de tot el segle i aquest fet va ser una de les causes de l'inici de la revolució.

               En acabar, podeu anar a la correcció.

Introducció a la revolució burgesa

                                                                                                 castellano

      Segons dèiem a la introducció a l’època de les revolucions, la revolució burgesa  és una revolució dirigida per l’alta burgesia que suposa la fi de l’antic règim sociopolític.Al llarg d’un segle (1780-1870, l’Època de les revolucions),  les revolucions burgeses van tenir lloc en general propiciades pel desenvolupament econòmic i l’ascensió social de la burgesia capitalista a gran part d’Europa, d’Amèrica i a Àsia (Japó):

  • Guerra d’Independència dels EEUU (1776)
  • Revolució Francesa (1789)
  • Independència de les colònies espanyoles a Amèrica (primera meitat XIX)
  • Revolucions de 1830 triomfants a Europa occidental
  • Revolucions de 1848 que, en un lent procés, culminaran en la unificació d’Alemanya (1871) i Itàlia (1871).

      En aquests llocs, suposaran la fi de la monarquia absoluta i de la societat estamental i la creació d’Estats Constitucionals nacionals i d’una societat de classes, com a conseqüència de la presa del poder polític de la burgesia que dirigeix aquesta revolució liberal i nacionalista i que a partir de llavors dirigeix l'Estat en funció dels seus interessos.
Això significarà l’establiment de sistemes constitucionals liberals amb:

  • Sobirania nacional
  • Separació de poders
    • El rei o president de la República presideix el govern de ministres elegits segons la majoria parlamentària que exerceix el poder executiu.
    • Els membres del Parlament, els diputats, elegits per sufragi censatari, tenen el poder legislatiu.
    • El poder judicial està en mans del Tribunals amb magistrats  independents.
  • Constitució que garanteix les llibertats individuals (entre elles, les de religió, pensament, premsa, inviolabilitat de domicili i correspondència, judici immediat, propietat privada absoluta...), la igualtat jurídica i el liberalisme econòmic (llibertat d’empresa)

            Tanmateix, no totes les revolucions burgeses tenen les mateixes característiques. A Europa Occidental són el resultat de la presa del poder de la burgesia capitalista, a la resta d’Europa són el resultat de l’aliança entre la noblesa i la burgesia i  aquest compromís significarà el moderantisme de la revolució (que permet més poder a la monarquia, per exemple), o, si volem, la lentitud del procés revolucionari en totes les seves conseqüències.
         A més, la presa del poder polític de la burgesia crearà el nacionalisme i en els Estats supranacionals aquest  moviment revolucionari comportarà, segons les circumstàncies, moviments separatistes (lluita per la independència si es tracta d’una burgesia nacional sotmesa  a altre Estat, és a dir, amb interessos diferents)  o moviments unificadors (si es tracta d’una burgesia nacional, és a dir, que tenen interessos comuns, però que es troba separada territorialment).
     

             No obstant aquesta complexitat, estudiarem la revolució burgesa a França com a model de revolució burgesa  perquè ens serveix de referència quan parlem de la resta de revolucions burgeses, degut a la claredat dels períodes de la revolució i  la influència ideològica que va tenir en la resta d’Europa pel fet que en el procés revolucionari francès sorgiran ideologies que dominaran la història del segle XIX.

 

Causes generals de les revolucions burgeses
            

             A mesura que avança l’Edat Moderna, l’estructura econòmica feudal (vinculació de la terra, la indústria gremial, les companyies privilegiades de comerç) juntament amb la política econòmica de l’Estat (mercantilisme), comencen a dificultar el desenvolupament del capitalisme. De la mateixa manera que la societat estamental (privilegis), la defensa dels interessos dels privilegiats que fa la monarquia absoluta i els sistema de valors tradicionals dificulten l’ascensió social de la burgesia i entren en contradicció amb el nou sistema de valors aportats per l’ Il·lustració  que la burgesia comença a defensar. En la segona meitat del segle XVIII  l’augment de la població i les crisis de subsistències (des de 1770) amb la successió de crisi agrícola, augment de preus dels aliments, contracció de la demanda, crisis industrial, descens de la producció, atur i misèria de les classes populars, van acompanyades d’un descontentament creixent d’amplis sectors de la població que dirigeixen el seu malestar contra els que detenen el poder (rei, senyors). A més, s’ha de tenir en compte el dèficit financer dels Estats europeus (Guerra de Successió d’Àustria, Guerra dels Set Anys, guerres colonials) que també debiliten el poder monàrquic.      

 

Estudieu la informació del llibre sobre la Guerra d'Independència de les colònies angleses a Amèrica.

 

Exercicis

Resumiu el text següent i responeu les qüestions:

            A finales del siglo XVIII, la estructura social de Francia continuaba siendo esencialmente aristocrática: conservaba los rasgos de su origen, es decir, de aquella época en que la tierra era la única forma de riqueza social y, por lo tanto, confería a los que la poseían el poder sobre los que la cultivaban (...). Los derechos señoriales continuaban subrayando la sujeción de los campesinos;
             A pesar de todo, el renacimiento del comercio y el desarrollo de la producción artesanal habían creado, a partir de los siglos X y Xl, una nueva forma de riqueza, la riqueza mobiliaria y, como consecuencia, habían provocado el nacimiento de una nueva clase, la burguesía, cuya importancia se había consagrado, desde el siglo XIV, al ser admitida en los Estados Generales. En el marco de la sociedad feudal, la burguesía había continuado su progreso al mismo ritmo del desarrollo del capitalismo, estimulado por los grandes descubrimientos de los siglos XV y XVI y la explotación del mundo colonial, así como por las operaciones financieras de una monarquía en constante déficit monetario. En el siglo XVIII, la burguesía iba a la cabeza de las finanzas, del comercio y de la industria; proporcionaba a la monarquía, tanto los cuadros administrativos como los recursos necesarios a la marcha de Estado. La aristocracia, cuyo papel no había cesado de disminuir, todavía ocupaba el primer lugar de la jerarquía social, pero se esclerotizaba en castas, mientras que la burguesía crecía en número, en poder económico y también en cultura y en conciencia. El progreso de la ilustración socavaba los fundamentos ideológicos del orden establecido, mientras que se afirmaba la conciencia de clase de la burguesia.

                                                                                          A. SOBOUL: La revolución francesa, pgs. 10-11.

  1. Quines conseqüències socials va comportar el fet de què la terra ja no fos la única font de riquesa?
  2. Què vol dir consciència de classe?
  3. Explica alguns valors propis de la mentalitat burgesa.
  4. Què significa: "El progreso de la ilustración socavaba los fundamentos ideológicos del orden establecido"?
  5. Relaciona el text amb la revolució burgesa.

 

Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
            Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats en la igualtat i dotats pel Creador de certs drets inalienables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i el dret a la felicitat. Que, per assegurar aquests drets, els homes creen governs els justos poders dels quals deriven del consentiment  dels governats. Que qualsevol altra forma de govern que atempti contra aquests fins el poble pot alterar-la o abolir-la per instituir un altre govern que es fonamanti en aquests principis i organitzi els seus poders de tal forma que sembli mes segur d'assolir amb ella la seguretat i la felicitat. La prudencia veritablement, ensenya que els governs llargament establerts no poden canviar-se per causes lleugeres i transitòries, i d'acord amb aixó, I'experiencia ha mostrat que la humanitat esta més disposada a sofrir mentre els mals siguin sofribles que a fer-se justicia a si mateixa mitjançant l'abolició de les formes a que està acostumada. Però quan un Ilarg seguit d'abusos i usurpacions, perseguint invariablement el mateix objectiu, palesa un designi de reduir-la sota el despotisme més absolut, és el seu dret, es el seu deure, deslliurar-se de tal govern i proporcionar-se noves Ileis per a la seva seguretat futura. Tat ha estat el sofriment pacient d'aquestues colònies, i tal és ara la necessitat que ens obliga a alterar els seus vells sistemes de govern.

                                                                                                                         Declaració d’independència del EEUU (1776)

  1. Resumiu les idees fonamentals del document.
  2. Quin és l'objectiu?. Amb quins arguments el defensa?
  3. Creus que és un text revolucionari?. Raona la resposta.
  4. Aquest moviment independentista és una revolució burgesa?. Raona la resposta.
  5. Comenta la influència que va tenir.
  6. Després de llegir la primera idea del document, com analitzes el fet que després de la independència continués l’esclavitud de la població negra?.

 

Observa l'esquema següent i explica quin tipus d'Estat representa:

esquema
Organització política dels EEUU. Fuente: VV.AA., Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008

La Revolució Francesa

                                                                                                                            castellano

Estudieu la informació del llibre sobre les causes de la revolució francesa.

Completeu la informació estudiant els apunts següents:
               En el cas de França, les causes immediates que provocaran l’esclat de la revolució al 1789 i no anys abans o després, seran la influència de la revolució de les colònies angleses d’Amèrica del Nord (la guerra d’independència dels EEUU), el fracàs de les reformes il.lustrades dels ministres de Lluis XV Turgot, Necker, Calonne), en gran part degut a l’oposició dels privilegiats al projecte de reforma fiscal, el que ocasionarà l’aïllament de la monarquia davant el que s'anomerarà "la nació". I, més properament,  la crisis de subsistències de l’any 1788 que incrementa la misèria de les classes populars i, paral·lelament, el descontentament social de la pagesia i els sectors populars urbans.
              En aquesta conjuntura d’aïllament del rei, la burgesia francesa revolucionària, conscient de la seva escassetat numèrica,  podria establir aliances per derrocar l’absolutisme i conquerir el poder  amb l’aristocràcia progressista (donant lloc a una revolució moderada), la seva primera opció, però les circumstàncies històriques (especialment la intervenció europea) permetran la intervenció de les classes populars, cosa que va suposar la radicalització de la revolució i que s’allargués més del previst en un primer moment, travessant una sèrie de fases al llarg dels deu anys (1789-99) que va durar el procés revolucionari.

 

Les forces revolucionàries

Estudieu la informació del llibre sobre les primeres fases de la revolució. Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material .

Estudieu els apunts següents:
               Encara que s’ha de diferenciar entre dirigents i participants, van ser quasi tots els sectors socials protagonistes de la revolució:
Un ampli sector de la burgesia en el seu conjunt (alta i baixa) està en contra de l’Antic Règim (la monarquia absoluta i la societat estamental) però els seus objectius polítics i socials no són exactament iguals: mentre que l’alta burgesia, els moderats, (lafayettistes i  sectors girondins) busca un Estat Constitucional Liberal (separació de poders, sobirania nacional), la igualtat de drets civils (limitats), però no polítics (sufragi censatari) i el liberalisme econòmic, la petita i mitjana burgesia, els radicals (jacobins i altres sectors),  vol un Estat Constitucional Liberal democràtic (separació de poders, sobirania nacional), ampliació de drets civils  (d’associació, d’ensenyament) i polítics (sufragi universal masculí), i la intervenció de l’Estat limitant la lliure empresa.
El poble urbà d’artesans i obrers (sans culottes), no tenen ideologia pròpia, adoctrinats pels líders radicals, donen el seu suport als jacobins. La pagesia tampoc té ideari polític però adoctrinats pels líders revolucionaris participaran en els esdeveniments en moments puntuals sent el seu principal objectiu l’abolició del règim senyorial. No es va tractar, doncs, d'una revolució exclusivament burgesa i urbana.  

Gaire bé la majoria dels privilegiats constituiran les forces contra-revolucionàries quasi des del primer moment, encara que van ser ells els primers en oposar-se a la voluntat del rei Lluis XVI fet que, en deixar sola la monarquia davant el descontentament generalitzat, propiciarà l’inici de la Revolució.     

Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material

       cronologia                                                 Les fases de la revolució

1787-maig 1789

La primera fase, denominada per la historiografia la revolta dels privilegiats, s’inicia amb l’oposició a la monarquia absoluta per part de la noblesa i el clergat (Assemblea de Notables, 1787), exigint la convocatòria dels Estats Generals  per debatre el projecte de reforma fiscal (pagament d’impostos per part dels privilegiats) que els ministres del rei veien com a solució als greus problemes de la Hisenda pública. Això significava que pels privilegiats  el rei no era la llei i, enmig d’una situació de descontentament social general contra la monarquia, que venia de lluny i que anava creixent, la pèrdua del suport de les classe dominant debilitava fortament la monarquia. El rei es trobava sol davant el descontentament dels il·lustrats per la ineficàcia de les mesures reformistes, de la burgesia comercial per la pèrdua de territoris colonials a Amèrica del Nord, de la burgesia industrial i de  l’artesanat  pel descens de la demanda  provocat per la crisi agrícola dels darrers anys (1788),  que deixava en la misèria a àmplies capes de la població, i d’unes masses populars, rurals i urbanes, aclaparades, des de feia temps, per la pujada d’impostos.

Els mesos que van transcórrer  entre la convocatòria (agost 1788) i l’obertura del Estats Generals (maig 1789) seran clau per l’adoctrinament de les masses populars per part dels líders revolucionaris de tot tipus que les van convèncer que en els Estats Generals radicava la solució als seus problemes. Els nous conceptes revolucionaris de ciutadà, nació, sobirania nacional, abolició dels privilegis, igualtat, separació de poders, drets civils, fi dels drets senyorials... comencen a comencen a conèixer i a popularitzar-se en els més de 40.000 "Quaderns de queixes" que es van redactar.

Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material i comenteu què era el Tercer Estat?

 

maig-agost 1789

El 5 de maig de 1789 es reuneixen els Estats Generals a Versalles, però davant del desacord entre el vot per estament o per individu, els membres del Tercer Estat decideixen abandonar la sala on es trobaven i reunir-se en “la sala del joc de la pilota” , quedant en evidència el conflicte entre el rei i la burgesia que decideix (juntament amb una part del clergat i la noblesa il.lustrats) constituir-se en Assemblea Nacional Constituent i no dissoldre’s  fins aconseguir la redacció d’una Constitució. És l’inici de la segona fase:  La presa del poder per la burgesia moderada gràcies al suport que van rebre del poble francès. Entre juny de 1789-octubre de 1791, en efecte,  la pressió popular de la pagesia i de les masses populars urbanes, reunides en tot tipus de comitès, assemblees i clubs i a traves de la premsa que els permet exercir el control de municipis i barris, permet que els reunits a Versalles puguin fer front a la resistència reial que no acceptava el redactat de molts punts de la Constitució (com la igualtat civil), solidari dels interessos dels privilegiats.

Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material i comenteu el document "La declaración del rey".

               Esdeveniments fonamentals d’aquesta fase seran la presa de La Bastilla el 14 de juliol (si voleu ampliar la informació consulteu aquest material), després de la presa del depòsit d’armes dels Invàlids que van permetre armar el poble de París i, especialment, que les tropes que el rei havia enviat cap a Versalles per acabar amb la reunió subversiva no poguessin aconseguir-ho. La mobilització del poble urbà a favor dels assembleistes va estar acompanyada de la pressió exercida per la pagesia francesa que en el moviment denominat “La grande peur” (saqueig de castells, negativa al pagament dels impostos senyorials...) va accelerar el redactat de diversos punts de la constitució, concretament els decrets del dies 8-11 d’agost que suposaven l’abolició dels drets senyorials, dels privilegis senyorials personals i dels delmes sense indemnització, i de la resta de drets amb indemnització. Per la pagesia això suposava la fi del pagament d’impostos als senyors sense més concreció i aviat es va calmar (quan es van assabentar de les indemnitzacions que haurien de pagar es van sentir traïts i van renovar-se les revoltes fins que finalment, després de la caiguda del rei, es van abolir sense indemnització tots els drets feudals).

Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material.

La Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà  del mateix mes era una altra concessió de la burgesia davant el suport – la pressió del poble urbà. La principal conseqüència és la fi de la societat estamental en abolir els privilegis. L’Assemblea es trobava, en efecte, en una disjuntiva:  restablir l’ordre per la força (disposava d’una força armada pròpia amb la creació de la Guàrdia Nacional) però això significaria la ruptura amb el front comú de totes les forces antiabsolutistes i  posar-se en mans del rei, o apaivagar la revolta popular amb els decrets esmentats per mantenir el suport popular i obligar al rei a acceptar la Constitució.

 
octubre-novembre 1789

Els fets d'octubre de 1789 precipiten els esdeveniments. El rei, que no ha ratificat els decrets d’agost, envia tropes a Paris. Davant d’això i dels rumors d’un “complot aristocràtic” tindrà lloc una gran manifestació popular sobre Versalles que farà que rei i l’assemblea es traslladin al palau de les Tulleries (Paris), evidenciant la importància creixent del poder popular que s’està convertint en una força autònoma independent de l’Assemblea. Immediatament, el rei signa els decrets d’agost i reconeix que no exercirà dret de vet sobre les lleis.

Al novembre nous decrets estableixen la confiscació i venda dels béns de l’Església amb la finalitat de destruir el poder econòmic del clergat i com a garantia del nou paper moneda (els assignats) per resoldre la manca de numerari. El principal beneficiari de la nacionalització de les terres eclesiàstiques serà la burgesia  i en menor mesura els pagesos, augmentant el nombre  dels petits propietaris (aquesta reforma agrària -que va mantenir les terres comunals- contribuirà al conservadorisme de la pagesia francesa que, pràcticament, deixarà d’actuar com a força revolucionària). La reacció dels privilegiats davant totes aquestes accions és la fugida de gran part de l’aristocràcia (amagats o, en gran part, emigrats) i del clergat (després de la Constitució Civil del clergat al 1790, denominats els refractaris perquè no van jurar-a ja que suposava la formació d'una Església nacional separada de l'obediència del Papa)  que comencen a organitzar la contrarevolució.


Els fets d’aquests mesos evidencien l’existència de dos poders a Paris (que volia dir a França): l’Assemblea (controlada pels lafayettistes partidaris d’una monarquia constitucional moderada, fruit d’ un compromís entre la monarquia, l’alta burgesia i la noblesa il.lustrada),  i els districtes parisencs controlats pels demòcrates (entre els que destaquen els líders Danton i Marat), contraris al rei i al moderantisme de l’Assemblea, recolzats pels les masses de sans cullottes.

 
1790-91

L'obra legislativa entre 1790-1791 enfrontarà l’Assemblea i el rei que es resisteix a acceptar-la culminant amb l’intent de fugida a Varennes al juny de 1791 (amb la idea de unir-se al nobles emigrats), fet que conduirà a la manifestació popular del Camp de Mart contra el rei (juliol), dispersada per la força de les armes per la Guàrdia Nacional i  que suposava la ruptura entre l’Assemblea i el poble de Paris i, a la Assemblea, l’escissió entre els moderats i els radicals (alta i petita burgesia).

Tanmateix, continuant l'ordre dels esdeveniments, al setembre de 1791, el rei jura la Constitució i l’Assemblea Constituent queda dissolta. El dia de la dissolució, l'Assemblea va proclamar que "la revolució havia acabat" amb el triomf dels seus objectius: França era una monarquia constitucional liberal i la societat francesa una societat amb igualtat de drets civils, la monarquia absoluta i els privilegis ja no hi existien, l'Antic Règim havia acabat.

Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material.

 

          Aquesta transformació política del primer període revolucionari s’explica perquè la l'alta burgesia va poder establir un equilibri entre la pressió popular i la resistència del rei, sense intervenció d’elements externs. Les monarquies europees, de moment, “deixen fer”, però, a partir de 1792, intervindran dos nous elements de pressió: un exterior, la guerra contra Europa, l’altre, interior, les dificultats econòmiques, i ambdós faran que el procés revolucionari no solament no s’aturi sinó que radicalitzaran la revolució.
La guerra contra l’Europa absolutista serà un element unificador de  les forces revolucionàries davant el derrotisme que pot provocar la invasió de les tropes estrangeres confabulades amb el rei i l’aristocràcia francesa que pretenen acabar amb la Revolució. És l’exaltació del patriotisme revolucionari que va creant un sentiment nacional entre els francesos contraris a la restauració de l’Antic Règim, una barreja d’alliberació nacional i de guerra imperialista (a partir de 1793).
La crisi econòmica provocada per noves males collites (1791-94), i la inflació per la pèrdua de valor dels assignats (l’emissió dels quals va augmentant a mesura que les despeses de la guerra augmenten) amb la  consegüent pujada de preus, genera un descontentament social que, a la llarga, es dirigeix contra el govern (girondins i, més tard, jacobins) i que, en definitiva, resultarà ser un element disgregador, separador, de les forces revolucionàries i dividiran la burgesia, posant en evidència la diferència d'interessos entre alta burgesia -girondins- i la petita burgesia -jacobins-.

               Todo ello explica la pérdida del poder de la burguesía moderada y las nuevas fases del proceso revolucionario: la toma del poder de la burguesía radical y la posterior recuperación del poder por la burguesía moderada.

 

       cronologia                                                   Las fases de la revolución

oct. 1791-agost.1792

Les eleccions a l'Assemblea Legislativa (oct. 1791), enmig d’una gran abstenció, mantenen el predomini dels moderats, però l’ambient de guerra impregna aviat l’assemblea: el rei la desitja preveient una derrota francesa que permetria la restauració de l’Antic Règim; els lafayettistes confien en una guerra curta, victoriosa, que doni autoritat als generals i asseguri l’estabilitat interior, els girondins confien en l’extensió de la revolució pels continent que suposaria la destrucció dels centres d’emigrats i acabaria amb la resistència real, solament un sector dels jacobins eren contraris (Robespierre plantejarà de seguida que una victòria podria conduir a una dictadura militar).

A l’abril de1792 França declara la guerra a Àustria, aviat, la desorganització de l’exèrcit francès i  la deserció dels oficials, suposen les primeres derrotes i permeten l’avanç de les tropes invasores que s’apropen a Paris. L’Assemblea declara la “Pàtria en perill” i el 10 d’agost de 1792 va tenir lloc una revolta popular, l’assalt al palau de Les Tulleries, dirigida per la Comuna de Paris (Ajuntament) controlada pels sans culottes. Sota pressió de la massa popular,  l’Assemblea  decreta el reclutament de 20.000 voluntaris (La Marseillaise), eleccions a una nova assemblea segons el sufragi universal i la destitució de Lluis XVI: és l'inici de la presa del poder per la burgesia radical.

agost 1792-juny 1793

En principi, les circumstàncies que envolten la nova assemblea, La Convenció, continuen sent les mateixes: la pressió de la guerra,  amb la possibilitat de la derrota, unifica les forces revolucionaries i radicalitza la revolució. La victòria de Valmy (setembre 1792) salva, de moment,  a França.  Però des de les jornades del 10 d’agost ha quedat clarament de manifest l’existència de dos poders: la Comuna de Paris i La Convenció,  amb majoria de diputats independents  (gran abstenció en les eleccions de setembre). El carrer és de la Comuna i sota la seva pressió, la Convenció practica una política cada vegada més radical: comités de vigilancia i repressió contra els elements considerats contrarevolucionaris (detenció i matances de nobles, capellans refractaris i presos comuns després de l'assalt a les presons per part de les masses parisenques), venda en petites parcel·les de les propietats confiscades als emigrats, anul·lació d’indemnitzacions pels drets senyorials sense documentació original i proclamació de la República  (el nou calendari assenyalaria l’inici d’una nova època el 21 de setembre de 1792).

Al gener de 1793, el judici al rei acaba amb la condemna a mort, el que comporta la primera coalició europea contra França. Els francesos van perdent territoris. La nova possibilitat de derrota suposa el reclutament de 300.000 homes i la requisa d’aliments pels combatents (març). Aquestes mesures i la fam provocada per les males collites provoquen en la primavera una insurrecció de la pagesia a l'occident de França (la Vendée, alguns al crit de "Déu i Rei") a la que es van sumar alguns nobles. El perill exterior i l’interior (contrarevolucionaris, insurrecció vendeana) apropa les forces revolucionàries i una insurrecció parisina de sans culottes i radicals contra el girondins (detenció dels líders) permet que La Convenció passi a estar controlada pels jacobins (juny 1793).

 

juny 1793-juliol 1794

Les noves disposicions de La Convenció jacobina accepten les reivindicacions populars: augment de la pressió fiscal sobre els rics, repartiment gratuït de bens dels sospitosos, pensions de jubilació pels treballadors del camp, supressió sense indemnització dels drets senyorials sense cap limitació...
La nova Constitució de 1793 (any I, al juny) estableix que França és una República democràtica (de sufragi universal masculí) i amplia els drets reconeguts pel decret de drets anterior: abolició de l’esclavitud, assistència estatal a la vellesa, dret al treball, a l'associació, ensenyament gratuït i obligatori...


Però no va estar mai en vigor  perquè davant la inestabilitat política provocada per la guerra  (ocupació de part del territori francès pels anglesos i prussians) i l’oposició anti-governamental (sublevació vendeana, de realistes i una insurrecció de girondis federalistes a algunes províncies), es va suspendre al delegar la Convenció els seus poders a un govern provisional, el Comité de Salut Pública que, davant la sèrie de problemes esmentats (als que cal afegir la crisi econòmica), deriva en una dictadura jacobina, de fet, la dictadura personal de Robespierre, que com a dirigent del govern excepcional, suspesa l'Acta Constitucional, (octubre 1973-juliol 1974) per les circumstàncies que vivia el país, concentra en les seves mans els poders executiu, legislatiu i judicial (intervenint en el Tribunals revolucionaris). Les primeres mesures estaran dirigides a la defensa. Es tracta de la mobilització general de tot el país en el que un milió de joves soldats són reclutats per a la creació d’un exèrcit revolucionari (oficials elegits pels mèrits militars), mentre els homes casats no reclutats es dediquen a la fabricació d’armes i al transport d’avituallament, les dones a cosir uniformes, els nens fan venes i els vells exalten el valor dels herois. La Llei de Sospitosos pretén acabar amb tota oposició entenent que solament un poder fort, sense cap tipus d'oposició, podria salvar la Revolució (ajusticiament de Mª Antonieta, clergues, girondins,  però també de jacobins contraris a la seva dictadura -Hebert, Danton- i  sans culottes -Roux-).
Paral.lelament, el moviment de descristianització va aparèixer en aquest període. Aquest moviment semiespontani va ser inicialment desautoritzat pel Govern Revolucionari. El propi Robespierre temia que es tractés d’una iniciativa contrarevolucionària que busqués allunyar la Revolució de les masses.Ara bé, la descristianització no va ser el resultat d’una conxorxa aristocràtica ni de la sans-culotterie. Però aquest moviment espontani va derivar en la renúncia de 20.000 sacerdots al seu estat, en la presa d’esglésies, en vandalisme, en expressions de subversió i en festes en honor de la Raó.
Finalment, les necessitats de la guerra porten a un creixent intervencionisme econòmic (preus màxims dels articles de primera necessitat, regulació de salaris, prohibició d’exportació de mercaderies,  requisa forçada d’aliments -les collites dels camperols- per l’exèrcit, límit als beneficis empresarials, nacionalització de les fàbriques d’armament..., la majoria fortament impopulars entre els productors i part dels assalariats).
Un cop controlada l'oposició interna, els decrets d’abril de 1794 en confiscar els béns i propietats dels sospitosos per a realitzar una redistribució entre els més necessitats exemplificaven la política social jacobinista (encara que no arribaria a portar-se a la pràctica). L’altra acció que Robespierre va projectar en aquest moment va ser la proclamació de l’Ésser Suprem com a contrapartida del cristianisme i el culte a la Raó amb la celebració a tota França de la Festa de l’Ésser Suprem el 8 de juny de 1794.

Totes aquestes mides fan créixer una oposició cada vegada més gran contra la dictadura (dels pagesos, dels empresaris, d'una part dels assalariats), en un moment de males collites que solament mitjançant el terror i la por a la derrota militar permetia controlar. Però a partir de la tardor de 1793 la situació bèl.lica comença a millorar  (els invasors són expulsats del territori nacional i la guerra passa de ser defensiva a ser ofensiva: prosegueix  la conquesta (alliberació) de territoris estrangers iniciada però interrompuda a finals de 1792),  i la política del terror es veu cada vegada menys justificada. El seu manteniment desuneix més i més les forces revolucionaries i el Comité de Salut Pública (Robespierre), enfrontat a la burgesia moderada i sense el suport dels sans culottes, es debilita fins que al juliol de 1794, el 9 Termidor, un cop d’Estat de la burgesia moderada acaba amb ell. L’Hôtel de Ville havia caigut sense combatre en mans de les tropes de la Convenció.

 juliol 1794-oct. 1795
La Convenció termidoriana suposa la recuperació del poder per la burgesia moderada, però els representants d'aquesta burgesia moderada governen amb  por  davant la dreta (realistes -absolutistes) i l’esquerra (jacobins) mentre continua la crisi econòmica. De fet, solament resisteixen aquests mesos gràcies al suport de l’exèrcit. De seguida l'assemblea s’encarrega de restituir els poders al Comitè de Salut Pública renovant els seus membres, d’abolir les lleis terroristes i els límits als preus màxims, i, especialment, d’eliminar el poder jacobí (prohibició d’associacions, clubs i premsa) i popular (supressió de La Comuna), i, fins i tot, es prohibeix  La Marseillaise. La reacció vindrà en els mesos d’abril a juny de 1795 amb les mobilitzacions populars contra la pujada dels preus (“Motins de la fam”) que la intervenció de l’exèrcit aixafarà iniciant un període de forta repressió contra l’esquerra en general (terror blanc).
La Constitució de l’any III (1795) establirà un executiu dèbil integrat per 5 membres (Directori), dues Cambres legislatives (la del Senat i la dels Cinc-cents, elegida per sufragi censatari més restringit que la del 91). Però la inestabilitat política continuava (insurrecció realista d’octubre, sufocada per la intervenció de l’exèrcit)  evidenciant la debilitat del naixent nou govern: el Directori.


oct 1795-nov.1799

En efecte, el govern del Directori no resolt els desitjos d’estabilitat de la burgesia i solament es mantindrà gràcies a successius cops d’estat (anulació d’eleccions). La burgesia que ha dirigit la revolució burgesa vol l’estabilitat política davant el perill d’esquerres, que podria tornar als jacobins al poder –i la conspiració de Babeuf al juliol del 96 demostra que l’esquerra no està eliminada completament-, però també davant el perill de la dreta realista que podria restaurar l’Antic Règim (al 1798 s’organitza la segona coalició europea antifrancesa). I també vol l’estabilitat econòmica que la crisi inflacionista i la guerra (emprèstits forçosos) impedeixen. L’alta burgesia vol gaudir del seu triomf un cop la revolució que pretenia ha aconseguit els seus objectius, vol gaudir de l’ascensió social que l’abolició dels privilegis li permet, i vol gaudir de les seves riqueses i que els seus negocis prosperin amb pau i seguritat. Si per salvar la seva revolució s’ha de sacrificar el parlamentarisme i llibertats, està disposada a fer-ho, i per això  recolzarà el cop d’estat que el militar de màxim prestigi i popularitat fa contra el Directori el 18 Brumari (novembre de 1799).

 

nov. 1799-1804

Un  govern provisional integrat per tres cònsols (Napoleó, Siéyes i Ducos) inagura  El Consolat que de seguida suprimeix l’emprèstit forçós  i presenta una oferta de pau a la coalició europea. El Consolat suposa la fase de la consolidació de la revolució burgesa posant fi a l’època revolucionària. Desapareixen la inseguretat política gràcies a una forta repressió contra l’esquerra i una política de compromís amb l’antiga noblesa (els emigrats tornen, assegurats del retorn de les propietats confiscades i de la seva acceptació social per tal d’aconseguir “la reconciliació nacional”  segons els objectius napoleònics), i amb l’Església (segons el Concordat de 1801 el Papa renuncia a la recuperació dels bens eclesiàstics a canvi de què el clergat sigui mantingut  per l’Estat i que   la religió catòlica sigui reconeguda com la de la “majoria dels francesos” encara que l’Estat continu laic). La fórmula de compromís entre l’antiga classe dominant i la que s’incorpora, amb mútues concessions,  permet la consolidació de la revolució burgesa. Però també s’aconsegueix l’estabilitat  econòmica en part pel suministrament a l’exèrcit que enforteixen el comerç i la indústria. La política  de liberalisme econòmic garanteix la lliure empresa i es confirma la propietat dels que van adquirir bens nacionals (de l’església),  mentre segueixen suprimits els drets senyorials sense indemnització (satisfacció de la pagesia).


 Al novembre de 1799, Napoleó és nomenat primer cònsol després d’un plebiscit i la seva  dictadura (no popular) s’encarrega de portar a terme els desitjos de l’alta burgesia. La República, segons el seu programa, serà regida per l’ordre social (que garantirà la prosperitat econòmica), la justícia (eliminant el partits) i la moderació (conciliant els interessos de l’antiga noblesa i l’alta burgesia). No hi ha res més representatiu de la seva intenció que l’eslògan  escollit en la consulta sobre la nova Constitució: “La revolució ha acabat”. Els canvis de nomenclatura dels carrers també evidencien el pas de la història: l'anterior “Plaça de Lluis XV” prerevolucionària, serà la “Plaça de la Revolució” després de 1789, i ara passa a nomenar-se “De la Concòrdia”.

 La Constitució de l’any VIII (1799, ratificada pel plebiscit que l’accepta majoritàriament) estableix un fort poder executiu (del primer cònsol) que nomena ministres, alts càrrecs militars i funcionaris (administratius i judicials) i que té la iniciativa legislativa (el Consell d’Estat elabora les lleis). La ficció de “poder legislatiu” manté electors elegits per sufragi universal masculí. El control de l’ensenyament i el Codi Civil (1804) estableixen els nous valors i drets. En el codi de Napoleó (de gran influència posterior), queden garantides les llibertats individuals fonamentals, però desapareixen les llibertats públiques (d’impremta, d’associació), continua la igualtat civil mantenint la discriminació envers la dona (es crea una nova noblesa imperial sin exaccions ni privilegis), i estableix la propietat privada com un dret absolut, indiscutible, inviolable i sagrat.


Però la estabilització interior de França, per raons polítiques de prestigi i econòmiques de domini de mercats, exigia una França victoriosa en l’exterior i a partir de 1804 s'inicia una nova etapa: l'Imperi. Tanmateix, com s'ha dit, la revolució burgesa ja havia acabat i triomfat definitivament.


Exercicis

 

• Comenteu el gràfic següent:

gràfic

 

• Comenteu la taula següent:

        Preu del blat a França 
      Anys  Preu (lliures)

            1756   14,95 
            1759   18.36
            1763   14,88 
            1766   20,71
            1775   24,81 
             1778   22,90
             1783   23,45
             1786   22,06
             1789   34,12
             1790   30,36
            Font: E. Labrousse. FIuctuaciones económicas e historia social

 

"il.lustració"

 

• Comenteu la taula següent:

estament

nº de persones

nº  de representants en els Estats Generals

clergues

    120.000

291

nobles

    350.000

285

3r estament

24.000.000

578

 

• Sobre el text de Sieyes "¿Què és el estado llano?":

  1. Comenteu la frase: "Vol tenir vertaders representants als Estats Generals, és a dir, diputats extrets del seu ordre, que siguin hàbils per ser intèrprets de la seva voluntat i els defensors dels seus interessos".
  2. Què eren els quaderns de Queixes?
  3. Què era l'Assemblea de Notables? i   l'Assemblea Nacional?.

Qüestions:

  1. Feu un esquema en claus de les causes generals i immediates de les revolucions  burgeses.
  2. Quina postura tenen els privilegiats francesos a les portes de la Revolució?. Per què adopten aquesta actitud?.
  3. Indiqueu quina  postura van adoptar els privilegiats i la monarquia un cop iniciada la revolució.

    

                                La Presa de la Bastilla

"il.lustració"

 

• Llegiu el següent document i responeu les qüestions:

En un tiempo en que los diferentes Órdenes del Estado se ocupan de sus intereses, (…) las mujeres (…) ¿no podrán también hacer oír su voz?
(…) Las mujeres del Tercer Estado nacen casi todas sin fortuna; su educación está totalmente olvidada (…) se las enseña a trabajar, eso a la edad de los quince o dieciséis años (…). Si la naturaleza les ha negado la belleza, se casan, sin dote, con desgraciados artesanos, vegetan penosamente en las provincias y dan la vida a los niños que no están en condiciones de criar. Si por el contrario nacen hermosas, (…) se convierten en presas del primer seductor, cometen una primera falta y vienen a París a ocultar su vergüenza, acaban por perderla totalmente y mueren víctimas del libertinaje.
Hoy que la dificultad de subsistir fuerza a miles de ellas a vender su conciencia, (…) las mujeres a las que una feliz inclinación lleva a la virtud, las que desean instruirse (…), las mujeres que tienen una grandeza de alma … y a las que se llama “beatas”, se ven obligadas a entrar en religión … o se ven obligadas a ponerse a servir …
Muchas veces por el hecho de nacer mujeres son desdeñadas por sus padres que se niegan a casarlas para concentrar su fortuna en la persona de su hijo al que destinan a perpetuar su nombre en la capital; porque es bueno que Su Majestad sepa que nosotras también tenemos nombres que conservar. Así, si la vejez les sorprende solteras, la pasan sufriendo y son objeto del desprecio de sus parientes más cercanos.
Para obviar tantos males, Señor, nosotras pedimos: que los hombres no puedan, bajo ningún pretexto, ejercer los oficios que son patrimonio de las mujeres, como costurera, bordadora, modista, etc.; que se nos deje, por lo menos, la aguja y el huso y a nosotras no nos entrará nunca la manía de usar el compás y la escuadra.
Pedimos, Señor, que vuestra bondad nos proporcione los medios para hacer valer los talentos de que nos haya provisto la naturaleza, a pesar de las trabas que no cesan de poner a nuestra educación.
(…) Pedimos ser ilustradas, poseer empleos, no para usurpar la autoridad de los hombres, sino para ser más estimadas (…)
Os suplicamos, Señor, que establezcáis escuelas gratuitas donde podamos aprender nuestra lengua, los principios de la Religión y la moral; (…) que nos formen el corazón (…)
Pedimos salir de la ignorancia para dar a nuestros hijos una educación sana y razonable, para formar personas dignas de serviros (...)

                                                                                  Petición de las mujeres del Tercer Estado al Rey (1 de enero de 1789)

  1. Indiqueu el tipus de font.
  2. A quin estament pertanyien les autores del document?
  3. A qui es dirigeixen?
  4. Expliqueu el context històric del document.
  5. Quina és la petició fonamental del document?
  6. Què critiquen?
  7. Es tracta d'un text revolucionari? Raona la resposta.

• Llegiu el següent document i responeu les qüestions:

               Cuaderno de quejas  de Guyancourt

  1. Que los impuestos sean pagados por  los tres Estados.
  2. Que haya una sola ley para todo el reino.
  3. Supresión de todas las tasas, censos y corveas .
  4. Supresión de todos los diezmos.

Qüestions:

  1. Què eren "los cuadernos de quejas"?
  2. Definiu els conceptes següents: 
    • censos
    • corvees
    • delme
  3. Què significava la primera reivindicació en relació a la situació social existent?.
  4. Quin grup  social fa aquestes reivindicacions?. Raoneu la resposta.
  5. Hi ha alguna reivindicació revolucionària?.
  6. Comenteu la imatge de la dreta.
imatge sobre els tres estaments

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                     La miseria debida a la explotación secular, la penuria, la carestía de vida, el miedo al hambre, los vagos rumores exagerados, el miedo a los salteadores, el deseo, en fin, de liberarse del peso del feudalismo, todo ello ayudó a crear el clima del Gran Pánico. Durante él los campos fueron transformados; la revolución agraria y la rebelión campesina hicieron que se desplomase el régimen feudal; se formaron comités de campesinos, milicias del pueblo. Lo mismo que se había armado la burguesía parisina y había tomado bajo su mando la administración de la ciudad, así los campesinos se hicieron por la fuerza con los poderes locales.

                                                                                        A. Soboul. Hª de la Revolución Francesa

  1. Expliqueu el context històric del document.
  2. Comenteu la relació que La Gran Por va tenir amb la revolució.

"il.lustració"

• Si voleu ampliar la informació consulteu aquest material.

• Comenteu el següent fragment de la Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà:

Art. 1r.- Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només es poden fonamentar en la utilitat comuna.
Art. 2n.- L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència davant l'opressió.
Art. 3r.- El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni cap corporació no pot exercir autoritat que no emani expressament de la nació.
Art. 6e.- La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen el dret de concórrer a la formació de la llei personalment o per mitjà de representants. Ha de ser la mateixa per a tothom, tant quan protegeixi com quan castigui. Essent com són tots els ciutadans iguals davant la llei, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i funcions públics [...] segons la seva capacitat, y sense cap altra distinció que la de les seves virtuts i talents.
Art. 10. Ningú o ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, com tal que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.
Art. 11 e.- La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preuats de l'home; per tant, tot ciutadà pot parlar, escriure i publicar lliurement, salvant la responsabilitat per l'abús d'aquesta llibertat en els casos que determina la llei.
Art. 13e.- Per al manteniment de la força i per a les despeses d'administració és indispensable una contribució comuna, que ha de ser repartida entre tots els ciutadans proporcionalment als seus mitjans. [...]
Art. 17e.- Essent com és la propietat un dret inviolable i sagrat, ningú no en pot ser privat, si no és en els casos en que la necessitat pública, legalment justificada, ho exigeix de manera evident i a condició d'una justa indemnització prèvia. [...]

 

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                                                                          LIei  Le Chapelier de juny del 1791
Art. Ir.- La  liquidació de tot tipus de  corporacions  de ciutadans del mateix estat i professió és una de les bases de la constitució francesa,  o sigui que queda prohibit refer-les sigui quin sigui el pretext o la manera com es facin.
Art  2n.- Els ciutadans d’un mateix estat o professió,  els obrers i treballadors de quasevol ofici quan es trobin conjuntament, no poden ni nomenar presidents, ni secretaris, ni síndics; no poden prendre disposicions o deliberacions, ni crear reglaments sobre els seus interessos   comuns.
Art. 4t.- Si, contra els principis de la llibertat  i la constitució, alguns ciutadans de la mateixa professio, art o ofici celebren convencions tendents a  fixar un preu determinat per a les seves indústries o per als seus treballs, aquestes deliberacions seran considerades inconstitucionals i atemptatòries contra la llibertat i els drets de l’home (...)
Art 6e.- Si les dites deliberacions (...) contenen algunes amenaces    contra els artesans, els empresaris, els obrers o els jornalers  estrangers que van a treballar en aquell lloc  , o contra aquells que es contenetarien amb un salari inferior (...). els signataris de les actes  seran multats i hauran de complir tres mesos de presó.   

  1. Explica el context històric
  2. Quina va ser l’actuació de la revolució liberal respecte dels gremis i corporacions?
  3. Què regula aquesta llei de Le Chapelier?
  4. Quines conseqüències tindrà per al proletariat?
  5. Com es va tractar l'associacionisme obrer a altres països europeus a finals del segle XVIII i començaments del XIX?

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

         La reforma agrària liberal és un procés reformista que té com a objectiu fonamental la disolució del conjunt de relacions productives de l'agricultura tradicional. Això implica l'abolició de tot el règim senyorial, la conversió de l'antiga jurisdicció en propietat individual i privada, la liquidació de tota l'explotació comunal de les terres, i en molts països catòlics la desamortització dels bens de l'Església. Aquestes transformacions tenen uns efectes immediats: concentració i individualització de la propietat, expulsió dels pagesos que conreaven aquestes terres i progresiva proletarització d'aquesta massa de població. La reforma agrària liberal rsulta tècnicament beneficiosa, ja que en potenciar la concentració de la propietat i reduir la mà d'obra afavoreix la mecanització del camp i el seu conreu intensiu.
        Però si aquest desenvolupament no va acompanyat d'un procés paral.lel d'industrializació, com va ser en gran part el cas d'Espanya, aquestes conseqüències acaben per ser un obstacle al creixement econòmic. Així, si no hi ha una indústria que absorbeixi els pagesos expulsats, aquells que es mantenen al camp com a mà d'obra barat es converteixen en un factor d'estancament perquè no estimulen la mecanització, sinó que, ben al contrari, mantenen explotacions que en altres condicions haurien resultat inviables. A més a més, en no tenir una capacitat adquisitiva suficient, obstaculitzen la formació d'un mercat nacional que sigui la base del creixement industrial.

  1. Explica en què va consistir la reforma agrària liberal, i quins objectius econòmics en té.
  2. Sempre s'assoleixen aquests objectius?. Raona la resposta.
  3. Explica com i quins efectes va tenir la seva plicació a França.

 

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

En enero de 1790 la Convención decreta que la lengua francesa se impondrá en todas las escuelas de Bretaña, La Lorraine, Alsacia, Córcega, país vasco y país catalán. “La variedad idiomática es el legado del despotismo. El federalismo y la superstición hablan bajobretón, la emigración y el odio a la República hablan alemán, la contrarrevolución habla italiano y el fanatismo habla vasco”, escribe Condorcet*.

*NOTA Condorcet fue un filósof, historiador y diputado. La Asamblea adoptó, como sistema educativo de la nación, el que proponía Condorcet introduciendo el laicismo en la enseñanza.

                                            Salvador Millet El coste de la Revolución La Vanguardia 26 julio 1989

  1. Quina és la idea fonamental del text?
  2. Qui controlava l'assemblea?
  3. Quins objectius polítics es persegueixen amb aquesta llei?
  4. Amb quina ideologia relaciones aquest document? Raona la resposta.
  5. Què significa laicisme?

 

• Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.


Art. 1. La sobirania és una, indivisible, inalienable [...]; pertany a la nació: cap secció del poble ni cap individu pot atribuir-se’n l’exercici.
Art. 2. La nació, de la qual emanen tots els poders, només pot exercir-los per delegació. La Constitució francesa és representativa; els representats són el cos legislatiu i el rei.
Art. 3. El poder legislatiu és delegat a una assemblea nacional formada per representants temporals, lliurement triats pel poble, per ser exercit per ella [...].
Art. 4. El govern és monàrquic: el poder executiu és delegat al rei, per ser exercit, sota la seva autoritat, per ministres. [...]
Art. 5. El poder judicial està delegat en jutges triats en el seu moment pel poble.

                                                                               Constitució francesa de 1791. Títol III: «Dels poders públics»

  1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
  2. Definiu què és una constitució i indiqueu quins principis del liberalisme polític queden reflectits en aquest fragment de la Constitució francesa de 1791. [1,5 punts]
  3. Esmenteu les característiques de les revolucions que es van fonamentar en els principis del liberalisme (revolucions burgeses) i remarqueu les conseqüències que aquestes van tenir en l’organització de l’Estat i de la societat. Citeu-ne algun exemple. [2,5 punts]


Font: SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 
          OPCIÓ B Exercici 1

En acabar, podeu consultar la correcció

 

 

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

               El hábito puede llegar a familiarizar a los hombres con la violación de sus derechos naturales, hasta el extremo de que no se encontrará a nadie de entre los que los han perdido que piense siquiera en reclamarlos, ni crea haber sido objeto de una injusticia. Incluso, algunas de esas violaciones han pasado desapercibidas a los ojos de los filósofos y de los legisladores, cuando con mayor celo se ocupaban éstos de redactar los derechos comunes de los individuos de la especie humana, y de hacer de ellos el fundamento único de las instituciones políticas.
              Por ejemplo, ¿no han violado todos ellos el principio de la igualdad de derechos al privar, con tanta irreflexión, a la mitad del género humano del de concurrir a la formación de las leyes, es decir, excluyendo a las mujeres del derecho de ciudadanía?
                                                          Concordet, Essai sur l'admision des femmes au droit de cité, 1790

  1. Contextualitza el document.
  2. Què significa el dret de ciutadania?
  3. Què planteja l'autor del text?
  4. Es van recollir les seves idees en la Constitució de 1791?
  5. Per què es diu que aquesta Constitució estableix la igualtat de drets?
  6. Defineix les característiques d'una societat classista.
  7. Creus que es pot parlar d'igualtat de drets si no tots els majors d'edat tenen els mateixos drets civils?

•  Comenteu la imatge següent:

Assignat

Asignado de 50 sueldos, 1793

 

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                         Durante la noche del 20 al 21 de junio de 1791 se produjo un hecho que el incansable Marat había previsto con algunos días de anterioridad: la fuga de la familia real, la novelesca huida a Varennes, en plena noche, la familia real había salido de lasTulleries en una berlina, por una puerta sin vigilancia, con documen tación falsa y trajes prestados con la intención de alcanzar la frontera. Al llegar la  berlina a Varennes se oyó tocar a rebato y un grupo de hombres armados, a quienes habían llegado noticias de que el rey había sido visto por las cercanías hicieron bajar a sus ocupantes para comprobar su identidad. La que según la documentación era la baronesa de Knrff era, en realidad. la aya de los principes. La hipotética aya era la reina y el presunto ayuda de cámara el propio rey. Al día siguiente la familia real era reconducida Paris donde fue recibida con muestras de una absoluta reprobacion. Las consecuencias políticas de esta huída fueron, capitales. Las sentimentales tambien. El rey había muerto para sus súbditos. Su posterior ajusticiamiento fue considerado, para muchos, como un mero formulismo.

                                                                                                            Josep María Ruiz Simón

    1. Contextualitzeu el text.
    2. Comenteu les causes de la fugida del rei.
    3. Expliqueu les conseqüències de la mort del rei.
    4. Feu un esquema o un quadre sinòptic dels esdeveniments fonamentals de la fase de la revolució a la que correspon.

"il.lustració"
mobilització popular cap a Versalles (1789)

• Lee i compara con la Declaración de Derechos del Hombre anterior La Declaración de los derechos de La mujer y de La ciudadana escrita en septiembre de 1791 por Olympe de Gouges, considerada una de las primeras feministas de la historia,  que comenzaba con las siguientes palabras:

         Hombre, ¿eres capaz de ser justo? Una mujer te hace esta pregunta. Quién te ha dado la autoridad para oprimir a mi sexo?

Art. I. La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos. Las distinciones sociales sólo pueden estar fundadas en la utilidad común.
Art.II El objetivo de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales e imprescriptibles de la Mujer y del Hombre; estos derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y, sobre todo, la resistencia a la opresión.
III El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos.
VI La ley debe ser la expresión de la voluntad general; todas las Ciudadanas y Ciudadanos deben participar en su formación personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la misma para todos; todas las ciudadanas y todos los ciudadanos, por ser iguales a sus ojos, deben ser igualmente admisibles a todas las dignidades, puestos y empleos públicos, según sus capacidades y sin más distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
VII Ninguna mujer se halla eximida de ser acusada, detenida y encarcelada en los casos determinados por la Ley. Las mujeres obedecen como los hombres a esta Ley rigurosa.
VIII La Ley sólo debe establecer penas estrictas y evidentemente necesarias y nadie puede ser castigado más que en virtud de una Ley establecida y promulgada anteriormente al delito y legalmente aplicada a las mujeres.
IX Sobre toda mujer que haya sido declarada culpable caerá todo el rigor de la Ley.
X  Nadie debe ser molestado por sus opiniones incluso fundamentales; si la mujer tiene el derecho de subir al cadalso, debe tener también igualmente el de subir a la Tribuna con tal que sus manifestaciones no alteren el orden público establecido por la Ley.
XIII Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración, las contribuciones de la mujer y del hombre son las mismas; ella participa en todas las prestaciones personales, en todas las tareas penosas, por lo tanto, debe participar en la distribución de los puestos, empleos, cargos, dignidades y otras actividades.
XVII Las propiedades pertenecen a todos los sexos reunidos o separados; son, para cada uno, un derecho inviolable y sagrado; nadie puede ser privado de ella como verdadero patrimonio de la naturaleza a no ser que la necesidad pública, legalmente constatada, lo exija de manera evidente y bajo la condición de una justa y previa indemnización.

 

• Comenteu la part final de La Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana d'Olympe de Gouges

EPÍLOGO
Mujer, despierta; el rebato de la razón se hace oír en todo el universo; reconoce tus derechos. El potente imperio de la naturaleza ha dejado de estar rodeado de prejuicios, fanatismo, superstición y mentiras. La antorcha de la verdad ha disipado todas las nubes de la necedad y la usurpación. El hombre esclavo ha redoblado sus fuerzas y ha necesitado apelar a las tuyas para romper sus cadenas. Pero una vez en libertad, ha sido injusto con su compañera. ;Oh, mujeres! ¡Mujeres! ¿Cuándo dejaréis de estar ciegas? ¿Qué ventajas habéis obtenido de la Revolución? Un desprecio más marcado, un desdén más visible... ¿Qué os queda entonces?, la convicción de las injusticias del hombre.(…) ¿Creéis a nuestros legisladores franceses, correctores de esa moral largo tiempo vigente, pero ya trasnochada, cuando nos repiten: mujeres, ¿qué hay de común entre nosotros y vosotras? Todo, tendríais que responder. Si ellos se obstinan, en su debilidad, colocando esta inconsecuencia en contradicción con sus principios, oponed valerosamente la fuerza de la razón a sus vanas pretensiones de superioridad (...)  Cualesquiera sean las barreras que se os opongan, está en vuestro poder derribarlas, sólo tenéis que querer.

"Il.lustració"

NOTA: En 1793, la Convenció decretarà el tancament dels clubs femenins, i en 1795, prohibirà l'assistència de les dones a les assemblees. Pels seus escrits contra Robespierre, Olympe de Gouges serà condemnada a la guillotina al 1793 acusada de traïció a la Revolució.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                 Ciudadanos. amigos de la patria, ya estáis rozando el momento de vuestra ruina. No perderé el tiempo con abrumaros con vanos reproches sobre las desgracias que habéis traído sobre vuestras cabezas a causa de vuestra ciega confianza y vuestra fatal seguridad. Pensemos solamente en vuestra salvación. Os queda un único medio para separaros del precipicio al que os han arrastrado vuestros indignos jefes: nombrar inmediatamente un tribuno militar, un dictador supremo que termine de una vez por todas con los principales traidores conocidos.

                                                                                                    Marat. El amigo del pueblo, diciembre de 1791

  1. Explica el que sàpigues sobre l'autor.
  2. A qui es dirigeix?
  3. Per què parla de desgràcies?
  4. A quins "indignos jefes" es refereix?
  5. Es va fer realitat la seva proposta?. Raona la resposta.
  6. Comenta la fase de la revolució a què correspon el document.
 
"il.lustració"

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Las revoluciones que se han venido haciendo en estos tres añoshan trabajado para las otras clases de ciudadanos, casi nada para las más necesitadas, para los ciudadanos proletarios cuya única propiedad es el trabajo...es hora de la revolución del pobre.(...) . Es necesario que las leyes  y  las costumbres tiendan a que desaparezca la gran desigualdad en el disfrute de los bienes. 

                                       Robespierre: Discurs (1793).

  1. Quina és la idea central del text?
  2. A qui  critica  l'autor ?
  3. Explica resumidament el que saps de Robespierre.
  4. Per què creus que en molts casos quan es parla del terror durant la Revolució Francesa només es parla del jacobí?

 

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                 La libertad no es sino un vano fantasma cuando una clase de hombres puede dominar a la otra impunemente. La igualdad no es más que un vano fantasma cuando el rico ejerce el derecho de vida y muerte sobre su semejante. (...).
                ¿Habéis prescrito la especulación?. No. ¿Habéis decretado la pena de muerte contra los acaparadores?. No. ¿Habéis determinado en qué consiste la libertad de comercio? No. (...). Diputados de la Montaña ¿por qué no subís del tercero al noveno piso de las casas de esta ciudad revolucionaria?. Quedaríais conmovidos por la lágrimas y gemidos de una inmensa población sin alimentos ni ropas, llevada a tal estado de miseria y desgracia por la especulación y el acaparamiento, porque la leyes han sido hechas por los ricos y para los ricos.

               Discurs de Jacques Roux davant la Convenció (juny 1793) en    Soboul. La revolución francesa. Ed. Tecnos, pàg. 196.

  1. Explica el context històric del document.
  2. Comenteu la idea "La igualdad no es más que un vano fantasma cuando el rico ejerce el derecho de vida y muerte sobre su semejante." del Discurso de Jacques Roux
  3. Qui eren els "diputados de la Montaña"?
  4. Feu un esquema o un quadre sinòptic dels esdeveniments fonamentals de la fase de la revolució a la que correspon.

                                                                                                 

• Comenteu el document següent:

La Constitución de 1793 fue infinitamente más democrática que la de 1791 (...). Declaró, en su primera cláusula que la aspiración de la sociedad era el "bien común", afirmó el derecho al trabajo, a la asistencia estatal y a la enseñanza; pero, en contra del parecer de Robespierre, sostuvo el derecho a la propiedad, definido en la Declaración de Derechos.
                                                  J.Godechot. La Historia interna de Francia durante las guerras (1793-1814)

Mesos

Calendari revolucionari

Nuvós
21 dec-19 gener

Plujós
20 gener-18 febrer

Ventós
19 feb-20 març

Germinal
21 març-19 abril

Floreal
20 abril-19 maig

Pradial
20 maig-19 juny

Mesidor
20 juny-18 juliol

Termidor
19 juliol-17 agost

Fructidor
18 agost- 21 set

Vendimià
22 set-21 oct

Brumari
22 oct-20 nov

Frimari
21 nov-20 dec

  • Indica la dat i situa els fets següents en el mes que correspon segons el calendari de la Revolució:
    • la presa de La Bastilla
    • manifestació popular del Camp de Mart
    • la Gran Por
    • manifestació popular sobre Versalles que obliga el rei i l'Assemblea a traslladar-se a les Tulleries
    • les motins de la fam
    • l'assalt al palau de les Tulleries
    • el cop d'estat de Napoleó

• Comenteu el text següent:

Article 1. Els productes [...] de primera necessitat i dels quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, les espelmes, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro [...].

Article 4. Qualsevol persona que en compri o en vengui [...] a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixat i serà inscrit a la llista de persones sospitoses i tractat com a tal [...].

                                                                                                      Llei del Màximum General, setembre 1793

 

• (Examen de Selectivitat). Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

            Els girondins no van poder resoldre els problemes plantejats per la revolució democràtica de1792. Van intentar mantenir la República legal representativa davant una press¡ó popular que exigia mesures d’excepció per salvar els éxits revolucionaris. Després de les insurreccions populars de maig-juny dc 1793, la Muntanya va agafar el control de la Convenció, dirigida per Robespierre, ¡ va adoptar la Constitució de 1793, any 1 de la República proclamada el 21 de setembre dc 1792 i datada des del periode jacobí segons el nou calendari republicà. La nova Convenció va decidir, malgrac tot, suspendre, fins a la consecució de la pau, la posada en vigor del nou codi institucional. Entre juliol i setembre es va reorganitzar el Comité de Salut Pública i l’octubre es va constituir el govern revolucionari.
         Els jacobins (i tampoc els girondins) no van ser un grup homogeni ni socialment ni políticament, ni regionalment (les polèmiques entre Danton a Robespirre ho exemplifiquen), però el seu pensament va cristal.litzar entorn del Comitè de Salut Pública (...)

                    CASTELLS, "Les grans etapes de la Revolució francesa (1789-1799)",   L'Avenç, 1989, pág. 5 1-52

  1. Situeu i definiu el moviment sans-culotte.
  2. Comenteu la frase ``..el seu pensament va cristal.litzar entorn del Comitè de Salut Pública".
  3. Entre 1795 i 799 la burgesia moderada torna al poder. En quins règims?. (Organització del poder i   ideals polítics i socials).
  4. Situeu i comenteu el cop d’estat de Brumari.
  5. Comenteu la lluita a l'exterior i situeu Valmy.

Font: Generalitat de Catalunya. Coordinació del COU i de les PAAU. Història del Món Contemporani. Sèrie 6. Opció C.

 

• Llegiu el document que teniu a continuació i responeu les qüestions:

             Nosaltres no volem només la igualtat escrita en els drets de l'home; la volem entre nosaltres, sota el sostre de les nostres cases. Estem disposats a tot per obtenir-la (...). Nosaltres demanem una cosa més sublim i més equitativa, el bé comú i la comunitat de béns. Prou de propietat individual, que la terra no és de ningú: el seus fruits són per a tothom. Nosaltres no podem acceptar que la majoria dels homes treballi i suï per al servei i per al plaer d'una minoria (...).
             Que no hi hagi altra diferència entre els homes que la de l'edat i el sexe; tots tenim les mateixes necessitats i les mateixes facultats; que hi hagi una mateixa educació per a tots i una mateixa alimentació; Només hi ha un sol i un aire per a tots.(...)
            Poble de França: obre els ulls i el cor a la plenitud de la felicitat; reconeix i proclama amb nosaltres la república dels iguals.
                                                                                   Babeuf, J.N. Manifest dels iguals. 1795

  1. Quines són les idees centrals del text?. Qui fou Babeuf?.
  2. El Manifest dels Iguals va ser l'expressió del descontentament popular durant l'època del Directori. Esmenta algunes de les causes d'aquest descontentament.
  3. El text desitja "Que no hi hagi altra diferència entre els homes que la de l'edat i el sexe". Les Constitucions de 1791 i 1793, preconitzaven la igualtat o establien alguna diferència entre els ciutadans?. Explica-ho.
  4. Quin corrent del socialisme del s. XX va ser influït per Babeuf?. Raona la resposta.
  5. Feu un esquema o un quadre sinòptic dels esdeveniments fonamentals de la fase de la revolució a la que correspon.

 

• Llegiu el document que teniu a continuació i responeu les qüestions:

            La burguesía moderada, ante el peligro que suponía para sus propios intereses la radicalización de la Revolución consiguió, tras un golpe de fuerza, hacerse de nuevo con el poder. Ejecutó a los radicales más destacados (Robespierre), sustituyó la Constitución  de 1793 por otra más restrictiva (sufragio censitario) y confió el gobierno a un gobierno (Directorio), compuesto de cinco miembros. Ante las creciente amenazas, tanto de los partidarios de la monarquía, como de los jacobinos, el Directorio optó por pedir el apoyo del Ejército para mantenerse en el poder.

  1. Analitzeu  la primera idea del text.
  2. Analitzeu l'última idea del text.
  3. Fes un esquema de la fase de la revolució a què correspon el document.

 

Llegiu detingudament el text i responeu el qüestionari que l'acompanya.

              El 9 Termidor havia de salvar el poble i el poble és la víctima de totes les maniobres. Se'ns havia promès que la supressió del máximun restabliria l'abundància, i l'escassetat és extrema. (...) Per què les societats populars són clausurades? On són els nostres proveïments? Per què els assignats es deprecien cada vegada més?. (...) On són emmagatzemats tots els grans que ha produït la recol.lecció abundants de l'últim anys? (...) Els ciutadans volen la constitució del 1793, (...) ja és hora que qui produeix les subsistències, el qui ha fet la revolució, pugui subsistir.
                                                 Bouchez-Roux, Histoire parlamentaire de la Revolution francaise, Paris, 1834.
           Citat per J. González, Historia del mundo contemporánea a través de sus documentos, Barcelona, 1985.

  1. Resumiu les idees principals del text.
  2. Comenteu la frase: "Els ciutadans volen la constitució del 1793".
  3. Explica el que sàpigues sobre la Constitució de l’any III.
  4. Què vol dir: "ja és hora que qui produeix les subistències, el qui ha fet la revolució, pugui subsistir" ?.
  5. Què fou la Llei del Màximun General?.
  6. El text recull les  idees d’un determinat grup polític i social, a quin grup es refereix i per què ho consideres així?
  7. Comenteu breument l'etapa de la República burgesa (1794-99)
  8. Comenteu el balanç de la revolució.
  9. Ordena les etapes de la Revolució Francesa: Convenció Jacobina, Assemblea Constituent, Convenció Girondina, Directori, Estats Generals.
"il.lustració"

• Llegiu el document que teniu a continuació i responeu les qüestions:

A los franceses:
Hacer de nuevo la República querida a los ciudadanos, respetable a los extranjeros, formidable a los amigos, tales son las obligaciones que hemos sustraído al aceptar la legislatura.
Será querida por los ciudadanos si las leyes, si los actos de la autoridad son siempre emprendidos dentro del espíritu del orden, de la justicia , de la moderación. Sin el orden, la administración no es sino un caos; no hay finanzas, no hay crédito público. Sin justicia  no hay más que partidos, opresores y víctimas.  La moderación  imprime un caracter augusto tanto a los gobiernos  como a las naciones; siempre es la compañera de la fuerza y la garantía de la duración de las instituciones sociales.
                                                                                   Napoleón. Discurs. Diciembre de 1799.

  1. Sintetitzeu les tres paraules clau del programa de Napoleó i indiqueu què signifiquen.
  2. Quines forces socials recolçaven Napoleó? Quines estaven en contra?
  3. Quin tipus d'Estat estableix Napoleó?.

 

 

sans-culotte

• Llegiu el text i responeu les qüestions:

              "La revolución está acabada", afirmó muy pronto Bonaparte para atribuirse los méritos de la estabilización. La burguesía bajo sus máscaras sucesivas, pero siempre idénticas, buscaba desde entonces su estabilidad y trataba de consagrar definitivamente sus conquistas sociales y políticas.
Tranquilizándolos al mismo tiempo respecto de la restauración del Antiguo Régimen y del retorno al sistema democrático, Bonaparte garantizaba los deseos de los notables. Reconciliaba la aristocracia y el orden burgués, la Iglesia y el nuevo Estado y mantenía las promesas del 89.
                                                                                                              Soboul. La Revolución Francesa

  1. Què fou la Revolució Francesa?
  2. Fes un esquema  cronològic del procés revolucionari francès.
  3. A partir de l'agost de 1789 l'Assemblea Nacional va emprendre la tasca de destruir l'Antic Règim i de consolidar els principis revolucionaris. Com es va materialitzar aquesta tasca?
  4. L'abril de 1792 França declarà la guerra a Àustria.Quina influència va tenir a quests fet en el desenvolupament de la revolució?.
  5. Quins grups o corrents  d'opinió formaven l'espectre polític de França durant la revolució?
  6. Quines són les reformes socials i polítiques del període jacobí?
  7. Explica aquesta idea del text: "La burguesía bajo sus máscaras sucesivas"
  8. Quines eren les conquestes socials i polítiques de la burgesia?
  9. Segons el text, quin paper històric va tenir Napoleó?.
  10. Explica les diferències entre Napoleó i Lluis XVI. En què s'assemblen?
  11. Quines eren les "promesas del 89"?.

•  Llegiu el text i responeu les qüestions:

Las ideas y propuestas más radicales y el tétrico sonido constante de la guillotina —el sector extremista de los jacobinos había logrado eliminar a los dirigentes de las facciones situadas a su derecha e izquierda— asustaron profundamente a los sectores propietarios de la nación. Se evidenció que los grandes principios genéricos de 1789 había dado lugar a reclamaciones sociales que iban mucho más allá de los deseos iniciales. Y la abstracta palabra orden se convierte en una voluntad política en busca de concreción práctica. La encontrarán en el golpe de Estado de 1794 por el que el ala radical de los jacobinos, perdido el apoyo popular por la eliminación de sus líderes y el abandono de la política económica populista es desplazado en el poder por los moderados “termidorianos”. (…)
A partir de este momento la revolución entra en fase de recesión. Sin embargo el poder político continúa inestable, los jacobinos están intentando recuperar el poder, siguen produciéndose insurrecciones campesinas e incluso aparece un grupo conspirativo de inspiración comunista, “Los Iguales”, cuyo líder era Babeuf. La burguesía francesa logrará estabilidad con Bonaparte. El cesarismo bonapartista colma las aspiraciones de orden de los sectores propietarios de gobernar la Francia surgida de la desaparición de la sociedad del Antiguo Régimen.

                                                                         JUAN ANTÓN MELLÓN Universidad de Barcelona

  1. A quin sector social representaven els jacobins?. Per què, sent minoritaris, van poder prendre el poder?
  2. Per què un demòcrata com Robespierre es converteix en dictador?
  3. Explica per què diu l'autor: " los grandes principios genéricos de 1789 había dado lugar a reclamaciones sociales que iban mucho más allá de los deseos iniciales".
  4. Comenta les causes de la caiguda de Robespierre, segons el text i els teus coneixements.
  5. Indica la data de la caiguda de Robespierre i a mans de qui es produeix.
  6. L'autor diu que a partir del 9 Termidor "la revolución entra en fase de recesión". Perquè va continuar fins al 1799?
  7. Comenta la idea: "El cesarismo bonapartista colma las aspiraciones de orden de los sectores propietarios de gobernar la Francia surgida de la desaparición de la sociedad del Antiguo Régimen".


pintura de David

                                                          El 2 de decembre de 1804 Napoléo, a pesar de la presència papal,
                                                          es va coronar a sí mateix emperador i després corona emperatriu a
                                                           la seva dona Josefina, moment que recull el quadre de David.

 

•  Llegiu el text i responeu les qüestions:

De los respectivos derechos y deberes de las personas casadas

  • El marido debe protección a su esposa, la esposa obediencia a su marido.
  • La mujer está obligada a vivir con su marido, y a seguirle a cada lugar donde él pueda juzgar conveniente para vivir: el marido está obligado a recibirla, y le proporcionará todo lo necesario para las necesidades de la vida, de acuerdo a su medios y de la estación.
  • La esposa no puede alegar  testimonio en su propio nombre, sin la autorización de su marido.
  • Una mujer no puede dar, enajenar, pignorar, o adquirir propiedad sin el consentimiento de su marido en el acto, o su consentimiento por escrito.
  • La mujer puede hacer un testamento sin la autorización de su marido.
  • La esposa puede pedir el divorcio por causa de adulterio de su marido cuando él se haya llevado a su concubina a su residencia común.
  • Los cónyuges puede pedir el divorcio recíprocamente por conducta escandalosa, mal uso, o lesiones graves, ejercida por uno de ellos hacia el otro.
  • El hijo que no ha alcanzado la mayoría de edad de 25 años, la hija que no haya cumplido la mayoría de edad de 21 años, no pueden contraer matrimonio sin el consentimiento de su padre y su madre; en caso de desacuerdo, el consentimiento del padre es suficiente .
  • El padre, y en su defecto del padre, la madre, y en su defecto del padre y la madre, los abuelos y abuelas, pueden oponerse al matrimonio de sus hijos y descendientes, a pesar de que sean mayores de veinticinco años.
  • Una mujer francesa, que se casa con un extranjero, se ajustará a la condición de su marido.
  • El padre es, durante el matrimonio, el administrador de los efectos personales de sus hijos menores de edad.

                                                                                              Extractos del Código Napoleónico (1800-1820)

NOTA: En las campañas militares, Napoleón llevó el Código en toda Europa, donde sirvió como modelo a los legisladores en muchos países de Italia a Polonia. Dentro de la propia Francia, el Código ha  sobrevivido básicamente inalterado durante más de 150 años. Sólo en 1965 las esposas francesas obtienen el derecho a trabajar sin permiso de su marido. Sólo en 1970 los maridos perderán los derechos de su condición de cabeza de la familia. En muchos sentidos, el Código fue el legado más perdurable de la Revolución Francesa.

Qüestiones:

  • El Código napoleónico significó un aumento de los derechos de las mujeres en relación a la época prerevolucionaria, ¿establece la igualdad de derechos civiles entre el hombre y la mujer?. Razona la respuesta.
  • Según el Código, ¿qué derechos tiene una mujer? si:
    •  Se casa con alguien de un país extranjero.
    • Tiene veinte años de edad y desea casarse.
    • Quiere trabajar en una ciudad alejada de la que vive su marido.
    • Está casada y desea firmar un contrato en su propio nombre.
    • Su marido muere y ella desea hacer un testamento.
    • Quiere comprar un negocio.
  • Con qué tipo de sociedad relacionas el documento?

                                                                                 Font: http://www.womeninworldhistory.com/TWR-07.html

 

Exercici de repàs

• Qüestionari 1:

  1. Què fou la Revolució Francesa?
  2. Durant la dècada dels 80, a França hi haguè problemes de caràcter econòmic o de crisi de subsistència. comenta-ho breument.
  3. Fes un esquema  cronològic del procés revolucionari francès.
  4. La crisi financera va voler ser solucionada pel ministre Calonne. Com?.
  5. Quins grups o corrents  d'opinió formaven l'espectre polític de França durant la revolució?
  6. Què eren l'Assemblea de Notables i el Parlament de París?
  7. a) Qué eren els Estats Generals?
    b) Explica el sistema de representació i de votació dels Estats Generals durant l'Antic Règim.
    c) ¿Quina va ser la primera modificació que el Tercer Estat va aconseguir?
  8. a) Què era la Assemblea Nacional?.
    b) En quina data i lloc l'Assemblea Nacional es comprometia a donar una Constitució al poble?.
    c) L'Assemblea Nacional va emprendre la tasca de destruir l'Antic Règim i de consolodar els principis revolucionaris. Com es
        va materialitzar aquesta tasca?
  9. Explica la intervenció de l'alta burgesia i de la petita burgesia en el procés revolucionari francès.
  10. Explica el concepte de llibertat i d'igualtat per a la burgesia moderada.
  11. Explica el concepte de llibertat i d'igualtat per a la burgesia radical.
  12. Què eren els clubs?
  13. Qui són els sans-culottes?
  14. La burgesia, per tal de no perdre el control dels esdeveniments, va crear una institució dotada d'un braç militar. Com s'anomenava?
  15. Per tal de solucionar el problema del camp i la revolta antisenyorial l'Assemblea elabora uns decrets. Quan i en qué consistien?.
  16. Quan es redacta i en què consistia la Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà?
  17. Quina fou la 1ª Constitució  de la Revolució Francesa?
  18. Què era la Llei Le Chapelier?.
  19. Durant el període de l'Assemblea Nacional, com era la relació Estat-Església?
  20. Cita els tres principals problemes de l'època girondina.
  21. Què eren els assignats ?
  22. Què fou la fugida de Varennes?
  23. L'abril de 1792 França declarà la guerra a Äustria. Quina influència va tenir a quests fet en el desenvolupament de la revolució?.
  24. Indica la data i el lloc de la mobilització del poble de París que simbolitza la caiguda de l'Antic Règim.
  25. a) Quan es proclama la República?
    b) Quins són els dos organismes a través dels quals s'organitzava el govern republicà?
  26. Quines diferencies havia entre girondins i jacobins? Cita alguns dirigens de cada formació.
  27. Què significa Valmy?
  28. a) Què era "el terror"?
    b) En quines èpoques i qui el va exercir?
    c) Qui el va sofrir?.
  29. Quines són les reformes socials i polítiques del període jacobí?
  30. Explica el que saps sobre "La Gran por", La Vendée, "Els motins de la fam"
  31. Què era la llei de màxims i mínims?. Quan s'elaborà?
  32. Què són els decrets de ventós?
  33. Durant el Directori com es dividia el poder legislatiu?
  34. Què fou i qui dirigí ]la conjura dels iguals"?
  35. a) Quan es dóna el cop d'Estat de Napoleó?.
    b) Per què va triomfar Napoleó i es va mantenir tant anys en el poder?
  36. Quines reformes socials i polítiques es mantindran tras la caiguda de Napoleó?.

quadre
font: http://hsitoriadoreshistericos.wordpress.com
Cliqueu per ampliar la imatge

• Qüestionari 2

1) Explica la importancia que tuvo la Revolución Francesa para el siglo XIX
2) ¿Por qué la llamada reacción feudal proporcionó la mecha que inflamaría el barril de pólvora?
3) Que grado de importancia tuvo la participación en la independencia de EE.UU. en la crisis de la economía y política francesa.
4) ¿Por qué dice el autor que la burguesía dio unidad efectiva al movimiento revolucionario? Principales ideas políticas y económicas de este grupo social. .
5) ¿De qué manera triunfó el Tercer Estado?
6) Mencionar las primeras medidas tomadas por el gobierno luego de la toma de Bastilla.
7) ¿Por qué el campesinado y los Sans-culottes no proporcionaban una verdadera alternativa¿ ¿Cuál era el grupo social identificado como tal?
8) ¿Qué pasó tras el estallido de la segunda revolución de 1792?
9) ¿Qué grado de importancia tuvo la guerra exterior en el desenvolvimiento de los gobiernos revolucionarios?
10) Mencionar las principales características que definían al grupo de los jacobinos.
11) ¿Qué rol tuvo el ejército en el proceso de estabilidad política y búsqueda de progreso económico? Aparición de Napoleón en dicho contexto.

      Obtingut a: http://www.hechohistorico.com.ar/archivos/historia_social/revolucion_francesa_industrial.asp.
      Anar a la correcció

• Seleccioneu només aquelles respostes que siguin correctes.

  1. Entre els factors que van originar la crisi financera anterior a la Revolució cal destacar:
    • les subvencions que el Rei concedia a la noblesa.
    • el desequllibrio entre ingressos i costos;
    • la guerra d'independència dels Estats Units;
  2. Amb la "subvenció territorial" que havien de pagar els privilegiats es pretenia:
    • resoldre l'enfrontament entre el Rei i la noblesa;
    • pagar al clergat una vegada nacionalizats els seus béns;
    • resoldre el problema financer de l'Estat.
  3. En la convocatòria dels Estats Generals apareixia acceptada:
    • el vot per cap;
    • la redacció d'una nova constitució però no el vot per cap;
    • ni una cosa ni altra.
  4. La llei de Li Chapelier prohibia:
    • els preus incontrolats dels articles de primera necessitat;
    • la desigualtat per raó de naixença;
    • Ias associacions i vagues obreres;
  5. La guerra, declarada a l'abril de 1.792, va portar entre uns altres, els següents efectes:
    • va accentuar la divisió en l'Assemblea entre jacobins i girondins;
    • va produir la division del clergat entre refractaris i constitucionals;
    • va originar la caiguda de la Monarquia per connivència amb les altres monarquies europees i els contrarrevoIucionaris;
  6. Els Jacobins representaven:
    • la dreta durant la convenció girondina
    • l'esquerra durant l'Assemblea legislativa;
    • el centre durant el Directori:;
  7. La Llanura representava a:
    • els sans-culottes;
    • la burgesia propietària i dels negocis;
    • els camperols no propietaris;
  8. Fins a la primavera de 1.794 la política de Robespierre va contar amb el suport de:
    • la pagesia;
    • els sans-culottes;
    • l'alta barguesía dels negocis;
  9. La revolta de La Vendée es va produir per:
    • la leva de 300.000 soldats decretada per la Convenció;
    • l'oposició a la burgesia de les ciutats beneficiària de la Revolució;
    • la por de la pagesia del sud-est francès al servei militar obligatori;
  10. Durant la Convenció termidoriana la situació de les classes populars va anar pel que fa a la Convenció jacobina:
    • millor;
    • pitjor;
    • ni millor ni pitjor;
  11. Assenyalar a quina Constitució pertanyen l'articles que se cita a continunció: "Els ciutadans Sieyes i Roger Ducos, cònsols fins ara, són nomenats membres del Senat."
    • 1.799
    • 1.795
    • 1.791
  12. En les definicions següents posar el concepte/us que es defineixen:
    • Prestació de treball gratuït en la reserva senyorial durant la pervivència del feudalisme ..................
    • Grup de petits posseïdors urbans (artesans, obrers i oficials dels gremis) que pensen que la difusió de la propietat permetrà la instauració de la felicitat gràcies a la igualtat; sensibles a les dificultats d'aprovisionament, a les crisis de subsistències i la depreciació dels assignats .......................
    • Documents que acompanyaven la reunió dels Estats Generals en els quals la població expressava les seves reivindicacions i demanava reformes ..............

 

Comenteu els fets següents:

1788  França tenia unes despeses de 621.739182 lliures i uns ingressos de 118.193133
1790 L'Assemblea Constituient francesa proclama la igualtat de totsels ciutadans davant la llei.
1793 Lluis XVI de França mor guillotinat a Paris.

 
"il.lustració"

Examen

OPCIÓ A

Qüestions sobre la comprensió dels textos següents:
 Text 1
Article 3. El principi de tota soberania resideix essencialment en la Nació. Cap institució ni individu no pot exercir autoritat que no emani expressament d'ella.

  1. Situeu el context històric del document (1p).
  2. Expliqueu què significa aquest article. (1 p).
  3. Amb quina ideologia el relacioneu?. Comenteu el que sabeu sobre aquesta ideologia (cronologia, característiques, base social, evolució....). (2 p)

                                                                                                           Declaració de Drets de l'home i del ciutadà

Text 2
Art. 2. La nació, de la qual emanen tots els poders, només pot exercir-los per delegació.
Art. 3. El poder legislatiu és delegat a una assemblea nacional formada per representants temporals, lliurement triats pel poble, per ser exercit per ella [...].
Art. 4. El govern és monàrquic: el poder executiu és delegat al rei,  [...]
Art. 5. El poder judicial està delegat en jutges triats en el seu moment pel poble.
                                                                                  Constitució francesa de 1791. Títol III: «Dels poders públics»

  1. Expliqueu el que sabeu sobre el context històric del document (1 p).
  2. Definiu què és una Constitució (0,5p)
  3. Expliqueu què significa l'article 3. Amb quina ideologia el relacioneu? (1,5p)
  4. Quin tipus d'Estat estableixen  aquests articles de la Constitució? Indiqueu en què us baseu per deduir-lo.(3 p)

 

OPCIÓ B

Qüestions sobre la comprensió del text següent:


La Revolución substituyó al Estado absolutista del Antiguo Régimen, fundado sobre la teoría del derecho divino y que garantizaba los privilegios de la aristocracia, por un Estado liberal y laico, fundado sobre los principios de la soberanía nacional y de la igualdad ciudadana (...). El nuevo Estado no podía ser más que un Estado burgués, que garantizaba las prerrogativas de la nueva clase dominante.
                                                                                    A.Soboul. La Revolución Francesa, pág. 437

  1. Indiqueu com es diu  la revolució  a què fa referència la primera idea del text i remarqueu les conseqüències que aquesta van tenir en l'organització de la societat. (2 punts).
  2. Definiu: (1p)
    • Estat laïc
    • sobirania nacional
  3. .Expliqueu  què vol dir Soboul quan diu "El nuevo Estado no podía ser más que un Estado burgués, que garantizaba las prerrogativas de la nueva clase dominante" (1p )
  4. Comenteu les característiques polítiques del nou Estat (3 punts).
  5. a) Qui constituia l'oposició al sistema establert ? (1p)
    b) Quins objectius tenia aquesta oposició? (2 p)

En acabar, podeu anar a la correcció

Pel.lícules recomanades i enllaços

"il.lustració"
  • Pel.lícules:
    • Ettore Scola, 1982, La nuit de Varennes
    • Luchino Visconti, 1963 El Gatopardo sobre la revolución burgesa a Itàlia
    • Simon Curtis, 1999 David Copperfield condicions de vida al segle XIX
    • Jean Renoir 1937, La Marseillaise.

                                                 Proposta de Treball sobre la Pel.lícula La Marsellesa
      •  Fitxa tècnica
      Títol original: La Marseillaise      Direcció: Jean Renoir                Any: 1937 (Estrenada a París el 10 de febrer de 1938)            Productor: Societat de Production e d'Explotacion "La Marsellesa".
       Aquesta pel.lícula es va filmar a l'estiu de 1937 i s'estrenà al 1938. El Front Popular havia guanyat les eleccions  i intentava salvar, a França, la República i la democràcia de les amenaces internes i externes. Aquest és el primer cas de la història que una pel.lícula es costejada per subscripció popular. Cada bo costava 2 francs i les organitzacions obreres van fer una forta propaganda i van recollir quantitats importants, així, van oferir la seva col.laboració per suministrar mases enormes d'extres els dies de festa. L'eslogan del seu llançament publicitari deia: "la pel.lícula del poble per al poble".
      • Guió de les escenes escollides (primavera 1792):
      1. "Club d'amics de la Constitució":
      -grups socials
      -qui són els contrarevolucionaris?
      -propostes davant l'invasió austro-prusiana.
      2. Arribada a Paris:
      -ambient revolucionari
      -escenes als "Camps Elisis"
      -enfrontament amb els aristòcrates (nacio/rei)
      3. Controvèrsies sobre el manifest de Brunswisk:
      - visió del LLuís XVI
      -visió de Mª Antonieta
      -visió del ministre defensor del manifest (mentalitat burgesa)
      4. L'atac a Les Tulleries
      -arenga als marsellesos
      -preparació de la defensa
      -actuació dels reis
      -actuació de l'Assemblea
      5. Missatge final.
      • Anàlisi de la pel.lícula:
      1. El protagonista principal és individual o col.lectiu?.Quin grup social representa?.
      2. Quins personatges històrics surten al film? Com són presentats?. Quin fet històric constitueix el  rerefons de la  pel.lícula?
      3. Per què anomenen el rei "Monsier veto"?
      4. Quina força política té més protagonisme a la pel.lícula?
      5. Quina actitud adopten el rei i la reina davant el Manifest de Brunswisk?.
      6. Les últimes escenes del film se centren en un dia concret. Què va passar aquell dia?.
      7. Quina és la intenció del director de la pel.lícula?.

 

  • Sèrie Hª del mundo de TV: La era de las revoluciones ( USA 1776-1890/ las revoluciones burguesas 1770-1870 /La formación de Rusia 1480-1860)

  • Vídeo Canal de Historia (1,30 h) La Revolución francesa     http://www.youtube.com/watch?v=aj_WSJJgVeA
  • http://www.youtube.com/watch?v=Y9NupLhz-ew&NR=1 sobre el imperio napoléónico

 

"il.ustració"Enllaços d'interès

 

Anar a Les revolucions liberals                   Tornar a l'índex de Primer de Bat                          Tornar a l'Index General