Tècniques d’estudi  (la seva aplicació és imprescindible per a un bon aprenentatge)

Normes de presentació
Tot exercici escrit presentat a un professor ha de tenir, com a mínim:  

• Nom i cognom....curs.....data.....
• Títol de l’exercici que presenteu
• deixar marges  adequats
• no estar escrit a llapis
• tenir la lletra clara.

Normes de comprensió d’enunciats d’un qüestionari
Abans de respondre un qüestionari, i un cop s’han comprès totes les paraules d'una qüestió (si hi ha alguna paraula no comprensible en l'enunciat s'ha de buscar el significat al diccionari), cal expressar  per escrit l'enunciat amb les pròpies paraules.

Normes davant un qüestionari
Quan s'ha de respondre a un qüestionari tant si es tracta d'un examen como de qualsevol altre exercici haurem de:

• Analitzar bé l'enunciat de les qüestions. 
• Llegir primerament totes les preguntes seguides a fi de no respondre en una el que et pregunten en la qüestió següent.
• Començar per aquella que més es domina a no ser que el professor avisi prèviament que les preguntes s'han de respondre en l'ordre que apareixen.

Definir conceptes: dir què és i les seves característiques (vegeu l'exercici de reforç)

Normes per la comprensió d’un text:
a)  lectura   ràpida, per saber "de què tracta" i detectar les paraules que no entens.
b) a continuació, has d'esbrinar el significat d’aquestes paraules i escriure’l al costat (amb un llapis). Si voleu saber com utilitzar el diccionari vegeu l'exercici de reforç.
c)  lectura comprensiva tractant de comprendre les idees o fets de què parla.

Normes per fer un esquema  en claus:  Un esquema en claus és una manera de resumir una informació i ordenar-la  en funció d’una idea general. La informació que pertany a una idea general s’escriu dins d’una línea que es diu clau. Per tant, cal:
1. escollir  la idea o eix central (títol de l’esquema). 
2. ordenar i agrupar les idees que tinguin  una mateixa relació amb la idea central . Aquesta relació s'expressa a través d'una clau principal, que indicarà correspondència, causa,  conseqüència,  etc.. Insistim que Les idees que estan dins la clau han de tenir la mateixa relación amb la idea-eix a que corresponen (per exemple, totes han de ser causes, o totes conseqüències).
3. Després, cal anar elaborant la resta de l'esquema: cada una de les idees fonamentals, esdevé en una nova idea-eix secundari, i s'expressa per mitjà d'una nova clau.A tal d'exemple, observeu l'esquema sobre les grans etapes de la Hª de la humanitat que es troba en l'exercici sobre les estructures del Tema 1, en aquest cas, totes les idees incloses en cada clau són característiques de cada etapa. També podeu anar a l'exercici de reforç i treballar-lo fins el punt 4.2.

Altres tècniques d’estudi s’aniran presentant conforme s’hagin d’utilitzar. Totes aquestes tècniques que presento (molt resumides), i moltes altres més, es troben en el llibre de tècniques d'estudi "Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?", que vaig escriure degut a què he comprovat en les meves classes que molts alumnes suspenen no perquè no estudien sinó perquè no saben com s'ha d'estudiar.

Tornar a l'Avaluació Inicial

Normas básicas

• Los historiadores utilizan los números romanos para expresar los siglos (recordad que 1 siglo son 100 años) :
                                     Letras            I           V         X         L          C           D              M
                                     Valores          1          5          10       50       100       500            1.000
  Normas generales: Si a la derecha de una cifra romana de escribe otra igual o menor, el valor de ésta se suma a la anterior.   Ejemplos: VI = 6; XXI = 21; LXVII = 67
   La cifra "I" colocada delante de la "V" o la "X", les resta una unidad; la "X", precediendo a la "L" o a la "C", les resta diez unidades y la "C", delante de la "D" o la "M", les resta cien unidades.
  Ejemplos: IV = 4; IX = 9; XL = 40; XC = 90; CD = 400; CM = 900
  En ningún número se puede poner una misma letra más de tres veces seguidas. En la antigüedad se ve a veces la "I" o la "X" hasta cuatro veces seguidas.
  Ejemplos: XIII = 13; XIV = 14; XXXIII = 33; XXXIV = 34; IV = 4; IX = 9; XL = 40; XC = 90; CD = 400; CM = 900

• Por acuerdo internacional, los historiadores empiezan a contar los años a partir de l’año 0 (que se considera el nacimiento de Cristo) donde se iniciaría la Era Cristiana, por lo cual los acontecimientos anteriores se’indican cronológicamente como aC (antes de Cristo). Por esto ahora estamos en el año 2012, que significa que hace 2012 años que nació Cristo.

Exercici I

1. Escriu amb numeració romana els números següents:
               61                    29                    101                  18                    14                    19
   
   
2. Fixa’t en l’eix cronològic i ordena de més antiga a més moderna les dates següents:
   
                                      801aC   45aC   45        2012     110aC   1070     1525     1914     2300aC  
   
                                  
                                               
   
   
   
3. a) Quants anys tenia una persona que va néixer el 19aC quan Crist va morir (als 33 anys)?
   b) Quants anys han passat des de la invenció de l’agricultura (8.000aC)?
   c) Indica quin any era fa 300 anys.
   
   
4. Escriu en números romans: 
     1                      2                      3                      4                      5                      6                      7                      8                      9                      10                    11                                12                                13                     14                    15                    16                    17                    18                                19                                20                    21
   
5. Escriu el segle al què pertanyen els anys següents: 
   61                    29                    101                  18                    14                    19
   
   
6. Escriu un any que correspongui als segles següents:
   IaC                       IV                 VI                        XI                         XIV                           XVI              XIX
   
   
7. Situa els segles de les següents dates històriques i esbrina què va passar aquests anys:
                               8000 aC                                           476                                          1492 
     
8. Llegeix el text següent i respon les qüestions:
               Fuera de la órbita occidental, otro suceso religioso señala el comienzo del año musulmán, el 622 ( la Héjira).  Este calendario convive en los países musulmanes con el gregoriano (de origen cristiano).
               También conviven dos calendarios en Israel: el gregoriano y el hebreo,  cuyo año nuevo 5761 comenzó el 30 de septiembre. Los judíos, inventores de la semana, sitúan en su año 1 la fundación del mundo. Según el calendario interreligioso del Centre Unesco de Catalunya, del 1 al 3 de enero empieza el año nuevo  japonés,  y el 24 el Yuan Tan, año chino de la serpiente (4697).
                                                                          MARÍA-PAZ LÓPEZ La Vanguardia - 31/12/2000           
                                                 
   En quin segle es troben actualment els musulmans, els xinesos i els jueus segons els respectius calendaris?
   
9. Comprensió del text següent:
               Se ha hablado con suficiente propiedad del inicio del primer milenio? En el momento de pasar del segundo al tercero ha habido algún justificado interés por saber cómo y cuándo se empezaron a contar los años, en vísperas de ser trimilenarios. Es bastante sabido que el "contable" fue, en el año 525, el abad Dionisio. Por encargo del Papa Juan I se dedicó a averiguar el nacimiento de Cristo, que situó en el año 1,  una labor que, al correr de los años, ha obtenido un éxito enorme. La era cristiana, por él elaborada, se ha convertido en un calendario universal.
               En un reciente comentario han llamado a Dionisio "el pobre fraile", porque hubo algunos errores en sus cálculos que el mismo comentarista justifica: entre otras razones, porque en su tiempo se carecía del cero, que, como la grafía (manera de escribir  los números), después incorporamos del mundo árabe.
                                                                                  CARLOS SENTÍS,  La Vanguardia de Barcelona  -  29/12/2000
   3.1)    a) De què tracta el text? b)Qui és l’autor? c) Quan es va publicar? d) On?
   3.2)   Situeu els segles de les següents dates històriques i busqueu què va passar aquests anys:
   1492
   1848
   1914
   3.3) Per què estem a l’any 2012?. A quin segle pertany?
   3.4) Qui va inventar aquesta cronologia?

Vegeu la correcció de l'exercici I de cronologia

Exercici II

• Confecciona un eix cronològic i ordena de més antiga a més moderna les dates següents:
  801aC   45aC   45                    2005     110aC   1070     1525     1914     300aC
• a) Demostra en quin any va morir una persona que va nèixer al 19aC si quan  va morir tenía 23 anys.
  b) Per què estem a l’any 2008?.
  c) Quants anys han passat des de la invenció de l’escriptura (3.000aC)?
  d) Completa l’eix següent indicant les èpoques de la Història i la llegenda corresponent:
  
            
  Podeu veure la descripció textual de l'eix clicant aquí   

• Escriu en números romans:                1                      2                  3                      4                      5              
              6                  7                      8                      9                      10         11                    12                    13       
               14                   15                    16                    17                 18           19                    20                    21
• Escriu un any que correspongui als segles següents:
         IaC                            IV                 VI                        XIaC                     XIV                           XVI              XIX