Avaluació Inicial
Les relacions internacionals
exercici
L'evolució interna del bloc capitalista
exercici

  • sobre la situació europea en acabar la IIGM
  • sobre el període 1950-1973
  • sobre l'evolució de l'Europa Occidental
  • sobre el període 1973-90 (la crisi del petroli)

L'evolució interna del bloc comunista
exercici
La fi de La Guerra Freda
Activitats de repàs
La descolonització i el sorgiment del Tercer Món
exexcici

T. 11 L'ÈPOCA DE LA GUERRA FREDA (1945-1990)

nivell general
                                                                                        nivell de reforç

"il.lustració"

Avaluació inicial

mapa

Expliqueu el que sabeu de:

  • La Guerra Freda
  • L'ONU
  • L'OTAN
  • Estat del Benestar
  • El telò d'acer
  • República Democràtica d'Alemanya
  • Guerra de Vietnam
  • Imperialisme
  • Neocolonialisme
  • El Tercer Món
  • Gandhi

 

fotografia de Gagarin, el primer home en fer un vol orbital al voltant de la Terra.
La cursa espacial
foto del primer austronauta dels EEUU, J. Glen

 

Les relacions internacionals

"il.lustració" Estudieu la informació del llibre de text sobre La Guerra Freda  (podeu utilitzar els apunts del nivell de reforç i també: http://www.historiasiglo20.org/GF/mundobipolar.htm ) i feu un resum en el que consti:

  • La situació d'USA i de l'URSS en acabar la guerra.
  • La formació dels dos blocs: el bloc comunista.i el bloc capitalista (característiques i integrants de cada bloc)
  • L'esclat de la guerra freda (1945-60):
    • Característiques de la guerra freda.
    • Els blocs militars (aliances).
    • La reconstrucció d'Europa: el Pla Marshall .
    • els conflictes de La Guerra Freda
  • La distensió o coexistència pacífica (1960-90):
    • característiques.
    • Causes de la fi de la guerra freda


"il.lustració" Exercici:

  1. Feu un esquema o un quadre sinòptic de les conseqüències immediates de la IIGM.
  2. A què es fa referència quan es parla del "món dividit"?.
  3. Decribiu la informació que dóna el mapa anterior sobre l'equilibri estratègic mundial al 1960
  4. Comenteu el mapa següent:

                                                  mapa del món a La Guerra Freda

  5. a)Expliqueu les característiques de la política internacional dels anys 1945-55.
    b) Relacioneu la situació d'aquests anys amb l'OTAN i El Pacte de Varsovia
  6. a) Què és el Plan Marshall?.
    b)Qui es va benefiar d'ell?.
    c)Què és  l'ONU?.
  7. Expliqueu resumidament el funcionament de l'ONU al llarg d'aquesta època.
  8. Expliqueu breument la guerra de Vietnam.
  9. Comenteu el quadre següent:

    quadre sinòptic



  10. Comenteu alguns del punts de l'esquema següent (per exemple, la creació del mur de Berlin al 1961)

esquema de la Guerra Freda

L'evolució interna del bloc capitalista

"il.lustració" Estudieu la informació del llibre de text sobre l'evolució dels països industrialitzats del bloc capitalista i feu un resum en el que consti:

  1. 1. L'evolució dels EEUU
  2. L'evolució d'Europa Occidental
  3. El Japó

"il.lustració" Exercici:

  1. Comenteu els textos següents sobre  la situació europea en acabar la IIGM


Text 1                                                             El hambre en Europa
Londres 5. - Herbert Hoover, ex presidente de EE.UU., ha pronunciado su anunciado discurso sobre la creación de una organización general alimenticia, para hacer frente al periodo de mayor crisis de víveres que se ha conocido en toda la historia moderna. "El futuro de Europa -dijo- depende de un programa mundial, organizado para atender a 20 millones de niños que sufren graves deficiencias de nutrición." El ex presidente afirmó que sólo 40 de los trescientos millones de personas que viven entre la frontera rusa y el canal de la Mancha tienen abastecimientos asegurados hasta la próxima recolección de las cosechas. La primera manifestación de hambre se encuentra en la mortalidad infantil. No será un cálculo inmoderado el decir que, de la frontera rusa hasta el extremo occidental del continente europeo, hay hoy 20 millones de niños que no sólo están desnutridos, sino que se pueden calificar de pretuberculosos, raquíticos, anémicos y víctimas de otras dolencias causadas por mala alimentación. Mr. Hoover, terminó reclamando la urgencia de tomar medidas para salvar a estos niños. (6 Abril 1946)   

              
Text 2                                                             Amnistía en Alemania
Berlín, 2. - El Gobierno militar de la zona de ocupación americana en Alemania ha decretado una amnistía para los menores de 27 años. El deseo del Gobierno militar es tratar de animar a la juventud alemana a desarrollar una forma democrática de vivir, que se les negaba bajo el régimen nazi. Se calcula en un millón el número de jóvenes que serán puestos en libertad por la orden de amnistía. Serán perdonados por los americanos los miembros de las Juventudes Hitlerianas que no hayan desempeñado otros cargos políticos fuera de la organización.
Los jefes serán sometidos a un detenido examen antes de ser liberados. No ha habido discusión sobre la amnistía entre las cuatro potencias. La acción del general Clay se aplicará tan sólo en la zona americana. (3 julio 1946).

 

   2. Llegiu els textos següents sobre el període 1950-1973 i responeu les qüestions:

                                                           La “edad de oro”  (1945 - 1973)
            Dos guerras marcaron el principio y el fin de las tres décadas más prósperas de la historia del mundo, la llamada “edad de oro” entre 1945 y 1973. La Segunda Guerra Mundial y Vietnam. Entre 1950 y 1973 la economía mundial registró un crecimiento medio anual de casi el 5% y tasas de inflación que raramente rebasaban el 2%.
               En esos momentos(1945)  se llevaba a cabo la transición de economía de guerra a economía de paz. Los soldados volvieron a casa al son de Glen Miller y General Motors sustituyó las cadenas de producción de tanques por Oldsmobiles. Pero, luego, mientras el senador Joe McCarthy dirigía la caza de brujas comunistas en Hollywood, apareció el espectro del “enemigo permanente”, el inicio de la guerra fría. En 1950 estalló la guerra de Corea y Harry Truman, ante las protestas de las grandes empresas manufactureras de que los constantes cambios de producción de militar a civil y viceversa amenazaban su productividad y beneficios, les garantizó un presupuesto de defensa para siempre. El gasto militar se disparó al 70% del gasto público total tras caer al 30% entre 1945 y 1950. Se mantendría por encima del 30% hasta mediados de los años setenta. “Corea fue el punto de inflexión, el principio de la economía permanente de armamentos “, dice Lloyd Dumas, de la Universidad de Texas.
               Quizás ese fue el principio del fin para la edad de oro. Siete años despues del término de la guerra de Corea, EE.UU. ya libraba otra guerra contra el enemigo comunista en Indochina. Cada vez más recursos se dedicaron a la fabricación de armas, helicópteros, bombarderos B52 y la tasa de inflación repuntó hasta alcanzar el 6% en 1970.
               El presidente Johnston, reacio a dar más municiones al movimiento en contra de la guerra, “se negó a subir los impuestos o abandonar sus programas sociales”, destaca Lawrence Freeddam de King's College (Londres). A la vez, la balanza comercial, en superávit desde 1894, se acercaba a los números rojos a medida que las importaciones se dispararon en una recalentada economía de guerra.
                                                                                                                      La Vanguardia  30/09/2000

Qui era "el enemigo permanente"?
Què significa "la balanza comercial se acercaba a los números rojos"?
Resumiu el text.


Little Rock

El presidente   Eisenhower   asume   el mando de la Guardia Nacional de Arkansas y envía tropas federales a Little Rock para restaurar el orden y proteger el derecho de los estudiantes de color a entrar en la Escuela Superior de esta ciudad. La eleccion de Eisenhower en 1952, y el final de la guerra de Corea un año mas tarde, marcaron el fin de una era en materia de derechos civiles y el comienzo de otra. En 1954, el Tribunal Supremo proclamó que la segregación en las escuelas públicas era anticonstitucional. Un año despues ordenaba que la integración había de efectuarse con la mayor rapidez posible. Pero a pesar de este apoyo legal, el presidente ha tenido que intervenir en Little Rock. El gobernador del Estado, Oxsal Faubus, desafió la Orden del Tribunal Federal, y a la Guardia Nacional,  al negar el acceso de nueve niños negros a la Escuela Superior. Ante tal desafío a las leyes y a los tribunales Federales, la respuesta de Eisenhower  ha sido rotunda. Sin embargo, esto no ha impedido a la población blanca de Arkansas reelegir a Faubus, permitiéndole así proseguir su política segregacionista.                             
                                                                                       Little Rock (Arkansas), 24 de septiembre de 1957

Qüestions:

  1. Quin tipus de font és?. Indiqueu el context històric del document (On i quan situeu el text?  A quina època pertany?)
  2. Què eren "las tropas federales"
  3. Què vol dir "segregación".
  4. Resumiu el document.
  5. Al 1957 EEUU era una democràcia?.
  6. Qui era Oxsal Faubus?. Qui l'havia elegit? Què va fer?
  7. Quina ideologia tenia la mayoria de la població blanca d'Arkansas?.
  8. Per què creus que el govern central volia acabar amb la segregació racial?
estàtua de la Llibertat a Nova York

    3. Llegiu el text següent: 

No sóc democrata, no sóc republica i ni tan sols em sento americà (...). Jo no se enganyar-me a mi mateix. No m'asseuré en una taula amb el plat buit per veure menjar uns altres i diré  que jo també sóc un comensal. Si jo no tasto el teu menjar, el fet de seure a la teva taula no fa de mi un comensal.
El fet de viure als Estats Units no ens fa americans. Haver nascut aqui no ens fa americans. Perque si el naixement ens fes americans no caldria esmenar la Constitució, no caldria lluitar per aconseguir els drets civils (...).
No, jo no sóc nord-america. Sóc un dels 22 milions de negres víctimes de la democràcia, que tan sols és una hipocresia disfressada (...)."

                                                     Discurs de Malcolm X, 1963.

          1. Quin tipus de font és? Indiqueu el context històric del document.
          2. Quina és la idea fonamental del document?. Per què creus que pensa això?.
          3. Què vol dir amb " víctimes de la democràcia"?.
          4. Busqueu informació sobre l'autor i feu-ne un resum.
          5. Per què creus que va morir assassinat?
          6. Coneixes alguns altres líders polítics de l¡epoca que també van morir assassinats?. Comenta el que sàpigues
              d'ells.

    4. Llegiu el text següent:

                                                           L' "AMERICAN WAY OF LIFE"
            |   
L'hegemonia nord-americana se sostenia no tan sols sobre la seva força econòmica i militar, sinó també sobre la creença en la superioritat de la seva manera de viure (American Way of Life). El creixement economic dels EUA en la dècada del 1950 va mostrar al món un nou model de vida basat en l'abundància i en el consum (llars comfortables, automobils, etc.).
Pero la societat de l’abundancia tenia també el seu costat fosc. Sectors socials amplis (aturats, jubilats, joves sense formació, assalariats agrícoles) eren exclosos de l'opulència. A més, la població negra sofria una gran discriminació racial, sobretot als Estats esclavistes del sud.
Els anys seixanta, aquest model social va començar a ser contestat. Les organitzacions de població negra es van radicalitzar (Black Panthers, Malcolm X) i la joventut es va revoltar (moviment hippie) contra els valors imperants. Els EUA també van veure contestada la seva hegemonia en l’àmbit internacional. El coneixement de les massacres al Vietnam i la simpatia per moviments revolucionaris, com el de Cuba, van sensibilitzar l'opinió mundial i es va estendre un sentiment antinord-americà.
                                                                                             M. García, C. Gatell. Polis, Ciències Socials, Història

    4. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Un dels objectius fonamentals de la politica exterior dels Estats Units és la creació de condicions en les quals nosaltres i unes altres nacions puguem forjar una manera de viure lliure (...). Pero, no assolirem els nostres objectius si no estem disposats a ajudar els pobles lliures a preservar les seves institucions lliures i la seva integritat nacional enfront dels moviments agressius que tracten d'imposar-los règims totalitaris.
                                                                                                                           H. S. TRUMAN: Meméries, 1956.

  1. Indiqueu el tipus de font.
  2. Situeu el document en l'espai, el temps i l'època històrica que correspon.
  3. Busca informació sobre l'autor.
  4. Quina és la idea fonamental del document?
  5. A què es refereix quan parla dels règims totalitaris?
  6. Què significava "una manera de viure lliure"?

    4. L'evolució de l' Europa Occidental:                                                                                

  1. Estudieu què és la Unió Europea 
  2. Expliqueu les causes de la seva creació.
  3. Comenteu què van establir el Tractat de Roma.
  4. Quin tipus de sistema econòmic, social i polític hi ha a la Unió Europea?
  5. Qüestions sobre els mapes:

mapes muts d'Europa


a. Calca els mapes a la teva llibreta. Indica  la cronologia dels mapes.Posa'ls títol.
b. En el mapa adequat,  identifica  el territori de l'Europa de l'Est i també el territori de la U. Europea.
c. Escriu en el mapa anterior un nº que correspongui a cadascun dels Estats de la U.E.
d. Confecciona un  llistat  relacionant el nº que has posat al mapa amb el nom dels diferents Estats de la
     Unió Europea.
e. Fes un llistat de la capital dels països de l'Europa Comunitària.

4. El període 1973-90 (la crisi del petroli) .
    1. Llegiu en el llibre de text sobre la crisi del petroli als països industrialitzats i feu-ne un resum.
 
   2. Descriviu la taula i expliqueu-ne les causes i les conseqüències del fet que presenta:

Evolució dels preus dels petroli
en brut (dòlars/barril)

1973

  2,59

1975

11,62

1977

12,70

1979

18

1981

30

1983

29

   3. Llegiu i responeu les qüestions sobre el text següent:

               Desde el siglo XIX hasta bien entrado el XX, las sociedades industriales capitalistas establecieron fuertes desigualdades de ingresos entre las clases sociales. Tras la Segunda Guerra Mundial, se desarrolló en Europa Occidental el llamado Estado del Bienestar, impulsado por el pacto  entre el movimiento obrero y los grandes partidos social-demócratas (izquierda moderada) y demócrata-cristianos (derecha moderada). Los diversos estados de bienestar de los paises europeos englobaban un abanico de leyes basadas en un triple objetivo: permitir el acceso universal a servicios educativos y sanitarios; garantizar un cierto nivel de ingresos en situaciones de desocupación o inactividad laboral (indemnizacions en caso de despido, subsidios de desempleo, pensiones de jubilación) y proteger a la población empleada a través de leyes  (reglamentación de la jornada laboral, salario mínimo, seguro de enfermedad). Todo ello suponía el reconocimiento de los nuevos derechos: los derechos sociales, que se añadían a los derechos individuales  y a los derechos políticos de la democracia.
               Hasta bien entrada la década de los setenta, el esquema anterior, en sus trazos básicos, funcionó. Pero desde entonces casi todo cambia y de forma cada vez más acelerada: el Estado del Bienestar está en peligro.
                                                 R. GOMÀ, profesor de Ciencia Política de la UAB La Vanguardia 09/05/2001

  1. Digues on situes el text i de què tracta (posa'l títol)
  2. Explica què significa la primera idea del text. 
  3. Quin sistema polític hi havia a Europa Occidental  després de la II GM?.  Raona en quines idees et bases. 
  4. a)Digues quin sistema econòmic, social i polític defensaven els demòcrates-cristians. Indica en què t'has basat
        per deduir-lo.
    b) Estaven d'acord els social-demòcrates?. Raona la resposta.
  5. a) Explica què significa l'Estat del Benestar i on, quan, i per què es va establir.
    b) Creus que a Espanya hi ha Estat del Benestar actualment?. Raona la resposta
  6. Què vol dir drets socials?. Posa'n un exemple.
  7. Indiqueu la cronologia de la crisi del petroli. Expliqueu en què va consistir.
  8. Segons l’autor del text, què va passar a partir de 1980?. Què significa: " el Estado del Bienestar está en peligro".
  9. Fes el resum del text.
  10. Explica què significa l’article següent de LA VANGUARDIA, 26 mayo 2003:
     El debate sobre la reforma del Estado de Bienestar en Alemania subió ayer de tono. Mientras decenas de miles de sindicalistas se manifestaban por todo el país en contra de los recortes sociales que el Gobierno  quiere imponer, cien economistas pedían  al jefe del ejecutivo alemán  que  mantenga sus planes: "Sin una reducción de las prestaciones de paro y sanidad, y una edad de jubilación más alta, advierten los economistas, este país no podrá salir del estancamiento económico".
  11. Té relació amb l'article anterior?. Raona la resposta.
  12. Actualment, creus que l'Estat del Benestar està desapareixent?. Raona la resposta.
  13. Què penses d'això?

     L'evolució interna del bloc comunista

1. Estudieu en el llibre com evoluciona l'URSS.

Moscú,blocs de vivendes estatals gráfico cabezas nucleares

 

Exercici:

  1. Responeu les qüestions sobre el text següent:
                           "Però el sistema econòmic de la Unió Soviètica, malgrat que utilitzesin tots els recursos (no hi havia atur), no es feien servir amb l'eficàcia. L'objectiu de les empreses era l'acompliment del Pla Econòmic i, per assegurar-se l'èxit, els directors de les fàbriques procuraven aconseguir el màxim de recursos per tal de garantir-lo. No hi havia gaires incentius per estimular l'eficiència, l'aprofitament de recursos i la millora de productivitat.... D'altra banda, l'organisme planificador no podia comptar amb gaire informació sobre el funcionament de les indústries, ja que molts directors de fàbrica, per por de ser obligats a incrementar la producció, no donaven tota la informació de què disposaven. L'aplicació d'aquest sistema econòmic implicava una manca d'eficiència, raó per la qual no es va poder mantenir indefinidament. A la Unió Soviètica la producció real baixava i s'havien de dedicar molts recursos a la fabricació d'armament, mentre que els consumidors estaven enlluernats pel consumisme dels sistema econòmic capitalista".    
                                                                                                                             E. Carbonell, . Economia. Ed. Teide.
    1. Quin sistema econòmic hi havia en aquest país?. Explica les seves característiques. 
    2. Indica la cronologia dels fets que reflexa el text i indica en quina idea t'has basat.
    3. a) A què es refereix l'autor amb "acompliment del Pla".   b)Què feien els directors de les fàbriques segons el text?.
    4. Què significa "no hi havia gaires incentius per estimular l'eficiència...... i la millora de productivitat"?.
    5. Quines conseqüències econòmiques tindrà la ineficàcia i l'incompliment dels Plans?.
    6. a) Indica les causes de què s'haguessin de "dedicar molts recursos a la fabricació d'armament".
      b)Quines conseqüències econòmiques comportarà aquest fet?.
    7. Quines conseqüències socials es derivaran del fet que "la producció real baixava"?.
    8. Creus que tots aquests fets  van tenir conseqüències polítiques?. Quines?
    9. Comenta la última idea del text: “els consumidors estaven enlluernats pel consumisme dels sistema econòmic capitalista”.



  2. Observeu la fotografia anterior sobre els blocs de vivendes:
    a) Què vol dir vivendes estatals?
    b) Qui les habitava?



  3. Llegiu el text següent i responeu les preguntes:

    Salvant un pais de la fam i de la ruina, els monopolis nord-americans tenen la intenció de privar-lo de la seva independencia. L'ajuda nord-americana suposa automàticament la modificació de la linia politica del pais que rep aquesta ajuda. Aix, pugen al poder partits i personalitats que, tot obeint les directrius de Washington, estan disposats a portar a terme (...) el programa que convé als Estats Units (...).

                                                                                                                Informe del soviètic A. Jdanov, 1947.

    1. Indiqueu el tipus de font.
    2. Situeu el document en l'espai, el temps i l'època històrica que correspon.
    3. De quina ajuda parla el text per acabar amb la fam i la ruïna? Qui la fa? Qui la rep?
    4. Quina intencionalitat hi ha darrera aquesta ajuda segons l'autor?
    5. Creus que aquest document correspon a la Guerra Freda?. Raona la resposta.

  4. Comenteu el gràfic anterior sobre "las cabezas nucleares" (tot insistint en les conseqüències econòmiques que va tenir aquest fet).

  5. El model soviètic va resultar atractiu per la població d'alguns països amb problemes econòmics i socials greus. Llegiu el text següent i responeu les preguntes:

El 1 de octubre de 1949, Mao Zedong proclamó la República Popular de China tras derrotar al general Chiang Kai-shek y a los nacionalistas del Kuomintang, que se refugiaron en la isla de Taiwan. Mao aplicó en los siguientes 30 años la economía planificada a una sociedad agraria, se distanció de la URSS y promovió la revolución cultural antes de iniciar un tímido acercamiento a Estados Unidos. (...)
Tras la ruptura con la URSS, Mao optó por un comunismo asiático --el gran salto adelante (1958)-- y la revolución cultural (1966) contra los mismos dirigentes - que, a su muerte (1976), abrieron el país al capitalismo.                                                                                                                                                         EL PERIDODICO

  1. Busca  informació sobre Mao Zedong i fes un breu resum.
  2. Quina és actualment  la situació econòmica i política de Xina?
  3. Coneixes algun altre país comunista a l'actualitat?

 

 

      6. Redacteu un text amb la informació proporcionada pel següent mapa conceptual:

mapa conceptual

 

 

La fi de la Guerra Freda
"il.lustració"

"il.lustració" Exercici

  1. Feu un esquema sobre les causes i les conseqüències de la fi de la guerra Freda.
  2. Qui va guanyar la Guerra Freda? Raona la resposta.
  3. El final de la Guerra Freda significa el final de la guerra? Raona la resposta.
  4. Després de llegir tots els textos corresponents al document següent, Notícies de 1990,  comenteu una d'aquestes notícies seguint el guió conegut pel comentari d'un text.  

    NOTÍCIES DE 1990

    La política de blocs, en crisi 

    El Pacte de Varsòvia està en plena agonia mentre l'OTAN revisa els seus pressuposts bàsics i planeja el seu futur una vegada ha desaparegut o s'ha diluït el seu enemic tradicional.
                                                                                                                         Avui, diumenge 8 de Juliol de 1990

     

    La unificació alemanya   

    Mig segle després de patir les conseqüències de la II G.M., els alemanys han fet realitat els somni de la reunificació. El cost econòmic i social serà elevat, però des de la mitjanit passada l'Alemanya unida ha posat en marxa un laboriós engranatge que l'ha de convertir en la tercera potència del món. Ara, els europeus es pregunten ai la gran Alemanya abandonarà definitivament els fantasmes del passat i es convertirá en el motor d;una Europa forta i unida.
                                                                                                                        
    Món, dimecres 3 d'octubre de 1990 

     

                          Els dotze donen la benvinguda als est-alemanys com a nous ciutadants del C.E.

    Els dirigents europeus expressen la seva satisfacció per la fusió dels dos Estats germànics.

     

    Les "dues europes" firmen la pau i la reducció de forces convencionals 

    Paris.- Els 22 caps d'Estat i de govern de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia van firmar ahir matí a Paris el tractat que redueix dràsticament les armes convencinals a Europa i una declaració comunaen què els 22 declaren deixar de ser adversaris i es comprometen a no usa la força entre ells. El, president soviètica, M. Gorbattxov, va proposar iniciar negociacions sobre les armes tàctiques nuclears a Europa, armes de menys de 500 quilòmetres d'abast. L'acte va durar poc més d'un quart d'hora, suficient per posar el punt final solemne a 45 anys de divisió a Europa. (...) és l'enterrament de la guerra freda.El tractat preveu la destrucció de 100.000 armes pesades que hi ha de l'Atlàntic als Urals. Els països de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia es comprometen a no tenir, cada una de les aliances, més d'una quantitat determinada d'armes convencionals.

                                                                          Avui, dimarts 20 de novembre de 1990

     

           
                                                 

Activitats de repàs:

 

LA  DESCOLONITZACIÓ I EL SORGIMENT DEL TERCER MÓN

Estudieu la fi dels imperis colonials i feu un esquema en claus de les causes de la descolonització ( Podeu consultar: http://www.iesdionisioaguado.org/joomla/Distancia/HMC/descolonizacion.pdf )

mapa sobre la  indepència d'Africa


• Exercici:

  1. Quines etapes de la descolonització es poden establir?
  2. Què va ser la Conferència de Bandung?
  3. Observeu el mapa anterior.
    a) Descriviu-lo.
    b) En quins llocs la independència va suposar una guerra contra la metròpoli? De quin país es tractava?.
    c) Busqueu informació sobre la independència del Congo i feu un resum.
  4. Llegiu el text següent i comenteu-lo:

    Hem conegut el treball esgotador exigit a canvi de salaris qu no ens permetien ni assaciar la fam, ni vestir-nos o allotjar-nos de manera decent, ni educar els fills (...). Hem conegut les ironies, els insults, els cops que havie d'aguantar mati, tarda i nit, p I fet de ser negres. (...) Hem conegut les nostre terres expoliades en nom de ocupaments pretesament legals (... )Hem conegut que hi ha  a les ciutats cases magnífiques per als blancs i cabanes de palla ruïnoses per als negres.                                                                                     
                                                                         Discurs de Patrice Lumumba, primer ministre del Congo, 1960.

  5. Expliqueu el procés d'independència de la India (cronologia, causes, protagonistes, procés, conseqüències).
  6. Què és "el conflicte d'Orient Mitjà"?
  7. Llegiu sobre el sorgiment del Tercer Món i feu un esquema de les seves característiques (demogràfiques, econòmiques, socials i polítiques).
  8. Creus que la fi del colonialisme significa la fi de l'imperialisme?. Raona la resposta.
  9. Com a activitat complementària pots fer: http://www.historiasiglo20.org/clozes/bandung.htm

 



Tornar al guió del T.11                    Tornar a l'Index de Quart d'ESO