etapa agrària

Tema 4. La Baixa Edad Mitjana Europea

L'expansió dels segles XII-XIII

nivell general

• Avaluació inicial
• Introducció: L'inici de la transició del feudalisme al capitalisme.
  • apunts
  • exercicis
• L'evolució econòmica
  • apunts
  • exercicis
• L'evolució social
  • apunts
  • exercicis
• L'evolució política
  • apunts
  • exercicis
• Exercici de repàs
  

• Tècniques d'estudi:
  la confecció d'un quadre sinòptic.
  la interpretació d'un gràfic

Avaluació inicial

1. Posa la cronologia que correspongui:
                                                                               

   Etapa industrial
   Edat mitjana
   Paleolític
   Edat moderna
   Edad contemporània
   Neolític
   Etapa depredadora
   Edat antiga

   
   
2. Quines característiques són veritat en la civilització europea anterior al segle XI? Selecciona les idees correctes:
   
   
• La civilització europea s'inicia en l'Alta Edat Mitjana
  
• La civilització europea és contemporània de la musulmana
  
• la majoria de la població era pagesa
• les taxes de natalitat eren molt elevades
  
• no hi havia diners
• no hi havia excedents de producció
• la divisió del treball estaba molt desenvolupada
  
• no coneixien l'indústria
  
• el comerç estava molt desenvolupat
• la indústria era d'autoconsum
  
• la classe dominant eren els terratinents
• els mercaders tenien alguns privilegis
  
• l'estructura social no era jerarquitzada
• el rei tenia el poder polític
• l'Estat era oligàrquic
• L'Estat representava els interessos dels privilegiats
  
• la cultura era religiosa
  
  
3. Feu un esquema en claus de les estructures (tipus d'economia, societat, política i cultura) de la civilització europea a l'Alta Edat Mitjana.

Introducció
L'inici de la transició del feudalisme al capitalisme

APUNTS per estudiar:

A partir del segle XII s’inicia una època d'expansió de l'economia agrària europea que passarà lentament a convertir-se en una economia agrària desenvolupada, de mercat, abandonant en diversos indrets l'autoconsum. Aquest desenvolupament econòmic anirà acompanyat d'un desenvolupament social en aparèixer nous grups socials, com els burgesos, (els mercaders i els artesans), els quals -concretament els que es dedicaran a les finances, els banquers- arribaran a tenir un nivell de vida semblant al de la noblesa privilegiada encara que pertanyen al tercer estament. Aquestes novetats comportaran també canvis polítics, els reis d'alguns països, aliant-se amb la naixent burgesia, intentaran recuperar part del poder polític perdut durant l'època anterior arrabassant-lo als senyors feudals, encara que hauran de compartint-lo amb el govern de les recents ciutats.

Tots aquests canvis suposaran l'inici d'una època de transició entre el feudalisme (fins al segle XII) i el capitalisme (segle XIX). Aquesta llarga transició abasta, doncs, les èpoques de la Baixa Edat Mitjana i de l'Edat Moderna. Com a  època de transició, és una època complexa on es barregen característiques feudals (economia de subsistències, societat estamental, Estat feudal) amb característiques capitalistes (comerç, indústria destinada al  mercat, mobilitat social, Estat representant interessos burgesos). A la Baixa Edat Mitjana el predomini dels elements  feudals és absolut i, a mesura que va passant el temps, ja en l'Edat Moderna, aquests elements entren en decadència mentre es van desenvolupant els elements capitalistes. En l’època de les revolucions, la primera fase de l’Edat Contemporània, aquells elements feudals entraran definitivament en crisi i s’imposaran els propis del capitalisme.

La Baixa Edat Mitjana, doncs, com a època de transició, suposa una continuació de les estructures feudals però presenta canvis econòmics (increment dels excedents de producció, augment de la divisió del treball, noves activitats econòmiques, sorgiment del sistema capitalista) i socials (augment dels colons lliures, aparició de la població urbana). Però el sorgiment del capitalisme comporta enfrontaments amb les estructures feudals: la propietat absoluta enfront la propietat feudal (compartida entre el senyor i el colon), l’empresari  enfront del rendista, l’assalariat enfront del colon, el desig d’obtenir els màxims beneficis enfront de l’obtenció de rendes constants a llarg termini, l’esperit de risc i d'innovacions  davant la seguretat dins la tradició, la defensa dels interessos de la burgesia enfront dels interessos dels privilegiats... Aquestes contradiccions, a la llarga, provocaran la crisi definitiva del sistema feudal a finals de l 'Edat Moderna amb la revolució industrial i la revolució burgesa que posaran fi al feudalisme.  

• Exercicis

1. Definiu:
   • capitalisme
   • excedents de producció
   • divisió del treball
   • indústria
   • burgesia
   • assalariat
   • empresari
   • feudalisme
   • colons
   • senyor feudal
   • privilegiat
   • cultura
   • valor cultural
2. Feu un eix cronològic on situaràs les etapes històriques a partir de l'Edat Antiga.
3. Completeu la taula següent:
   
   

   Característiques feudals	Característiques capitalistes
   	búsqueda dels màxims beneficis
   colons com a mà d'obra
   	propietat absoluta
   meyspreu pels diners
   	valoració de l'esforç individual
   mentalitat tradicional

   
   
4. Expliqueu què és una època de transició.

• Estudieu la recuperació de la vida urbana a la Baixa Edat Mitjana en el llibre de text .

• Després, estudieu els apunts i, si voleu completar la informació, consulteu els enllaços 1,2,3,4, 5 i 6.

Apunts per estudiar:                                     L'evolució econòmica del segles XII-XIII La Baixa Edat Mitjana dels segles XII i XIII, l'inici de la transició entre el feudalisme i el capitalisme, és una època d'expansió econòmica a causa del desenvolupament del sector agrícola. Aquest desenvolupament agrari va ser degut a l'augment demogràfic (època de relativa pau per efecte del vassallatge i el final de les grans invasions) i a la resposta tradicional de la pagesia davant un augment del nombre de fills (si havia més boques que alimentar, també havia més braços per a conrear), o sigui, per l'extensió de la superfície conreada, però també a millores tecnològiques (rotació trienal*, l'ús del estiercol com adob, molins d'aigua o de vent) encara que solament es van aplicar en determinades zones. Tot això va permetre un augment de la producció d'aliments, de la productivitat (més producció per superfície conreada) i dels excedents de producció, la majoria dels quals estaven en mans dels senyors feudals, però un part la van retenir els colons. Aquests excedents van permetre als terratenientes la possibilitat de comercialitzar-los (amb el que es va despertar l'interès a rebre diners i augmentar la zona de cultiu amb l'arrendament de part de la reserva senyorial), i als colons la possibilitat de comprar la seva llibertat per a emigrar als recents burgos que s'anaven creant fora de les muralles d'alguns castells o de ciutats antigues o convertir-se e arrendataris.En definitiva, la venda dels excedents agraris, gràcies a l'increment de la producció agrícola, va estimular el creixement de les ciutats com a centres artesanals i d'intercanvi entre les manufactures urbanes i els aliments i matèries primeres procedents del camp, tot facilitat per la relativa pau d'aquests temps, i va permetre sostenir el creixement demogràfic, econòmic i social que s'estava produint. Ens trobem, doncs, davant l'inici de la transició d'una economia de subsistències a una economia de mercat que s'anirà produint molt lentament des del segle XII fins el segle XIX. *NOTA: Combinant bé les plantes que es sembraven (per exemple, cereals i lleguminoses, que absorbeixen substàncies diferents de la terra), s’aconseguia que només un terç de la terra conreable hagués d’estar en repòs, i no la meitat, com fins aleshores. La ciutat es va convertir, segons hem vist, en centre industrial i va aparèixer un nou tipus d’indústria al costat de la que hi existia fins ara, que era una industria rural, majoritàriament elaborada pels pagesos per l’autoconsum.  La  nova industria, en canvi, és una industria urbana, artesana, gremial  i destinada a la venda.  Sectors industrials destacats seran el de la construcció i el  tèxtil i com a importants centres de la indústria tèxtil de l’època tindriem les ciutats flamenques, italianes i angleses (més tardanament). En el taller, que es el lloc on es  fan les manufactures,   la força de treball la formen els artesans  que viuen de la producció i venda de les seves manufactures, encara que, de fet, entre les categories d’artesans –aprenents, oficials i mestres- són aquests últims, com a amos del taller i de la producció, els que  la venen (els aprenents reben aprenentatge,  manutenció i vivenda en el propi taller a canvi del seu treball i els oficials un salari). Els mitjans de producció fonamentals, a més de l’energia humana –es tracta d’una indústria  manual encara que utilitzen màquines-, són les matèries primeres portades de l’entorn de la ciutat ( en el cas de la indústria tèxtil, la llana). Les relacions entre els artesans d’un taller són de tipus familiar, el mestre és, segons hem dit,  el propietari dels mitjans de producció i, a més de confeccionar manufactures dirigeix tot el procés productiu, però no segons les seves directrius  perquè és l’associació d’artesans de l’ofici –el gremi- qui determina  i controla des del nombre d’oficials i aprenents de cada taller al preu de venda de la peça feta, passant per l'horari, la quantitat de producció, la qualitat, els salaris i la resta de condicions laborals. Aquest mode de producció gremial  ve imposat per la finalitat d’eliminar la competència entre els tallers d’un mateix ofici –de tal manera que si anaves al carrer dels sabaters, on estaven tots els tallers de la ciutat que produïen sabates,  et donava igual comprar en un o un altre perquè totes les sabates de les mateixes característiques serien iguals:  tindrien la mateixa qualitat, mides, colors i preu-. Aquesta necessitat d’eliminar la competència entre els tallers permetia que tots els artesans poguessin vendre la producció i cobrir les seves necessitats materials, sense fer-se rics, obviament. De fet, no ho pretenien, els mestres estaven satisfets si els seus productes eren reconeguts arreu Europa per la seva  qualitat  ”les famoses teles de Flandes” i, tenint en compte aquest sistema de treball,  hem d’entendre que els productes artesans que es venien internacionalment, o sigui, en tot el territori de  la civilització europea, eren productes d’alta qualitat, de luxe, és a dir, molt cars, per la qual cosa només els privilegiats podien comprar-los i, precisament, l’escassetat de clientela –pràcticament constant- imposava el mode de producció que hem  explicat: poca producció, quasi per encàrrec, sense competència per assegurar la venda i amb una mentalitat per part dels mestres artesans d’estar orgullosos de la feina ben feta sense preocupar-se de guanyar més diners. L’augment de la producció agrària i de manufactures va propiciar el resorgiment del comerç que, de seguida, es va desenvolupar  per l’augment  de la circulació monetària (augment de la producció de plata a Alemanya), la utilització de tècniques mercantils cada vegada més adients per les necessitats d'un mercat en expansió (xecs, lletres de canvi) i, en definitiva, d’un sector financer cada vegada més fort. Degut als principis morals que els cristians tenien sobre els diners i la idea d’obtenir beneficis amb el seu préstec (pecat d’usura i d'avarícia), al començament molts dels grans mercaders eren jueus, una població minoritària disseminada per tots els regnes europeus. Però també el gran comerç tenia dificultats per desenvolupar-se ja que hi existien els peatges (que gravava el transport terrestre) i la pirateria (que perjudicava el transport marítim, majoritari) que augmentaven els costos. Encara que es produia l'intercanvi del productes entre el camp i la ciutat propera (el mercat local),  era el comerç entre les grans ciutats europees  i el comerç l’exterior (amb l’imperi bizantí i el món musulmà), el denominat comerç a llarga distància, el més interessant tant pel volum de capital invertit com pels beneficis generats i, especialment, perquè suposava un  nou sistema ecomòmic. I és que aquest comerç de luxe (teixits d’alta qualitat, joies, armes, espècies), a l’exigir una forta inversió de capital, va presentar ràpidament característiques d’una empresa capitalista (amb societats de diferents socis capitalistes, esperit de risc i interès en obtenir els màxims beneficis). Aquest comerç a llarga distància tenia com a pols d’atracció el comerç del nord controlat per associacions de mercaders de les ciutats alemanyes (La Hansa), i el  comerç mediterrani controlat pels grans  mercaders de les ciutats italianes que tenien quasi un monopoli de la distribució les espècies (Gènova, Florència, Venècia). Les fires de Champagne (anuals)  permetien la reunió i l’intercanvi entre els productes d'uns i d'altres.

• Exercicis:

1. Qüestions sobre l'evolució econòmica:
   
   1. Definiu:
   • guaret
   • arrendatari
   • productivitat
   • artesà
   • beneficis
   2. Expliqueu les causes de l'expansió agrícola dels segles XII-XIII
   3. Quina tècnica de conreu predominava en els camps europeus de la BEM?
   4. Quines conseqüències va provocar l'augment dels excedents de producció agraris?
   5. Com va afectar als senyors l'existència d'excedents de producció?
   6. I als colons?
   7. Per què sorgeix la indústria urbana?
   8. Expliqueu què és un gremi i quines eren les seves funcions.
   9. La indústria gremial és capitalista?. Raona la resposta.
   10. Comenteu els tipus de comerç que es donaven a la Baixa Edat Mitjana.
   11. Sobre el comerç a llarga distància contesta:
       1. Quin tipus de mercaders s'encarregaven d'aquests intercanvi
       2. Quins tipus de productes intercanviaven
          
       3. Quines rutes feien?
          
       4. Quin mitjà de transport utilitzaven?
          
       5. A quin estament pertanyia la clientela d'aquests productes?
          
       6. Com eren aquestes empreses comercials?
       7. Aplica el procediment per a la confecció d'un mapa històric i fes  un mapa del territori ocupat per la civilització europea al segle XIII (amb indicació dels principals centres econòmics i fires comercials)
       8. Fixa't en el comerç de les espècies del mapa i digues:
          
          • què eren les espècies.
          • d'on provenien
          • a quines ciutats arribaven
          • què passava desprès d'aquest primer destí.
   12. Els segles XII i XIII corresponen a una època econòmica d'expansió. Expliqueu per què és així.
   13. Com definiries l'economia europea de la Baixa Edat Mitjana:
       • economia agrària desenvolupada
       • economia agrària amb inicis d'intercanvi
       • economia industrial
       • economia industrial gremial
         
         
2. Confeccioneu un quadre sinòptic relacionant les idees següents:
   • desenvolupament agrari
     
   • augment dels excedents de producció
   • augment demogràfic
   • ampliació de la terra conreada
   • resorgiment del comerç
   • aparició de la indústria gremial
     
     
     
   • Podeu comprovar la correcció anant al material del nivell de reforç.
   • Podeu consultar una altra proposta de quadre sinòptic sobre el mateix tema: el desenvolupament urbà (XII-XIII) http://www.educa.madrid.org/cms_tools/files/4eff5d57-a7f7-4a39-8f81-dd4b054553dc/esquema.pdf
     
     
3. Observeu el gràfic següent i descriviu la informació que ens aporta (o sigui, feu la interpretació del gràfic).
   O sigui, si apliquem la normativa que acabeu de llegir hauriem de:
   
   
   • Iniciar la comprensió del gràfic amb l'observació i la lectura de les dades: primeramente el títol , que ens informa de què tracta el gràfic i a on , i desprès què ens diu un eix i l'altre (atenció a les unitats en què s'expressen els valors).
     En aquest cas, l'eix vertical es refereix a
     
     I l'eix horitzontal es refereix a .
   • Després pasarem a observar la relació que s'estableix  entre les dues sèries de dades: per exemple, l'any 200 a Europa hi havia milions d'habitants.
   • A continuació, cal prestar atenció a les oscil.lacions més notables que es produeixen, observant els punts màxims i mínims; la variació de la corba del gràfic ens ho assenyalarà. En aquest cas, l'any 700 hi havia milions d'habitants, per tant, del l'any 200 al 700 la població europea
   • Així es podran distingir les fases evolutives en què es pot dividir el gràfic, ja que, generalment, no es presenta una evolució constant. Cada fase ha de tenir unes característiques  constants. A vegades, dins de cada una d'aquestes fases podrem apreciar petites variacions però el que interessa és l'evolució general. En aquest cas, el gràfic presenta fases: en la primera la població europea , en la segona ,en la tercera i, finalment, en la quarta .
   • Per tant, l'evolució general de la població Europea entre els segles és de
     
     
            

   

   font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/4-historia-medieval/4-l%e2%80%99europa-feudal/

4. Qüestions sobre la interpretació del gràfic anterior:
   1. De què tracta?
   2. On i quan el situeu?
   3. A quina època històrica correspon?
   4. Quina evolució general heu observat?
   5. Explica les causes de l'evolució de la primera fase (recorda utilitzar la terminologia adient)
   6. Del s.III al s.XIII, quina ha estat l'evolució de la població europea:
      • augment constant
      • disminució constant
      • estancament (quasi els mateixos habitants a l'ínici i al final del període observat)
   7. Què va passar al llarg del segle XIII?
      • augment constant
      • disminució constant
      • estancament
   8. Per què?
   9. Com va evolucionar la població europea en els segles XIV-XV?
      • augment constant
      • disminució constant
      • estancament
   10. Per què?
   11. Explica les caracteristiques demogràfiques de l'edat mitjana.
       
       •taxes de natalitat               altes     baixes
       •taxes de mortalitat             altes   baixes
       • creixement vegetatiu           alt     baix
       •evolució de la població :
                  • augment constant
                  • disminució constant
                   • estancament
       
   12. Aquest tipus de demografia es diu tradicional. Per què creus que se l'anomena d'aquesta manera?
       
       
       
5. Comprensió del text següent:

                                                               Estatut del gremi de ganiveters de París

   1. Ningú no pot ser ganiveter si no compra l'ofici al rei.
      
   2. Un cop que el ganiveter ha comprat l'ofici ha de jurar pels sants que guardará l'ofici i obrará bé i legalment, segons els usos i costums de l'ofici que són els seguents:
      
      1. Cap ganiveter podrá tenir més de dos aprenents i no els podrá tenir menys de sis anys al seu servei.
         
      2. Cap ganiveter podrá ni haurá de treballar els dies de festa que celebra el comú de la ciutat, ni de nit a les coses que pertanyen al seu ofici de ganiveteria, car la claretat de la nit no és prou per a fer bé el seu ofici
         
      3. Cap ganiveter no podrá ni haurá de treballar en temps normal després de vigilies, ni en temps de Quaresma.
         
      4. Ningú no podrá ni haurá de sostraure aprenent o oficial a un altre membre fins que no hagi complert el seu temps de servei.
         
                                                                                        E.Boileau. Le livre dels metiers (s.XIII)
         

      Qüestions

      1. A quin aspecte laboral es refereixen les normes 2 i 3 de l'ofici que has llegit?
      2. Quina finalitat tenien?
      3. Qui ha establert aquestes condicions?
      4. Coneixes a què es referien altres normes?
      5. Amb quina finalitat s'establien totes aquestes condicions?
      6. Qui formava part del gremi de ganiveters?:
         a) el mestres de cada ofici
         b) el mestres i els oficials de cada ofici
         c) tots els artesans de l'ofici
         
         
6. Qüestions sobre el text següent:

    El poder públic i el proteccionisme gremial

               Hi ha aliances que hom duu a terme contra el bé comú. (Així, ara) gent de qualsevol condició es donen paraula, s'afirmen i es posen d'acord    per no treballar mai més al baix preu que ho havien fet fins aquest moment, i adhuc ells mateixos es pugen el salaria amb el pacte de no treballar per menys, i acorden sancions i amenaces contra els compsnys de professió que no respectin l'aliança. Si hom tolerés aquesta mena d'unions, aixó redundaria en contra del bé comú i mai no s'arribaria a fer bons treballs, puix que els de cada ofici s'entossudirien en cobrar salaris fora del que és raonable, i no és del'interès comú que els treballs restin sense fer-se (per causa de salaris massa elevats).
               Per això, tan bon punt com aquestes unions siguin conegudes pel rei o els altres senyors, aquets han de fer agafar totes les persones que s'hagin unit en semblants aliances i sometre-les a llarg i somer empresonament. Quan aquest hagi estat acomplert, hom inposarà a cada individu una multa de seixanta sous.

                                                                                 Philippe de Remi, senyor de Beaumoir. Costumes du Beauvasis

1. Situa el text en l'espai i en el temps.  
   
2. De quina activitat econòmica parla?  
   
3. Resumeix el contingut del text.  
   
4. Explica el sentit de: "hi ha aliances que hom duu a terme contra el bé comú".
   
5. Característiques de l'organització gremial.
   
6. Trobes en el text alguna d'aquestes característiques?.  Explica-la.  
   
7. L'autor del text està d'acord amb el fet que comenta?.
   
8. A quin ordre o estament pertany l'autor?. Per què pot intervenir en    aquest conflicte?  
   
9. Creus que té alguna relació la situació que s'exposa en aquest text amb la dels actuals sindicats?. Què els diferencia?.  

 

     7. Llegeix el text següent i respon al qüestionari:

            Yo, Langri le Gros, seducido y arratrado por el deseo que se apodera frecuentemente del corazón de los hombres del siglo, reconozco haber detenido a los mercaderes de Langres que pasaban por mi dominio.  Les arrebaté sus mercancías y las guardé hasta hoy en que el Obispo de Langres y el abad de Cluny han venido a verme para pedirme una reparación. He retenido para mí una parte de lo que había cogido y el resto lo he restituido. Los mercaderes, para obtener lo que les quedaba y poder en el futuro atravesar mis tierras sin inquietud, han consentido en pagarme  una cierta suma en concepto de tributo. Este primer pago me sugirió la idea de un segundo y decidí imponer o hacer imponer por mis oficiales, a todos los que pasen por mis tierras, ya sean comerciantes o peregrinos, un impuesto llamado peaje. Los señores de Cluny, asegurando que jamás mis predecesores habían dado impuesto de este orden, indignados me demandaron por medio de mi hermano Bernardo, tesorero de su abadía, para que reconociera esta exacción como injusta y detestable a los ojos de Dios y para eximir y afianzar la seguridad de los viajeros, han dado la suma de trescientos sueldos.
                                                                                                Citat en Mollat; Santbergen. Le moyen Age

1. Quin tipus de font és aquest document?
2. Situa l'espai i dedueix el temps i l'època que corresponen. Raona la resposta.
3. A quin desig es refereix l'autor amb : "seducido y arratrado por el deseo que se apodera frecuentemente del corazón de los hombres del siglo"
4. Què va fer Langri? Què pretenia aconseguir? Qui devia ser?
5. Quina postura van adoptar els eclesiàstics davant el peatge que cobrava Langri?.
6. Per què?
7. Creus que avui en dia també es considera un pecat el cobrament de peatges per transitar per un territori?.
8. Segons la manera de pensar de l'època, Langri va cometre algun altre pecat?. Raona la resposta.

 

     8. Llegeix el text següent i respon al qüestionari:
                                                                             Contracte comercial de 1252

     Sigui conegut per tots que jo Guillem de Soler concedeixo i reconec a tu Guillem de Calders i als teus que he rebut in tua comanda (1) en el present viatge que faig a Tunis en el leny (2) de Pere de Palau i dels seus socis o allà on ditleny faci port per negociar, tres caixes de vermelló (3) en els quals hi ha disset arroves menys quatre lliures(4) i costen seixanta-quatre lliures menys cinc sous barcelonesos(5); quant al vermelló allè prometo vendre'l segons de bona fe pugui millor i quant al preu que obtingui en aquest lloc promet invertir-lo de bona fe segons millor gevi i conegui; en pebre o en cera; i aquesta inversió, és a dir, el benefici i el capital, si Déu vol, convinc en poder fidelment retornar-te'l una vegada hagi fet aquest viatge; malgrat tot, que de tot el benefici que Déu doni in hac comanda (6) descomptat el capital, jo en tingui la quarta part, i en veritat tu tinguis juntament amb el capital les tres parts que resten. També amb la particularitat que dita comanda pugui emportar-me-la allà on vulgui anar per a negocis i aquesta comanda pugui trametre-la a qualsevol leny que vingui a les paets de Barcelona, Mallorca o Montpelier.
                                                             Documents de Catalunya. Recull de textos històrics. Generalitat de Catalunya

NOTES: (1) en relació al teu encàrrec.(2) vaixell. (3) colorant vermell per a la tintura dels teixits .
(4) mesures de pes. (5) unitats monetàries.(6) en relació a aquest encàrrec.

Qüestionari:

1. Com es distribueixen els beneficis?
   
2. Situa en un mapa la ruta comercial seguida
   
3. Relaciona aquestes dues columnes:
                           capitalista o inversor                     Tunis
                           mercader                                      vermelló
                           propietari de la nau                       Pere de Palau
                           mercaderia que es ven                  Guillem de Soler
                           mercaderia que es compra           Guillem de Calders
                           ruta comercial                               cera i pebre
      

• Exercicis:

1. Comprensió del text següent:            
                                                                            
                                
                                  
                                               (la numeració de les línees d'un text pot ser útil per treballar-lo)
   Qüestions  sobre el text anterior:
   
   1. Explica que es refereix l'autor amb: "creixement urbà" (línia 4), "En l'Europa feudal l'única font de riquesa era la propietat de la terra, que en aquella època mancava de valor de mercat" (línia 9), "creant comunas" (línia 15), "negociant diferents graus d'autogovern" (línia 15)
   2. Indica quins grups de la societat feudal coneixen canvis a partir del s. XII i a qui es refereix l'autor amb l'expressió "les noves classes mitjanes" (línia 22) .
   3. .Explica algunes característiques de la mentalitat burgesa.
   4. Analitza els trets fonamentals  de "els valors caballerescos" (línia 18)
   5. L'autor comenta: "unint-se molts aristòcrates i terratenientes davant la possibilitat d'establir empreses comercials" (línia 16), quins objectius pretenien aquests nobles?
   6. Explica el significat de "La rígida estratificació del feudalisme, recolçada sobre codis ètics basats en la virtut cristiana i en els valors caballerescos, va començar a donar pas a una societat en la qual l'èxit comercial era l'única cosa important" (línia 17).
   7. Per què diu l'autor, al referir-se al sorgiment del comerç, que "en un primer moment sirios, bizantins i jueus" eren els que ho controlaven? (línia 26)
   8. Assenyala on es trobaven els centres financers de l'època i a quina raó es devia aquesta situació.
   9. Quina mentalitat manifesten tenir alguns dels senyors d'Itàlia que "van anar els primers d'entre l'aristocràcia europea a jugar un paper actiu en la vida comercial urbana"? (línia 39)
   10. A quin estament pertanyien els banquers?
   11. Analitza quin tipus de societat es deduïx del text.
       
       
2. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

               A todos cuantos vieren esta carta, Guillermo, abad de San Dionisio en Francia, y el convento de dicho lugar, saludo en el Señor:
               Hacemos saber lo siguiente: habiendo tomado consejo de hombre buenos, hemos liberado y liberamos, por piedad, a nuestros hombres de  cuerpo (siervos) de las aldeas de la Garenne, es decir, de Villeneuve, de Geaneville, de Asnières, de Colombes y de Courbevoie, colonos de estas aldeas en el momento de la concesión de esta libertad, junto con sus mujeres y sus herederos nacidos o por nacer.
               Les liberamos a perpetuidad de todas las cargas serviles a que antes estaban sujetos, es decir, del formariage , de la capitación , de la mano muerta  y de cualquiera otra servidumbre de cualquier nombre, y les damos la libertad.
                                                                                                 Abad del monasterio de San Dionisio de París (1248)
   

   1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
   2. On i quan el situeu?
      
   3. A quina época histórica?
      
   4. Qui és l’autor?
      
   5. Definiu:
      abad
      serf
   6. Què estableix el document?
      
   7. Què era Dionís respecte als aldeans? I aquests respecte a Dionís?
      
   8. A quin estament pertanyien?
      
   9. Quines relacions existien entre ells?
      
   10. Quines raons adueix Dionís per redactar aquest document?
       
   11. Creus que podrien haver-hi d'altres?
       
   12. Què canvia a partir d’aquest document? Planteja algunes possibilitats.
       
   13. Aquest document  es representatiu de l’època?.Raona la resposta. 
       
       
       
       
3. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
   En el nom de la santa i indivisible Trinitat. Amén.
   Jo, Robert, comte de Dreux i de Braine, germà de Lluis, il.lustre rei de França, he volgut notificar a tots els presents que, havent sorgit un desacord entre nós i els meus burgesos de Dreux, hem convingut  aquest acord, és a saber: que els hem concedit la comuna que van fer en temps del rei nostre pare i l'hem confirmat per jurament:jo, Agnès, comtessa de Braine, la meva esposa, i Robert, el meu fill. (...)
   Per altra banda hem concedit als dits burgesos que no forçarem ningú de la comuna a usar els nostres molins ni a pagar altres censos (...) No comprarem vi per tornar-lo a vendre i hem consentit que la tercera imposició sobre la venda a la menuda de les begudes no es faci  (...)
   Fet públicament a Sens, any de l'Encarnacio del Verb de 1180. Essent Felip rei de França, Alexandre Papa ....
   
                                                                                                 citat per M.Picaut. Les estructures polítiques
   
   Qüestionari:
   1. Defineix:  Trinitat, comuna, burgès, cens.  
      
   2. Quin tipus de font és aquest document?.  
   3. De què tracta? (quin títol posaries?)
      
   4. Quan es va redactar? on?.  
      
   5. Qui són els protagonistes? A quin ordre pertanyen?.  
      
   6. A què es comprometen?  
      
   7. Qui sortia guanyant amb aquest acord?  
   8. Per què el devia signar el comte de Dreux?
   9. A què es refereix quan afirma "els meus burgesos"
   10. Sota quina autoritat estaven els burgesos abans d'aquest acord? i després?
       
   11. Afavorien els reis aquest tipus d'acord?.  
       
   12. Explica les conseqüències polítiques del sorgiment de la burgesia.  
       
   13. Indica elements de tipus religiós que apareguin en el text.
       
       
       
       
4. Comenteu la imatge següent, que es una fotografia d'un esquelet que podreu veure si aneu a visitar el museu Gotlands de Visby, a Suècia (ajudeu-vos de la nota que hi ha a sota, després de traduir-la).

• Estudieu l'evolució política de la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XIII) segons el llibre de text.
• Estudieu els apunts següents:

• Exercicis

1. Explica el que saps sobre els parlaments europeus:
   a) quan sorgeixen
   b) causes de la seva formació
   c) qui els integraven
   d) quines funcions tenien inicialment
   
   
2. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:
   
   

   El comte preguntà (al nou vasall) si volia esdevenir, sense cap mena de reserva, el "seu home", a la qual cosa aquest respongué: "Així ho vull". Després, uní les seves mans a les del comte, el qual les estrenyé (entre les seves) i s'uniren en un bes. En segon lloc el qui feia homenatge es comprometé en aquests termes: "Prometo per la meva fe ésser fidel des d'aquest instant  al comte Guillerm i fer-li davant de tots i sense reserves el meu homenatge, de bona fe i sense malicia". En tercer lloc, jurà sobre les reliquies dels sants. A continuació, amb la vara que tenia a la seva mà, el comte donà  la investidura a tots aquells que, mitjançant aquest compromís, acabaven de comprometre's amb ell, li havien fet homenatge i li havien prestat jurament.

                                                                                         El comte de Flandes rep l'homenatge d'un vasall l'any 1127

   1. Defineix: investidura, homenatge, reliquia, sant.
      
   2. Quin tipus de font és aquest document?.   De què tracta?
      
   3. Quan es va redactar? on?.  
   4. Qui són els protagonistes? A quin ordre pertanyen?.  
      
   5. Quins actes es realitzen? A què es comprometen?
      
   6. Indica elements de tipus religiós que apareguin en el text.
      
   7. Indica les causes d'aquest acte.
   
   
3. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

          Jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei dels aragonesos i comte de Barcelona, marqués de Provença, t'otorgo i et concedeixo a tu, Guillem d'Anglesola, el meu castell de Mur per al servei i per a la fidelitat envers en mi i envers els meus successors. Et dono i et concedeixo aquest castell amb tots els seus termes i pertinences, amb totes les portes de sortida i amb totes les millores que hi facis, i especialment amb els seixanta mitgeres de blat que cada any acostumen a donar els homes d'aquest lloc. Tot aixó t'ho dono i concedeixo en feu, en servei i en fidelitat envers en mi i envers els meus successors, perquè ho tinguis en nom meu i en nom dels meus successors perpètuament, tu i la teva nissaga (...).
               I jo, Guillem d'Anglesola, renuncio a perpetuïtat, senyor rei, a qualsevol reclamació o a qualsevol queixa que fins ara tingui contra vos o contra els vostres, tant de béns mobles com de béns immobles o de qualsevol altra qüestió.
                                                                                                 Alfons el Cast,  any 1192

   1. Quin tipus de font és aquest document?.   De què tracta?
      
   2. Quan es va redactar? on?.  
   3. Qui són els protagonistes? A quin ordre pertanyen?.  
      
   4. Quins actes es realitzen? A què es comprometen?
      
   5. Indica les causes d'aquest acte.
   6. A qui es refereix l'autor quan parla de "els homes d'aquest lloc"?
   7. Què seran, a partir d'ara, Alfons i Guillem respectivament?
   8. Com es diuen les relacions que estableix aquest document?
      
      
4.  Llegiu el text següent i responeu les qüestions:    
   Naturaleza del rey en las Partidas
   Qué cosa es el rey?
   Vicarios de Dios son los Reyes; cada uno en su Reyno, puestos sobre la gentes para mantenerlos en justicia e en verdad, quanto en lo temporal, como el emperador en su Imperio. Esto se muestra cumplidamene en dos maneras. La primera dellas es espiritual, la segunda lo mostraron los Profetas e lo Santos, a quien dio nuestro Señor gracia de saber las cosas ciertamente, e de fazerlas entender: la otra es segun natura, assi com mostraon els omes sabios, que fueron conoscedores de las cosas naturalmente. E los Santos dixeron que el Rey es puesto en la tierra en lugar de Dios para cumplir la justicia, e dar a cada uno su derecho. E por ende le llamaron coraçon e alma del pueblo. Ca asi como yace el alma en el coraçon del ome, e por ella bive el cuerpo e se mantiene, assi en el Rey yace la justicia , que es vida e manteniemiento del pueblo de su Señorio. E bien otrosi como el coraçon es uno, e por el reciben todos  los miembros unidad, para ser un cuerop, bien assi todos los del Reyno  meguer sean muchos, proque el rey es  e deue ser uno, por eso deuen otrossí ser todos uno con él para servirle e ayudarle en las cosas que el ha de fazer, e naturalmente dixeron los sabios que el rey es cabeça del Regno, es assi como de la cabeça nascen los sentidos porque se manden todos los miembors del cuerpo, bien assi por el mandamiento que nesce del rey, que es señor e cabeça de todos los de regno, de deuen mandar e guiar e huer un acuerdo con él, para obedescerle e amparar e guardar eo acrecentar el Reyno: ende él es alma, e cabeça, e ellos membres.
                                                  Las Siete Partidas del Rey don Alfonso el Sabio. Partida Segunda, tit.I 
   
   

   1. Quin tipus de font és aquest document?.   De què tracta?
      
   2. Busca informació sobre l'autor i fes un breu resum.  
      
   3. Quan es va redactar? on?. 
   4. Quina és la idea fonamental?
   5. Com ho justifica?
      
   6. Indica les causes d'aquest acte.
   7. Quin sistema polític defensa l'autor?
      
      
5. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

En nombre de la Santa e indivisible Trinidad, Federico, por la gracia y clemencia divina augusto emperador de los romanos...
Tienen pleno derecho sobre los bosques de Dassow, Klutz y Brotlhem, de manera que podran cortar cuanto necesiten para calentarse, construcción de barcos, de casa y otros edificios de la ciudad. Por otro lado pueden hacer pacer sus cerdos; e igualmente el ganado mayor y menor en toda la tierra del conde Adolfo. Además, en su favor nos confirmamos todos los derechos que les concedió el primer fundador  del lugar, Enrique, en otros tiempos duque de Sajonia y que él ha reforzado por su privilegio (...)
Por otro lado, con sus mercancías vayan y vengan libremente por todo el ducado de Sajonia, sin pagar impuestos. Y cualquiera de entre ellos , fuera quien fuera, tenga que ver con la justicia por la causa que sea, por todo el territorio de nuestro imperio y ducado, se justificará por juramento delante del juez del lugar, sin ser hecho prisionero, siguiendo [las leyes de la dicha ciudad.  Todas las ordenanzas concernientes  a la ciudad seran de competencia de los concejales; y de todo lo que ellos recibiran, dos partes iran a la ciudad y la tercera al juez. (...) Que nadie de rango elevado o humilde pueda molestar dicha ciudad, ni en el interior ni al exterior de sus muros, por edificios o fortificaciones en su territorio. Los ciudanos de dicha ciudad no irán a ninguna campaña  militar, pero defenderan la ciudad (...)

1. Quin tipus de fotn és aquest document?.   De què tracta?
   
2. Quan es va redactar? on?.  
3. Qui són els protagonistes? A quin ordre pertanyen?.  
   
4. Quins actes es realitzen? A què es comprometen?
   
5. Indica les causes d'aquest acte.
6. A qui es refereix l'autor quan parala de "els homes d'aquest lloc"?

campesina                                                                                 dama medieval

• Exercicis

1. Quins ensenyaments es donaven a les universitats?
2. Quin idioma s'utilitzava?
3. Què eren els ordes mendicants? Per què van aparèixer? Cita algun dels seus representants.
4. Explica les característiques arquitectòniques de l'art gòtic.
5. Busca informació sobre S. Tomàs d'Aquino.
   
6. Llegeix les cites següents de S. Tomàs d'Aquino :
   • "Como individuo, la mujer es un ser endeble y defectuoso".
     
   • "El padre debe ser más amado que la madre, pues él es el principio activo de la procreación, mientras que la madre es tan sólo el principio pasivo".
   • "A causa de su mente defectuosa, que, además de en las mujeres, es patente también en los niños y en los enfermos mentales, la mujer no es admitida como testigo en asuntos testamentarios”.
     
     
   1. Creus que S. Tomàs d'Aquino considera la dona com a ésser inferior?. Raona la resposta.
   2. Creus que S. Tomàs d'Aquino era intel.ligent?
   3. I savi?
   4. Com t'expliques la seva postura sobre la dona?
   5. Creus que S. Tomàs d'Aquino tenia prejudicis sobre la dona?. Raona la resposta.
   6. Quin tipus de societat devia defensar S. Tomàs d'Aquino?. Per què ho devia considerar així?.
   7. Creus que la majoria de les dones estarien d'acord amb ell?. Raona la resposta.
      
      
   
   
   
   

Tècnica d’estudi:

La confecció d'un quadre sinòptic

Aquesta tècnica que us presentem ara, com el resum i l'esquema, és una tècnica de síntesi. El quadre sinóptic, que és una manera de representar gràficament una informació, a més de sintetitzar-la, també és útil en l'apartat de comprensió d'aquesta informació. D'una manera especial és molt adient per ressaltar la relació que l'autor estableix entre els fets o les idees que comunica.
 La interpretació d'un quadre sinòptic és més senzilla, l'única dificultat resideix en comprendre el significat del signe que utilitza l'autor.

La confecció o elaboració d'un quadre sinòptic és més complexa.

      Normes per fer un quadre sinòptic:

• S'han d'escriure cadascuna de les idees indicant la relació que s'estableix entre elles.
• La relació entre dues idees pot ser de causa-conseqüència, d’equivalència o correspondència i d'oposició.
• Us proposem aplicar els següents signes de relació:

  • per expressar una relació causa-conseqüència entre dues idees utilitzarem aquest signe (una fletxa) i sempre situarem la idea-causa abans de la fletxa i la punta de la fletxa sempre indicarà la idea-conseqüència.
  • Si volem indicar que dues idees són equivalents o que es corresponen les unirem amb una línea recta  .
  •  El signe d'oposició (linea recta creuada de dalt a baix per una altra), en canvi, és més restrictiu i no es fa servir tan sovint; l'haureu d'utilitzar amb més compte. El podeu utilitzar per expressar una exclusió (quan un fet es dóna no pot donar-se l'oposat), o una oposició de característiques o d'interessos.
    
    
                                                          Caty González Torrijos:Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?

Copieu i completeu la taula següent: