Totes aquestes tècniques que presento (molt resumides), i moltes altres més, es troben en el llibre de tècniques d'estudi "Aprendre. Què t'hi jugues que no et costa estudiar?", que vaig escriure degut a què he comprovat en les meves classes que molts alumnes suspenen no perquè no estudien sino perquè no saben com s'ha d'estudiar. Aquest llibre està dirigit a alumnes de l'ESO i del Batxillerat, però crec que també pot interessar a d'altres professors i als pares. L'índex ens porta a l'exercici o l'activitat del tema històric en què s'ha introduït la tècnica en qüestió, per la qual cosa s'haurà de buscar en l'apartat de l'exercici en què es trobi concretament i prescindir de la resta d'apartats. Sempre tindrà la següent presentació: Tècnica d'estudi
|
||
Les normes de presentació d'un exercici escrit
|
||
APRENDRE.
- Per què ha escrit aquest
llibre?
- Fa una pila d'anys que treballo en un institut i el llibre es deu a la meva preocupació pels alumnes que s'esforcen, però tenen uns rendiments insuficients. Són aquells alumnes que «no arriben», a els costa estudiar. Després de fer un seguiment de la manera de treballar d'aquest tipus d'alumnes, crec que, en molts casos la causa radica no en el fet que l’alumne/a no estudiï, sinó en el fet que sap estudiar adequadament, és a dir, no té assolida una metodologia d'estudi que faci rendible aquell esforç.
-Així doncs, és possible
aprendre a estudiar?
Es clar, s’ha d’aprendre a estudiar. De fet, tots els estudiants
han anat creant el seu propi mètode d’estudi, és a dir: una manera determinada
d'aprendre. El que passa és que no sempre aquesta manera d'aprendre és
l'adequada, no sempre permet, realment, aprendre el que es necessita per
aprovar.
Intel.ligència i estudi
- Vol dir que la
intel.ligència no té res á veure en l'estudi?
- Miri, penso que la immensa majoria de nois i noies són capaços
de seguir uns estudis de secundària. De fet, l'escola està per a això: per
desenvolupar les capacitats que tothom tenim. I vull insistir en això: tothom
tenim capacitats per aprendre, i, en aquest sentit tots els alumnes de
l'institut són intel ligents; el que passa és que no tothom tenim les mateixes
aptituds: hi ha estudiants que tenen menys capacitat per a una matèria, però
poden equllibrar aquesta dificultat inicial amb voluntat, constància i una bona
tècnica.
- Que té a veure el seu
llibre amb tot això?
- Tal com he dit al començament, penso que molts dels alumnes que
tenen dificultats en l'estudi i estan desmoralitzats, és perquè no saben com estudiar o el seu
mètode d'estudi és deficient en algun aspecte. Així que em vaig proposar
ensenyar a estudiar als meus alumnes. Aquesta obra es basa, precisament,
en les classes sobre tècniques d'estudi
que he impartit durant els darrers anys. E1 llibre suposa un recull dels
procediments, normes, consells i hàbits
que han donat un resultat positiu amb els meus alumnes.
- Molts llibres sobre
tècniques d'estudi estan escrits en un llenguatge massa tècnic i no s’entenen.
- El llibre que he escrit
és fruit d'un coneixement real dels estudiants, de les seves mancances i de
les seves necessitats. A ells està especialment dirigit, tant el contingut com el
llenguatge, com la intenció general de tot el que es diu. És un parlar «de
professora a alumne”, tal com jo faig a les classes. Per tant, difereix
d'altres obres escrites per especialistes que es dirigeixen específicament als
ensenyants.
- El llibre pot interessar
també els professors?
- Si, penso que és igualment un material de treball útil per al
professorat que vulgui conèixer un programa d’hàbits i tècniques d'estudi,
bàsic, pràctic i experimentat per un professional de l’ensenyament. Estic
pensant en els professors motivats a ensenyar als seus alumnes com han estudiar, i, si ve a tomb,
que vulguin disposar d'una guia per elaborar un crèdit procedimental de
tècniques d'estudi de cara al nou pla
d’estudis.
Creus que es pares haurien
de llegir el llibre?
- En efecte, els pares podrien llegir el llibre perquè
s'adonessin de les dificultats que molts dels seus fills tenen a l'hora
d'estudiar, ja que l'estudi és un procés complex i lent.
- Vostè ha posat aquest
subtítol al llibre: Que t'hi jugues que no et costa estudiar.?. Es fàcil o
difícil estudiar?
Estudiar requereix un esforç i aquest esforç únicament el pot fer
el protagonista de la pel.lícula, que és l'estudiant. Els llibres sobre tècniques
d'estudi, els professors o els pares el poden ajudar, li poden facilitar la
tasca, però no poden estudiar per ell. Ell és qui ha d'aprendre. El que passa
és que un cop ha adquirit un hàbit d'estudi i té un mètode adient, no s'ha
d'esforçar tant, aprèn amb més facilitat i es troba compensat. I, això, ho
tenen molt clar els alumnes. Quan passa, diuen: no em costa estudiar.
Aprendre a estudiar
- Ens ha comentat que
aquest llibre està dirigit als alumnes que no saben estudiar, però que tenen
ganes d'aprendre. Serveix també per als alumnes que aproven?
- Miri, el llibre conté un ampli ventall de tècniques d'estudi,
destinades als nois i noies de
Les tècniques que s’ensenyen
serveixen per a totes les assignatures?
Sí, les tècniques que es treballen en el llibre estan referides al
conjunt d'assignatures, no corresponen a una àrea de coneixements concreta. És
una proposta de tècniques i d’hàbits d’estudi generals i, com a tal, relacionada
amb la majoria de matèries que s'estudien en l’ensenyament secundari.
Interès del lector
Quin mètode ha seguit per
aconseguir que el lector acabi de llegir
el llibre?
-L'obra es basa en un
mètode de d'aprenentatge que dóna una gran importància a la motivació. El lector ha d'estar
convençut de la utilitat de l’aprenentatge, ha de tenir molt clar què és i per
què serveix el que se li proposa. Per això la nova informació que es presenta en
cada capítol enllaça amb coneixements prèviament assolits i que ja s’han treballat en capítols
anteriors (la moderna pedagogia li diu un mètode significatiu). En cada capítol
es destaca la utilitat que la nova informació té per establir noves
relacions, i es donen normes i consells
(mètode funcional). Tanmateix, es proposen exercicis pràctics. El material
utilitzat en aquests exercicis, per tal d'estar a l'abast de la diversitat dels
nois/noies qué el puguin fer sérvir, ha estat extret de llibres de text de les
diferents matèries i, fins i tot, hi ha fragments de treballs elaborats pels
mateixos alumnes. També s’expliquen els mecanismes d’autoavaluació; Per tant,
la participació del lector-alumne està molt potenciada: I'enfocament didàctic permet que l'éstudiant aconsegueixi aprendre per sí mateix (mètode
actiu).
- Una de les idees que
presenta el llibre és que l'alumne que treu bones notes no és més intel.ligent,
sinó que està més ben organitzat. Tanta importància té l'organització?
- Sí, I'alumne no pot deixar que l'estudi sigui fruit de la
improvisació: una de les obligacions sagrades de l'estudiant és aprendre el
màxim de coneixements possibles amb el mínim esforç possible, i això únicament
funciona quan hi ha una bona organització. L'estudiant ha de procurar que sigui
ell qui posi el ritme d'estudi, la freqüència i, especialment, què i quan
estudiarà.
- Cada estudiant pot
estudiar a la seva manera, o estudiar exigeix unes condicions de terminades.
Com ho veu això en el seu llibre?
- Cada estudiant pot tenir el seu mètode d'estudi, elegint
aquelles tècniques que millor s'adaptin a la seva manera de fer; però l'estudi
és un treball intel.lectual que requereix tres condicions mínimes: comprendre
la informació que s'ha d'estudiar, estudiar poca quantitat d'informació cada
vegada i repassar la informació apresa perquè no s'oblidi.
- Si calgués seleccionar
una tècnica, hàbit o consell d'entre tots els que vostè presenta al llibre,
quin seria?
- Un consell molt simple i molt conegut: estudiar cada dia.
S'aprèn molt més estudiant una hora diària durant cinc dies seguits que cinc
hores seguides un mateix dia. És així de senzill i fàcil.
- L'objectiu final del
llibre seria aconseguir que l'estudi deixi de ser, per a molts alumnes, pesat i
estressant, i que estudiar arribi a agradar. A vostè, li agrada ensenyar?
- Sí, m'agrada ensenyar. M'agrada que els alumnes aprenguin.
Pretenc que alguns estudiants comprovin que aprendre és una de les activitats
que més satisfaccions pot donar a una persona.
Diari de Tarragona. Divendres 26 d'abril de 1996
Tornar a la presentació |