Llegeix el text següent (copiat, dissortadament, de no sé on. Si algú coneix l'autor/a agrairia que m’ho comuniquessin per indicar-ho):  

                                                             LA  MORT DEL JULI CÉSAR
            Avui la professora  és més alta que no acostuma. Li passa sempre els dies de pregunta. Els estudiants mesuren amb mirades de precisió la seva alçada: ha crescut ben bé vint-i-cinc centímetres. Ha crescut tant que se li veuen els mitjons morats al final dels pantalons marrons, i per damunt dels mitjons una franja de pell blanca, que normalment es manté púdicament coberta.
-Ja hi som -sospiren les masses estudiantils-; valdria més que anéssim a jugar a bitlles.
            La professora fulleja els seus papers i anuncia:
-Us he convocat aquí per saber la veritat i d'aquí  no sortireu ni vius ni morts fins que me l'haureu dita. Queda clar? Que surti....vejam la llista dels encausats: Amic, Atusí, Aveure....Bé, que surti en Xabió.
            L'estudiant Xabió, que és l'últim segons l'ordre alfabètic, s'aferra al banc per retardar l'instant faltal i acluca els ulls per fer-se la il.lusió que es troba a l'illa d'Elba fent pesca submarina. Finalment, s'aixeca, amb la lentitud amb que s'aixequen els vaiexells de set mil tones allí a les rescloses del Canal de Panamà, s'arrossega cap a la tarima bo i fent una passa endavant i dues enrere.
            La professora li travessa diversos punts del cos am cops d'ull incandescents i el punxa amb nombroses frases punxants:
            Estimat Xabió, li ho dic per al seu bé, com més aviat confessi, més aviat el poso en llibertat. Vosté sap, d'altra banda, que no enmanquen mitjans per fer-lo parlar. Digui'm, doncs, de pressa i sense reticències, quan, com, per qui, on i per què va ser assassinat Juli Cèsar.  Precisi com anava vestit aquell dia Brut, com era de llarga la barba de Casi i on es trobava en aquell moment Marc Antoni. Afegeixi-hi el número de sabata que calçava la dona del dictador i quant havia pagat aquell matí a plaça pel formatge fresc

                                                                                                                                                                .
            Davant d'aquesta tempesta de preguntes, l'estudiant vacil.la...Les orelles li tremolen....La professora les hi assetja amb paraules tallants...
-Confesi! - apressa la professora amb veu apressant i creix uns altres cinc centímetres (ara el final dels pantalons ja se li veu tot el tou de la cama).
-Vull la presència del meu advocat -mormola en Xabió.
-No hi ha res a fer amic. Aquí no som ni a comissaria ni al Palau de Justícia. Vosté té tant dret a un advocat com a un billet de franc per a les Açores. Només heu de confessar. ¿Quin temps feia el dia del crim?.
-No m'hen recordo...
            Naturalment. M'imagino que vostè ni tan sols recorda si Ciceró era present, si duia paraigua o una trompeteta, si havia arribat al lloc en taxi o en carrossa...
-No sé res.
            En Xabió s'està tranquil.litzant lleugerament. Sent que la classe li dóna suport en els seus titànics esforços per resistir la pressió de l'inquisidor. De sobte alça el cap:
-No parlaré!.
            Aplaudiments                                                                                                            .
            La professora:
-Silenci o faig desallotjar l'aula!.
            Però en Xabió ja ha exhaurit les seves energies i s'enfonsa desmaiat. La professora fa cridar un bidell, que arriba corrents amb una galleda d'aigua i la llença sobre el rostre del malaventurat. En Xabió obre els ulls, llepa goludament l'aigua que corre pels voltans del llavis: Déu meu, és aigua salada!. No fará sinó fer augmentar les seves tortures...
            Ara la professora és tan alta que toca el sostre amb el cap.
-Confessa, bergant!. Sàpigues que tinc la teva familia com a ostatge!.
-Ah no, això si que no...
-Doncs sí, bidell!.
            El bidell reapareix empenyent davant seu el pare d'en Xabió, de trenta-vuit anys, empleat de Correus i Telègrafs. Té les mans lligades a l'esquena. Manté el cap baix. Es dirigeix al seu fill amb un fil de veu que no serviria ni per a dir "digui" per telèfon.
-Parla, fill meu! Fes-ho pel papà, per la teva mare, que s'està desfent en llàgrimes, per les teves germanetes en el convent...
-Ja està bé -intima la professora-. Retiri's.
            En Xabió pare se'n va i envelleix a ulls veients. Flocs de cabells blancs se li desprenen del cap venerable i cauen sobre les rajoles sense soroll.
            L'estudiant Xabió sanglota. Del seu banc s'aixeca aleshores l'estudiant Puigjosí, sempre generòs, i amb veu ferma proclama:
-Professora, parlaré jo!.
-Finalment -s'entusiama la professora-. dígui'm-ho tot.
            Les masses estudiantils s'horroritzen quan pensen que han criat un espia en el seu propi si. Encara que no saben de què es capaç el generós Puigjosí...
-Juli Cèsar -diu mentre fingeix enrojolar-se de vergonya- va caure travessat per vint-i-quatre punyalades.
            La professora està massa estupefacta per reaccionar inmediatament. La seva alçada decreix diversos centímetres d'una sola vegada.
-Com? -barboteja-. No eren vint-i-tres?.
-Vint-i-quatre, professora -confirma en Puigjosí sense excitació. Molts ho han copsat i abonen la meva declaració:
-Vint-i-quatre, vint-i-quatre, Vostra Senyoria!.
-Però jo en tinc les proves -insisteix la profe-. Conservo a les actes la cèlebre oda del nostre Poeta i Bard, allí on descriu els sentimentes de l'estàtua de Pompeu en el moment en què el general cau als sus peus sota els punyanls dels conjurats. Heus aquí la citació exacta, tal com resulta de les actes:
Pompeu en el blanc i gèlid                               peu de marbre, callat,               pensa alegre i content:
Gai, penso que ests acabat!                             I quan Cèsar rodola i cau                      cosit el cos a punyalades
ell en compta els forats:                                              vint-i-tres de ben clavades!
-Ja ho han sentit, senyors: vint-i-tres -continua la professora-. I no mirin d'interbolir les aigües amb confessions falses.
            Però la classe s'alça amb un sol crit:
-Vint-i-quatre, vint-i-quatre!.
            Toca a la profe, ara, conèixer els turments del dubte. S'empetiteix cada vegada més. Ja és més baixeta que el professor de matemàtiques, però no s'atura aquí: el seu front ja és a l'alçada de la superfície de la taula; per vigilar les masses estudiantils es veu obligada a pujar dalt d'una cadira , a saltat damunt les puntes dels seus peus.
            Davant d'aquesta visió es commou l'estudiant Oliol, que té un cor d'or i tots diuen que guanyarà el premi a la bondat del dia de Nadal.
-Professora -li diu-, el testimoni de l'estàtua de Pompeu pot ser comprovat amb facilitat. Només cal que fem un viatge d'estudis a l'antiga Roma, assitir a l'assasinat de Cèsar i comptar nosaltres mateixos les ferides amb els nostres propis ulls.
            La professora s'aferra a  aquesta post de salvació. Dit i fet, de seguida entren en contacte amb l'agència Crono-Tours, la classe s'embarca a la màquina del temps, el pilot s'ajusta els comandamentes cap a les idus de març de l'any 44 abans de Crist...Basten uns quants minuts per travessar els segles...Estudiants i professora es troben entre la gentada que assisteix a l'arribada dels senadors al Senat.
            En Oliol està preocupadíssim. Per tal de salvar en Xabió ha dit una mentida. Però ara es descobrirà que les punyalades són efectivament vint-i-tres, i ell farà el paper d'entabanador i de sabotejador. Li cauran ben bé quinze anys i tres mesos de sanció. Què pot fer?. Vet aquí que la profe, que ha preparat un full amb vint-i-quatre rodonetes dibuixades i té el llapis a punt: a cada  punyalada anul.larà una rodoneta...La graciosa de la classe està inflant vint-i-quatre globus: a cada punyalada en petarà un i enregistrarà els sorolls en un magnetofon...Els repel.lents han portat minicalculadores japoneses....un altre empunya una filmadora per filmar l'experiment amb una pel.lícula pancromàtica, doble filtre i teleobjetiu.
            "Malviatge" pensa concisament en Oliol.
            En aquell precís moment plou sobre l'escena una caravana de turistes americans, que fan molt enrenou tot mastegant xiclet. Fan tan soroll que tapen el so de les trompetes dels soldats que anuncien l'arrivada de Cèsar.
            Es deixa caure per allí, també, un grup de la televisió italiana que ha de filmar un document per a un anunci de ganivets de cuina. El director es posa a donar ordres:
-Vosaltres, conjurats, una mica més a l'esquerra!.
            Un intèrpret tradueix les ordres al romà antic. Molts senadors s'empenyen per poder sortir, comencen a fer "hola", "hola", amb la maneta. Juli Cèsar està empipadíssim, però no hi pot fer res; ara ell ja no mana. El director li fa empolvorar una mica la calba perquè no brilli. Desprès les coses es precipiten. Els conjurats treuen els punyals i claven un bon joc de punyalades. Però el director no està content:
-Prou, prou, atureu-vos! us amuntegueu massa, no es veu com brolla la sang. Tornem des del començament!.
-Quina llauna! -remuga la noia dels globus-. He fet malbé tretze per a no res.
-Clark -diu una veu-: Mort del juli Cèsar, segona!.
-Acció -ordena el director.
            Els conjurats tornen en començar, però tot se'n va en norris, perquè un turista americà ha escopit el seu xiclet a terra: Brut hi rellisca i cau als peus d'una senyora de Filadèlfia que s'espanta i perd la bossa. S'ha de tornar a repetir una altra vegada.
            "Malviatge i remalviatge", pensa febrilment en Oliol.
            De sobte acaba la seva tortura. La classe sencera es troba novament a la màquina del temps, viatjant cap al segle XX...
-Traïció!-crida la professora.
-Senyora-explica el pilot-, el contracte era per una hora, i ha passat una hora. No és culpa de la meva empressa si no han vist tot el que volien. Reclamin danys i perjudicis a la TV.
-Sabotatge! -criden les masses estudiantils. Ara s'ho poden permetre, a la vista de com han anat les coses.

Tornar al Tema

ITINERARI PER BARCINO

                                                       LA COLÒNiA IULIA AUGUSTA PATERNA FAVENTIA BARCiNO

A finals del segle I a C (15aC), sota Ia protecció de Juli Cesar i d'August, fou fundada una de les colònies de la Tarraconense, anomenada COLONIA IULIA AUGUSTA PATERNA FAVENTIA BARCINO: el lloc on se situa aquesta ciutat fou un petit turó ben proper al mar, anomenat a l'època medieval Mons Taber.  

Per fundar una ciutat calia conèixer les condicions d'habitabilitat i les possibilitats de producció agrícola que tenia aquest terreny; un clima adequat  i aigua abundant o la possibilitat de transportar-la sense dificultat. L'espai ocupat pel pla de Barcelona així com els seus turons gaudien d'excel lent. condicions climàtiques. Alguns d'aquets turons eren ocupats per diversos grups humans dedicats a 1'agricultura i la ramaderia quan els romans van arribar al pla de Barcelona. Després es van continuar habitant sota la forma de vil.les romanes, com la que hi ha a la Rovira. Els romans en fer una colònia dividien el territori conquerit en diverses parts o centúries que es repartien entre els veterans que hi haurien de viure i aprofitar els recursos. Per les comunicacions marítimes es va aprofitar un port natural que hi havia davant la ciutat i per portar l’aigua es va construir un aqüeducte. A la ciutat arribava un camí important, que venia de Roma, Ia Via Augusta, que continuava fins a Cádiz.

Utilitza aquesta guia i vés seguint les instruccions que hi aniràs trobant. Si ho fas així descobriràs les restes d'aquesta antiga ciutat romana, BARCINO, pels amics.

ITINERARI
• Intenta respondre a mesura que fes l'itinerari les qüestions següents, intercanviant idees amb els teus companys si vas en grup. Conforme fas el recorregut ves completant la planta de la ciutat romana: cardo i decumanus màximums, fòrum, temple, etc.
• Ara anirem resseguint la muralla de BARCINO:

1. PLAÇA DE L'ANGEL
La ciutat tenia quatre portes.  En aquesta plaça, en la confluència amb el carrer de la Llibreteria es trobava la Porta Principalis, de la qual avui no queda cap resta visible.
            Les altres es trobaven situades en els llocs següents:
            • Plaça Nova 
            • Carrer Ferran amb carrer del Call        
            • Carrer del Regomir.

2. PLAÇA DE RAMON BERENGUER

Quan es va fundar BARCINO, tot l'lmperi Romà gaudia d’un període de pau. Tot i així, la ciutat es va fortificar amb unes muralles. Aquestes mateixes muralles es van haver de reforçar, en el segle IV d.C., pel perill de possibles invasions, a molts indrets de l'lmperi, i a BARCINO. A causa d'aquest fet podem trobar restes de dues muralles d'èpoques diferents, de les quals la més moderna es recolza en l'antiga.               El material per a la seva construcció era la pedra de Montjuïc, anomenada així  perquè s'extreia d'aquesta muntanya. Assenyala en el dibuix les parets que creguis que són romanes, les que consideris medievals i les d'època moderna.

3. Plaça Nova

Hi trobaràs  una de les portes d’accés a Barcino. Aquesta és la única que es conserva , tot i que ha sofert canvis al llarg del temps, en funció  de la gent que hi vivia. Pensa que han passat uns 1800 anys. Fixa’t en les torres de la porta i digues si trobes alguna diferència amb els de la muralla. Les portes tenien accessos per al vianants pels costats. Mira la porteta tancada amb una reixa i en podràs veure una. Per on s'entra a la teva ciutat o poble? Es conserven portes a l'entrada?

4. Aqüeducte

Els romans eren uns bons constructors. Feren innovacions molt importants, com, per exemple, introduïren el formigó de calç com a material de construcció i l'arcada com a element arquitectònic. Per solucionar el problema d'abastir tota una ciutat amb prou aigua, varen construir aqüeductes. Aquests conduïen les aigües, de vegades, des de llocs ben llunyans, fins a una torre que les distribuïa per tota la ciutat a través de canalitzacions. A uns quants metres de la porta hi trobaràs les restes de l'aqüeducte. Acaba de dibuixar l'aqüeducte tal com t'ímagines que era. Assenyala en el dibuix el canal per on passava l'aigua. Coneixes algun altre aqüeducte romà?. Anomena'l. Saps com arriba l'aigua a la teva ciutat?. I d'on ve?

5 Carrer de la Palla, també dit dels Antiquaris (recorda que és el carrer dels antiquaris més antic d'Europa). Al principi d'aquest carrer es pot veure un tros de muralla amb dues torres gràcies a l'enderrocament d'una casa. Tot el que ara són vivendes ens amaguen visualment la muralla.

Descriu les dues parts de la muralla, superior i inferior. Es conserven actualment les portes de la ciutat romana? Assenyala algunes diferències entre la muralla del s. I i la del s. IV

6 Carrer del Bisbe (fòrum)

A la Plaça Sant Jaume i pels voltants es trobava el Fòrum. A partir d'aquest sortien els carrers principals de la ciutat que anaven a parar a les portes. El Fòrum era el centre econòmic, polític, social i religiós. Sempre es podia veure gent amunt i avall. Qui no anava a comprar a les botigues dels voltants, es dirigia a pagar algun impost o bé a parlar amb es magistrats de justícia. Creus que avui en dia a la placa S. Jaume es fan coses semblants a les que es feien al fòrum? Quins edificis públics hi ha? Hi ha botigues pels voltants? Creus que és el centre de la ciutat? La plaça major del teu poble o ciutat es pot comparar amb un fòrum romà? Explica que hi ha i assenyala les diferències.

7 El Temple (carrer Paradis). Les quatre columnes que hi pots veure són les restes del temple romà de Barcino, que estava situat en el Fòrum.

El temple de Barcino es creu que estava consagrat als emperadors divinitzats (el primer va se August, fundador de la ciutat). Una diferència amb els temples cristians és que en els romans la gent no hi entrava mai, les cerimònies es feien des de d'alt al pòdium o des de baix a la plaça i la gent escoltava des del carrer. Anomena alguna església catòlica dels voltans Assenyala diferències entre un temple cristià i un romà.

8 La necròpolis de la vil.la de Madrid (sortim de la ciutat)

A prop de la ciutat romana de Barcino s'han trobat algunes necròpolis amb enterraments fets en "tegulae" (teules) i sepultures més importants en "cuppae" (sepulcres). Els cementiris romans es posaven fora de la ciutat a la vora de camins que hi entraven o en sortien. Els ritus funerarls eren diversos segons la procedència o el desig de cada persona: així trobem al mateix temps la incineració i la inhumació. El  desnivell que hi ha entre la metròpoli i el nivell actual de la plaça es degut a la continua sedimentació  que hi ha hagut al pla de Barcelona  que ha fet pujar el terreny.

9 Vil.la romana (Plaça Antonio Maura)

(A la dreta superior del dibuix, un molí d’aigua; a la part inferior una masia de tradició romana) Descriviu amb detall les diferents dependències i recintes de la vil.la romana. A Catalunya, quins edificis es van construir posteriorment a sobre d'algunes vil.les romanes? Observeu el dibuix i ompliu el quadre següent sobre la producció en una vil.la romana, tal i com es fa en els exemples:  Productes        Derivats          Altres utilitats             Arnes              Mel                Endolcir pastissos. Aus                 Carn            Plomes per a fer coixins

10. EL MUSEU D'HISTORIA DE  ClUTAT DE BARCINO SECCIÓ ARQUEOLÒGICA

La Casa Padellàs pertany al segle XV i és una mansió noble de tres plantes entorn d'un pati central. Estava originalment, al Carrer  de Mercaders, però en obrir la Via Laietana  es va reconstruir a 1'emplaçament actual. També formen part del Museu la Capella de Santa Agata i el Saló del Tinnel de l’Antic Palau Reial. La secció arqueològica conté tres parts;

1. Primera zona. Podem veure cases, clavegueram, una piscina, àmfores i inscripcions. De les cases restans les estructures, els murs i el paviments de les habitacions A totes les ciutats romanes hi havia una important xarxa de clavegueram i conduccions d'aigua fetes amb teules i formigó. La piscina està arrebosada i comunica amb les conduccions d'aigua. Formava part de les termes, els banys públics dels romans. A les cases hi ha restes dels paviments de colors diversos al terra i restes de pintures a les parets.

                                              

2. Segona zona. Aquesta part és una zona comercial amb magatzems  que posteriorment va servir com a cementeri de la basílica paleocristiana adjunta. Per això ens trobem algunes àmfores, que eren recipients per guardar-hi vi i oli. Les inscripcions són escrits sobre pedra als quals trobem informació  sobre l’organització de la ciutat i dels seus  personatges més importants.

3. Tercera zona. És el sector del Palau Visigòtic i la Basílica Paleocristiana. És un edifici de tres naus del qual encara es pot veure un tros del paviment, de les parets i algunes columnes, però en canvi l'absis no es conserva. També trobem algunes inscripcions llatines. Al costat de la basílica es conserva el seu baptisteri, sota els fonaments de l'actual catedral. És de planta quadrada i té una piscina poligonal.

11. Fi del recorregut

Si vols continuar el recorregut segueix per:

- Carrer de la ciutat fins a Regomir

-Carrer del Regomi. Com a hem assenyalat, aquí es troba la porta d'accés des del mar cap a la ciutat.

- Plaça dels traginers. Aquí es troba un dels angles de la muralla. És igual aquesta torre a les altres?

-Carrer del Sot-Tinent Navarro. Aquí es pot anar seguint el traçat de la muralla.

ANEM CAP al subsòl

Les ciutats, amb el pas del temps, creixen tant en amplada com en alçada. Com que ja has seguit la muralla, límit extern de BARCINO, t'hauràs adonat com ha crescut Barcelona en extensió. Per comprovar com ha crescut en alçada visitarem el subsòl del Museu d'Història de la Ciutat, on es conserven restes de les cases i carrers de BARCINO.

Tota la ciutat era dividida en illes (Insulae). Cada insula era tancada i plena de cases, botigues, tallers d'artesans, petits tallers industrials, bars, etc. La seva grandària podia variar segons els traçat dels carrers, tot i que existia una certa unitat.

• Creus que sempre hi ha hagut clavegueres?

• Intenta descriure les diferents formes de les tombes.

• Fixa't també en el desnivell en què es troben les tombes respecte de la plaça actual. A que es pot deure?

•Fes ara una petita narració aprofitant el marc que has visitat:

1. Pensa que ets el propietari de la casa i ens expliques tot et que fas un dia qualsevol (Pots visitar el fòrum, entrar al  temple banyar-te etc i atendre els negocis).
2. Ets un esclau privilegiat encarregat de l’economia d'aquesta casa Explica quines serien les teves tasques.
3. Ets un ric mercader   que arriba a la ciutat, vols visitar-la alhora que vols contactar nous negocis.

12 Qüestionari (per respondre en acabar la visita i el tema)

1. Qui es creus que fou el fundador de la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino? . A quina època històrica correspon?.
   
2. Quina diferencia fonamental existeix entre la muralla del segle I i la del segle IV. A què es deu aquesta diferència.?
   
3. Per què existeix un desnivell tan notable entre l'alçada de la ciutat medieval i la de la ciutat romana?
   
4. Com es diu el carrer que dóna la volta a tota la cintat al peu de la muralla?
   
5. Què és un camí de ronda? Per a què servia?
   
6. Com és el traçat dels carrers d’una ciutat romana? Quin nom rep aquest tipus de traçat?
   
7. Com es desfeien de les aigües residuals els habitants de Barcino? Descriu el sistema que has vist.
   
8. Quin nom rep en l’actualitat la plaça situada aproximadament en el mateix lloc de 1’antic fòrum?
   
9. Quines dues institucions importants tenen ara mateix la seva seu en aquesta placa?
   
10. Cita el nom dels edificis públics mes importants de la ciutat romana i digues quina era la funció de cadascun.
    
11. A l'esquerra de la porta d'entrada a la ciutat romana, situada a la Placa Nova, queden restes d'una de les construccions romanes més característiques. Com es diu? Per a què servia? Dibuixa-la tal i com tu creguis que seria. 
    
12. Recorda els noms dels estils arquitectònics grecs que has estudiat (dòric, jònic, corinti). El temple de Barcino, a quin estil pertany? Per què has arribat a aquesta conclusió? Escriu el nom dels déus i deesses mes importants de Roma.
    
13. On tenien les seves necròpolis les ciutats romanes?
    
14. Com es diu actualment la plaça on s'han trobat restes de la necròpolis de la colònia Julia Augusta Paterna Faventia Barcino? Per què les tombes són tan petites?
    
15. Quina explicació té el fet que trobem tombes a l'interior de Barcino?
    
16. Que és un mosaic? Descriu el que has vist.
    
17. A quina activitat es dedicava la indústria que has vist a l'interior del museu? Qui hi treballaria?
    
18. Redacta unes línees tot expressant la teva opinió sobre aquesta visita.

Font: Extret d'un follet l'autor del qual desconec. Si algú pot identificar l'autor del text i/o dels dibuixos, agrairia que m’escrivíssiu  per deixar-hi constància