Descripció dels "Comportaments Lingüístics"

Notes preliminars: 

  • Els comportaments lingüístics considerats al "Marc d'Actuació dels CREDA" i a "L'ús del llenguatge a l'escola" es refereixen exclusivament a l'expressió oral, és a dir pretenen valorar la competència lingüística de cada alumne/a a partir de l'observació del seu discurs parlat; No consideren el llenguatge comprensiu.

  • En aquests documents es distingeixen diverses tipologies de comportaments lingüístics segons que l'aspecte afectat sigui la comunicació (A), el llenguatge (B,C,D,E), la parla (F,G), el contingut d'allò que s'expressa (H) o la pragmàtica (I). A un mateix alumne/a se li pot atribuir un comportament de llenguatge o un de parla, o bé, si fos el cas, un de llenguatge i un altre de parla.

  • Per atribuir un determinat comportament lingüístic relatiu al llenguatge cal comprovar que l'alumne/a sigui capaç de produir el tipus de discurs que caracteritza la descripció corresponent, però no només això sinó també la freqüència amb que es produeixen els trets que es consideren determinants. (Per exemple, el nombre de paraules de les frases, els percentatges d'utilització de determinats elements morfosintàctics, etc.)

  • S'entén que el comportament lingüístic atribuït a qualsevol alumna/e és el corresponent a la seva primera llengua, en la què és més competent. En el cas d'alumnat nouvingut cal descartar, abans de complimentar el protocol de proposta d'atenció logopèdica, que no es tracta d'un problema d'aprenentatge d'una segona llengua, ja que si domina la seva llengua familiar no es pot considerar que hi hagi dificultats de llenguatge.

  • És fàcil comprendre la descripció de cada comportament lingüístic, però no ho és tant trobar casos reals d'alumnes que s'ajustin perfectament a una determinada descripció. Per això no sempre és obvi atribuir a un determinat alumne/a un comportament lingüístic que s'escaigui clarament a les seves característiques. Freqüentment es poden apreciar en una mateixa persona aspectes de comportaments diferents, expressions difícils de valorar, percentatges difícils d'ajustar,... Per això, tot i que no és ortodox atribuir dos comportaments de la mateixa categoria, pot ser a vegades entenedor fer-ho. Per exemple: C-D o bé D-E, etc. (S'entén que dos comportaments contigus, no dos de molt diferenciats; És clar que una atribució C-E no tindria sentit).

  • Al document "Guia Avaluació Lingüística i Comunicativa (GALC)" (Montserrat Rabassa, 2007) en el seu apartat "Resum valoració comportament lingüístic i comunicatiu: EAP", inclòs en el protocol de demanda d'atenció logopèdica que els EAP de la ciutat de Barcelona adrecen al CREDA, s'ofereix una completa descripció de cada comportament lingüístic. Les descripcions que s'expressen en aquesta web han estat formulades a partir d'aquest document, del llibre "L'ús del llenguatge a l'escola", i també han estat inspirades en aportacions provinents de professionals molt dedicades al tema, com Claustre Cardona o Enriqueta Garriga, sense oblidar el treball de grups de logopedes i de psicopedagogs/gues de diversos CREDA al respecte.

 Aspecte afectat: La comunicació

 Significa que existeixen dificultats importants per relacionar-se i interactuar amb altres persones. 

No hi ha manifestació d'intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraules.

  • No s'aprecia interès per interactuar amb altres persones, ni verbalment ni gestualment.

  • No comparteix ni acció ni atenció.

  • Puntualment pot "utilitzar com a instrument" una altra persona per satisfer una necessitat bàsica (per exemple estirar-la de la mà fins a un lloc per obtenir un objecte), i també apreciar alguna reacció relacionada amb una demanda concreta (venir, asseure's,...).

  • Pot haver emissió de so sense intenció comunicativa, cantarelles, o produccions ecolàliques. Pot haver producció d’alguna paraula, però sense relació amb allò que s'està dient o fent en el context immediat.

 Aspecte afectat: El llenguatge  (macrosintaxi, sintaxi, morfologia)

Significa que existeixen dificultats en la cohesió global del discurs, concretades en aspectes tals com l’alteració de l’ordre adient de les paraules en la frase, l'omissió d’elements bàsics de l’oració, les errades de concordança entre les diferents paraules, les errades o manca de flexió nominal i/o verbal,... 

 Nota per a tots els comportaments d'aquest apartat: Es consideren elements morfosintàctics bàsics els següents:

  • Flexió nominal de gènere i de nombre en articles, noms, pronoms i adjectius.

  • Flexió verbal de persona i de temps.

  • Concordança de nom amb verb.

  • Concordança entre determinant, nom i adjectiu.

Manifestació d'intencions comunicatives amb gest o amb formes lingüístiques d'1 o 2 paraules.

  • Hi ha interès per la comunicació oral. Hi ha manteniment de l'atenció i l'acció conjunta, tot i que de manera inestable i amb pocs torns de paraula.

  • La iniciativa comunicativa pot ser escassa i bastant limitada a respostes a demandes concretes de l'adult. 

  • Allò que es diu es refereix a l'entorn immediat (l'aquí i l'ara), o a les pròpies rutines.

  • Elements morfosintàctics bàsics:

    • Quan es dóna la combinació de dues paraules no hi ha flexió de gènere/nombre, ni concordances (no hi ha regles morfosintàctiques).

    • No apareix el verb, i si ho fa es limita a formes no flexionades (gerundi, participi, infinitiu) i no té funció sintàctica (No fa de predicat).

  • Lèxic molt reduït. Pot haver-hi força estereotips i poques expressions "d’elaboració pròpia". Possible ús exagerat de deíctics (això, aquest, aquí...). Es poden començar a utilitzar algunes paraules relacionals: "meu" (possessió), "aquí" (localització),...

  • En els comportaments lingüístics B més evolucionats, s'allarguen les emissions i apareixen més de dos paraules.

Manifestació d'intencions comunicatives amb formes lingüístiques de 3 o més paraules, amb pocs elements morfosintàctics, però amb presència de verb.

  • Utilització d'un repertori restringit de categories gramaticals amb predomini de paraules significat (noms, verbs, alguns adjectius), i alguns relacionals («meu» per possessió, «aquí» per localització,…). A vegades encara s'utilitzen onomatopèies

  • Elements morfosintàctics bàsics:

  • Es dóna un inici de flexió nominal i verbal, tot i que sovint encara amb errades o manca de flexió. 

  • Comencen a establir-se concordances, tot i que amb força errades.

  • El verb es limita a formes no flexionades (infinitiu, gerundi, participi), 3ª persona del singular del present d’indicatiu, i imperatius.

    •

  • Allargament dels torns de paraula i manteniment del tòpic.

  • Si no es comparteix el context comunicatiu, a l’interlocutor li costa comprendre el discurs.

  • Cap al final de l’etapa s’observa un progressiu patró correcte d’ordenació de les paraules (exemple: Subjecte + Verb + Complement) i comença a aparèixer l’estructura morfològica i sintàctica bàsica tot i que amb més errades i omissions que encerts.

    •

    Nota: Es poden observar en aquest comportament errors de parla, característics de l'inici del desenvolupament fonològic, propis d'aquesta etapa de desenvolupament del llenguatge. Cal no atribuir-los a comportaments del tipus "F". Es tractaria de "falsos F".

    Manifestació d'intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements mantenint l'estructura correcta, amb presència d'elements morfosintàctics bàsics, encara que amb errors.

    • Expressió bàsicament amb frases simples.

    • Ampliació del repertori de categories gramaticals: A més de nom, verb i adjectiu hi ha utilització d'adverbis, preposicions i conjuncions, tot i que amb errades i poca variació.

    • Elements morfosintàctics bàsics: Més de la meitat de les produccions apareixen flexionades segons aquests criteris:

      • Flexió nominal: Flexió de gènere i de nombre en seqüències de 2 ò 3 paraules de cadascuna de les categories de nom, adjectiu i pronom, amb errors.

      • Flexió verbal: Utilització de formes personals en diversos verbs, amb presència de morfemes de persona, nombre i temps (passat, present, futur), més que no pas de formes no flexionades (infinitiu, gerundi i participi). L’imperatiu o l’ús indiscriminat de la 3a persona no es considera flexió.  

      • Concordances: Nom i verb concorden en persona i nombre, i en els conjunts de determinant-nom-adjectiu concorda gènere i nombre.

    • Inici de producció de frases complexes (coordinades i alguna subordinada) amb errors. (Expressions de més d'un nucli verbal unides per un vincle de coordinació o de subordinació respectivament).

    • Informació i explicació de fets de manera eficaç, tot i que amb algunes errades, omissions o ús poc variat de connectors (tals com adverbis, preposicions, conjuncions,...).

    Manifesta intencions comunicatives amb frases de 4 o més elements i una bona estructura sintàctica en les oracions simples, encara que amb alguns errors en les oracions complexes.

    • Oracions simples:

      • Utilització correcta de l’estructura bàsica (subjecte+verb+ objecte/complement) i dels pronoms i preposicions més usuals.

      • Utilització dels sintagmes nominal i verbal amb progressiu augment d’elements.

      • Utilització d'un repertori variat de categories gramaticals.

    • Oracions complexes: Utilització de frases coordinades i subordinades progressivament complexes (causals, de relatiu, condicionals, temporals,…), amb predomini de la correcció,  tot i que amb errors en els temps verbals.

    • Informació i explicació de fets, passats i futurs, de manera ordenada i elaborada, amb ús de frases en sentit figurat i un ús més variat de connectors discursius tot i que amb errors.

     Aspecte afectat: La parla

    Significa que existeixen dificultats en relació amb el sistema fonològic. Aquestes poden ser derivades d'un retard en el desenvolupament de les pautes normals d'adquisició, o d'un procés d'adquisició desviat del què es considera normal.

    Parla inintel·ligible.

    • Manifestació d’alguna d’aquestes característiques:

      • Presencia bastant generalitzada d’un sol fonema consonàntic. (No hi ha contrastos, és a dir tots els presumptes fonemes sonen bastant igual).  

      • Manca de patró fonològic, amb variabilitat en la producció d’una mateixa paraula. (No hi ha estabilitat dels errors).

      • Presència de processos inusuals o idiosincràtics, que no corresponen als propis  del procés de desenvolupament normal.

    • Habitualment els trets fonològics consonàntics són propis de l’adquisició més inicial (oclusivitat o nasalitat), i el repertori vocàlic és reduït (/a/  /o/).

    • No necessàriament es segueix la pauta evolutiva dels punts d’articulació (anterior, dental, posterior).

    • Alteracions de l'estructura de la paraula, en l'ordre de les síl·labes o dels fonemes.

    Nota: Es considera "parla inintel·ligible" un jargó propi que en tot cas només entenen les persones properes, tot i que  pot haver-hi paraules comprensibles per tothom. És difícil determinar la presència d’elements morfològics i sintàctics tot i que pot realitzar produccions llargues.

    Nota: Cal disposar d'una mostra de veu extensa per diferenciar si es tracta realment d'un trastorn de la parla o d'un procés evolutiu molt retardat.

    Parla intel·ligible però que presenta força errors.

    • Parla amb força errors, amb manifestació de totes aquestes característiques:

      • Persistència de processos de simplificació més enllà de l’edat corresponent. (Tals com canvis en l'estructura sil·làbica, omissió de fonemes o de síl·labes, reducció de grups consonàntics, substitució o assimilació d'un fonema per un altre,...).

      • Desajustos cronològics: Coexistència de processos de simplificació més primerencs amb d'altres més tardans.

      • Dificultats per pronunciar correctament l'estructura sil·làbica de paraules llargues.

    Nota: Es tracta d’una parla molt retardada per l’edat però no desviada. Es tracta d’errades típiques dels nens/es en el procés d’adquisició.

     Aspecte afectat: El contingut del llenguatge

    Significa que existeixen dificultats en la formulació del contingut de la comunicació.

    Llenguatge caracteritzat per l'ús de paraules concretes, referides a entitats observables, accions i atributs, amb pocs termes que indiquin espai o temps.

    • Vocabulari restringit amb molts termes deíctics; dificultats per nomenar categories i utilitzar termes espacials i temporals.

    • L’estructura morfològica i sintàctica bàsica és correcta.

    • Dificultats en la cohesió i coherència del discurs:

      • Omissió d’informació bàsica.

      • Desordre en la situació de fets en el temps.

    Nota: El baix nivell del llenguatge està estrictament relacionat amb el baix nivell de coneixements, d'experiències viscudes, a la baixa estimulació rebuda, etc, i/o remet a dificultats cognitives.

     Aspecte afectat: La pragmàtica de la comunicació

    Significa que existeixen dificultats en la regulació de l'us del llenguatge en la interacció social.

    Es mostren poques habilitats conversacionals.

    • Aquest comportament remet a l'aspecte pragmàtic del llenguatge, és a dir a les regles que regulen el seu ús intencional en contextos comunicatius, i no pas al sintàctic (aspectes formals de les construccions lingüístiques). Les dificultats es poden concretar en aquests aspectes:

      • La presa de torns de paraula. (No saber quan s'ha d'intervenir).

      • No tenir present l'interlocutor.

      • El manteniment del tòpic (No mantenir el tema de la conversa i ignorar el que s'ha dit abans).

      • Manca d'ús de registres de discurs socialment acceptats segons el context.

     

     

    Índex