Els rubaiats són formes de quatre versos de vuit o deu síl·labes en les quals rimen el primer, segon i quart vers i el tercer queda lliure. El rubaiat és com una onada: carrega energia en els dos primers temps, agafa alè al tercer vers i descarrega amb tota la força a l'última línia.

El nom de rubaiat ve d'una composició poètica del mateix nom d'un poeta persa del segle X, escrit en farsi. L'autor, Omar Khayyam, era un llibertí i un ateu aficionat a les matemàtiques, on va fer importants aportacions algebraiques i va proposar la xifra 0. El Rubaiat és un cant a l'alegria i al desenfrè que proporciona el vi.

Una destacada traducció la va fer el poeta anglès Edward Fitzgerald (segle XIX). Aquest senyor era un noble que va dedicar gran part de la seva a girar a l'anglès aquest poema. Al final, va ser més una versió que no pas una traducció.

Existeix més d'una traducció al castellà d'aquest text. N'hi ha una que té la transcripció fonètica, i una altra que ofereix el text original. Una de les versions encadena els versos 1er, 2on i 4rt amb rima consonant, i una altra fa acabar aquests versos amb la mateixa paraula.

Fins al moment no existeix cap versió catalana, però l'editorial Proa ha engegat una col·lecció d'obres poètiques clàssiques orientals.