Inici > Documents
Agraeixo a l'autora l'article per a publicar a la Web de Música
La música (com a activitat lúdica) sol estar ben considerada per gran part o la majoria de la societat. Tocar un o diversos instruments, saber solfeig o fer cant són activitats que la gent considera com “artístiques amb intencions pedagògiques” o “artístiques per la bellesa de la música”. Per tant, mentre la música sigui una activitat lúdica, la societat l’acceptarà bé, amb els braços oberts, segons la majoria per no perdre un dels grans patrimonis d’art de la humanitat o per seguir gaudint.
Però què passa quan l’activitat lúdica passa a aspirar una professió?
Aquí comencen els veritables impediments.
A l’ensenyament primari, la música és una assignatura que ocupa 2 hores setmanals de les activitats de l’alumne, considerada com una assignatura més i que encara conserva un mínim prestigi. A la primària, s’aprèn a tocar un instrument musical (flauta dolça o bé piano) per saber dominar com a mínim un instrument; el llenguatge musical necessari per saber llegir i interpretar una partitura, i com a ensenyament addicional, es treballen superficialment els compositors més destacats de cada època (una brevetat de la història de la música).
A secundària, la música tenia lloc durant 2 hores setmanals, 2 cursos de la ESO. Es repassa el llenguatge musical al primer curs. Al segon curs, la història de la música ocupa tot el curs sencer, deixant de banda el llenguatge musical.
Però ara es reduiran les hores d’estudi de música si la nova llei de la LOCE entra en vigor. Aquesta nova llei decreta una reducció en les hores d’estudi de la música per impartir més hores d’altres assignatures, tals com la llengua o les matemàtiques, considerades més “importants”.
El següent quadre mostra les hores que es dedicaran a la música si la LOCE segueix endavant:
| Comunitats Autònomes | 1r ESO |
2n ESO |
3r ESO |
4r ESO |
| Andalusia | 1 |
1 |
2 |
3 |
| Aragó | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Astúries | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Balears | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Canàries | 1 |
1 |
2 |
3 |
| Cantàbria | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Castella la Manxa | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Castella i Lleó | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Catalunya | 1 |
1 |
1 |
1 |
| Extremadura | 2 |
2 |
2 |
4 |
| Galícia | 0 |
3 |
2 |
3 |
| La Rioja | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Madrid | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Múrcia | 2 |
2 |
2 |
3 |
| Navarra | 3/2 |
3/2 |
3/2 |
3/2 |
| País Vasc | 1 |
1 |
1 |
2,5 |
| València | 1,5 |
1,5 |
2 |
3 |
| Territori MEC | 2 |
2 |
2 |
3 |
Així doncs, si abans es dedicava a Catalunya 2 hores per a l’estudi de la música, ara queda reduït aquest temps a una única hora setmanal.
Si ens posem a pensar...
A Primària, la música inicia als més petits en el gust per ella mateixa. Educar per escoltar hauria d’ésser una de les activitats principals en el desenvolupament de la persona, que l’ajuda a créixer interiorment, a ser crític amb el món, i sobretot, a fer-se una idea sobre el seu futur.
A Secundària, la música passa a un segon pla bruscament. A la majoria d’instituts, dels quatre cursos de l’ ESO que existeixen, només dos d’ells mantenen lloc per a dues hores setmanals d’aquesta matèria. Els altres dos cursos (opcional i eventualment) ofereixen algun crèdit variable que manté mínimament els coneixements adquirits al llarg de cada curs.
Però... i el Batxillerat?
Si volem estudiar música, cap a on hem de dirigir-nos?
Per al Batxillerat, s’estableixen 3 modalitats: : Arts, Ciències i Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials. Com es pot veure, cap indici de la Música.
Bé, potser hi ha un detall a destacar: l’assignatura de Història de la Música com a matèria pròpia a la modalitat de Humanitats i Ciències Socials. Per tant, estudis clarament insuficients en el Batxillerat que, units als coneixements acumulats de primària i de la ESO no cobreixen els requisits demanats.
Si es dóna el cas que un alumne vol escollir el camí de la música com a professió, cal que aquest es prepari en un conservatori o escola de música, fora de l’ensenyament de Batxillerat, i adquirir abans d’arribar a els coneixements que aquesta li exigeix.
-Ensenyament professional (cursat a conservatoris i centres autoritzats)
-Ensenyament no-professional (cursat a escoles de música inscrites en el Registre de Centres Docents del Ministeri d’Educació, sense validesa oficial, considerades per ampliar coneixements i educació musical dirigida a afeccionats)
-Batxillerat (matèries comunes)Si les matèries comunes del Batxillerat estan superades i l’ensenyament professional està cursat, s’obté el títol de Batxiller de Música.
Un cop el Batxillerat finalitzat, el pas més lògic seria la inscripció a una universitat per cursar la carrera de Música. Però la sorpresa és, que la carrera de música NO ÉS CAP CARRERA UNIVERSITÀRIA!!!
Aquest és, per segon cop, un gran impediment per a la formació i la carrera de tots aquells que volen estudiar música.
Per aconseguir definitivament la carrera, cal accedir al Grau Superior de l’Ensenyament Professional i fer una proba d’ingrés, equivalent a la selectivitat per las estudis universitaris. Després d’aquesta última fase formativa, s’obtenen els tres graus (uns 15 anys d’estudi aprox.), equivalents al llicenciat universitari.
Després de molts impediments i dificultats, ja s’aconsegueix la carrera, encara que aquí ens plantegem dues qüestions:
realment, el Llicenciat en Música quines tasques pot realitzar?
I quines sortides té en el mercat laboral?
Aquí consta una petita descripció, extreta d’una pàgina web:
“El Llicenciat en Música promou el seu camp professional utilitzant la investigació com instrument de creació. En la menció Educació, aplica els mètodes pedagògics adients per el desenvolupament psicobiològic dels educats que ofereixi oportunitats d’aprenentatge dins de l’àrea de la música. Es desenvolupa com promotor de l’art musical, investigador; es un músic especialitzat en la composició d’obres musicals i en la execució virtuosa d’un instrument musical, arranjador i director d’organitzacions vocals i instrumentals”.
Com es pot veure, el llicenciat en música és, a la mateixa vegada, qui ajuda a desenvolupar característiques psicològiques de l’alumne envers la música.
El mercat ocupacional ofereix diverses ofertes laborals al llicenciat en música, i així escollir la que consideri més adient. Entre altres, destaquen:
Orquestres simfòniques, bandes, grups musicals, cors, orfeons, docència en institucions d’educació, conservatoris, escoles de música, companyies discogràfiques...
Malgrat ésser professions com d’altres, la societat considera aquestes feines com a una activitat únicament lúdica, oblidant que la música no només a de servir per gaudir i experimentar, sinó que es pot convertir en una magnífica professió amb la qual la persona es pot realitzar i treballar, com la resta de la societat, en el treball desitjat.
-La societat aprova la música com a una activitat lúdica, però quan es converteix en una aspiració professional, la visió canvia
-Si aproven la LOCE, es reduiran les hores d’estudi dedicades a la Música, i per tant, tots aquells que vulguin escollir la música com a sortida professional, se’ls complicarà
-A la ESO, la música té lloc com una assignatura més, que rep menys importància per la simple raó que es considera “un art no accessible per a tothom”, cosa que és totalment errònia
-És necessari que l’alumne que vulgui estudiar música acudeixi al Conservatori per obtenir els tres graus de formació musical, que complimentarà el Batxillerat.
-El Llicenciat en música té diverses ofertes de treball per satisfer les seves aspiracions professionals.
Adreces electròniques:
www.google.es:
http://loe.cnu.gov.ve
http://www.apromusica.org/index.htm
http://www.ugt.es/juventud/loce.pdf
http://www.el-mundo.es/sudinero/99/SD166/SD166-11.htm
www.badajoz.org/apemex/pro_misterio/1.musica_educacion_general.pdf
© 2005.Patrícia Sanchez
Inici > Documents