CARLES MOLINS

A través del temps, les nostres terres han vist com diverses cultures i civilitzacions ens deixaven un llegat cultural, que sota diverses formes ha permès a arqueòlegs i historiadors l'estudi d'aquests antics ocupants, les seves formes de vida i els seus costums. Una d'aquestes cultures, de les més antigues de les que han ocupat el nostre territori, és la cultura megalítica. El seu llegat, una quantitat excepcional de monuments construïts amb pedra: tombes d'inhumació d'estil divers, genèricament conegudes com dòlmens i monuments commemoratius, o menhirs (pedres dretes). Precisament, és a l'Alt Empordà on podem trobar una de les zones amb més alta densitat de monuments megalítics de tot Catalunya i es poden comptabilitzar, pel cap baix, no menys de vuitanta construccions situades a la zona de l'Albera-Serra de Rodes-Cap de Creus.

Malgrat les intenses recerques, encara no es té informació massa precisa sobre els grups humans que bastiren aquestes construccions, però les evidències materials (formes ceràmiques, micròlits geomètrics, destrals...), així com les medicions realitzades en els paleosòls, tan que es pugui situar l'inici de la seva construcció durant el neolític mitjà (3600 aC), és a dir, durant el IV mil·lenni aC, tot continuant fins ben entrada etapa del bronze antic (2000-1500 aC) 1 fins al bronze final (650 aC) les seves reutilitzacions posteriors. Pel conegut fins ara, no és possible adscriure'ls a cap dels grups culturals definits per a aquesta etapa, ja que presenten trets propis de diferents grups neolítics ja coneguts (Montboló, Chassey...). El fet que les diverses excavacions no hagin aportat restes òssies humanes, potser es pugui explicar en alt grau d'acidesa dels sòls on es troben assentats. Els materials utilitzats en la seva construcció solen ser el gneis, la pissarra, el granit, l'esquist i el quars, tots molt abundants a la zona.

Les anàlisis realitzades utilitzant mètodes científics desvetllen la presència d'un clima més temperat, però més humit, així com una cobertura vegetal amb major presència d'arbres de ribera i prats herbacis que a l'actualitat. La seva situació altitudinal i la formació de concentracions megalítiques  tan pensar en l'existència de zones d'assentament properes, aprofitant petites zones d'altiplà de l'estil de Ca N'Isaac (Palau-Saverdera). Gairebé amb tota seguretat es devia tractar d'un tipus de poblament molt dispers però sedentari, l'organització del qual s'articulava entorn de clans i tribus.

Si centrem la nostra atenció al territori que passarà a formar part del Parc Natural de Cap de Creus, hi trobem inclosos prop de quaranta d'aquests monuments: al Port de la Selva i la Selva de Mar, els dòlmens de la Cendrera, Mas Godó, Taballera (destruït, restes), Taula dels Lladres, Mas de la Pallera, Pla d'Estar, Mores Altes I i II; a Vilajuïga, els dòlmens Vinya del Rei, Talaia, Ruïnes, Carena, Garrollà, Caiguts I i II, Mas de la Mata; entre Llançà i Vilajuïga, els de la Riera Pujolar i Roca Miralles; a Pau, Vinyes Mortes I i II, Creu Blanca, Puig Margall, Vinya d'en Berta, Burnaua o Barraca d'en Rabert, la Devesa; a Palau-Saverdera, els de Muntanya d'en Caselles, la Febrosa, la Sureda I i II, Mas Bofill ; finalment, a Roses, els de la Creu d'en Cobertella (restaurat el 1957), Casa Cremada (destruït, restes), Llit de la Generala, Turó de l'Home, Pla de les Gates, Tomba del General/Coll de Fitor, Puig Rodó i Puig Alt. Entre tots aquests monuments hi podem trobar dos tipus bàsics de construcció: sepulcres de corredor, amb plantes trapezoïdals i pentagonals i cistes amb túmul de planta rectangular, més petites, individuals i no reutilitzables. M. Cazurro, un dels pioners en la recerca de la cultura megalítica, cita menhirs a la Torre del Sastre, al Puig de l'Àliga (4), al Puig Cabrit (4), al Pení (4), al Puig Bufadors (4), però el cert és que tots aquests menhirs no han estat localitzats a l'actualitat. Únicament es té coneixement dels menhirs de la Casa Cremada I i II(Roses).

Malgrat que una gran part dels monuments reben nom del lloc on es troben, la varietat d'aquesta nomenclatura fa que sigui escaient deturar-se en la seva anàlisi. Joan Amades ens parla de les tradicions i creences populars creades entorn aquests monuments, les quals queden reflectides sovint en els seus noms. Sovint se'ls atorgava, en la tradició mitològica pagana, un origen diabòlic i sobrenatural; hi ha tradicions que fan referència a personatges petrificats, com és el cas d'uns suposats menhirs (no localitzats) situats a cap de Creus, que serien fadrins de Palau-Saverdera, transformats en pedres per unes sirenes quan anaven a la missa del gall al monestir de Sant Pere de Rodes. Per tal de conjurar l'encanteri se celebrava una processó a cap Norfeu per beneir el mar. D'altres reben el nom de taules, a partir de la creença que havien estat refugi d'alarbs i bandolers (Taula dels Lladres), o bé els que fan referència als punts de defensa (Llit de la Generala). Sovint el seu nom el reben a partir de la seva utilització com a barraques de vinya o refugis de pastors, ja en èpoques molt més recents (Vinyes Mortes I i II, Devesa).
Amb el pas dels segles, s'inicià un procés de cristianització dels noms i de les zones megalítiques, arribant a construir ermites i esglesioles enmig de les concentracions d'aquests monuments. Aquest és el cas de l'esglesiola de la Casa Cremada, construcció alt- medieval, situada a la concentració dolmènica de Roses.

A continuació, tractaré alguns dels casos més curiosos, sense que això signifiqui cap demèrit ni resti importància arqueològica als que deixo de costat.

Sepulcre de la Riera Pujolar (Llançà)

Fou conegut i estudiat per M. Cazurro. És força destruït i manca alguna llosa de la capçalera. Conserva tres lloses i la de la coberta. La cambra funerària és gairebé rectangular. Les seves dimensions màximes són 2,15 m de longitud i 0,60 m d'ample. El sòl està en part enllosat, aspecte que resulta molt curiós i al qual encara no s'ha trobat explicació.

Sepulcre de la Taula dels Lladres (el Port de la Selva)

Format per sis lloses, més la de coberta. Té una planta rectangular. Les seves mesures són 2,20 m de longitud i 1,30 m d'amplada màxima. Ha estat excavat en diverses ocasions. S'hi poden observar gravats i inscultures de caràcter geomètric a la llosa de coberta, també presents al sepulcre de Mores Altes I, i que sovintegen dispersos pels rocams i coves d'aquestes contrades.

Aquest monument, de gneis, té forma estel·liforme, i les seves mesures són 2,90 m d'alçada, 1,05 m d'amplada i 0,39 m de gruix màxim. Fou localitzat el novembre de 1996 per uns veïns de Roses que el trobaren a terra; posteriorment, el maig de 1997, fou aixecat pel GESEART durant una festa popular. Té la peculiaritat d'ésser l'únic menhir localitzat a la zona, tot el contrari que a Albera, on hi són més nombrosos.

Dolmen de la Burnaua o Barraca d'en Rabert (Pau)

Sepulcre de corredor amb cambra poligonal d'unes dimensions de 2,35 m per  0'90 m; altura interior de 0' 50 m. La coberta està formada per dues grans lloses sobreposades. Excavat per Panyella-Tarradell, s'hi trobaren fragments de 10 vasos ceràmics, dos d'ells de la cultura campaniforme.
 

Sepulcre de corredor amb cambra en forma de trapezi, formada per tres grans lloses, que mesura 3,20 m de longitud ¡ 2,60 m d'amplada màximes. La seva coberta és d'una sola peça. S'hi varen trobar més de vint destrals o "pedres de llamp" de materials diversos (basalt, serpentina fibriolita...).

Consideració final

Per acabar, només em resta afegir que l' enorme riquesa megalítica de la zona on vivim fa que l'espai disponible i els propis coneixements sempre ens semblin massa justos com per poder donar una visió completa de la dimensió que la cultura megalítica prengué a la zona on vivim; així mateix que el coneixement i les investigacions entorn d'aquesta cultura no resten ni molt menys tancades.