LA PRIMAVERA

Ja ve la primavera
rossinyolets canteu,
les flors estan obertes
veniu i oloreu, correu:
Una rosa mig desclosa,
un clavell que n'és de bell,
la violeta petita,
la tulipa cap de pipa,
veniu i oloreu!

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotxa
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!

Tintada de verd,
primavera!
la rosa ja és
en presència!
la rosa ja és,
meravella!
esquinça la son
i batega;
només cal un nom
per bandera.