Els gràfics adjunts són esquemes en planta que ens mostren dos tipus d’actuacions de l’ésser humà que afecten la dinàmica litoral en un període comprés entre 1 a 5 anys.
En el gràfic A es representa una platja amb un port esportiu i en el gràfic B, una platja amb un port esportiu i un conjunt d’espigons adjacents.
   
8.Valoreu quina és l’efectivitat dels espigons:
En gràfic A hi ha un retrocés de la línia de costa i en el gràfic B, no.
En gràfic B hi ha un retrocés de la línia de costa i en el gràfic A, no.
En ambdós casos hi ha un retrocés de la línia de costa.
En cap dels dos gràfics hi ha un retrocés de la línia de costa.
7.Descriviu els canvis que es donen en el gràfic B quan hi ha un temporal de llevant:
En el gràfic B els espigons produeixen una captura de sorra i afegiran terreny davant del mar. És transformaran en una trampa que retindrà els sediments a sobrevent (barlovent).
En el gràfic B els espigons afavoriran el transport de sorra al llarg del litoral.
En el gràfic B els espigons eliminen terreny corrent avall per erosió. És a dir que actuaran com a agent erosiu a sotavent dels corrents de deriva.
En el gràfic B els espigons no tenen cap efecte quan hi ha un temporal de llevant.
6.Descriviu els canvis que es donen en el gràfic A quan hi ha un temporal de llevant:
Un temporal de llevant redueix l’erosió com a conseqüència de l’efecte barrera que fa un port.
Un temporal de llevant accentua l’erosió com a conseqüència de l’efecte barrera que fa un port.
Els corrents induïts per tempestes tendeixen a erosionar els sediments que s’acumulen a les costes i se’ls enduen mar endins.
Els corrents induïts per tempestes tendeixen a acumular sediments a les costes i propicien el creixement de les platges.
5.D’on ve la sorra de les platges?:
La major part de la sorra de les platges prové dels cursos fluvials que desguassen al mar que actuen com a camins preferents de material sedimentari des de la zona terrestre a la marina.
La major part de la sorra de les platges prové del fons de l'oceà i és aportada per l'acció continuada deels corrents de deriva.
La major part de la sorra de les platges prové de l'acció del vent litoral que transporta i acumula els grans de sorra.
També s’obté a partir de l’erosió de les roques situades a la faixa costanera per la pròpia acció del mar. Aquests materials aportats són posteriorment distribuïts pels corrents de deriva.
4.A partir dels gràfics, determineu la direcció de la deriva litoral:
La direcció de la deriva és de nordoest - sudest
La direcció de la deriva és de sudoest - nordest
La direcció de la deriva és de oest – est
La direcció de la deriva és de est –oest
3.De quina forma contribueix la deriva litoral a la dinàmica i fragilitat del medi costaner?:
La deriva litoral redistribueix els sediments
La deriva litoral pot buidar de sorra les platges
La deriva litoral pot aportar sorra a les platges
La deriva litoral pot provocar el retrocés de la línia de costa
La deriva litoral pot provocar l'avançament de la línia de costa
2.Quins indicis de dinamisme i fragilitat del medi costaner es poden observar en aquest exemple?:
Una mostra de creixement són els dipòsits que apareixen a les bocanes dels ports.
L’avanç que experimenten les platges en un dels costats dels ports.
La conservació en el temps de la línia de costa.
L’avanç que experimenten les platges en ambdós costats dels ports.
1.Expliqueu per què el medi costaner és dinàmic i fràgil:
El dinamisme del paisatge costaner es caracteritza per l’erosió, la qual es manifesta amb el retrocés de la línia costanera.
El dinamisme del paisatge costaner es caracteritza per la sedimentació, palesa per l’avenç de la línia de la costa.
El medi costaner és molt fràgil perquè qualsevol actuació feta sense seny pot tenir conseqüències nefastes sobre la dinàmica costanera.
El medi costaner és molt fràgil perquè la major part d eles roques es dissolen amb l'aigua marina.