Els mapes següents representen el perímetre d’un embassament. Van ser confeccionats en anys diferents a partir de fotografies aèries.

Índex d'aridesa Índex d'aridesa Valor Característica de la zona I = 100·t/P t = temperatura mitjana anual P = Precipitació total anual (l/m2) 0 - 2,0 humida 2,1 - 3,0 semiàrida 3,1 - 6,0 àrida >6,0 subdesèrtica

--- Continguts --- Càlcul de superfície Embassament, causa de la reducció Embasament, reducció asimètrica Escala Estimació de quadrats sencers Estimació de mitjos quadrats Impactes positius Impactes negatius Percentatge de reducció

10. Indiqueu els impactes negatius que pot produir la construcció d’un embassament, tant al llarg de la conca del riu com a la desembocadura: Major control del cabal del riu. Pèrdua de sediments aigües avall. Retrocés del delta. Augment de la reserva de recursos hídrics. Inundació de grans extensions de terreny amb el conseqüent trasllat de poblacions, pèrdua d'ecosistemes i terres molt fèrtils en algunes ocasions. Possible utilització de l’aigua embassada com a font energètica. Major encaixament del llit del riu. Pot servir de base d’activitats recreatives. 9. Indiqueu els impactes positius que pot produir la construcció d’un embassament, tant al llarg de la conca del riu com a la desembocadura: Major control del cabal del riu. Pèrdua de sediments aigües avall. Retrocés del delta. Augment de la reserva de recursos hídrics. Inundació de grans extensions de terreny amb el conseqüent trasllat de poblacions, pèrdua d'ecosistemes i terres molt fèrtils en algunes ocasions. Possible utilització de l’aigua embassada com a font energètica. Major encaixament del llit del riu. Pot servir de base d’activitats recreatives. 8. Per què la reducció de l’embassament és més gran a l’entrada que no pas a la sortida?: Tot i que la sedimentació és produeix en tot l’embassament, és major a l’inici degut a què la disminució de la velocitat que experimenta el riu en entrar a l’embassament, origina una pèrdua de capacitat de transport, ocasionant la conseqüent sedimentació dels materials més pesats a l’inici i només els més lleugers són sedimentats més endins de l’embassament. Perquè la profunditat és més petita a l'inici i la pèrdua d'aigua afecta a una superfície més gran. Perquè la profunditat és més gran a l'inici i pot acollir un volum d'aigua més gran. Perquè la presència de la presa no permet una reducció de superfície a la part final de l'embassament. 7. Quina pot ser la causa d’aquesta reducció de la superfície de l’embassament?: L'evaporació de l'aigua de l'embassament. La filtració de l'aigua deguda a la presència de materials carstificats i/o solubles: calcàries, guixos... La construcció de la presa. És degut a la colmatació produïda per l’aport de sediments que arrossega el riu de la seva acció erosiva aigües a munt. 6. Determineu el percentatge de reducció que hi havia a l’embassament l’any 1994 respecte a la superfície inicial (1955): 3,33 km2 : 3,78 km2 · 100 = 88% 3,78 km2 : 3,33 km2 · 100 = 113% (3,78 km2 - 3,33 km2) : 3,78 km2 · 100 = 12% (3,78 km2 - 3,33 km2) : 3,33 km2 · 100 = 13% 5. Quina és la superfície real de l'embassament l'any 1976?: 39 quadrats x 0,09 km2 = 3,51 km2 39 quadrats x 300 m2 = 11700 m2 39 quadrats : 0,09 km2 = 433,3 km2 39 quadrats : 300 m2 = 0,13 m2 4. Quants quadrats conté el mapa de l'embassament l'any 1976?: Entre 28 i 35 Entre 36 i 42 Entre 43 i 50 Entre 51 i 57 3. Quants mitjos quadrats conté el mapa de l'any 1976?: 30 34 38 42 2. Quants quadrats sencers conté el mapa de l'any 1976? 18 20 22 24 1. Quina superfície real representa una unitat d'aquesta quadrícula?: 300 m2 = 0,0003 km2 600 m2 = 0,0006 km2 90000 m2 = 0,09 km2 9000000 m2 = 0,0009 km2