La liqüefacció dels sòls causada per terratrèmols és el procés pel qual els materials sorrencs o llimosos, en condicions de saturació d’aigua, es comporten com a líquids densos en rebre les sacsejades i les vibracions dels terratrèmols. Les conseqüències són el trencament de canonades, la destrucció de carreteres i infraestructures i els danys en els fonaments d’edificis que estan situats sobre aquests materials.
La badia de San Francisco, a Califòrnia, és una àrea urbana densament poblada i tectònicament activa. La zona de la costa és formada per alts penya-segats i platges estretes. Els mapes següents mostren la localització de zones amb dipòsits incoherents, les falles principals i el risc de liqüefacció dels sòls si un terratrèmol de magnitud 8 afectés tota l’àrea de la badia.
 
5.Per què al llarg de les falles de la costa no hi ha risc de liqüefacció?:
Malgrat que és una zona molt activa, no hi ha materials susceptibles de liqüeficar-se, ja que en la costa hi ha penya-segats de materials incoherents
Malgrat que és una zona molt activa, no hi ha materials susceptibles de liqüeficar-se, ja que en la costa hi ha penya-segats de roques coherents
Malgrat que és una zona poc activa, no hi ha materials susceptibles de liqüeficar-se, ja que en la costa hi ha penya-segats de roques incoherents
Malgrat que és una zona poc activa, no hi ha materials susceptibles de liqüeficar-se, ja que en la costa hi ha penya-segats de roques coherents
4.Per què les sorres situades més a l’est tenen un risc més baix?:
Perquè no són materials susceptibles de liqüefacció, i per tant la intensitat del terratrèmol és menor
Perquè hi ha moltes falles que travessen la regió, i per tant la intensitat del terratrèmol és menor
Malgrat ser una zona susceptible de liqüefacció, hi ha poques falles que travessen la regió, i per tant la intensitat del terratrèmol és menor
Malgrat ser una zona susceptible de liqüefacció, hi ha moltes falles que travessen la regió, i per tant la intensitat del terratrèmol és menor
3.A partir de quines dades creieu que s’ha fet el mapa de risc de liqüefacció dels sòls?:
La ubicació de les zones amb sorres i llims saturats, que són els materials més susceptibles a liqüeficar-se
La distribució de les falles, que representen les àrees tectònicament més actives
La topografia de la regió, que condiciona la magnitud dels terratrèmols
Les oscil·lacions diàries i anuals de la temperatura en la regió
2.Indiqueu altres riscos geològics, diferent del sísmic, que sigui degut a la geodinàmica interna:
L’activitat tectònica es pot manifestar en vulcanisme
L’activitat tectònica es pot manifestar en inundacions
L’activitat tectònica es pot manifestar en tsunamis si l’epicentre del terratrèmol es troba en els oceans
L’activitat tectònica es pot manifestar en huracans
1.Califòrnia està situada a la zona de contacte entre les plaques Pacífica i d’Amèrica del Nord. Relacioneu aquest fet amb la situació i la direcció de les falles del mapa de la dreta i la tectònica global:
La zona del mapa, en el contacte entre la placa pacífica i l’americana, és un marge destructiu, però amb molta activitat tectònica, ja que la placa Pacífica subdueix per sota de la placa Nordamericana. La subducció es tradueix en una sèrie de falles paral·leles que indiquen la direcció del contacte entre les plaques
La zona del mapa, en el contacte entre la placa pacífica i l’americana, és un marge destructiu, però amb molta activitat tectònica, ja que la placa Nordamericana subdueix per sota de la placa Pacífica. La subducció es tradueix en una sèrie de falles paral·leles que indiquen la direcció del contacte entre les plaques
La zona del mapa, en el contacte entre la placa pacífica i l’americana, és un marge constructiu, però amb molta activitat tectònica, ja que ambdues plaques formen una dorsal oceànica. Aquesta aducció es tradueix en una sèrie de falles paral·leles que indiquen la direcció del contacte entre les plaques
La zona del mapa, en el contacte entre la placa pacífica i l’americana, és un marge conservatiu, però amb molta activitat tectònica, ja que es dóna fregament entre les plaques. El fregament es tradueix en una sèrie de falles paral·leles que indiquen la direcció del contacte entre les plaques