L'àguila és l'únic ocell que coneix on és El castell d'Iràs i no en Tornaràs -castell del Diable, reialme de la Mort, enllà de l'horitzó, on el sol es pon- i hi mena el noi que s'hi enfila a cavall; li ha d'anar donant carn, ja que han de travessar la immensitat del mar.

En la versió occitana de Joan de l'Ós, l'àguila fa sortir l'heroi del pou de la mort; Joan acaba la carn que duu per reprendre forces i ha d'arrencar-se'n de la pròpia cuixa perquè pugui arribar a cel obert; en altres rondalles semblants, és el Diable mateix, amb ales de rat-penat, qui transporta el noi a través del mar al reialme de la Mort o a l'Infern; o bé la Mort, que també exigeix carn i la devora insaciable durant el seu viatge sense retorn.

A La Bossa on Sempre hi Havia Cent Unces, l'àguila, d'entre totes les bèsties, és la que sap on és l'anell que la princesa va donar en penyora al seu promès.

En La donzella de les Cent Gràcies, el soldat que torna de la guerra troba un cavall, unes formigues, una àguila i un peix que li demana ajuda. Pel fet d'haver-los salvat, aquests animals acudeixen després al seu ajut; l'àguila vola al cim inabastable de la muntanya on hi ha el mocador de la doncella.

En El Gegant de les Set Corones, el noi obté l'ajut d'una velleta que li diu la fórmula per tornar-se la bèstia que vulgui: "Déu i... el nom de la bèstia". Quan el gegant es compromet a donar-li les set corones amb la condició que n'hi faci una amb els set colors de l'arc de Sant Martí, ell diu "Déu i àguila!" i, convertit en àguila, s'enfila als núvols, els esbarria amb les ales, en recull els set colors, en fa una corona i la hi presenta.