Per què va nèixer el projecte que hi ha al darrera d'aquesta pàgina web? Podria ser que hi hagués una petita part de sentiment narcisista. Una pàgina Web és un aparador al món gràcies a que Internet et permet l'accés al més remot dels llocs imaginables, és, doncs, la possibilitat de que altres persones et coneguin i sàpiguen de la teva existència, i d'un tou de coses més, tantes com tu mateix vulguis donar a conèixer. De totes maneres, aquest sentiment narcisista imagino que és present en gairebé totes les activitats humanes que impliquin algun tipus de relació, encara que sigui en la distància, i amb una certa virtualitat, com és el mon telemàtic. Una de les coses que he pogut constatar al llarg de la meva vida és que totes les persones necessitem ser reconegudes, el reconeixement és un dels bens més apreciats dels éssers socials. No m'estendré en aquesta reflexió perquè ho he fet en molts del articles que he escrit i dels que n'hi ha una bona mostra en el contingut d'aquesta pàgina, però em sembla que amb aquesta finestra oberta al món es dona també un cert nivell d'aquest reconeixement.

Sens dubte, també, és una manera d'establir contacte amb els altres, d'establir espais de comunicació amb persones interessades en diferents àmbits de l'educació i en diferents àmbits de la vida que no necessàriament estiguin directament vinculats al món de l'ensenyament. Malgrat que aquesta pàgina no està construïda, encara, amb un nivell d'interactivitat alt, perquè el meu domini tècnic és molt minsa, penso que a través del correu electrònic es poden establir aquests vincles de forma que es puguin crear xarxes d'interaccions que ens permetin avançar plegats en alguns aspectes d'interès mutu.

Aquesta, doncs, no és ni una pàgina científica, ni una pàgina lúdica, ni una pàgina didàctica, ni una pàgina que pretengui fer proselitisme de res, ..., és el que el seu contingut delimita, en funció, bàsicament, de la intencionalitat que hi trobin les persones que s'hi connectin. Pretén ser una pàgina oberta, a la vegada que intenta aportar alguns aspectes que, lògicament des de la meva perspectiva actual, són rellevants en el panorama de l'educació, la comunicació i les relacions afectives entre les persones, independentment de si es mira des de la dimensió professional o des de la dimensió personal, ambdues extremadament difícils de separar, tanmateix com passa entre el que anomenem com a àmbit cognitiu i el que anomenem com a àmbit emocional.

El mateix índex delimita els meus interessos, tant en una direcció com en una altra. Suposo que amb el temps, i amb la relació amb d'altres persones amb les que pugui interactuar a partir d'aquest espai virtual, establiré nous criteris, modificaré alguns àmbits, introduiré alguns apartats, tot i que el temps disponible per a treballar-hi delimita molt les possibilitats d'introduir totes aquestes modificacions, però, com diu la dita, "mica en mica s'omple la pica".

He oblidat, però, de presentar-me. Em dic Carles Parellada Enrich i la meva feina principal és la de mestre, encara que amb el temps he anat incorporant altres àmbits professionals a la meva experiència. Els temes de reflexió que més m'apassionen són aquells als que fa referència el títol de la pàgina: la comunicació, l'educació afectiva i el creixement personal.

A banda de fer de mestre, he seguit una formació molt acurada en el món de la psicomotricitat, específicament en la línia d'en Bernard Aucouturier, anomenada Pràctica Psicomotriu, i també en el camp de la sistèmica, com a terapeuta familiar, des del Centre de Teràpia Familiar de Barcelona, dirigit per n'Albert Sarró. Aquestes, doncs, són les dues altres obstinacions de la meva vida, la psicomotricitat i el treball corporal, i la teràpia familiar, i en diferents moments i indrets les vaig portant a terme amb una certa assiduïtat.

Allò que aglutina tots aquests àmbits diria que és la formació de mestres, tant inicial, amb les classes que he estat impartint fins fa o gaire de Desenvolupament Psicomotor a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un grup de tercer d'Educació Infantil, com permanent, des de la meva feina actual, en comissió de serveis, com a membre de l'Equip de Formació Permanent d'Infantil i Primària de l'ICE de la UAB, amb el que coordinem la formació d'aquestes etapes en els territoris i Plans de Zona que té assignats el nostre ICE per part del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, així com d'altres activitats de formació que desenvolupo en diferents zones geogràfiques d'Espanya.

Si hagués de dir què és el que actualment, a més a més de tot el que he anomenat que conformen les temàtiques i les formes d'abordar la formació, marca d'una forma més potent la direcció de la meva feina, cal que anomeni el treball de Bert Hellinger amb les Constel·lacions Familiars. Durant els cursos03/05 vaig fer la formaicó com a terapeuta especialitzat en aquesta modalitat sistèmica a l'Institut Gestalt de Barcelona, formació que coordinen en Joan Garriga i en Paco Sánchez. De fet, fins i tot des del moment en que vaig començar a estudiar magisteri, el tema del treball amb les famílies des de l'escola va ser un tema que era de cabdal importància per a mi. No és casual, doncs, que al llarg dels meus anys d'experiència docent, hagi dedicat grans esforços i projectes a establir una bona comunicació amb les famílies dels infants amb els que he treballat. Sempre he defensat, encara que ni tan sols avui en dia sigui una idea suficientment acceptada i compartida, que l'escola no te futur si no és capaç d'integrar a les famílies, i, encara que sigui o sembli un tòpic, de fet, mentre no hi hagi una bona integració de tota la comunitat educativa, les perspectives d'èxit de l'educació actual, sotmesa a tants canvis i pressions, són extremadament minses.

Per això, des del curs 05/06 coordino, conjuntament amb na Mercé Traveset, professora de secundària i terapeuta experimentada en diferents àmbits, a més a més de la seva capacitació com a constel·ladora familiar, la formació en Pedagogia Sistèmica que es du a terme des del mateix Institut Gestalt de Barcelona, sota la supervisió de'n Joan Garriga. La formadora principal d'aquesta formació és n'Angèlica Olvera, del CUDEC de Mèxic, una escola puntal en aquest abordatge, que l'ha incorporat en tots els seus centres, que agrupen a gairebé cinc mil alumnes si tenim en compte els cursos universitaris que imparteix. Na Angèlica està sent per a mi una mestra extraordinària i convido a totes les persones que es dediquen al món de l'educació, sigui com a professionals o com a pares i mares, a treure el nas en aquest nou paradigma que senes cap mena de dubte ajudarà a canviar el panorama de l'educació en els propers anys.

En l'apartat dels articles podeu trobar, si voleu completar aquestes idees, diferents documents que us situaran en els àmbits anomenats, que expliciten la meva manera concreta d'entendre l'atenció a la diversitat,  la formació permanent, la relació amb les famílies, el treball corporal, la psicomotricitat, la construcció de la identitat, la comunicació, fins i tot un altre dels temes que en aquest moment més m'apassionen, com és el de la complexitat, o d'altres que parlen d'experiències educatives recollides del meu treball docent, especialment de l'Escola Pública Els Convents de Martorell. Finalment podeu trobar-hi diversos articles sobre les constel·lacions familiars i la Pedagogia Sistémica.

Deia, doncs, que la meva feina principal és la de mestre. Vaig començar a fer substitucions a l'Escola Pública de Navarcles i després a l'Escola Pública Benviure de Sant Boi. La meva primera plaça provisional va ser a l'Escola Unitària de la Colònia Sedó (Esparreguera), on treballava amb infants des de dos anys fins a segon, amb l'ajuda d'una mainadera que es diu Lola Gil, i tant d'ella com dels infants i de llurs famílies vaig aprendre un tou de coses que m'han servit per sempre més. Després de tres anys, quan aquest centre es va tancar, amb una permuta i ja com a propietari definitiu, vaig anar a treballar a l'Escola Pública Els Convents de Martorell, on vàrem organitzar un Equip realment potent, bàsicament de parvulari i cicle inicial, encara que en molts aspectes hi estava implicat tot el claustre, i on vaig aprendre gairebé tot el que ara se sobre educació. Va ser una etapa de la meva vida extraordinària que mai podré oblidar, ni deixar d'agrair.

La meva experiència en aquesta escola es va iniciar a Parvulari, que és del que havia estat treballant amb anterioritat, amb algunes excepcions i incursions a Primària, però després vaig anar treballant a tots els cicles i edats, des de P3 fins a l'antic vuitè d'EGB. Dels dotze anys que vaig estar treballant en aquesta escola, tan sols vaig estar fora un curs, a l'Escola Pública Pau Vila d'Esparreguera, on en uns quants mesos vaig crear vincles molt profunds que perduren fins l'actualitat.

Donat que des de molt aviat vaig estar compaginant la meva tasca docent amb els infants, amb diverses activitats de formació permanent, entre les que destacaria els cinc anys que vaig estar participant en el FOPI i el Post FOPI de l'Hospitalet, l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el que estic vinculat des de fa molts anys, treballant amb els seus grups de formadors de formadors, o fent formació per encàrrec seu, com és el cas del FOPI, em va plantejar la possibilitat d'entrar a formar part del seu Equip de Formació Permanent i, amb molta il·lusió i satisfacció per part meva, des del curs 1997/98, hi estic treballant en comissió de serveis, que es renova anualment previ acord tripartit entre el Departament d'Ensenyament, la Universitat Autònoma (ICE) i jo mateix. La meva tasca en el ICE, i l'experiència compartida amb l'equip que el conformen, ha sigut , i està sent, un capital extraordinari per a la meva formació com a professional i com a persona.

A banda de tot això, i tal com es pot consultar en un dels apartats de la pàgina, ARRELS, tinc una consulta terapèutica en la que  atenc a famílies, a persones individualment i, més habitualment, a parelles, a banda de coordinar un taller de Cosntel·lacions Familiars i Creixement personal a Martorell, amb un grup que ja supera actualment les quaranta persones, i un altre a La Torre de Claramunt, que hem iniciat recentment. Amb la meva companya, Carme Hinjosa, especialista en treball corporal, duem a terme un taller mensual en el que atenem els aspectes corporals, emocionals i cognitius, a partir del que anomenem treball corporal integratiu. ARRELS ofereix altres possibles activitats que podeu consultar en l'apartat corresponent.

Les meves dades personals son:

Carles Parellada Enrich
C/ Barcelona 59
08789 La Torre de Claramunt (entre Capellades i Igualada, no confondre amb la Pobla de Claramunt, cliqueu aquí pe saber com arribar-hi)
938011646
cparella@xtec.cat (tot i que obro diàriament aquesta adreça electrònica, habitualment faig servir l'adreça de l'ICE)

Les meves dades professionals son:

Carles Parellada Enrich
Equip de Formació Permanent d'Infantil i Primària
ICE Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici Rectorat
08193 Bellaterra
935811650/935812701/935814656fax
Carles.Parellada@uab.cat

Amb el temps aniré afinant aquesta introducció/justificació/presentació, per anar-la ajustant a la realitat, tant de la meva trajectòria com dels aspectes en els que estigui implicat en cada moment actual. No puc fer altra cosa que comprome-tre'm a respondre, en un plaç relativament curt, a totes aquelles persones que, per la raó que sigui, vulguin posar-se en contacte amb mi a través del correu electrònic, i acceptaré, de bon grat, qualsevol suggerència respecte l'organització i el contingut d'aquesta pàgina. Espero, també, aprendre més coses sobre la construcció de pàgines Web per tal de fer-la més atractiva, més assequible i funcional.

Aprofito aquest espai i aquesta ocasió per donar les gràcies a totes les persones, mestres, infants, pares i mares, d'altres professionals, amics i amigues, i en especial a la meva companya, na Carme, de les que he après tantes coses i de les que he rebut tant de suport i reconeixement.

Carles Parellada Enrich
Esparreguera, 29 de març del 2002
(darrera revisió 28 d'octubre de 2007)