Lewis Carroll

Lewis Carroll va ser un gran matemàtic i escriptor britànic nascut a Daresbury, Cheshire, l’any 1832, i va morir a Guildford l’any 1898. El passat 14 de gener de 1998, van fer cent anys de la seva mort. El seu nom real era el de Charles Lutwigde Dodgson, fou matemàtic i professor del Christ Church College d’Oxford. També va ser fotògraf aficionat i autor, entre d’altres, del llibre Alícia al país de les meravelles.

Era el tercer fill, primer nen d’una família amb tretze fills i filles. Fins als onze anys va ser educat pel seu pare Charles Dodgson i més tard va estudiar a l’escola pública de Rugby. Al 1851 va començar els estudis universitaris al Christ Church on arribà a ser-ne professor i d’on ja no en va sortir més ja que va ser ordenat diaca. Carroll era una persona molt polifacètica. Tant és així que mai s’han arriscat a concretar on comença i on acaba Dodgson. Lewis va ser un professor capaç d’estar hores i hores parlant amb infants; un professor avorrit a classe, capaç de crear fantasies logicomatemàtiques divertidíssimes, la seva diversió favorita van ser les Matemàtiques.

Des de molt petit va començar a escriure en publicacions de caire familiar i d’àmbit local: petites obres teatrals, poemes humorístics, entreteniments, etc. Aquesta afecció el va portar a col·laborar en publicacions de més experiència, en les que començà a signar com a Lewis Carroll.

No va ser fins a la publicació d’Alícia al país de les meravelles, al 1865, que Lewis Carroll va començar a formar part, sense voler-ho, de l’èlit dels escriptors anglesos del segle XIX. L’Alícia real era la filla del seu amic el diaca Liddell. Carroll ha esdevingut en els nostres dies un dels autors més traduïts i llegits tant per petits com per grans.

Durant la seva trajectòria de vida aquest home va ser un professor de matemàtiques, amant del dibuix i de la fotografia. Va publicar tractats que el van convertir en un dels promotors de la lògica simbòlica (matemàtica dement, 1888 – 1893), en concret el 1887 va editar el Joc de la lògica, inspirat per les seves classes de lògica en un dels col·legis per a nenes de la universitat d’Oxford; més tard, el 1888, publica Curiosa Mathematica, Part I; el 1892 acaba la publicació de Papers on Logic, nou problemes de lògica; el 1894 publica Problems of Symbolic Logic, a Logical Paradox, a Logical Puzzle, y Lo que la tortuga le dijo a Aquiles, tots ells anònimament; el 1896 publica Lógica simbólica, parte I, elemental, la segona part ja no va arribar a aparèixer.

Finalment fins l’últim mes de la seva vida va estar obsessionat per regles de càlcul accelerat, fins que el catorze de gener del 1898 va morir d’una bronquitis, uns dies abans de fer els 66 anys.

 

Roger Pi Sardà / 2n X1

Evariste Galois

Evariste Galois va néixer el 25 d'octubre l'any 1811 en Bourg La Reine, un petit poblat al sud de París. El seu pare Nicholas Gabriel Galois i la seva mare Adelaide Marie Demante eren intel·ligents i havien rebut una molt bona instrucció en filosofia, literatura clàssica i religió. No obstant, no hi ha evidència d'alguna habilitat matemàtica en cap dels membres de la seva família.
Desprès de morir Napoleó, l'any 1824, Galois havia estat matriculat en el Lycée Louis le Grand com intern en el 4t curs. Durant 1824-25 va ser distingit per les seves bones qualificacions rebent nombrosos premis. Però l'any 1826 va haver de repetir curs perquè el seu desenvolupament en retòrica estava sota els estàndards exigits. Al Febrer de 1827 Galois va rebre la primera classe de matemàtiques, dictada per M. Vernier.
L'abril de 1829 Evariste Galois va publicar la seva primera feina d'investigació contínua en les matemàtiques. El 25 de maig va presentar articles sobre solucions algebraiques d'equacions a una acadèmia.
El seu pare el 2 de juliol de 1829 va morir en el seu departament de París ubicat a només uns passos del Lycée Louis le Grand on estudiava el seu fill. Aquesta mort va impactar fortament a Galois i va marcar la resta de la seva vida.
Galois va passar els seus exàmens i es va graduar el 29 de desembre de 1829. Desprès de llegir els treballs d'Abel i Jacobi, es va dedicar a desenvolupar la teoria de les funcions el·líptiques i dels integrals abelians.
El juliol de 1830 va esclatar la revolució. Carles X va fugir de França. Galois va intentar saltar la pandereta per unir-se, ja que havien tancat a estudiants al col·legi però va fracassar. També va escriure un article manifestant-se de que hagués tancat als estudiants al col·legi.
Galois en un sopar va amenaçar al rei amb una daga i va ser empresonat.
Al 14 de juliol Galois va ser arrestat novament ja que havia usat un uniforme d'artilleria que era il·legal i anava armat. Galois va ser enviat de tornada a la presó.
El mes de març del 1832 una epidèmia de còlera va escombrar París, i els presoners, incloent a Galois, van ser transferits a l'internat. Va ser allà on es va enamorar de Stephanie Felice du Motel, la filla del mèdic resident. Desprès de ser alliberat el 29 d'abril, Galois va intercanviar correspondència amb Stephanie no obstant, ella va tractar de distanciar-se d'aquella aventura.
Galois va ser ferit en un duel i abandonat per d'Herbinville i els seus propis padrins. Va ser trobat per un pagès. Va morir a l'hospital de Cochin el 31 de maig de l'any 1832.

Eva Doménech Moreno / 2n X1

Thales de Mileto