Feta ja l'estructura del programa informàtic ara ens feia falta començar a relacionar les nostres pretensions amb la Física. Per entrar en matèria pensàrem com podríem, a partir de les dades introduïdes en el programa, calcular els diversos punts en què es desplaçaria el nostre cos, per tant vam aplicar les fórmules bàsiques de cinemàtica que en definitiva són les que descriuen les propietats del moviment. Així a partir d' una massa, de les coordenades inicials, de les velocitats inicials i en un primer terme de la força, intentàrem calcular quin seria el següent punt que la nostra particula descriuria. Aquest procés que esmentem aquí ja s'explicarà en un apartat posterior, només exclusiu pel càlcul d'un punt a partir d'un altre. Per tant ara anirem comentant cada fórmula utilitzada en el programa i la seva utilitat posterior en el programa.
- Fórmula de la velocitat en un moviment
accelerat.
És la primera fórmula tractada i correspon al càlcul de velocitat dins un moviment amb acceleració constant. La velocitat antiga es veu afectada per una acceleració en el temps que li produeix un augment del seu valor.
, resultat del
càlcul, d'una 
velocitat inicial, i
d'una a.dt, acceleració constant en el temps.
- Fórmula de la posició en un moviment
accelerat.
Aquesta fórmula correspon a un càlcul per trobar un nou punt en l'espai dins un moviment que pot tenir o no una velocitat constant i que es veu afectat per una acceleració que produeix un canvi d'aquesta velocitat que alhora fa canviar el punt final buscat, d'una manera substancial.
- Fórmula de la posició en un moviment uniforme.
Aquesta fórmula com l'anterior s'utilitza per calcular un punt nou però en aquest cas dins un moviment uniforme, només la velocitat actua i és la única causant del desplaçament.
posició
després del moviment, una 
posició
inicial, i finalment V.t que en definitiva és l'espai
recorregut durant el moviment.
- Fórmula de la força.
És l'habitual representació de força on una massa rep una acceleració.
En aquest apartat pretenem ensenyar la tècnica bàsica que hem fet servir perquè el nostre cos es mogués en l'espai. Primer de tot partíem d'unes condicions inicials com eren: Força (descomposada en l'eix de les "x" i de les"y"), posició (també descomposada) i les velocitats
Per tant el primer problema era com a partir d'aquests condicionants
poder fer el càlcul de les següents posicions, és a dir, de la
trajectòria de la partícula. Així per no complicar els càlculs primer
aplicàrem el concepte de força als càlculs que posteriorment es
complicaria amb d'altres problemes, com ara el de la conservació de
l'energia. Així per iniciar el càlcul partíem d'una força
predeterminada segons l'usuaris del programa i gràcies a aquesta
obteníem l'acceleració a partir de càlculs simplíssims a partir de
l'equació de la força:
Un cop vam haver realitzat el programa vam intentar que la nostra partícula realitzés el moviment d'un planeta, introduint una fórmula de camp gravitatori, en funció de la posició relativa. El que esperàvem és que la nostra partícula recorrés una trajectòria el.líptica perfecta. Però, en fer que el programa ho realitzés vam veure que la nostra partícula seguia cada cop una trajectòria més tancada i la partícula acabava al centre de coordenades. Després de reflexionari molt ens vam adonar que la nostra partícula anava perdent energia (sobretot energia potencial) i acabava en l'únic punt on no en necessitava. Llavors ens vam adonar que el nostre programa a l'hora de calcular les noves posicions no era prou precís i, a mesura que anava realitzant més càlculs, l'error s'anava acumulant i cada cop perdia més energia.
El programa, com ja s'ha explicat, calcula la posició de la partícula a partir de la posició anterior, de la velocitat i de la seva acceleració, sempre mitjançant fórmules de cinemàtica i alguna de dinàmica. Vam introduir un diferencial de temps (dt) que era constant i molt petit, tant com ens permetia l'ordinador però insuficient, ja que la partícula anava perdent energia.
Llavors vam intentar veure com ho podríem solucionar. Per resoldre aquest problema, és a dir, que la partícula conservés la energía, vam utilitzar una variant del mètode d'Euler de la conservació de l'energia. Aquest mètode va ser presentat en la revista Teaching Mathematics and its applications. El que vam fer és aplicar aquest mètode, pensat originalment per un moviment que no estigués lligat a les lleis físiques, com per exemple la conservació de l'energia, a un espai on hi actuessin aquestes lleis. Per dur a terme això vam fer que el programa seguís el següent procediment:
- Primer de tot que calculés l'energia mecànica inicial, a partir
de les velocitats i de les posicions inicials demanades en el
moment que comença el programa, segons la fórmula de l'energia
mecànica:
) la calcula a
partir de:
), que és
introduïda en forma d'equació general en funció de x i
y en el moment d'introduir totes les dades, el programa
s'encarrega de trobar-ne el valor.
- Segon, que calculés les posicions següents a partir de la força.
Hem de tenir clar que la força és la derivada de l'energia
potencial (U) i això ens permetrà calcular les
acceleracions de la partícula en cada interval de temps a partir
del següent algorisme:
i
també són introduïdes en el
moment que s'inicia el programa.
Vam deduir que el fet d'utilitzar aquest mètode, a partir de diferencials, és el que provoca la pèrdua d'energia, ja que la precisió d'aquest mètode només permet fer aproximacions. - Tercer, calcular la nova energia cinètica a partir de l'energia mecànica i en guardàrem el valor.
- Quart, calcular les noves acceleracions a partir de les forces, tal com havíem fet abans, a partir de les derivades de l'energia potencial calculada a partir de les noves posicions que abans hem calculat, i sabent que F = m.a.
- Cinquè, calcular les noves velocitats a partir de les dades
obtingudes mitjançant les fórmules de cinemàtica. Les anomenarem
i 
.
Llavors, el programa calcula un valor que anomenem
, el qual és el valor pel qual
s'han de multiplicar les noves velocitats perquè l'energia
mecànica es conservi. Un cop hagi calculat les noves velocitats
es torna a començar el procés i així indefinidament, fins que en
tinguem prou.
Així, les noves velocitats són:
:
