Serra de Rubió vista des del Puig Aguilera
i el Puig Aguilera
Els tipus de materials que formen el relleu de la comarca són, en general, tous i poc consistents i per això és un terreny que fàcilment s'erosiona. L’efecte del riu Anoia i els seus afluents ha tingut força importància en la formació del relleu.
Així doncs hi podem diferenciar tres unitats de relleu: 1)una depressió central, formada per la Conca d’Òdena; 2) el conjunt de terres elevades, o altiplans seguerrencs i, 3) la vall de Carme, separada per la serralada Pre-litoral.
La part central de la comarca està formada per la conca d’Òdena, aquesta conca podríem dir que té forma d'una nou invertida, al centre de la qual hi trobem Igualada la seva capital. La seva alçada tan sols arriba a 300 metres.Aquesta conca ha estat erosionada per la xarxa fluvial de l’ Anoia i el resultat és un relleu en forma de “costers”.
Aquesta conca està envoltada de diverses serralades i altiplans que s’eleven progressivament.
Al nord-oest de la comarca s'aixequen la serra de Rubió, els altiplans seguerrencs de Calaf, les collades de la Tallada, de la Panadella i de Bellmunt; són relleus suaus i plans.
Al sud-oest, les serres de Brufaganya, Queralt, La Llacuna i Orpinell.
Les màximes altituds es troben a la part oriental, on hi ha Montserrat (1224 m.), però la mitjana no sobrepassa els 300 m.