La guerra civil i l’exili. Que va passar i perquè?

 

El 17 de juliol de 1936 s’inicià la sublevació militar a Melilla que continuà el 18 i 19 cap al territori peninsular. Inicialment aquesta insurrecció militar fracassa en la majoria de ciutats on la milícia popular i les forces del govern republicà ho impedeixen però triomfa en altres zones com Andalusia occidental, Castella la Vella, Lleó, Galícia, Oviedo, Àlaba, Navarra, Càceres i Mallorca en un primera ofensiva. A Catalunya les forces de l’ordre públic i els militants anarcosindicalistes aturen inicialment la insurrecció. El fet que la insurrecció no triomfés ni fracasses rotundament va provocar la divisió de l’estat en dues zones i l’esclat de la Guerra Civil.

 

 

 

Aquest fet que en tantes ocasions hem vist escrit com l’inici de la Guerra Civil Espanyola va portar cruentes repercussions, primer per la pròpia campanya bèl·lica i segon pel genocidi i la dictadura feixista que va patir el país al llarg de 40 anys amb la victòria del general Franco.

Però realment, sabem quines són les causes que van fer que aquesta revolta militar esdevingués la gran guanyadora?.

El cert és que la República va fer possible a Catalunya la instauració de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia amb àmplies atribucions a partir de l’any 1931.

 

 

 

 

 

 

 

 

A nivell educatiu, per exemple, s’estableix un gran avenç en instaurar una escola laica, coeducativa i per a tothom, incorporant l’educació des dels 0 anys. És en aquest context d’innovació que trobem la màxima representació de la creació del CENU (Consell d’Escola Nova i Unificada) que funcionarà fins i tot durant tot el conflicte bèl·lic acollint nens i nenes de d’altres indrets espanyols orfes, de pares exiliats o be desapareguts.

El novembre de 1933 hi ha eleccions a les Corts espanyoles i les dretes guanyen a tot l’estat espanyol. Això comportarà que els conflictes socials i polítics es tornin cada cop més radicals produint una profunda diferenciació social a Catalunya i a Espanya.

Les noves esperances que van esdevenir amb les eleccions de 1936 amb el triomf a Catalunya del Front d’Esquerres i a Espanya del Front Popular van restablir noves oportunitats al govern català que quedà escapçat per l’inici de la Guerra Civil.

La pèrdua d’aquestes eleccions per part de les dretes, segurament propicià encara més, el cop d’estat militar planificat pel general Mola des de Pamplona conjuntament amb altres comandaments militars com ara Franco a Canàries i Marroc, Queipo de Llano a Sevilla i Goded a Balears i Catalunya.

És molta la documentació i els estudis realitzats envers la Guerra Civil espanyola , així doncs no descriure el que va ser propiament el conflicte, si vull però explicitar, encara que sigui a grans trets, el que va suposar per Catalunya la victòria del franquisme a partir de 1939. D’entrada queda abolida l’autonomia i amb la derrota es pateix les conseqüències d’un genocidi com a país.

Sens dubte, tal i com manifesta Josep Benet, ens trobem sense por a equivocar-nos davant d’un genocidi cultural.

"Poden parlar de genocidi cultural si tenim en compte que va ser una acció deliberada realitzada amb intenció de destruir la llengua, la cultura, la religió d’un grup nacional, racial o religiós". (1)

A tall d’exemple recordar que l’ús del català quedarà prohibit en qualsevol indret públic i es restringirà solament a l’ús privat de la vida familiar. Per tant no podrà ser utilitzat ni en l’escola, universitats, publicacions, llibres, anuncis, etc. Fins i tot en l’església restarà prohibida la seva utilització.

Caldria segurament que els catalans i catalanes actuals ho tinguéssim molt més present i ho treballéssim molt més en els centres educatius. S’hauria de pensar més sovint des d’una vessant didàctica i pedagògica el fet de supervivència d’una llengua i d’una cultura després de patir durant més de 40 anys aquesta repressió.

Un altra conseqüència directa de la guerra va estar el gran patiment de la població civil, tant en els tres anys de guerra com després durant tots els anys de postguerra . Podem anomenar, entre d’altres, la fam, els bombardejos, les persecucions arbitràries, l’exili i els morts.

(1) Josep Benet. "El genocidi contra Catalunya intentat pel franquisme a partir de 1939". Escola Catalana, núm. 424. Pàgines 26 i 27