La poesia és un recurs que es pot utilitzar per aprendre continguts sobre la guerra.
- Inicialment caldrà treballar les expressions que ajudin a comprendre el significat del poema, com per exemple: " pluja roja", "vida a les mans", "callaran canons", "mossegat per tortures", etc.
- A partir dels paràgrafs del poema es pot organitzar per grups de 3/4 alumnes el treball de comprensió del que vol dir el fill en aquest tros de poema al seu pare. Després cadascun dels components dels distints grups explicaran el significat del seu boci de poema fins a tenir una total comprensió del text.
- Podem llegir el poema en veu alta fins aconseguir que l'alumnat pugui recitar-lo amb l'expressió i la dramatització que convingui.
- Parlem amb el nostre alumnat de situacions de mancança del pare o d'algun familiar estimat en l' entorn més proper. Aquest fet que ja comporta dolor en sí mateix, com ens l' imaginem en un entorn de guerra? ( Buscar informació de la Guerra Civil o d'altres guerres. Veure webs en "Recursos Pedagògics")
- Realització d'un mural de dibuixos, textos, notícies,... que mostrin els sentiments de l'alumnat envers el poema a partir de qüestions com:
Què hem sentit al treballar el poema?
Com ens imaginem la relació del pare i el fill?
Com ens sentiríem si haguéssim de deixar-ho tot i fugir ara mateix?
Homenatge al meu pare
| El teu combat sense fi mossegat per tortures, segueix encara avui. Algun dia, amic, arribarà l’esforç, l’esforç del teu combat serà la pluja roja que du la llibertat. Algun dia veuràs els obrers a les fàbriques amb la vida a les mans. Quan acabi el combat la teva gran bondat es quedarà tranquil·la a jeure en un sofà, i aquelles mans cansades, i aquells ulls afamats també descansaran. Aquella pluja roja algun dia caurà, i creixeran cançons de la terra més erma, i callaran canons, i s’obriran presons. |
Algun dia, amic meu, deixaràs la cartera, deixaràs la drecera que fa temps vas triar, car hauràs arribat, car aquell teu combat haurà fructificat... De la terra més erma naixeran les cançons, i portes i balcons clamaran llibertat; llibertat que tu estimes com el vostre combat, i avui, amic, i avui, pare, he sentit un cop més el desig d’abraçar-te aquí, pare, a casa teva. I jo que sóc covard, he escrit amb carbons, el cor ple d’il·lusions: Amnistia! |
|---|