ISAAC ALBÉNIZ

1860 - 1909

Isaac Albéniz va néixer a Camprodon, Girona, el 29 de maig de 1860. Va començar la seva vida com un prodigi i després de moltes gires arriscades que el portaren tan lluny de casa com són les Amèriques (viatges que constantment interrompien les seves classes al Conservatori de Madrid), es va concentrar en una seriosa carrera d'estudis a Bèlgica. Amb una beca que rebé del Rei Alfons XII d'Espanya, va entrar al Conservatori de Brusel·les l'any 1876, graduant-se l'any 1879 amb un primer premi en piano, que li fou atorgat de forma unànime. Albéniz va tornar a Espanya per a establir-se com un expert virtuós; a més, va començar a composar i a dirigir. De seguida va començar com a director d'una companyia ambulant de sarsueles i va escriure tres sarsueles (cap d'elles es conserva actualment). L'any 1883 es va establir a Barcelona, on estudià composició amb Felip Pedrell. Cada cop més, Albéniz incorporava les seves pròpies composicions als seus recitals. L'any 1885 es va traslladar a Madrid on els seus treballs foren publicats pels principals editors musicals d'aquella època: Benito Zozaya i Antonio Romero.
La reputació d'Albéniz com a pianista i compositor, va seguir creixent. A la primavera de 1889 viatjà a Paris, on va aparèixer junt a la Colonne Orchestra a un concert que incloïa el seu Piano Concerto. Des de París va seguir fins a Anglaterra, on les seves interpretacions li van aportar un èxit a l'instant. L'any 1890 se posà en contacte amb l'empresari Henry Lowenfeld que contractà els serveis d'Albéniz com a intèrpret i compositor. Com a resultat, Albéniz es traslladà junt a la seva família (la seva esposa Rosina i els seus tres fills) a Londres i a través de Lowenfeld finalment s'introduí al món del teatre musical. Treballant al Teatre Líric i més tard al Teatre Príncep de Gales, proporcionà números extres així com era necessari per les seves adaptacions de comèdies musicals. A petició de Lowenfeld, Albéniz composà "L'Òpal Màgic". Aquest comèdia lírica en l'estilo de Gilbert i Sullivan fou estrenada al Líric el 19 de Gener de 1893 (fou traduïda posteriorment al castellà per Eusebi Sierra i presentada a Madrid l'any 1895 com "La Sortija"; aquest mateix any, la seva sarsuela "San Antonio de la Florida" amb llibret de Sierra fou també interpretada a Madrid).
Els seus contactes teatrals a Londres cridaren l'atenció del poeta i dramaturg amateur i hereu d'una fortuna bancària de la cèlebre firma de Coutts and Co, Francis Burdett Money-Coutts, qui havia comprat accions i el Juliol de 1894 adquirí el contracte que Albéniz tenia amb Lowenfeld. Coutts, el suport financer del qual permetia a Albéniz viure confortablement la resta de la seva vida, estava interessat en escriure llibrets. La seva col·laboració amb el compositor produí Henry Clifford (estrenada al teatre del Liceu de Barcelona en 1895), Pepita Jiménez (Teatre Liceu, 1986; Neues Deutsches Theater de Praga, 1897; Monnaie de Brusel·les, 1905), i Merlin (composada entre 1898 i 1902 però no produïda en vida de Albéniz), la primera òpera de una proposta trilogia titulada King Arthur (Lancelot va quedar incompleta en 1903, i respecte a Guenevere, no es va arribar a intentar). Por conseqüent, durant aproximadament una dècada, Albéniz va dedicar tot el seu talent i energia a la creació i producció de música per a l'escenari. Durant aquest temps va estar traslladant-se des de Londres a Paris.
A la capital francesa se posà en contacte con Vincent d'Indy, Ernest Chausson, Charles Bordes, i més tard amb Paul Dukas i Gabriel Fauré, formant estrets vincles con la comunitat musical francesa. Des de 1898 fins a 1900 ensenyà piano avançat a la Schola Cantorum, però a causa de la seva pobra salut, l'any 1900 va retornar al càlid clima espanyol. Va començar un fatigosa feina junt a Enrique Morera amb la promoció de treballs lírics catalans. Quan, a pesar de tot, els seus esforços no aconseguiren que es produïssin els seus propis treballs teatrals, va tornar a Paris, on la seva música era acceptada, elogiada i interpretada. La residència d'Albéniz a Paris va començar a ser un refugi per a artistes espanyols (entre els que estan Joaquín Turina i Manuel de Falla); aquí trobaren ajuda i ànims pels seu propi esforç.
La preocupació d'Albéniz amb les formes musicals més llargues produí un canvi en el seu estil composicional des de allò bàsicament lleuger, peces atractives de la seva carrera primerenca, cap a un art més complex. I encara que no deixà d'interpretar, les seves aparicions minvaren quan començà a deixar-se absorbir per la composició i producció dels seus treballs operístics. D'aquest període ens arriben les cançons "Il en est de l'amour" i "Deux morceaux de prose de Pierre Loti" ("Crépuscule" i "Tristesse") així com aquells grups de poemes de Coutts: "Para Nellie" (un conjunt de sis cançons); "Art thou gone for ever", "Elaine"; "Six Songs" (de les quals només "Will you be mine?" i "Separated" sobreviuen); i "Two Songs" ("The Gifts of the Gods" i "The Caterpillar"). D'aquest període també existeix una mostra de obertura d'una cançó para posar música al text de la faula de Jean de La Fontaine "Conseil tenu par les rats," el fragment que conclou una cançó de Coutts, "Laugh at loving," i referències a altres cançons de Coutts per a les que no s'ha trobat la música.
Com Coutts començà a cansar-se d'escriure llibrets, Albéniz poc a poc tornà al piano i al seu natiu paisatge d'inspiració, La Vega (1896-98) presagiant el seu posterior estil, que va florir amb la seva obra mestra Iberia (1905-1908). La textura composicional i el llenguatge que defineix Iberia son característics de Quatre melodies (dels poemes de Coutts), l'últim treball vocal i les últimes peces completes d'Albéniz. A causa d'una nefritis, Albéniz morí a Cambo-les-Bains als Pirineus Francesos el 18 de Maig de 1909.