LUDWING VAN BEETHOVEN

1770 - 1827

Neix a Bonn el 16 de desembre de 1770, i va morir el 26 de març de 1827 a Viena. Va ser fill i nét de músics, i per tant el seu pare li va iniciar en aquest art. Intentant emular a Mozart, el seu pare Johann li va instruir musicalment d'una forma severa, el que va contribuir de forma notable al fracàs del jove Beethoven presentat com nen prodigi en actuacions públiques. Fins i tot la seva veritable edat era ocultada per a impressionar encara més al públic. La disposició no obstant això que Beethoven sentia per la música, va fer que es bolqués totalment en ella, a pesar de les nombroses pallisses que li propinaba el seu pare aixecant-lo del llit per a asseure'l davant el clau. Fins i tot es conta que li renyia severament quan ho escoltava improvisar. Gràcies a un músic cridat C.G. Neefe (que va ser qui valorant el seu talent va publicar les seves primeres notes), entre 1782 i 1783, Beethoven va entrar en el teatre de la cort en qualitat d'ajudant seu, on va poder accedir a nombrosos assajos de les òperes que allà es representaven. En 1784 Maximilian Franz, príncep elector, ho va nomenar organista de la seva Capella amb un sou de 150 florins anuals, al que va seguir un viatge a Viena als 16 anys. Allà va conèixer a nombrosos autors, i és molt probable que toqués davant Mozart. Després d'aquesta breu introducció en aquesta ciutat, va retornar a la seva ciutat natal, on els problemes familiars (mort de la seva mare i pare) van marcar aquesta època. Durant aquest temps va compondre la seva primera obra personal, "Cantata a la mort de José II", que mai va ser interpretada. Allí Beethoven va mantenir també nombrosos contactes amb Haydn, qui va ser el seu mestre, encara que la relació amb aquest últim no fora del tot tranquil·la. En 1792, Beethoven torna a Viena, on trobarà la seva estabilitat com a compositor. En aquella època Vienna era una ciutat molt musical, amb gran producció de compositors, i el geni es va instal·lar ràpidament guanyat fama i admiració, imprimint-se les seves noves obres i debutant com gran pianista. En 1796, Beethvoven era ja requerit per a tocar en altres ciutats, fins i tot va tocar davant reis melòmans amb èxit (Federic Guillem II). Per fi en 1800 representà el seu primer concert, però poc després va començar a notar-se ell mateix el començament de la pèrdua d'audició. Aquí comencen les angoixes d'un Beethoven que a poc a poc no anava a actes públics perquè ningú es donés compte de tal fet, encara que l'avanç de la seva malaltia li obliga a retirar-se de l'direcció com fins ara venia fent. Aleshores es va veure obligat a comunicar-se per mitjà de notes (quaderns de conversa, dels quals es conserven la meitat). El compositor va començar a refugiar-se en si mateix, tenint una explosió creadora increïble, estrenant les seves simfonies amb gran èxit, l'òpera Fidelio (amb una acollida més freda), sonatas, quartets... augmentant l'admiració i popularitat de la qual ja gaudia, fins arribar al culminació amb l'estrena de la seva 9ª Simfonia i Missa Solemnis (1824), davant una sala abarrotada. Beethoven anava empitjorant de salut, i en els últims mesos de la seva vida, va compondre el que els estudiosos pensen que són les seves millors obres, els últims quartets de corda, innovadors en el seu temps. Una neumonia va desencadenar a la fi de 1826 una sèrie de problemes que li van ocasionar la mort el 26 de març de 1827. Al seu enterrament van acudir 20.000 persones, i es van subastar la mayoria dels seus manuscrits i pertinences.