MAURICE RAVEL

1875 - 1937


Maurice Ravel va néixer el 7 de març de 1875 en Ciboure (França). Va Estudiar entre 1899 i 1905 en el conservatori de París on va ser deixeble, entre altres, de Gabriel Fauré i de Gédalge. També va conèixer a Emmanuel Chabrier, a qui admirava. Per les seves característiques de timbre, harmonies i associacions extramusicals la música de Ravel s'associa sovint a la del compositor impresionista francès Claude Debussy. No obstant això Ravel sentia una major atracció per les estructures musicals abstractes. El seu color orquestal viu i transparent li converteix en un dels mestres moderns de la orquestració. Entre els seus deixebles més destacats cal citar al compositor britànic Ralph Vaughan Williams. L'impresionisme de Ravel s'aprecia especialment en les suites per a piano Miroirs (Miralls, 1905) i Gaspar de la nit (1908) i en la Rapsodia espanyola per a orquestra (1908). El seu gran talent per a evocar èpoques passades es posa de manifest en obres com la Pavana per a una infanta difunta (1899), Valses nobles i sentimentals (1911) i La tomba de Couperin/ (1917), composicions totes elles per a piano que posteriorment van ser orquestrades. El seu clasicisme s'aprecia en l'obra per a piano Jocs d'aigua (1902), amb una estructura de sonata clàssica i una textura brillant i virtuosística, així com en el Quartet per a corda (1903), la Sonatina per a piano (1905) i obres de càmera posteriors com la Sonata per a violí i violoncel (1922). Entre l'obra escènica de Ravel cap citar les òperes L'hora espanyola (1911) i El nen i els sortilegis (1925), el famós Bolero (1928), escrit en principi com acompanyament per a la interpretació solista de la ballarina Ida Rubinstein, i el ballet impressionista Dafnis i Cloe (1912), encàrrec de l'empresari rus Sergei Diáguilev. Diáguilev havia ja escenificat arranjaments d'obres anteriors de Ravel com la suite La meva mare l'oca (per a dos pianos, 1910, i per a orquestra, 1912). En els anys vint la col·laboració de Ravel amb George Gershwin va exercir una forta influència en ambdós compositors. La orquestación de les últimes obres de Gershwin és més pulida i en les dos últimes obres de Ravel s'observa una subtil influència jazzística: el Concert per a piano en sol i el Concert per a piano en re per a la mà esquerra (1931), molt mes ombrívol i que va ser escrit per al pianista vienés Paul Wittgenstein que havia perdut la seva mà dreta en la Primera Guerra Mundial. Al 1932 es va veure afectat per una malaltia neurológica. El 28 de desembre de 1937 Ravel moria a París.