Franz Schubert va néixer a Viena (Àustria) el 31 de gener
de 1797. Era el dotzè fill de catorze dels que només en
van sobreviure cinc. La seva procedència és humil. Residia
en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre.
El seu pare volia que fos mestre com ell, però decidit a seguir
el seu propi camí com a músic, s'hi va haver d'enfrontar.
Als onze anys havia entrat com a cantor a la capella imperial, aconseguint
una beca que li va permetre rebre ensenyament gratuït a l'escola
municipal de Stadkonvikt. Allà va ser alumne d'Antonio Salieri
i gràcies a l'orquestra de l'escola, per a la que va escriure les
seves primeres simfonies, es va familiaritzar amb obres de Franz Joseph
Haydn i Ludwig van Beethoven.
Als catorze anys neixen els seus primers lied i abans de fer els divuit
ja havia creat una de les seves obres mestres, Gretchen am Spinnrade,
el primer dels molts lied inspirats en poemes de Johann Wolfgang von Goethe.
Als dinou anys havia escrit més de 250 lieders.
Barallat amb el seu pare, la casa del seu amic Franz von Schober es va
convertir en el seu primer refugi. És el moment en el que pren
la decisió d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se només
a la música. Era el començament d'un llarg pelegrinatge,
ja que mai va aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions
i de fet va sobreviure gràcies a la generositat dels seus nombrosos
amics, que el varen anar acollint successivament a les seves cases. Així,
va tenir una vida bohèmia envoltada d'intel·lectuals, amant
de les tavernes i dels ambients populars, allunyat dels salons i de les
etiquetes de la noblesa. D'aquí el terme famós de schubertíades:
reunions d'artistes de tots els àmbits que formaven un cercle brillant
i animat dedicat a la música i a la lectura.
Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat,
es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l'alta societat.
Això va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai
va arribar a conèixer la fama o l'èxit. No obstant això,
Schubert juntament amb Beethoven, posen els fonaments al que serà
el Romanticisme. Podríem dir que Schubert representa l'essència
del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.
Durant els seus últims anys de vida va escriure peces magistrals,
fruit i reflex de les seves vivències personals i sempre amb el
segell inconfusible d'una inesgotable inspiració melòdica.
Una tensa profunditat marca la Wanderer-Fantasie (1822) o Die schöne
Müllerin (1823), aquests últims inspirats en poemes de Wilhelm
Müller, i ja cap el final, l'intens dolor i el tancament sobre sí
mateix van deixar la seva empremta en el Winterreise, (1827) també
de Müller.
Llavors Schubert tenia només 31 anys. Acabava de matricular-se
per estudiar fuga. Però una sífilis, complicada finalment
amb una crisi tifoïdal, el van portar a la mort el 19 de novembre
de 1828, sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven.
El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, finalment
s'ha complit.
En aquests moments Schubert està enterrat en el mateix indret que
Beethoven, reservat a músics il·lustres, al Zentralfriedhof
de Viena.
|