GIUSEPPE VERDI

1813 - 1901

En 1813, a Li Roncole, un poble proper a Busseto (Parma), naixia Giuseppe, en el marc d'una família humil. Des de petit va començar a estudiar música amb el organista del seu poble, que a pesar de no aportar grans coneixements li va permetre al nen demostrar certa facilitat. El mercader i melòman Antoni Barezzi va prendre el paper de mecenes i li va pagar els estudis. Així, viatja a Milà amb la intenció d'ingressar al conservatori on, en una nova demostració de la ineficàcia d'algunes cases d'estudis, és rebutjat i el duu a seguir cursos amb Vicente Lavigna, un discret compositor de la Scala. En 1836 és contractat com músic civil en Busseto, on es casa amb Margherita Barezzi, filla del seu protector, amb qui té dos fills. En 1839, Verdi aconsegueix ingressar a la Scala amb "Oberto, comte de Sant Bonifacio", que per pertànyer al gènere heroic donizettiano és bé rebuda pel públic. Després de l'èxit, Ricordi li encarrega diverses obres. La formació de Verdi havia estat pràcticament autodidacta, ja que la categoria dels seus professors només va servir per a tot just orientar-lo una mica.
Mentre componia, per a Ricordi, l'òpera còmica "Un giorno di regno", els seus dos fills i la seva esposa van morir uns després d'uns altres. Va ser posseït per aquesta tragèdia que va compondre "Nabucco", un drama basat en textos bíblics. Verdi va passar nits senceres llegint els textos i es commovia particularment pel cor de jueus exiliats, que donés lloc a la part més famosa de la seva obra: el "Va pensiero". A partir d'aquesta òpera, a Verdi li van ploure els encàrrecs als quals va respondre amb una tempesta de genialitats. En 1846 la seva unió no legalitzada amb la cantant Giuseppina Strepponi, a qui a més donava cabuda en les seves òperes, va generar el seu primer i únic petit escàndol.
Entre 1851 i 1853, Verdi va compondre tres obres que, sense dubtes, poden ingressar dintre de les millors obres líriques de la història de la humanitat: "Rigoletto", "Il "trovatore" i "La traviata". En les tres, va impressionar no només la vena creativa sinó el progrés de coneixement, amb interessants girs harmònics i impactants contrastos d'intensitat. Després, van arribar moltes obres més que van acabar de donar forma a una carrera brillant. Sobre la seva penúltima òpera, "Otello", el musicòleg australià Xerris Osborne va dir que és superior en nervi dramàtic a l'original "Othelo" de Shakespeare. La seva última obra, Falstaff -també shakespereana- sorprèn per la modernitat d'un Verdi de gairebé 80 anys. Giuseppe Verdi va morir, als 87 anys, el 27 de gener de 1901, en la ciutat de Milà. Aquest dia, a Itàlia es va declarar duel nacional.
A més d'un segle de la seva desaparició, la vigència de la seva música impressiona. És un cas estrany ja que, aquest compositor, sense por a les complexitats no només va collir admiració sinó que, com pocs, va aconseguir emocionar cada vegada que una obra seva va ser posada en escena. I, miracles de l'art, encara mort el compositor les seves obres no moren, i per diversos segles més milers de persones seguiran vessant llàgrimes quan s'escoltin els últims concordes de Nabucco.