Compositor i violinista italià. Igor Stravinski comentà
en una ocasió que Vivaldi no havia escrit mai 500 concerts, sinó
"500 vegades el mateix concert". Una mica exagerat, però
no deixa de ser veritat, ja que el to que utilitza amb la seva música
el fa que se'l reconegui ràpidament.
La seva producció no és tant sols de concerts, sinó
que hi ha molta música de cambra, vocal i operística. Famós
sobretot pels seus 4 concert per a violí i orquestra reunits sota
el títol Les Quatre Estacions ("la
Primavera", "l'Estiu", "la Tardor" i l'Hivern".
Vivaldi és per dret propi un dels més grans compositors
del Barroc, impulsor de l'Escola veneciana i, comparable, per qualitat
i originalitat als seus contemporanis Bach i Händel.
Poc se sap de la seva infantesa. Fill del violinista Giovanni Battista
Vivaldi, el petit Antoni Vivaldi es va iniciar en el món de la
música segurament de la mà del seu pare. Orientat cap a
la carrera eclesiàstica, Vivaldi va ser ordenat capellà
el 1703, però un any més tard es va veure obligat a renunciar
a celebrar missa per una malaltia bronquial, segurament asma.
També al 1703 va ingressar com professor de violí en el
Pio Ospedale della Pietà, una institució destinada a formar
noies orfes. Lligat durant molts anys a la Pietà, moltes de les
seves composicions van ser interpretades per primera vegada per una orquestra
femenina.
Amb elles, Vivaldi va aconseguir renom en poc temps en tot el territori
italià, i més tard al continent europeu, no tant sols com
compositor, sinó també, com violinista, un dels més
grans del seu temps. Només cal mirar les dificultats de les parts
solistes dels seus concerts o les seves sonates de cambra per notar el
nivell tècnic que tenia.
En aquell temps l'òpera era l'únic gènere que aportava
beneficis als compositors, i Vivaldi també ho va provar, en un
principi la seva condició de capellà li ho impedia, ja que
es considerava a l'òpera, un espectacle de qualitat baixa i poc
edificant.
De fet, els seus superiors sempre li van recriminar la poca dedicació
al culte. Immens en el món teatral com compositor i empresari,
Ottone in Villa va ser la primera de les seves òperes de la que
es te noticia. A ella van seguir títols com Orlando furiós,
Armida al camp d'Egipte, Tito Manlio i L'Olimpiade.
La fama de Vivaldi va arribar al cim a la meitat de la seva vida amb la
publicació de les seves més importants col·leccions
instrumentals.
A finals de la dècada de 1730, el públic venecià
va començar a mostrar menys interès per la seva música,
pel que Vivaldi es va dedicar a provar fortuna a Viena, on va morir en
la més absoluta misèria un mes més tard de la seva
arribada.
Després d'aquest trist final i d'un període d'oblit, l'obra
de Vivaldi va contribuir a assentar les bases del que seria la música
del mestres del classicisme, sobre tot a França, i a consolidar
l'estructura del concert solista.
|