ANTONI VIVALDI

1678 - 1741

Compositor i violinista italià. Igor Stravinski comentà en una ocasió que Vivaldi no havia escrit mai 500 concerts, sinó "500 vegades el mateix concert". Una mica exagerat, però no deixa de ser veritat, ja que el to que utilitza amb la seva música el fa que se'l reconegui ràpidament.
La seva producció no és tant sols de concerts, sinó que hi ha molta música de cambra, vocal i operística. Famós sobretot pels seus 4 concert per a violí i orquestra reunits sota el títol Les Quatre Estacions ("la Primavera", "l'Estiu", "la Tardor" i l'Hivern". Vivaldi és per dret propi un dels més grans compositors del Barroc, impulsor de l'Escola veneciana i, comparable, per qualitat i originalitat als seus contemporanis Bach i Händel.
Poc se sap de la seva infantesa. Fill del violinista Giovanni Battista Vivaldi, el petit Antoni Vivaldi es va iniciar en el món de la música segurament de la mà del seu pare. Orientat cap a la carrera eclesiàstica, Vivaldi va ser ordenat capellà el 1703, però un any més tard es va veure obligat a renunciar a celebrar missa per una malaltia bronquial, segurament asma.
També al 1703 va ingressar com professor de violí en el Pio Ospedale della Pietà, una institució destinada a formar noies orfes. Lligat durant molts anys a la Pietà, moltes de les seves composicions van ser interpretades per primera vegada per una orquestra femenina.
Amb elles, Vivaldi va aconseguir renom en poc temps en tot el territori italià, i més tard al continent europeu, no tant sols com compositor, sinó també, com violinista, un dels més grans del seu temps. Només cal mirar les dificultats de les parts solistes dels seus concerts o les seves sonates de cambra per notar el nivell tècnic que tenia.
En aquell temps l'òpera era l'únic gènere que aportava beneficis als compositors, i Vivaldi també ho va provar, en un principi la seva condició de capellà li ho impedia, ja que es considerava a l'òpera, un espectacle de qualitat baixa i poc edificant.
De fet, els seus superiors sempre li van recriminar la poca dedicació al culte. Immens en el món teatral com compositor i empresari, Ottone in Villa va ser la primera de les seves òperes de la que es te noticia. A ella van seguir títols com Orlando furiós, Armida al camp d'Egipte, Tito Manlio i L'Olimpiade.
La fama de Vivaldi va arribar al cim a la meitat de la seva vida amb la publicació de les seves més importants col·leccions instrumentals.
A finals de la dècada de 1730, el públic venecià va començar a mostrar menys interès per la seva música, pel que Vivaldi es va dedicar a provar fortuna a Viena, on va morir en la més absoluta misèria un mes més tard de la seva arribada.
Després d'aquest trist final i d'un període d'oblit, l'obra de Vivaldi va contribuir a assentar les bases del que seria la música del mestres del classicisme, sobre tot a França, i a consolidar l'estructura del concert solista.