Per poder tocar correctament l'instrument, primer hem de conscienciar-se de tenir una bona postura corporal relaxada, que és imprescindible per no patir lesions o, fins i tot, per facilitar la tècnica i sortida del so. Per tant és important primer de tot mantenir l'esquena ben recta, les espatlles caigudes i els colzes separats del cos. La flauta ha de fer un angle de 50º o 60º respecte la posició del cos independent si estem asseguts o dempeus. Mai hem de tocar la flauta garrotats o amb els braços encongits, perquè dificultaria l'agilitat dels dits. Aquests no han de allunyar-se de la flauta quan destapem els forats, ja que després serà més fàcil tapar-los i guanyarem velocitat. S'ha de procurar tapar completament o correctament els forats, no cal prémer ni tampoc deixar els dits totalment tensos i rectes. Millor formant una petita corba.

A l'hora d'agafar la flauta hem de tenir present que la mà esquerra s'encarrega dels tres primers forats més propers a la cara; l'índex, el cor i l'anular correlativament. El dit polze és qui ha d'obrir, tapar o mig-tapar la única obertura que hi ha a la part posterior de la flauta. Cal tenir en compte que el dit xic de la mà esquerra no s'utilitza en cap moment. La mà dreta, per la seva part, té cura dels quatre forats restants. Sols el dit polze té la funció de sostenir la flauta amb ajuda de la boca. La flauta mai s'ha de mossegar. Els llavis s'acoblem a la flauta i no cal introduir-la excessivament ja que dificultaria la seva execució.

L'emissió del so es farà amb un cop de llengua. S'agafarà aire sempre per la boca i s'expirarà xiuxiuejant un suau "tu" per a cada nota. La respiració és molt important. Per poder tenir tota la potència pulmonar és aconsellable la respiració abdominal, dosificar l'aire i respirar quan sigui convenient. Amb les notes més greus expulsarem l'aire amb molta menys potència que amb les notes agudes, per tal de no fer xiular i desafinar la flauta.