Orientacions didàctiques  

      
              El crèdit de “Virtual English” és un crèdit al qual pot accedir tothom a través d’Internet. El crèdit consta de 5 unitats, amb les seves corresponents tasques i activitats, la majoria de les quals es porten a terme utilitzant diferents recursos d’Internet i de la informàtica en general. Amb aquesta premissa queda clar que aquest crèdit s’ha de portar a terme a l’aula d’informàtica i que cal, com a mínim, tenir un ordinador amb línia telefònica i  mòdem per a poder-se connectar a Internet.  

              Des de la pàgina principal del crèdit es pot accedir a les pàgines que contenen el material per l’alumne i a les que contenen material pel professor. Les pàgines de l’alumne estan distribuïdes en 5 unitats. A cada una de les unitats hi ha una descripció dels objectius, procediments i tasques que l’alumne ha de portar a terme, de tal manera que l’alumne pot anar treballant durant tot el trimestre sense utilitzar cap altre tipus de  material (un diccionari, i un processador de textos, això sí). Les pàgines per al professor contenen la resta de continguts del crèdit aixi com una explicació força exhaustiva de cada una de les tasques de les 5 unitats del crèdit, amb els objectius, continguts, procediments, proposta d’alternatives, material a utilitzar, activitats extres i temporització.  

              Per  la bona marxa d’un crèdit amb aquestes característiques caldria tenir en compte les següents orientacions: 
      

    • “Virtual English” és un crèdit és d’ampliació, i per tant s’aconsella que el segueixin alumnes que no tenen problemes per seguir el crèdit comú. També és bo que els alumnes que l’hagin de fer tinguin coneixements d’informàtica, i així dedicar més temps als aspectes propis de la llengua anglesa. -El número d’alumnes ideal per aquest crèdit és de 14-16. Encara que es disposin de més ordinadors no es gens aconsellable tenir més alumnes, ja que treballen d’una manera autònoma, però necessiten contínuament l’orientació i l’ajuda del professor. Els alumnes poden treballar individualment o de  dos en dos. Es feina del professor aparellar-los correctament per a que aprofitin millor les classes. Per tal d’evitar que un dels dos alumnes no faci res mentre l’altre fa una tasca és millor dir-los que ho han de fer tot conjuntament. 
    •  Els alumnes poden treballar “autònomament”, però no es aconsellable deixar que uns alumnes vagin molt més avançats que els altres. Per això hi ha activitats extres a gairebé cada unitat. Encara que treballin sols els alumnes necessiten sempre l’ajuda i orientació del professor, tan pel que fa al tema de la informàtica (sobretot al començament) com al de la llengua. Algunes tasques concretes s’aconsella fer-les en grup (veure “teachers’notes”), mentre que d’altres les poden fer pràcticament sols. 
    • La connexió a internet pot ser un problema constant al llarg del crèdit. Hi ha alternatives al fet ideal de que cada ordinador estigui sempre connectat a internet (només possible si l’aula està connectada amb la xarxa XDSI o els ordinador estan enllaçats amb el Wingate, i tot i així hi hauria problemes). També es poden utilitzar programes aranya, (eg: memo-web), capturar les pàgines en disquets (cal tenir en compte capturar també les imatges), copiar la memòria caché a la resta d’ordinadors... Tot i disposar de la connexió “ideal” a internet, s’aconsella baixar les pàgines prèviament, per estalviar als alumnes les llargues esperes o possibles sorpreses. Durant la confecció del crèdit s’ha tingut en compte la situació real dels centres pel que fa a la connexió, evitant molts enllaços o els que són problemàtics i fins i tot s’han “fet interns” la majoria d’aquests enllaços originàriament externs. 
    • És essencial l’aspecte de l’intercanvi en aquest crèdit. Cal que els alumnes tinguin un corresponsal d’un altre país. Es el punt clau d’aquests tipus de projectes. Per aconseguir “key pals” per a participar del projecte hi ha algunes adreces a la WWW que ho faciliten (consulteu http://www.xtec.es/~dpermany/globalsite/communicating.htm). Tingueu en compte que hi ha maneres d’aconseguir keypals individuals, però això no funcionaria en un projecte així. Assegureu-vos de que contacteu amb el professor d’un grup, i establiu les dates, aparellaments, condicions, etc. al menys un parell de setmanes abans de començar el crèdit. Si no podeu fer que els nanos tinguin adreça personal no importa. El professor de l’altre país us envia totes les cartes en un sol missatge i vosaltres els distribuïu als vostres alumnes. Potser és més molest, però d’aquesta manera també  manteniu més el control de la tramesa i rebuda de missatges. No cal que corregiu les cartes, però sí que val la pena llegir-les i assegurar-se de que són “comunicatives” i que no contenen informació “innecessària”. També és interessant que vosaltres contesteu els missatges que els alumnes escriuen i envien al professor. 
    • L’objectiu principal del crèdit és l’aspecte comunicatiu, però els alumnes també tocaran alguns aspectes gramaticals i de vocabulari a cada unitat. Es important que els alumnes se n’adonguin que Internet els pot oferir aquest tipus d’informació. Poden accedir a pàgines on trobaran explicacions teòriques de diferents punts gramaticals i d’altres que els permetrà practicar-les. 
    • Cal també oferir als alumnes un espai on guardar les diferents tasques que han de fer i ensenyar-los a guardar-les per unitats. Aquest espai pot ser un disquet o un directori dins del disc dur dels ordinadors de l’aula. Es més aconsellable treballar en disquets, ja que se’l poden emportar a casa per si han de continuar treballant algun aspecte. De fet, moltes activitats es poden fer a casa, com per exemple llegir-se i treballar el correu rebut -és a dir, les cartes  dels key pals-, algunes tasques de lectura o la planificació de la tasca final (veure teachers’ notes). 
     
                Hi ha orientacions més detallades per a cadascuna de les unitats del crèdit a l'apartat de "teachers'notes". Per a qualsevol dubte o suggerència,  envieu-me un missatge:  
 back