Orientacions didàctiques
El crèdit de “Virtual English” és un crèdit al qual
pot accedir tothom a través d’Internet. El crèdit consta
de 5 unitats, amb les seves corresponents tasques i activitats, la majoria
de les quals es porten a terme utilitzant diferents recursos d’Internet
i de la informàtica en general. Amb aquesta premissa queda clar
que aquest crèdit s’ha de portar a terme a l’aula d’informàtica
i que cal, com a mínim, tenir un ordinador amb línia telefònica
i mòdem per a poder-se connectar a Internet.
Des de la pàgina principal del crèdit es pot accedir a les
pàgines que contenen el material per l’alumne i a les que contenen
material pel professor. Les pàgines de l’alumne estan distribuïdes
en 5 unitats. A cada una de les unitats hi ha una descripció dels
objectius, procediments i tasques que l’alumne ha de portar a terme, de
tal manera que l’alumne pot anar treballant durant tot el trimestre sense
utilitzar cap altre tipus de material (un diccionari, i un processador
de textos, això sí). Les pàgines per al professor
contenen la resta de continguts del crèdit aixi com una explicació
força exhaustiva de cada una de les tasques de les 5 unitats del
crèdit, amb els objectius, continguts, procediments, proposta d’alternatives,
material a utilitzar, activitats extres i temporització.
Per la bona marxa d’un crèdit amb aquestes característiques
caldria tenir en compte les següents orientacions:
-
“Virtual English” és
un crèdit és d’ampliació, i per tant s’aconsella que
el segueixin alumnes que no tenen problemes per seguir el crèdit
comú. També és bo que els alumnes que l’hagin de fer
tinguin coneixements d’informàtica, i així dedicar més
temps als aspectes propis de la llengua anglesa. -El número d’alumnes
ideal per aquest crèdit és de 14-16. Encara que es disposin
de més ordinadors no es gens aconsellable tenir més alumnes,
ja que treballen d’una manera autònoma, però necessiten contínuament
l’orientació i l’ajuda del professor. Els alumnes poden treballar
individualment o de dos en dos. Es feina del professor aparellar-los
correctament per a que aprofitin millor les classes. Per tal d’evitar que
un dels dos alumnes no faci res mentre l’altre fa una tasca és millor
dir-los que ho han de fer tot conjuntament.
-
Els alumnes poden treballar
“autònomament”, però no es aconsellable deixar que uns alumnes
vagin molt més avançats que els altres. Per això hi
ha activitats extres a gairebé cada unitat. Encara que treballin
sols els alumnes necessiten sempre l’ajuda i orientació del professor,
tan pel que fa al tema de la informàtica (sobretot al començament)
com al de la llengua. Algunes tasques concretes s’aconsella fer-les en
grup (veure “teachers’notes”), mentre que d’altres les poden fer pràcticament
sols.
-
La connexió a internet
pot ser un problema constant al llarg del crèdit. Hi ha alternatives
al fet ideal de que cada ordinador estigui sempre connectat a internet
(només possible si l’aula està connectada amb la xarxa XDSI
o els ordinador estan enllaçats amb el Wingate, i tot i així
hi hauria problemes). També es poden utilitzar programes aranya,
(eg: memo-web), capturar les pàgines en disquets (cal tenir en compte
capturar també les imatges), copiar la memòria caché
a la resta d’ordinadors... Tot i disposar de la connexió “ideal”
a internet, s’aconsella baixar les pàgines prèviament, per
estalviar als alumnes les llargues esperes o possibles sorpreses. Durant
la confecció del crèdit s’ha tingut en compte la situació
real dels centres pel que fa a la connexió, evitant molts enllaços
o els que són problemàtics i fins i tot s’han “fet interns”
la majoria d’aquests enllaços originàriament externs.
-
És essencial l’aspecte
de l’intercanvi en aquest crèdit. Cal que els alumnes tinguin un
corresponsal d’un altre país. Es el punt clau d’aquests tipus de
projectes. Per aconseguir “key pals” per a participar del projecte hi ha
algunes adreces a la WWW que ho faciliten (consulteu http://www.xtec.es/~dpermany/globalsite/communicating.htm).
Tingueu en compte que hi ha maneres d’aconseguir keypals individuals, però
això no funcionaria en un projecte així. Assegureu-vos de
que contacteu amb el professor d’un grup, i establiu les dates, aparellaments,
condicions, etc. al menys un parell de setmanes abans de començar
el crèdit. Si no podeu fer que els nanos tinguin adreça personal
no importa. El professor de l’altre país us envia totes les cartes
en un sol missatge i vosaltres els distribuïu als vostres alumnes.
Potser és més molest, però d’aquesta manera també
manteniu més el control de la tramesa i rebuda de missatges. No
cal que corregiu les cartes, però sí que val la pena llegir-les
i assegurar-se de que són “comunicatives” i que no contenen informació
“innecessària”. També és interessant que vosaltres
contesteu els missatges que els alumnes escriuen i envien al professor.
-
L’objectiu principal del crèdit
és l’aspecte comunicatiu, però els alumnes també tocaran
alguns aspectes gramaticals i de vocabulari a cada unitat. Es important
que els alumnes se n’adonguin que Internet els pot oferir aquest tipus
d’informació. Poden accedir a pàgines on trobaran explicacions
teòriques de diferents punts gramaticals i d’altres que els permetrà
practicar-les.
-
Cal també oferir als
alumnes un espai on guardar les diferents tasques que han de fer i ensenyar-los
a guardar-les per unitats. Aquest espai pot ser un disquet o un directori
dins del disc dur dels ordinadors de l’aula. Es més aconsellable
treballar en disquets, ja que se’l poden emportar a casa per si han de
continuar treballant algun aspecte. De fet, moltes activitats es poden
fer a casa, com per exemple llegir-se i treballar el correu rebut -és
a dir, les cartes dels key pals-, algunes tasques de lectura o la
planificació de la tasca final (veure teachers’ notes).
|
Hi ha orientacions més detallades per a cadascuna de les unitats
del crèdit a l'apartat de "teachers'notes". Per a qualsevol dubte
o suggerència, envieu-me un missatge:
back |